El 23 de febrer vam fer la sessió oberta. Havíem estat treballant en la recerca de què volíem parlar i, amb l’Aleix no només hem descobert què voler dir sinó, que una part molt important és com dir-ho, saber dir-ho.I cap allà que caminem. Convençuts? jo crec que no! però després de la sessió oberta, no falla. L’alumnat ja s’haurà situat i sabrà, amb precisió (progressiva) allò de què parlarà però, el més important, com diran allò que volen dir.
Arribats el dia de la sessió oberta l’alumnat estructura l’acte en dues parts:
Una primera part on es presenta el projecte i les primeres gravacions que s’han fet a partir d’un estrany succés que ha tingut lloc a l’institut i que l’alumnat ha de continuar buscant evidència d’allò què ha passat. Acabaran trobant explicació als estranys esdeveniments? Seran capaços de trobar una explicació a la presentació final al maig?
I la segona part de la sessió es centra en explicar una mostra d’aquelles activitats fetes al llarg del curs, i que han servit per entendre la importància del procés en el que ens trobem per ser capaços de poder crear allò què volen dir. En aquesta part es fa partícip al públic (professionals de la comunitat educativa de diferents àmbits) per poder copçar allò que s’ha viscut en les al llarg del curs fins arribar a aquest dia.





