Mes: juny de 2026

El 27 de maig, dia de reivindicacions del col·lectiu d’educació, hem presentat a la Sala Beckett Fins on t’arribi la mirada, envoltats de les persones que més estimen els nostres joves. Compartir aquest moment amb les seves famílies, amistats i totes aquelles persones que els han acompanyat en el camí ha fet que aquesta estrena fos encara més especial.
Ha estat un dia llarg. Ple d’assajos, de papers que anaven d’una banda a l’altra, de nervis, d’últims retocs i d’aquella emoció que només es viu abans de pujar a un escenari. Però, malgrat els dubtes i les papallones a l’estómac, heu sortit a escena amb valentia, compromís i una autenticitat que ha emocionat tothom.
Avui no només heu representat un paper. Heu compartit una part de vosaltres, de tot el que heu construït durant aquest procés, demostrant que quan hi ha esforç, confiança i treball en equip, allò que dessitgem es pot fer realitat.
Enhorabona, nois i noies! Podeu estar molt orgullosos del que heu aconseguit. Avui heu arribat una mica més lluny del que imaginàveu… i aquesta mirada, que avui s’ha omplert d’il·lusió i d’orgull, segur que us continuarà portant molt més enllà.

Seguir construint fins on t’arriba la mirada. Aquest ha estat molt més que un projecte; ha estat un camí compartit, ple d’il·lusió, aprenentatges i moments que quedaran per sempre en el record.

Des de les nostres primeres sortides, quan tot just començàvem a imaginar el que podríem arribar a fer junts, fins a la sortida final, en què hem pogut contemplar tot el camí recorregut, cada pas ha tingut un significat especial. Hem crescut, hem superat reptes, hem compartit rialles, esforços i emocions, i hem construït molt més que una experiència: hem creat records, vincles i una història que ens acompanyarà sempre…o casi sempre!

Perquè construir no és només arribar a una meta, sinó gaudir de cada pas del trajecte, sabent que els somnis més grans comencen amb una primera mirada i les ganes, a vegades amagades, de continuar avançant.

Tornem a la Beckett per continuar gravant el nostre fals documental, i la veritat és que ens fa una il·lusió immensa. És un d’aquells projectes que ens està fent créixer, riure, experimentar i descobrir coses noves a cada sessió. Retrobar-nos en aquest espai tan especial, tornar a posar-nos davant de les ordres de l’Aleix i de la càmera i, donar vida a aquesta història que estem construint plegats, ens omple d’emoció i d’energia. Cada escena és un repte, però també una oportunitat per compartir moments únics que recordarem durant molt de temps. Amb nervis, entusiasme i moltes ganes, tornem a la Beckett per seguir fent realitat aquest projecte que tant estem estimant.

Avui hem viscut una sessió realment especial amb l’Isis. Hem estat practicant diverses activitats teatrals d’improvisació i, al llarg de la classe, ens hem adonat que alguns alumnes tenen un talent latent que tot just comença a florir.

L’Isis va demostrar una gran paciència i ens va regalar una classe plena d’amor, sensibilitat i talent. Va saber crear un espai de confiança on tothom es va sentir còmode per provar, equivocar-se, riure i tornar-ho a intentar. Aquesta atmosfera ha estat clau perquè l’alumnat s’atrevís a sortir de la seva zona de confort i a explorar noves formes d’expressió.
Gràcies a ella, i a totes les setmanes de treball amb l’Aleix, els nois i noies estan descobrint el llenguatge teatral i, al mateix temps, s’estan descobrint a ells mateixos. Estan emergint noves potencialitats que ni tan sols sabien que existien, capacitats amagades que ara comencen a prendre forma i sentit.

Per a alguns, aquesta experiència fins i tot ha obert una finestra de futur: comencen a veure possibilitats en l’etapa postobligatòria vinculades al teatre i a l’expressió artística. Més enllà de l’escenari, estan aprenent a comunicar-se, a escoltar, a confiar i a créixer. I això, sens dubte, és un dels aprenentatges més valuosos que es poden endur.

El 4 de març vam visitar La Caldera. Centre de Creació i Dansa.
Avui hem anat tots plegats a La Caldera, Centre de Creació de Dansa, per gaudir de ELK, una creació de Sònia Gómez. Es tracta d’una proposta de dansa performativa que estableix un diàleg entre el cos de la ballarina i diferents matèries, tant en estat cru com transformades: el fang, la llana, el suro, el vidre, el làtex natural, la seda, la fusta, la pedra i les fibres vegetals, entre d’altres.

L’espectacle és una investigació sobre les propietats energètiques i escèniques de la matèria, una dramatúrgia que treballa amb allò visible i invisible per imaginar, conjuntament, espais guaridors, creatius i necessaris per a l’existència.

Ha estat una experiència singular i molt valuosa tant per a l’alumnat com per a nosaltres. L’hem gaudida intensament i, a poc a poc, els nois i les noies van entenent millor què significa això del contemporani, de la dansa i del teatre. També van aproximant-se a la idea del que s’espera d’ells com a protagonistes del procés creatiu: observar, qüestionar-se, experimentar i construir significats propis a partir de les propostes artístiques que viuen.