Mes: gener de 2026

Les emocions i les idees no només es poden explicar amb la paraula, la Laura i en Rafa no es cansen de repetir-nos-ho. Tot el que tractem a En Residència, d’alguna manera (per molt que no ens ho sembli de vegades) arribarà a tenir sentit i trobarà el seu camí per ser expressat. 

A Creadors en Residència fomenten l’expressió corporal des del primer moment. 

Ara que a classe estem preparant una coreografia per a la Sessió Oberta que farem d’aquí a unes setmanes (més aviat dues que acabaran sent una) veiem la importància d’expressar-nos a través del nostre cos davant els altres: companyes, professores, familiars, o qui sigui que vingui a veure’ns. 

Podem reivindicar les nostres inseguretats i preocupacions a través de la nostra expressió corporal. És una manera de fer el públic gaudir d’un espectacle i alhora fer-los veure situacions i temes que volem explicar. 

Córrer, saltar, potser ensopegar, jugar a pilota, encongir-se o expandir-se… tot és ballar. Anar d’un lloc a un altre, sense importar el temps que triguem a arribar-hi, expressar-nos pel camí, sense tenir massa clares les coses, però amb moltes ganes de continuar fent-ho.

Hem parlat de nosaltres mateixos, de què ens amoïna, quins són els nostres interessos; però també hem escrit sobre elfs i monstres i maleficis, sobre reialmes inventats, fonts màgiques, bruixes i bruixots…

Hem inventat escenaris reals i d’altres impossibles que imaginàvem tenir davant. Hem parlat altra vegada de l’adolescència (això no para de sortir constantment).

 I tot això ho hem gravat amb diverses càmeres. 

Segons sembla, farem (o potser ja els estem fent?) curtmetratges, que som actrius i directores i guionistes, coreògrafes, scripts i operadores de càmera, tècnics de so i d’efectes especials…

Gravem al carrer i als espais quotidians de l’institut, a les instal·lacions del centre cívic on treballem cada dilluns i potser també gravarem a casa.

Provem coses que no hem escrit, experimentem al voltant d’un tema i després de parlar entre nosaltres gravem de nou sense pensar-hi massa. A veure què passa. 

Ens agrada treballar així et sents escoltada i bastant inclosa en el grup, et dones temps per escoltar a la resta, fent silenci, practicant l’escolta activa, i d’aquesta manera sorgeixen idees conjuntes i molt interessants que no haguessin sortit de cap altra manera.

Els dijous estem sense els artistes a l’institut i ens dediquem a treballar coses que han sorgit amb ells o qüestions que en remouen i volem que formin part de l’obra que estem preparant. 

Els temes sorgeixen de vegades a través de l’escriptura automàtica. Aquesta tècnica surrealista ens serveix per desbloquejar la nostra creativitat, però sobretot per “descobrir” què tenim dins, què ens amoïna, què desitgem. Tot plegat coses que moltes vegades amaguem dins nostre, fins i tot de nosaltres mateixos. 

Quan escrius sense pensar i et deixes anar, sabent que has d’escriure 1000 PARAULES (OMG!) sense jutjar el que passi pel cap, sense pensar ni tan sols en com ho fas, només deixant-te anar, passen coses, coses… molt interessants. 

Cadascuna escriu el que pot, vol, sap, i ho fa en silenci davant del seu ordinador, abocant tots els pensaments sense esborrar res de res. La gràcia de l’escriptura automàtica és que no cal que hi hagi un ordre, simplement escriure i deixar anar tot el que et preocupa o creus. Els temes són molts: la situació geopolítica del món, el futur que pinta fosc, el canvi climàtic, les injustícies d’arreu del món que no s’acaben… però se’ns imposa un per tema per sobre de tots els altres: l’adolescència.

Com aquestes coses estaran presents a la nostra obra? De moment no en tenim ni idea.