Aleix Fauró i Sierra (La Virgueria) EN RESiDÈNCiA a l’Institut Manuel Vázquez Montalbán

El 27 de maig, dia de reivindicacions del col·lectiu d’educació, hem presentat a la Sala Beckett Fins on t’arribi la mirada, envoltats de les persones que més estimen els nostres joves. Compartir aquest moment amb les seves famílies, amistats i totes aquelles persones que els han acompanyat en el camí ha fet que aquesta estrena fos encara més especial.
Ha estat un dia llarg. Ple d’assajos, de papers que anaven d’una banda a l’altra, de nervis, d’últims retocs i d’aquella emoció que només es viu abans de pujar a un escenari. Però, malgrat els dubtes i les papallones a l’estómac, heu sortit a escena amb valentia, compromís i una autenticitat que ha emocionat tothom.
Avui no només heu representat un paper. Heu compartit una part de vosaltres, de tot el que heu construït durant aquest procés, demostrant que quan hi ha esforç, confiança i treball en equip, allò que dessitgem es pot fer realitat.
Enhorabona, nois i noies! Podeu estar molt orgullosos del que heu aconseguit. Avui heu arribat una mica més lluny del que imaginàveu… i aquesta mirada, que avui s’ha omplert d’il·lusió i d’orgull, segur que us continuarà portant molt més enllà.

Seguir construint fins on t’arriba la mirada. Aquest ha estat molt més que un projecte; ha estat un camí compartit, ple d’il·lusió, aprenentatges i moments que quedaran per sempre en el record.

Des de les nostres primeres sortides, quan tot just començàvem a imaginar el que podríem arribar a fer junts, fins a la sortida final, en què hem pogut contemplar tot el camí recorregut, cada pas ha tingut un significat especial. Hem crescut, hem superat reptes, hem compartit rialles, esforços i emocions, i hem construït molt més que una experiència: hem creat records, vincles i una història que ens acompanyarà sempre…o casi sempre!

Perquè construir no és només arribar a una meta, sinó gaudir de cada pas del trajecte, sabent que els somnis més grans comencen amb una primera mirada i les ganes, a vegades amagades, de continuar avançant.

Tornem a la Beckett per continuar gravant el nostre fals documental, i la veritat és que ens fa una il·lusió immensa. És un d’aquells projectes que ens està fent créixer, riure, experimentar i descobrir coses noves a cada sessió. Retrobar-nos en aquest espai tan especial, tornar a posar-nos davant de les ordres de l’Aleix i de la càmera i, donar vida a aquesta història que estem construint plegats, ens omple d’emoció i d’energia. Cada escena és un repte, però també una oportunitat per compartir moments únics que recordarem durant molt de temps. Amb nervis, entusiasme i moltes ganes, tornem a la Beckett per seguir fent realitat aquest projecte que tant estem estimant.

Avui hem viscut una sessió realment especial amb l’Isis. Hem estat practicant diverses activitats teatrals d’improvisació i, al llarg de la classe, ens hem adonat que alguns alumnes tenen un talent latent que tot just comença a florir.

L’Isis va demostrar una gran paciència i ens va regalar una classe plena d’amor, sensibilitat i talent. Va saber crear un espai de confiança on tothom es va sentir còmode per provar, equivocar-se, riure i tornar-ho a intentar. Aquesta atmosfera ha estat clau perquè l’alumnat s’atrevís a sortir de la seva zona de confort i a explorar noves formes d’expressió.
Gràcies a ella, i a totes les setmanes de treball amb l’Aleix, els nois i noies estan descobrint el llenguatge teatral i, al mateix temps, s’estan descobrint a ells mateixos. Estan emergint noves potencialitats que ni tan sols sabien que existien, capacitats amagades que ara comencen a prendre forma i sentit.

Per a alguns, aquesta experiència fins i tot ha obert una finestra de futur: comencen a veure possibilitats en l’etapa postobligatòria vinculades al teatre i a l’expressió artística. Més enllà de l’escenari, estan aprenent a comunicar-se, a escoltar, a confiar i a créixer. I això, sens dubte, és un dels aprenentatges més valuosos que es poden endur.

El 4 de març vam visitar La Caldera. Centre de Creació i Dansa.
Avui hem anat tots plegats a La Caldera, Centre de Creació de Dansa, per gaudir de ELK, una creació de Sònia Gómez. Es tracta d’una proposta de dansa performativa que estableix un diàleg entre el cos de la ballarina i diferents matèries, tant en estat cru com transformades: el fang, la llana, el suro, el vidre, el làtex natural, la seda, la fusta, la pedra i les fibres vegetals, entre d’altres.

L’espectacle és una investigació sobre les propietats energètiques i escèniques de la matèria, una dramatúrgia que treballa amb allò visible i invisible per imaginar, conjuntament, espais guaridors, creatius i necessaris per a l’existència.

Ha estat una experiència singular i molt valuosa tant per a l’alumnat com per a nosaltres. L’hem gaudida intensament i, a poc a poc, els nois i les noies van entenent millor què significa això del contemporani, de la dansa i del teatre. També van aproximant-se a la idea del que s’espera d’ells com a protagonistes del procés creatiu: observar, qüestionar-se, experimentar i construir significats propis a partir de les propostes artístiques que viuen.

