DRAMATIS PERSONAE

Amb la fi de poder habitar aquesta Casa de Bernarda Alba, el Víctor ha realitzat una repartició dels personatges entre l’alumnat. Cada alumne representarà a un personatge, el que permetrà conèixer en profunditat el seu caràcter, els seus conflictes i la seva funció a la pròpia història. Aquesta assignació ajudarà a comprendre millor el desenvolupament dramàtic, les relacions entre els personatges i els temes principals de l’obra, a través de la lectura i la interpretació de cada paper.

BERNARDA—–EMMA

ANGUSTIAS—–NOA

MARTIRIO—-LUCÍA

ADELA—–AINHOA

PEPE EL ROMANO——AARÓN

PONCIA—-TATIANA

EL CABALLO—–IVÁN

EL POZO—-MOHAMED

SEGADOR—–LEO

MARÍA JOSEFA—–MICHELLE

FEDERICO GARCÍA LORCA—-ÀLEX

QUI ÉS QUI?

Darrera de cadascú de nosaltres hi ha un personatge. Qui som? Qui serem?

Aquesta és la incertesa que s’ha creat entre l’alumnat al veure que l’opció d’una reinterpretació teatral és possible en el procés de creació amb el Víctor.

Després d’aquesta primera fase de compartir aspectes més personals de cadascú dels i les alumnes, el Víctor ha fet una tria dels personatges encaixant els perfils, creant uns nous intèrprets. Qui serem?

L’alumnat canvia d’ubicació, puja a l’escenari i amb la seva llibreta de notes, que els va regalar el Víctor fa unes sessions, prenen notes del seu personatge, mentre escoltem un podcast sobre l’obra.

LA MONTSERRAT CRIDA

El Víctor ens ha portat un llibre de La casa de Bernarda Alba per poder compartir-lo entre l’alumnat, cada dia se l’emportarà un d’ells/es, però «no el podrà llegir»…

La portada és molt expressiva, una dona crida, és la Montserrat, obra de l’escultor Julio González, que va fer una sèrie de «Cabezas de dolor», forjats de xapa de metall que oferien una duresa profunda que ens porta a sentir els moments de la Guerra Civil Espanyola. Amb aquesta imatge a la portada ens podem posar en el paper dels i les protagonistes en aquells moments, entre ells l’autor, Federico.

S’AIXECA EL TELÓ

Sonen les campanes, fa calor, és estiu.

El Víctor ens ha traslladat a una casa, la casa de la Bernarda Alba. Encara no sabem qui és aquesta senyora, no la coneixem, ni a on està aquesta casa, però aviat ens adonem que pertany a una història que lliga amb el Víctor i en connexió amb nosaltres.

Federico García Lorca al juny del 1936 tenia ja un manuscrit del que seria aquesta obra teatral La casa de Bernarda Alba, una obra protagonitzada només per dones, on el tema de la mort, la gelosia, l’enveja, els contrastos de colors, blanc de la casa, i el negre del dol són protagonistes; com el presagi dels foscos temps que es vivien i dels que el propi Lorca es convertiria en una víctima prematura. Pocs dies després va ser assassinat, per ser poeta, per defensar la llibertat i per ser homosexual.

El Víctor ens fa la proposta de que escoltem un vídeo resum de l’obra de Lorca per fer-nos una primera idea del que partirà una possible proposta artística.