En aquesta segona sessió amb la Ileana i a l’institut, vam parlar dels cercles de les arts. Vam dibuixar uns cercles amb un guix al terra del pati, a l’interior d’aquests cercles hi vam escriure el nom de diferents disciplines relacionades amb el món de les arts. Vam caminar al voltant d’aquests cercles pensant en quins espais ens sentíem còmodes i/o tenien relació amb nosaltres. Fent aquest recorregut entre els diferents cercles, ens vam donar que moltes disciplines artístiques estan relacionades entre les unes amb les altres.
Després vam fer moure el nostre cos. Vam fer un joc: la persona que se situava davant nostre era qui ens dirigia i nosaltres havíem de moure el cos depenent dels moviments que feia aquesta persona que vam anomenar “director”. Després d’aquest joc, en una altra dinàmica que tenia la intenció de fer-nos moure el cos, algú es posava al mig del cercle, feia moviment i els altres integrants del grup havíem d’imitar-lo
Vam anar dins de classe i la Ileana ens va donar els nostres diaris, i ens va explicar que aquests diaris servirien per escriure tot el que nosaltres volguéssim, per expressar-nos sobre el paper a classe després de cada dinàmica o exercici i també per utilitzar-lo a casa.
La meva maqueta encara no està acabada, quan vam anar a visitar el edifici abandonat una part de la paret de l’edifici em va cridar bastant l’atenció així que la meva maqueta es basa en la petita taca de lila de l’edifici. En teoria és una habitació i el pis d’abaix és la cuina. Vull posar a dins un llit, un armari i fer una finestra a l’habitació, i al pis d’abaix vull posar una pica i uns fogons i decorar-lo de manera que sembli una cuina.
Laia Olaizola:
Vaig realitzar la maqueta pensant en fer el pis d’abaix de tot, fent les dues cases enderrocades, en els colors que vaig escollir es veu com un és una casa i l’altre color és una altre casa, vaig voler fer la forma que tenia la casa, per tant, vaig doblegar un cantó per fer la forma de la casa. Per dins vaig fer l’entrada d’una casa, un taller i una casa. No em va donar temps a acabar la casa, per això es buida però la base està.
Candela Reyes:
La meva maqueta és gran, en la segona planta té un dormitori amb un llit de matrimoni, al costat té el passadís amb escales que et porten a la primera planta, després té dues habitacions de dos colors; una és lila i l’altra blava que són les habitacions dels nens petits.A la planta de baix se suposa que hauria d’estar el lavabo, la cuina i un petit passadís que no em van donar temps d’acabar separats en 3 seccions i hi ha un cartó que és un calefactor.
Eric Bartra i Marc Marí:
La nostra maqueta està dissenyada amb la forma de la casa que vam veure, per elaborar-la vam buscar una caixa amb una superfície plana i vam fer la forma de la casa, vam utilitzar fusta un cúter i cinta de pintor. Vam fer la forma amb el cartró pla i amb la cinta, i vam fer la forma amb els plànols que havíem fet anteriorment, vam aconseguir fer alguns detalls però no ens va donar temps de fer molts detalls i d’acabar de pintar-la, com en un principi teniem pensat.
Carla Naranjo:
La meva maqueta està sense finalitzar, però la idea era fer el pis de dalt amb habitacions familiars i a la part de baix, un negoci; un bar, restaurant, cafeteria… Però no està acabada, només tinc feta la part de dalt, la de baix no la he ni començat a montar, però si tinc els esbossos que havia fet.
Abril López:
Per fer la meva maqueta, vaig elaborar un pla basant-me en les restes de l’edifici que vam visitar. A l’hora de fer la maqueta he intentat ser el fidel possible al pla. En la meva maqueta mostro com m’imagino que era el pis de dalt, un petit apartament de dues persones. M’he centrat a fer petits elements de la casa, com la rajola del lavabo, o la cuina. M’hauria agradat poder dedicar més temps a la maqueta, però estic orgullosa del resultat.
Neo Moncosí:
La meva maqueta es va basar en els sketches que vaig fer a partir de les línies marcades en l’edifici en construcció. A l’iniciar els dibuixos vaig saber que la distribució original era diferent però tot i així vaig continuar. Gràcies a això, la meva maqueta ha quedat més estreta i petita. L’edifici que he construït consta de dues caixes; a la imatge només surt la planta baixa. M’hagués agradat tenir més temps, però entenc que no és l’activitat principal del projecte.