El 23 de febrer vam fer la sessió oberta. Havíem estat treballant en la recerca de què volíem parlar i, amb l’Aleix no només hem descobert què voler dir sinó, que una part molt important és com dir-ho, saber dir-ho.I cap allà que caminem. Convençuts? jo crec que no! però després de la sessió oberta, no falla. L’alumnat ja s’haurà situat i sabrà, amb precisió (progressiva) allò de què parlarà però, el més important, com diran allò que volen dir. 

Arribats el dia de la sessió oberta l’alumnat estructura l’acte en dues parts: 

Una primera part on es presenta el projecte i  les primeres gravacions que s’han fet a partir d’un estrany succés que ha tingut lloc a l’institut i que l’alumnat ha de continuar buscant evidència d’allò què ha passat. Acabaran trobant explicació als estranys esdeveniments? Seran capaços de trobar una explicació a la presentació final al maig?

I la segona part de la sessió es centra en explicar una mostra d’aquelles activitats fetes al llarg del curs, i que han servit per entendre la importància del procés en el que ens trobem per ser capaços de poder crear allò què volen dir. En aquesta part es fa partícip al públic (professionals de la comunitat educativa de diferents àmbits) per poder copçar allò que s’ha viscut en les al llarg del curs fins arribar a aquest dia.

Després d’anar a la recerca de què parlar, van sortint idees…l’Aleix, com a gran creatiu i que sap molt, i coneix la inseguretat de l’adolescència i, de manera molt natural ha vinculat molt bé amb ells i se’ls ha guanyat, ens fa en aquesta ocasió un altre tipus de classe. Com les idees de què parlar està costant, ens endinsa o ens vol endinsar en com volem explicar les coses, què dir és important però, com dir-ho, en quin format dir-ho marca la diferència. I, això és el que faran els nostres joves, marcar la diferència.

Ens presenta diferents formats audiovisuals, fragments de sèries, de fals documental, de pel·lícules…Borat, The Office, American Vandal, What we do in the shadow….. i la incredulitat i dubte continua en els rostres de l’alumnat però…una bona estona han passat, i el més important han après.

Continuem….

Algunes de les sessions amb l’Aleix s’han basat a buscar temes i idees de què parlar… Hem fet exercicis i activitats per explicar històries, diverses, inventades…… i ara, anem a buscar allò de què es vol parlar.
Decidim sortir en busca d’alguna cosa, d’alguna idea, d’algun tema interessant….Ja portem algunes sortides, però en cap d’elles trobem res que els hi interessi, que els agradi més enllà de la mandra de fer qualsevol cosa.

Avui anem cap a l’altra banda de la ciutat. Anem cap a la platja. Sempre he pensat que és una pena veure una ciutat que viu d’esquena al mar… els dic la meva reflexió a l’alumnat, i em miren amb cara de…sempre ha estat així, profe! No pot ser d’una altra manera!
Avui han sortit més idees. El mar no falla.
Havien de buscar imatges que poguessin tenir una història darrere. Hem après, amb l’Aleix, que de tot es pot explicar una història, la que nosaltres vulguem. Això els agrada, o com a mínim “s’enganxen” més que en altres sortides.
que de tot es pot explicar una història, la que nosaltres vulguem. Això els agrada, o com a mínim “s’enganxen” més que en altres sortides.

Durant la recerca descobrim l’originalitat dels temes, la creativitat de les històries i les habilitats per explicar-les. Tornem contentes a l’institut. Avui podem explicar que comencem a “navegar” cap a algun lloc que no ens deixarà indiferents.

El 19 de novembre vam tenir la gran sort de visitar la Sala Beckett de la mà del nostre mediador Victor.
El grup va tenir l’oportunitat de veure aquest espai de creació considerat un centre de referència internacional per a la formació d’autors teatrals i la promoció de noves dramatúrgies.
Se’ls va explicar que estava ubicat en l’antic edifici de la cooperativa obrera Pau i Justícia que tenia una funció social molt important dins del moviment obrer del barri a la primera meitat del segle XX.
Vam insistir a fer veure a l’alumnat que el fet que la sala estigui ubicada en un espai amb tanta història a les seves parets influeix en l’ambient i energia que es respira en ell.
A banda de la part emocional i romàntica de l’espai, es van mostrar tots els oficis que es poden trobar, des de l’actor i dramaturg que és el que tenen més present l’alumnat fins a l’escenògraf, vestuari…. i poder veure i conèixer tots els racons de la sala.
Vam gaudir i vam aprendre de la sortida. Per molts va ser la primera vegada en visitar un espai com la sala Beckett; molts estaven molt contents de l’experiència i els va servir per poder veure ubicada les activitats i dinàmiques que fem a les nostres sessions amb l’Aleix.

Avui, el grup, hem conegut a l’Aleix, l’artista (dramaturg) que aquest curs ens acompanyarà en aquest camí de noves experiències en el món del teatre contemporani i, perquè no, noves experiències de vida.

Prèviament, la Roseta i jo, també la Maria acompanyant a l’alumnat del SIEI, hem treballat amb l’alumnat (prèvia instrucció de l’Aleix) el concepte d’IMATGE com a eix temàtic. Això ens porta a l’autoimatge, a la imatge que donem cap a fora i la que voldríem donar. Ens dóna peu per parlar de la manipulació de les imatges i també de les fake news. 

L’Aleix, amb allò que l’alumnat ha reflexionat sobre la imatge i l’autoimatge, comença a indagar sobre el que pensen els nostres joves, la seva idea d’imatge, autoimatge i la seva manera d’explicar-nos-ho.

També experimentem amb allò d’explicar històries…