Autor: Estel·la Clopés

Intentar no tenir vergonya. – Sí, però com?  – enfrontant-nos als errors, acceptant-los i sent-ne conscients. I després, a partir d’aquí, treballar molt per evitar-los.

Tenir clar què volíem transmetre.

Tenir en compte el temps que havia de durar la creació.  I el temps que teníem per preparar-la. La planificació.

Treballar de forma col·laborativa:  deixar espai perquè tothom digués les seves idees o allò que pogués i volgués aportar al grup. 

Ser respectuosos: que tots/totes es sentissin a gust, còmodes. 

Decidir els moviments, els passos…

Tenir confiança:  confiar en l’altre. Per exemple, quan t’han d’agafar entre dos o tres companys.

Aprendre a moure el nostre cos.

Tenir en compte les consignes donades.

Escoltar-nos: ens havíem d’escoltar per entendre les diferents propostes.

Coordinar-nos: aconseguir fer els mateixos passos a la vegada. Com? Practicant molt. 

El final del trajecte

Al principi de tot, no sabia què anàvem a fer durant tot el curs, només sabia que faríem un projecte relacionat amb l’expressió corporal i la dansa. El primer dia que vam anar a La Caldera, vam fer coses que no estàvem acostumats a fer, i que en aquell moment em van semblar una mica estranyes, però amb el temps ho he anat entenent i m’ha semblat molt interessant i també divertit.

Al principi no em sentia molt còmoda ballant davant de tota la classe i fent coses que em semblaven estranyes però ara ho veig com un procés molt ric, interessant, bonic, agradable i que ens ha obert la ment.

Va ser molt interessant l’evolució des de les primeres propostes fins a l’obra final, la investigació de diferents temes; com ens va obrir una porta interessant l’article “Como domar una lengua salvaje” de Gloria Anzaldúa; com a partir de les nostres pròpies reflexions sobre les llengües (les pròpies i les que ens envolten) cadascú va aprendre a expressar-les creant uns moviments, unes breus coreografies; i com aquestes peces individuals les vam anar unint i creant la que va ser la coreografia conjunta final.

El dia de l’estrena estava nerviosa, però a la vegada contenta de poder mostrar tot el que havíem estat aprenent durant el curs amb esforç i molta dedicació.

He après moltes coses: a gestionar i millorar situacions complicades com a grup (que també van haver-hi) i a treballar millor de forma cooperativa; a improvisar; diferents tipus de moviment i balls; vocabulari; a crear coreografies; i, sobretot, les coses que es poden expressar ballant, que m’agrada molt.

Em quedo amb un record molt bonic, bons moments, nous coneixements i diferents maneres de crear i d’expressar. I estem molt agraïts a Lu Chieregati, Stéphanie Janaina i Pau Caselles per acompanyar-nos en aquest viatge que mai oblidarem.

Élysée Top Molina

Montse Reverte i Mar Asensio.

Ara us explicarem com nosaltres ens vam organitzar a l’hora de fer la coreografia:

Primer vam triar la cançó, per començar a pensar l’estructura que tindria la coreografia, és a dir, a partir de la cançó, ens van compartir les pautes que havíem d’utilitzar en alguns moments. També vam haver de tenir en compte, el fet que el ball havia de durar tres minuts. Això va fer que haguéssim de pensar on col·locar les pautes que implicava haver de pensar en quin moment de la coreografia anàvem a un tempo més ràpid o més lent. 

El nostre mètode per formular la coreo va ser:

Vam començar a posar la cançó, i mentre anava sonant, decidíem quins passos faríem i així de mica en mica vam aconseguir el resultat final.

Una de les coses que vam haver de tenir en compte, va ser la vergonya, al principi sempre costa… També vam haver de pensar si a tots els integrants del grup els semblava bé les propostes que anaven sorgint.

Estem gaudint molt d’aquest projecte!

Adrián Martos i Cristopher Kumar

Aquest curs estem fent un projecte de Creació escènica amb Lu, Stephani i Pau de La Caldera i estem aprenent molt. Això ho fem els dimecres i els dilluns fem reflexions per escrit sobre allò que fem el dimecres, i escrivim aquests articles per al blogg.

Un d’aquests dilluns, la profe Estel·la ens va preguntar com ens havíem sentit creant i fent la nostra primera coreografia en grups petits i la majoria vam coincidir que ens havia fet vergonya actuar davant dels altres. Ara us compartim allò que hem dit cadascun de nosaltres: 

Avergonyit, però no m’ha afectat molt per fer la coreografia. (Jon)

Em vaig sentir molt a gust quan vaig fer la meva primera coreografia. A més d’estar amb gent que em motivava molt, em vaig posar contenta i em vaig sentir motivada perquè a mi aquestes coses m’agraden molt; així que em vaig sentir molt bé. (Mar)

Al principi vaig sentir molta vergonya però a mesura que han anat passant els dies, m’he sentit més còmoda i vaig anar perdent la vergonya. (Sara)

Tenia molta vergonya perquè no m’agrada ballar davant de 27 persones i em vaig sentir malament. (Leo) 

Vergonya (Patrick)

Em  va agradar perquè Lu, Stephanie i Pau ens van ajudar i ens ho vam currar molt. (Lucas)

Cansat per haver-me d’aixecar tantes vegades. (Mustafà)

