El 18 de febrer vàrem fer la sessió oberta davant de tot professorat de l’institut!! Estàvem supernervioses, allò que pensàvem que teníem preparat va resultar que no va sortir com esperàvem i la impressió general que tenim és que encara ens queda molta feina al davant. Tenim moltes idees, però encara no hem trobat la forma d’expressar-les, d’ajuntar-les totes, de donar-los un sentit que pugui arribar al públic.
Una de les coses que ens queden clares (i ens dona un xic de calma dins d’aquesta bogeria) és que tenim uns mesos per trobar entre totes per on cal anar que ens porti al final d’aquest projecte. També veiem que cadascuna arribarem per camins diferents, i que el que realment importa és fer-ho, o potser perdre’s (si es que això té cas sentit!!!)
«La sessió oberta va ser una mica com llençar-se a la piscina».
Tere Martínez
«Tot va ser un caos, estàvem molt nervioses, no ens va agradar el ball que vàrem fer… el millor va ser el berenar de després. Ara només queda millorar!!»
Iván Mariño Durán
«Va ser bastant caòtic (…) però vaig gaudir l’experiència, a poc a poc em vaig deixar anar i vaig anar perdent la vergonya, ho vaig anar construint amb els ulls tancats.»
Paula Barrabeig
Ja fa unes setmanes que vàrem mostrar la nostra feina, una feina caòtica en molts sentits, per algunes plenes d’incerteses, per d’altres d’inseguretats, de pors… I no ha estat fins ara que ens hem adonat que això, precisament, és el tema de la nostra obra.