El dimecres 10 de desembre va ser la sessió 10 d’En Residència.
Vam baixar al taller. La Marta i l’Alejandro van explicar què faríem en aquella sessió. Vam revisar i llegir les respostes a la situació de la veïna que esqueixa perquè fem massa soroll al pati de la sessió 8 que havíem posat a la llibreteta. A continuació, la Marta i l’Alejandro van escollir tres o quatre respostes per a argumentar. Vam seure en grups de tres o quatre persones.
Un text tipus dels que van sortir en aquesta sessió seria com aquest:
A la veïna
Portem tot el sant dia a classe tancats sense poder parlar, fent exàmens, deures i escoltant com els professors s’enrotllen com persianes. El pati és l’única escapatòria per poder cridar i parlar amb tota llibertat i a ple pulmó, fins que no ens quedi aire, et demanem comprensió i respecte, si us plau, gràcies.
En acabar, vam baixar a la Sala AAsfàltica on vam fer una estona de relaxació. Vam agafar els matalassos, ens vam repartir per la sala i en Pau Xandri va conduir la relaxació.
Al matí vam anar de visita al Teatre Lliure i ens van explicar moltes coses.
A la tarda l’Alejandro i la Marta no van poder venir, en el seu lloc van venir l’Alícia i la Júlia. Elles ens van posar per gurps i ens van donar un dossier sobre el Teatre LLiure. En el dossier havíem de respondre preguntes que ens van semblar molt fàcils sobre el Teatre Lliure. Al final del dossier hi havia un enigma molt fàcil també del qual havíem de trobar la resposta en les preguntes del dossier. Hi va haver grups que ho van acabar molt ràpidament. Al final del dossier hi havia una sèrie de situacions en què cada persona del grup havia de respondre una situació diferent i en acabar, havíem de mirar totes les respostes que ens donava una lletra que predominava. Segons la lletra que et tocava podies desenvolupar una feina: tècnic, actriu, productor, regidora,… en el món del teatre. A mi em va tocar figurinista que és la persona que fa el vestuari.
Després quan vam baixar a l’Aasfàltica vam jugar al Ninja que és un joc on es juga en cercle. Cada jugador ha d’agafar una posició amb els braços, un per un han d’intentar donar un cop al braç del jugador del costat. Aquesta proposta la va fer el Pau. També ens va proposar un altre joc amb una anella grossa. Aquest joc consistia en agafar-se de les mans i passar l’anella sense tocar-la al jugador del costat.
Vam acabar la sessió fent un exercici de relaxació que va conduir el Pau.
Dimecres al matí va ser diferent perquè vam anar d’excursió al Teatre Lliure. Vam anar-hi amb metro, concretament amb la L3, la verda, des de Roquetes fins a Poble Sec. Per passar el temps, com que el trajecte era llarg, més de mitja hora, vam jugar a l’Impostor: un jugador pensa una paraula i la diu a cau d’orella als altres jugadors, però hi ha un impostor que no sap quina paraula és, aleshores ha d’endevinar quina paraula és i ha d’intentar que no sospitin d’ell / ella. Si endevina la paraula guanya. Vam estar jugant durant tot el trajecte i quan vam arribar a la parada on havíem de baixar, vam baixar i vam caminar cinc minuts. Vam arribar a l’Institut del Teatre i vam esmorzar.
Després d’esmorzar va començar la visita. Vam anar al Teatre Lliure que està a l’altre costat de la plaça on hi ha l’entrada de l’Institut del Teatre. Van venir la Júlia i l’Alícia, les nostres mediadores. Ens van separar en dos grups. Un grup anava amb l’Alícia i l’altre grup, amb la Júlia. L’Alicia ens van explicar els inicis del Teatre Lliure i que va ser fundat just després de la mort del dictador Franco. La idea principal per la qual van fundar el teatre va ser que fos un lloc, un teatre públic on es pogués fer un tipus de teatre que fins aquell moment mai s’havia fet a Catalunya. «Un teatre d’art per a tothom». Aquest va ser un lema molt important de la fundació del Teatre Lliure. El primer Teatre Lliure va ser al barri de Gràcia, però com que era molt petit i en poc temps es va ser molt famós i a la gent li resultava molt interessant, després de la dictadura, l’ajuntament va cedir un terreny per fer el Teatre Lliure de Montjuïc. Aquesta part de l’explicació la vam rebre a fora perquè va ser una forma de situar-nos a l’espai per a començar la visita. Aleshores vam entrar a dintre i vam entrar a la sala de miralls que és un lloc que no és un camerino, però s’hi assembla. En aquest lloc es troben els actors quan són fora d’escena, és el lloc on es passen notes i acaben d’arreglar elements de la caracterització com la roba… Quan van acabar d’explicar-nos el que he explicat , vam anar a l’escenari gran, però no vam poder entrar-hi ni veure res perquè els tècnics estaven fent els arranjaments per l’obra que estaven a punt d’estrenar i estava tot tapat.