Quan vam fer la nostra primera coreografia, em vaig sentir prou bé.  I penso que ens vam organitzar bé pel poc temps que teníem per muntar-la. (Élysée)

Nerviós tota l’estona menys al final. (Cristopher)

M’he sentit diferent ja que no m’agrada ballar perquè quan ballo, estic molt rígida. (Judit)

A l’inici, nerviosa i una mica estressada perquè no sabia què fer. (Gal·la)

Molt bé. M’ho he passat molt bé i he après coses noves. (Naia)

No m’ha agradat. (Sofia)

Jo m’he sentit molt còmoda amb el meu grup perquè ens posàvem d’acord ràpidament i, a més, a mi m’agrada ballar. (Montse)

Molt bé i molt contenta però al mateix temps amb vergonya i molts nervis perquè havíem de ballar davant de tots i totes. Quan la practicava amb el meu grup, no tenia vergonya, estava bé, però quan ho feia davant de tots, la primera vegada  sí que en vaig sentir vergonya, però després ja em va donar igual.  (Aitana)

Al principi  em vaig sentir una mica rar però poc a poc em vaig anar acostumant i al final em vaig sentir satisfet perquè ens va sortir una coreografia bastant bona. (Hayk)

Jo m’he sentit molt còmoda amb el meu grup perquè estava amb les meves amigues i no sentia vergonya però quan el vaig haver de presentar davant dels companys i companyes, sí que en vaig tenir una mica. Per això agraeixo molt que ens hagin deixat triar els grups perquè si no, m’hagués costat molt més. (Ariadna)

Elora Gannon, Guadalupe Ferrari i Aitana Fernández.

Un dels dilluns que fem reflexions al voltant d’allò que hem fet el dimecres anterior amb la Lu, vam estar pensant i escrivint sobre quins problemes, pors, dubtes… ens vam trobar mentre creàvem les nostres primeres coreografies.

Aquestes són les reflexions que vam fer al respecte:

Vam sentir VERGONYA  durant l’assaig quan passava gent pel costat, i  també en pensar que després havíem de mostrar la coreografia davant dels altres companys i companyes.

Perquè la nostra creació no els agradés als altres. Però al final vam entendre que ens havia d’agradar a nosaltres. 

Por que sortís malament. Però… ¿Hi ha alguna cosa que està bé i una altra que està malament? O podem parlar millor de diferents maneres de fer? 

Vam tenir algun problema perquè a algú del grup no li agradava ballar…

Absència d’algun company del grup.

La durada va ser un problema al principi perquè ens semblava massa temps de ball.

Vam tenir problemes de coordinació entre les diferents persones del grup.

Va costar posar-nos d’acord, per exemple en la tria de la música.

Va ser difícil definir i concretar el ball.

La falta d’idees ens paralitzava.

-Luca, Jon, Patrick i Hayk-

Estem fent un projecte de creació escènica amb les coreògrafes  Lu Chieregatti i Stephanie Janaina, i l’acompanyament del mediador Pau Caselles, del Centre de Creació de Dansa La Caldera,  on estrenarem la nostra creació.

Vam començar el dia 1 d’octubre fent una primera visita a aquest espai tan especial on vam conèixer les persones que ens acompanyarien en aquest procés, i ens van proposar unes dinàmiques molt interessants.  Amb la primera es pretenia fomentar  la confiança entre els companys i companyes, i consistia a posar-nos en grups de dos i  un es posava un antifaç i l’altre el guiava pels diferents espais i els hi anava   descrivint. La persona que es posava l’antifaç havia de tenir molta confiança en el seu guia, i anar imaginant els espais.

La segona dinàmica consistia a anar en grups recorrent els espais de La Caldera i en un paper havíem d’apuntar una cançó i un color que ens fes pensar aquest espai. Finalment, ens van convidar a un piscolabis. 

Les següents sessions les vam fer a l’institut. Al principi de les sessions escalfem fent uns moviments amb el cos.

Quan acabem d’escalfar, ens movem per la sala amb diferents ritmes. Després per grups, hem fet una coreografia a partir d’una música que hem pogut escollir nosaltres.  

Uns dies després, vam escriure com ens imaginàvem que seria l’obra final, i els nostres desitjos de què ens agradaria que recollís, que mostrés.

Naia Viladoms Valles, Élysée Top Molina i Sara Muñoz Mateo

Holaaaa 🙂  Som els alumnes de segon d’ ESO, classe 2.1., de l’institut Moisès Broggi. En total som 20 alumnes, 10 noies i 10 nois. 

Som un grup divertit, sociable, amb el que no et pots avorrir i  tampoc tenim mal rotllo entre nosaltres.  És veritat que a vegades ens portem una mica malament, però estem intentant treballar-ho. Som un grup que ens agrada moure’ns i expressar-nos de totes les maneres possibles i ara estem aprenent a fer-ho amb el cos, cosa que no havíem fet mai a l’institut. 

Aquest curs, estem fent un projecte de Dansa i ens ho passem molt bé fent les diferents dinàmiques que ens proposa la coreògrafa Lu Chieregatti de l’espai escènic La Caldera. Alguns dies, també ha vingut una altra coreògrafa, la Stephanie Janaina,  i el Pau Caselles que fa de mediador. 

Ens fa il·lusió poder fer aquest projecte !