Quan un procés artístic arriba al seu tram final, allò que emergeix no és únicament una peça o una presentació pública, sinó també una manera diferent de relacionar-se, de mirar i d’habitar l’espai col·lectiu. L’alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Dr. Puigvert, participant aquest curs al programa EN RESiDÈNCiA —impulsat pel Consorci d’Educació de Barcelona i l’ICUB—, es troba precisament en aquest moment de sedimentació i consciència del camí recorregut.
Durant aquests mesos, el grup ha desenvolupat un procés creatiu sostingut des de l’experimentació, l’escolta i la construcció compartida de significats. A poc a poc, l’aula s’ha anat transformant en un espai de recerca artística on les preguntes, les intuïcions i les experiències de l’alumnat han esdevingut matèria de treball. Així, la pràctica artística ha deixat de situar-se exclusivament en el resultat final per centrar-se en el valor del procés, de la relació i de l’experiència compartida.
En aquest sentit, la residència artística ha funcionat com un espai de mediació cultural on crear també ha significat escoltar, negociar, prendre decisions conjuntes i reconèixer la veu de cadascú dins el grup. Aquesta dimensió, coneguda precisament com a espai relacional , esdevé una de les estructures fonamentals dels processos de mediació artística. Des d’aquesta perspectiva, l’art no actua únicament com una pràctica expressiva, sinó també com un dispositiu capaç de generar vincles, confiança i reconeixement (Paczkowski, 2021).
Aquesta idea ha estat especialment visible al llarg del procés viscut pel grup; les sessions han anat configurant un espai on la prova i l’error han tingut valor, on les idees han pogut reformular-se i on les decisions creatives s’han construït des del diàleg. D’aquesta manera, el treball artístic ha esdevingut també un exercici d’autonomia, de corresponsabilitat i de participació cultural.
Així, el taller de creación és un espai de trobada i reconeixement entre les persones participants. Aquesta afirmació pren una dimensió especialment significativa en el context educatiu, perquè situa la creació artística com a «una experiència que transforma les relacions i afavoreix noves formes de pertinença dins l’aula i dins la comunitat» (Paczkowski, 2021).
Des d’aquesta mirada, EN RESiDÈNCiA no proposa únicament acostar l’art contemporani als centres educatius, sinó reconèixer els i les joves com a subjectes culturals actius, amb capacitat de produir imaginari, formular preguntes i intervenir en el món que habiten; en coherència amb els principis que defensa la UNESCO sobre drets culturals i participació, el projecte posa en valor el dret dels infants i adolescents a formar part de la vida cultural no només com a espectadors, sinó també com a creadors.
Ara, quan el procés entra en la seva fase final, el més rellevant no és només allò que es mostrarà públicament; sinó tot allò que ja ha passat durant el recorregut compartit: les converses, els dubtes, les complicitats i les formes de confiança que s’han anat construint. Perquè és precisament aquí, en aquest espai de relació i d’experiència compartida, on la pràctica artística adquireix tota la seva potència educativa i cultural.
