Mes: novembre de 2025

El dimecres 19 de novembre va ser la setena sessió de En Residència. Vam baixar al taller com és habitual on vam asseure’ns en rotllana i vam conversar per començar la sessió. Seguidament, vam treure les nostres llibretetes on teníem les històries que havíem escrit a la sessió 5. El meu grup no tenia la història perquè la Laia que era qui l’havia apuntat a la llibreteta no va venir. Aleshores vam haver de recordar què havíem escrit. A continuació d’això, L’Alejandro va agafar un foli on va copiar totes les històries, des de l’inici, el nus, el nus segon i el desenllaç. En acabar, vam escriure a les llibretes 5 coses que veiem o fem al pati. Jo vaig escriure:

demanar menjar a les meves amigues,

veure com treuen les sabates a l’Aleix,

saludar les meves amigues,

donar una volta…

Mmmm, la cinquena cosa no la recordo.

En finalitzar aquesta primera part, vam baixar a l’AAsfàltica on vam fer un joc en què es tractava de formar dos grups de 5 integrants. Amb les cistelles de bàsquet, una corda lligada entre les dues cistelles i uns matalassos en un dels costats de la corda, havíem de passar a l’altra costat de la corda sense que caigués o sense caure nosaltres. Vam fer dues o tres rondes, fins i tot el Quim va atrevir-se a fer-ho i no va caure. Així vam finalitzar la sessió.

En aquesta sessió, l’Imma va faltar i la va substituir en Pau, professor d’Educació Física.

La sessió va començar quan  l’Alejandro i la Marta van preguntar si havíem fet els deures, Som tan treballadors que només dues persones els havien fet. Aleshores gairebé tots els alumnes que no tenien la feina feta van agafar els ordinadors de la classe i es van posar a buscar les seves músiques preferides perquè els deures consistien en portar a classe la lletra d’una cançó que fos significativa per a cadascú de nosaltres. Mentre les cançons sonaven, ballàvem, cantàvem i escrivíem la lletra. Quan vam acabar, cadascú va presentar el nom de la cançó i l’autor, i va llegir la lletra. Aquesta part de la sessió va sortir molt bé.

Després vam baixar a l’AAsfàltica per jugar a bitlles o a jugar amb una bitlla. Aquest joc era en grups de 4 o 5 persones. Havíem de fer arribar una bitlla el més lluny possible sense perdre el contacte físic amb la resta de membres del grup. Van  haver-hi moltes trampes. Vam estar jugant una estona. Finalment, la sessió 6 va acabar així de bé.

Durant la sessió 5, quan els artistes van arribar, van passar llista. Van comprovar si faltava algú. Després d’això, vam fer grups i vam fer una activitat en què ens explicaven una història amb principi, nus, segon nus i desenllaç. Deixaven aquest principi, aquest nus, aquest segon nus i aquest desenllaç inacabat. Nosaltres vam haver de continuar la història amb la nostra imaginació. Al final,  cada grup va haver d’escriure’l a la llibreta petita que ens havien donat. Quan vam acabar de crear el text, vam posar-lo en comú i va coincidir que dos grups  tenien un element en comú: els dos textos de creació pròpia parlaven d’una noia. Aquestes històries ens van dir que les passéssim a l’ordinador. Així es va acabar l’exercici del text de creació pròpia i, a continuació, vam jugar al joc de l’Impostor: en què una persona pensa una paraula i la diu, però hi ha un impostor que no sap quina paraula és, aleshores ha d’endevinar de quina paraula es tracta i que no sospitin d’ell o d’ ella. Si endevina la paraula, guanya. Va ser un joc aleshores que era molt divertit perquè érem molta gent i hi havia tres impostors entre nosaltres. Si no tenies sort i no feies servir l’astúcia, no la colaves.

Quan vam acabar, vam baixar a l’AAsfàltica i vam fer com sempre, vam jugar al zip- zap-zup. Una versió nova del zip-zap-zup que va canviar molt perquè ja no era el zip-zap-zup habitual. Aquesta nova versió ara era amb música i va ser més complicat perquè havíem d’anar amb les pulsacions de la música. Vam estar una estona així i no tota la classe ho va fer bé perquè era una cosa nova i no era tan fàcil com semblava, fins i tot, vam haver de fer palmades en lloc de fer zip-zap-zup per poder-lo enganxar.

L’últim que ens van demanar va ser que portéssim una estrofa de la lletra d’una cançó d’un cantant o un grup que ens agradés i passar-la a l’ordinador i les històries de creació pròpia de cada grup.

I així va acabar la sessió 5.