Ens van explicar una curiositat: com dir que et moguis a l’esquerra o a la dreta de l’escenari, per exemple, si era a l’esquerra de la persona a qui li diuen o a l’esquerra de la persona que ho diu, van posar Lleida on hi ha la muntanya de Montjuic i Xirgu, a l’altra banda, en referència al Carrer Lleida i a la Plaça Margarida Xirgu. Ens van explicar també que disposen de 63 punts de llum i que treballen amb practicables de 2,40 × 2,40 metres. Aquests elements permeten construir plataformes, desnivells i diverses estructures sobre l’escenari. Ens van explicar també que l’escenògraf és considerat l’“arquitecte visual” del teatre i que l’any 1991 va ser especialment intens en activitat artística. El logotip del Lliure, per cert, combina la lletra T amb la doble ela de la paraula “Lliure”.
La visita va continuar sota la Sala Fabià Puigserver, on hi ha molts engranatges dels elements que mouen la sala i l’escenari. Allà vam poder veure el Spiralift, un mecanisme compacte i molt potent que serveix per fer pujar i baixar els practicables. Després vam pujar fins a la tramoia, on hi ha la llum de guàrdia: una petita bombeta blava que, malgrat la seva discreció, és imprescindible en qualsevol funció. Ens van mostrar també la pinta, la barra superior des d’on es pengen decorats i hi treballen els equips tècnics. Ens van remarcar que la regidora és qui té l’autoritat màxima durant l’espectacle i que cal seguir sempre les seves indicacions.
Més endavant vam entrar a la Sala d’Assaig, plena d’escenografies i professionals treballant. Allà ens van parlar de Julio Manrique, actor i director de teatre que actualment dirigeix el Teatre Lliure.
Finalment, ens van explicar les tres vies amb què el teatre pot programar espectacles: producció pròpia, quan el Lliure crea l’obra; coproducció, quan col·labora amb altres teatres o institucions compartint recursos; i companyies visitants, que presenten al Lliure una obra ja creada.
A la sessió 8, vam començar anant al taller com sempre i cada grup estava en una taula diferent. Vam fer unes activitats que consistien en imaginar-nos que mentre estàvem al pati una senyora o veïna ens deia que estàvem cridant massa. Havíem d’escriure tres respostes diferents a la llibreta argumentant perquè estàvem cridant. Les meves van ser:
-Senyora, això és un espai públic i no hi ha cap norma que obligui a estar en silenci.
-Passo de tu, la denunciaré per difamació.
-Tens raó, no cridaré més.
Mentre escrivíem aquestes respostes, la Marta i l’Alejandro se’ns emportaven un per un en una sala que l’anomenen “peixera” perquè és petita i té una gran finestra que dona a la biblioteca de l’ESO. Ens van fer preguntes com ara si teníem germans, com ens trobàvem a casa, quines assignatures ens costaven més o quines activitats ens agradava més fer en el nostre temps lliure (no ho sé molt bé, m’ho han explicat, perquè jo no vaig tenir temps d’anar amb l’Alejandro i la Marta).
Després vam jugar a “l’impostor”, però en lloc de parlar havíem de fer gestos. Cada alumne rebia una situació escrita en un paper i l’havia de representar amb el cos. Hi havia tres impostors que actuaven de manera diferent. Durant aquesta sessió no vam anar a la Sala AAsfàltica.
