Per informar i promocionar l’obra conjunta amb el Víctor Jaenada, ens estem encarregant de crear uns cartells per poder fer difusió entre el professorat i l’alumnat del nostre institut. També hem creat unes invitacions temàtiques que animin a la nostra comunitat educativa a venir a la inauguració. Aquí teniu una mostra.
Estem a la recta final del projecte i tenim moltes ganes de poder compartir-ho amb tots vosaltres. Hem tingut l’oportunitat de visitar amb el Víctor Jaenada, la Francesca i la Mariana, responsables d’ EART, (centre de mediació, d’educació i art contemporani) la sala Josep Uclés a Badalona. Aquesta sala, és una sala d’exposicions ubicada a l’edifici del Centre Cultural El Carme, gestionada per l’Ajuntament de Badalona.
Després de tot tipus de gestions burocràtiques que Francesca i Mariana han lluitat, sembla que finalment serà possible mostrar la nostra obra en aquest espai badaloní.
L’alumnat ha aprés avui sobre espais, suports, logístiques expositives i ha sentit la incertesa de poder imaginar com seria veure tot el treball de tot un curs viscut amb el Víctor, donant forma a una exposició que reculli tot el procés creatiu.
Per acabar de donar forma a aquesta obra tant especial que estem construint, el Víctor Jaenada ha convidat a una figura singular en el panorama cultural contemporani, el fotògraf de l’ART, Roberto Ruiz.
La seva sensibilitat transcendeix el seu propi treball, ha captat l’essència dels personatges/alumnat amb una naturalitat que traspassarà el paper fotogràfic. Brutal!
Finestres tancades i foscor a la casa, el dol queda comprimit entre quatre parets. A fora, s’escolten càntics dels segadors que venen del camp. Un petit poble que és el decorat d’una obra carregada de sentiments contraposats. Les filles volen sortir, posen l’orella i canten acompanyant els segadors,…Bernarda, demana silenci!.
«Ya salen los segadores/ en busca de las espigas;/ se llevan los corazones/ de las muchachas que miran.»
Hem tingut la sort de poder tenir entre nosaltres convidada a la cantaora Ana Brenes. La seva veu ens ha portat el flamenc a l’obra de Lorca. Los cuatro muleros, una de les seves cançons populars que parla dels segadors i treballadors del camp, obrirà l’obra. Una de les alumnes l’acompanya en el compàs.
Per tancar l’obra, l’Ana Brenes ens canta una «soleá», un dels pals del flamenc més profunds i amb molta càrrega emocional, amb un compàs lent i to melancòlic. La mort torna a estar present a La casa de Bernarda Alba, la seva filla petita, l’Adela, embocada d’amor pel Pepe el Romano, es treu la vida sentint que mai el podrà tenir al seu costat.
