Com a punt i final d’aquest projecte junts, volíem donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible aquest creixement vers l’art contemporani, vers la literatura i les experiències personals. L’aprenentatge ens ha acompanyat en tot moment durant aquest procés creatiu. Hem aprés dels nostres companys i companyes, de pals del flamenc amb l’Ana, de com canten els canaris, gràcies al Leo, de com d’important és la paciència quan un no està sol i cal esperar. De tenir un llibre a la motxilla passejant una setmana sense obrir-lo o de com la curiositat et porta a fullejar-lo a veure què diu.
Hem aprés a posar fil a l’agulla per cosir els nostres propis vestuaris, i a controlar els volums de la nostra veu quan volem parlar a crits o xiuxiuejar.
Hem pogut reflexionar de nou sobre què és això de l’art, de ser un artista i de crear una obra d’art. Nosaltres hem creat una de la mà d’en Víctor Jaenada.
Només ens cal donar-li especialment les gràcies per la seva generositat i apropament al món educatiu, la implicació personal i la seva paciència, que també ha estat important en alguns moments del procés. Gràcies Víctor!
I per acabar, donar les gràcies a Federico García Lorca, per la seva sensibilitat, el seu talent, per parlar sense pèls a la llengua en un moment difícil envoltat d’ombres i guerra. Per escriure La casa de Bernarda Alba, un presagi dels temps foscos que s’apropaven i dels que el propi Lorca es convertiria en una víctima prematura.
Gràcies per escriure llibres que, de vegades, viatgen a les nostres motxilles…
Federico només hi ha un. Vanguardia, icona de generacions passades, presents i futures.
PD: us adjuntem aquí un recull de «cartes a Federico» que ha escrit el nostre alumnat per donar-li les gràcies.