Bruno Croce
Per fer la maqueta primerament vam anar a veure un edifici enderrocat a prop del carrer Rogent. A les parets de l’edifici encara es veien les restes dels murs que separaven les habitacions de manera que podem deduir que hi havia antigament. Aquesta és la meva versió:
Pilar Salvador:
Per fer la meva maqueta primer vaig pensar en com dissenyar-la i la vaig dibuixar en un paper, després vaig començar a pintar amb lila pero com no hi havia el color que volia vaig barrejar el color blau i rosa per aconseguir el color que necesitava, a l’hora de posar el llit i el armari em vaig posar nerviosa perquè no em va sortir com volia i vaig torna a fer el llit fins obtenir la meva idea.
Laia Olaizola: La sortida de la fundació Miró em va semblar molt innovadora, ja que l’exposició era com parlar de les escultures anant més enllà d’allò habitual en una escultura. En comptes d’escultures com de pedra com tothom pensa quan pensa amb una escultura, hi havia diferents escultures, com per exemple el que més va sorprendre, una escultura que constava de quatre tubs i anava sortint escuma d’ells, fent així una escultura que no para de canviar.
Iratxe Vázquez: … va ser realment interessant, a l’exposició hi havia diverses obres de diferents artistes, totes increïbles. Encara que semblaven escultures simples, al llegir el text que explicava l’escultura ho podies entendre, va ser una experiència fantàstica.
Candela Reyes: Aquesta sortida va ser innovadora, em va informar més sobre els materials d’una les obres de Miró, hi havien quadres i escultures d’art contemporani que no coneixia i d’altres si, també hi havien llocs amb vistes de tota Barcelona. A més d’això em va inspirar una frase d’un escultor anomenat Jorge Oteiza, que deia: “Per mi les escultures són com les llaunes de conserves… me n’alimento i després les llenço”.
Carla Naranjo: A mi em va agradar la sortida perquè mai havia anat a la Fundació Miró i mai pense que aniria a una. Em va agradar molt anar i veure tantes formes de art diferents, videos, esculturas, pintures, tapissos… Les obres que més em van agradar van ser la escultura de la escuma, els diamants i la escultura de dos caps junts.
Pilar Salvador: A mi de la sortida em van interesar moltes coses, sobretot la tele on hi apareixia un senyor cap abaix i semblava que hi era mort. També em va cridar l’atenció el vídeo de la dona de mantega, el vídeo era molt estrany però em va crear molta curiositat.
Marc Marí: Durant la sortida a la Fundació Joan Miró vam observar varies escultures i vam veure com un visionat d’un curt d’uns ninots de mantega, i em va sorprendre perquè jo pensava que les escultures eren només de persones humanes o així, em va sorprendre alguna obra com la de l’escuma, que anava canviant cada cop que hi passava pel davant, o la que semblava feta de pell d’un pollastre. Vaig observar que els artistes buscaven diferents textures per a les seves obres. Va ser una sortida on vaig aprendre coses noves i m’ho vaig passar bastant bé.
Bruno Croce:
Des del meu punt de vista, la sortida va ser una genial experiència per observar obres que no observem normalment, en aquest cas escultures efímeres. Veure les diferents varietats d’obres que hi havia em va fer reflexionar sobre el vertader significat d’escultura i els diferents punts d’interpretar-la, crec que aquestes reflexions ens poden ajudar en futurs projectes. De totes maneres, l’exposició va ser molt interessant i la recomano a tots els públics.
Abril López: Aquesta expsició em va fer plantejar-me el sentit de cada escultura. Al parar-me a pensar, m’adonava que cadascuna explicava una història. Em va agradar veure com alguns dels artistes no es deixaven limitar per conceptes com l’espai o el temps. Les escultures que més em van cridar l’atenció van ser aquelles que d’alguna manera s’anaven modificant, o evolucionant amb el pas del temps.
Neo Moncosí: Aquesta exposició ens va fer reflexionar sobre “què és una escultura?”. Un conjunt d’obres que s’allunyen del que coneixem com a “escultura”. Aquí no trobem figures humanes fetes amb pedra o marbre. Podem veure des d’un tub amb escuma fins a una mòmia felina. Visionem curts, fotografies, peces de xocolata… L’exposició ens dona a entendre que, avui en dia, tot és una escultura; sigui del material que sigui i representi el que representi.
Eric Bartra: A mi la sortida a la fundació Joan Miró em va semblar molt interessant perquè les obres que hi havien em van semblar molt xules, i em va fer pensar molt sobre el significat de escultura, jo sempre he cregut que una escultura había de ser sobre un ésser viu, però l’exposició demostra que no té perquè ser així, hi havien moltes escultures abstractes i diferents al que jo pensava.
