Com ens vam sentir mentre creàvem la nostra primera coreografia.  

Adrián Martos i Cristopher Kumar

Aquest curs estem fent un projecte de Creació escènica amb Lu, Stephani i Pau de La Caldera i estem aprenent molt. Això ho fem els dimecres i els dilluns fem reflexions per escrit sobre allò que fem el dimecres, i escrivim aquests articles per al blogg.

Un d’aquests dilluns, la profe Estel·la ens va preguntar com ens havíem sentit creant i fent la nostra primera coreografia en grups petits i la majoria vam coincidir que ens havia fet vergonya actuar davant dels altres. Ara us compartim allò que hem dit cadascun de nosaltres: 

Avergonyit, però no m’ha afectat molt per fer la coreografia. (Jon)

Em vaig sentir molt a gust quan vaig fer la meva primera coreografia. A més d’estar amb gent que em motivava molt, em vaig posar contenta i em vaig sentir motivada perquè a mi aquestes coses m’agraden molt; així que em vaig sentir molt bé. (Mar)

Al principi vaig sentir molta vergonya però a mesura que han anat passant els dies, m’he sentit més còmoda i vaig anar perdent la vergonya. (Sara)

Tenia molta vergonya perquè no m’agrada ballar davant de 27 persones i em vaig sentir malament. (Leo) 

Vergonya (Patrick)

Em  va agradar perquè Lu, Stephanie i Pau ens van ajudar i ens ho vam currar molt. (Lucas)

Cansat per haver-me d’aixecar tantes vegades. (Mustafà)

Quan vam fer la nostra primera coreografia, em vaig sentir prou bé.  I penso que ens vam organitzar bé pel poc temps que teníem per muntar-la. (Élysée)

Nerviós tota l’estona menys al final. (Cristopher)

M’he sentit diferent ja que no m’agrada ballar perquè quan ballo, estic molt rígida. (Judit)

A l’inici, nerviosa i una mica estressada perquè no sabia què fer. (Gal·la)

Molt bé. M’ho he passat molt bé i he après coses noves. (Naia)

No m’ha agradat. (Sofia)

Jo m’he sentit molt còmoda amb el meu grup perquè ens posàvem d’acord ràpidament i, a més, a mi m’agrada ballar. (Montse)

Molt bé i molt contenta però al mateix temps amb vergonya i molts nervis perquè havíem de ballar davant de tots i totes. Quan la practicava amb el meu grup, no tenia vergonya, estava bé, però quan ho feia davant de tots, la primera vegada  sí que en vaig sentir vergonya, però després ja em va donar igual.  (Aitana)

Al principi  em vaig sentir una mica rar però poc a poc em vaig anar acostumant i al final em vaig sentir satisfet perquè ens va sortir una coreografia bastant bona. (Hayk)

Jo m’he sentit molt còmoda amb el meu grup perquè estava amb les meves amigues i no sentia vergonya però quan el vaig haver de presentar davant dels companys i companyes, sí que en vaig tenir una mica. Per això agraeixo molt que ens hagin deixat triar els grups perquè si no, m’hagués costat molt més. (Ariadna)

Amb quins problemes, pors, dubtes… ens hem trobat mentre creàvem les nostres primeres coreografies.

Elora Gannon, Guadalupe Ferrari i Aitana Fernández.

Un dels dilluns que fem reflexions al voltant d’allò que hem fet el dimecres anterior amb la Lu, vam estar pensant i escrivint sobre quins problemes, pors, dubtes… ens vam trobar mentre creàvem les nostres primeres coreografies.

Aquestes són les reflexions que vam fer al respecte:

Vam sentir VERGONYA  durant l’assaig quan passava gent pel costat, i  també en pensar que després havíem de mostrar la coreografia davant dels altres companys i companyes.

Perquè la nostra creació no els agradés als altres. Però al final vam entendre que ens havia d’agradar a nosaltres. 

Por que sortís malament. Però… ¿Hi ha alguna cosa que està bé i una altra que està malament? O podem parlar millor de diferents maneres de fer? 

Vam tenir algun problema perquè a algú del grup no li agradava ballar…

Absència d’algun company del grup.

La durada va ser un problema al principi perquè ens semblava massa temps de ball.

Vam tenir problemes de coordinació entre les diferents persones del grup.

Va costar posar-nos d’acord, per exemple en la tria de la música.

Va ser difícil definir i concretar el ball.

La falta d’idees ens paralitzava.