Avui hem viscut una sessió realment especial amb l’Isis. Hem estat practicant diverses activitats teatrals d’improvisació i, al llarg de la classe, ens hem adonat que alguns alumnes tenen un talent latent que tot just comença a florir.
L’Isis va demostrar una gran paciència i ens va regalar una classe plena d’amor, sensibilitat i talent. Va saber crear un espai de confiança on tothom es va sentir còmode per provar, equivocar-se, riure i tornar-ho a intentar. Aquesta atmosfera ha estat clau perquè l’alumnat s’atrevís a sortir de la seva zona de confort i a explorar noves formes d’expressió.
Gràcies a ella, i a totes les setmanes de treball amb l’Aleix, els nois i noies estan descobrint el llenguatge teatral i, al mateix temps, s’estan descobrint a ells mateixos. Estan emergint noves potencialitats que ni tan sols sabien que existien, capacitats amagades que ara comencen a prendre forma i sentit.
Per a alguns, aquesta experiència fins i tot ha obert una finestra de futur: comencen a veure possibilitats en l’etapa postobligatòria vinculades al teatre i a l’expressió artística. Més enllà de l’escenari, estan aprenent a comunicar-se, a escoltar, a confiar i a créixer. I això, sens dubte, és un dels aprenentatges més valuosos que es poden endur.
