Al programa «En residència», impulsat pel Consorci d’Educació de Barcelona i l’Institut de Cultura de Barcelona, l’aula s’ha convertit aquests mesos en un espai d’experimentació viva els darrers mesos a l’Institut Dr. Puigvert. Els estudiants estan immersos en un projecte d’arts escèniques centrat en el circ contemporani, i cada jornada és una nova oportunitat per avançar, provar, equivocar-se i tornar a començar.
Des del primer dia, el treball s’ha plantejat com un procés obert. No es tracta només d’aprendre tècniques circenses —equilibris, manipulació d’objectes, treball acrobàtic o exploració amb el cos a l’espai— sinó d’investigar com aquestes tècniques poden esdevenir llenguatge. El circ, entès des d’una mirada contemporània, deixa de ser només habilitat i risc per convertir-se en una eina poètica capaç d’expressar emocions, conflictes i preguntes.
Dia a dia, els estudiants exploren diferents maneres d’expressar-se: a través del moviment repetit fins a l’extenuació, del gest mínim carregat d’intenció, del desequilibri que obliga a confiar en l’altre. També incorporen recursos de les arts contemporànies, com la composició col·lectiva, la improvisació guiada o el treball a partir de consignes conceptuals. Tot plegat els permet descobrir noves maneres d’habitar el seu cos: escoltar-lo, tensionar-lo, deixar-lo caure, sostenir-lo i compartir-lo amb el grup.
Aquest procés implica un aprenentatge que va més enllà de l’escena. Habitar el cos és també habitar l’espai i la relació amb els altres. En cada assaig es construeix confiança, presència i consciència. El cos deixa de ser només un instrument per convertir-se en territori d’expressió i pensament.
Com afirmava Pina Bausch: “No m’interessa com es mouen les persones, sinó què les mou”. Aquesta idea ressona amb força en el treball que estan fent els estudiants. No es tracta únicament d’executar una figura amb precisió, sinó d’entendre què hi ha darrere de cada moviment, quina necessitat interna el genera i com pot connectar amb el públic.
El projecte continua avançant, prenent forma a través de proves, descobertes i petites revelacions quotidianes. Cada sessió és una capa més en un procés creatiu que posa el cos al centre i que, pas a pas, transforma l’aula en un espai escènic ple de possibilitats.
