Dimarts 16 de juny a les 11.00 i a les 17.00 hores estrenem la peça de creació col·lectiva Shhhhhh!!!! amb José y sus hermanas a l’Espai Lliure del Teatre Lliure.
Us hi esperem
I amb la nostra peça s’acaba la 17a edició del programa educatiu En Residència.
Vam començar anant directament a l’AAsfàltica. Vam seure en rotllana perquè ens van explicar què faríem durant tota la sessió. Les noies van començar a perfeccionar el ball i els nois van perfeccionar jugar a futbol sense pilota. Vam estar tota la classe fent el ball mirant com podíem expressar més.
La Marta estava amb les noies mirant com fer-ho i les va ajudar molt. Després d’això, dues parelles van posar-se uns auriculars on sonava una de les entrevistes que havíem gravat feia unes poques sessions i les persones que s’havien posat els auriculars havien de repetir allò que estaven escoltant. La primera parella en fer això va ser l’Alice i la Gisela, van estar repetint l’àudio de la Nadia i la Sofia. La següent parella va ser l’Osas i la Nadia que van estar repetint l’àudio de l’Ian, el Luis i el Moosa.
Va ser molt graciós perquè no s’entenia gens què deien, semblava fàcil, però era molt difícil retransmetre allò que sentíem a través dels auriculars.
A la sessió passada, vam anar directament a la sala AAsfàltica. Vam començar col·locant les cadires en forma de cercle i vam jugar al joc de les cadires amb diferents tipus de cançons que havíem triat nosaltres mateixos. Vam jugar-hi dues rondes.
Més tard, vam fer una activitat que consistia en passejar per un espai ocupant-lo completament i mentre escoltàvem diferents sons, havíem de canviar els nostres gestos segons el so que sentíem: un so feia que actuéssim com si parléssim al pati i l’altre com si fóssim en un stop.
Quan vam acabar aquesta part, vam fer dues files mirant cap a la persona de davant de l’altra filla. Vam agafar les cadires i vam tornar a col·locar-les en la mateixa figura: una fila davant de l’altra. Un cop fet això, la fila 1 havia de llegir els llavis d’una persona de la fila 2. Així, cada persona de la fila 2 deia una frase, i els integrants de la fila 1 l’endevinaven aixecant la mà. Finalment, vam fer l’activitat a l’inrevés: la fila 1 deia la frase i la fila 2 l’endevinava.
A la sessió 20, vam baixar directament a la Sala AAsfàltica. Vam parlar una estona amb l’Alejandro i la Marta i, a continuació, vam fer el joc de les cadires (consisteix en posar una rotllana de cadires al voltant de la qual els jugadors van donant voltes mentre sona la música. Quan la música s’atura, s’han d’asseure, una persona a cada cadira. Però a cada ronda hi ha una cadira menys respecte al nombre de persones i aquell qui no pot seure queda eliminat. A cada ronda es retira una cadira. El guanyador és qui s’asseu a la última cadira quan només queden dues persones jugant).
Després d’això, ens vam estar ensenyant el ball i els altres van estar assajant futbol sense pilota mentre que un altre noi estava assajant el diàbolo. Vam estar així una estona. Després d’això, ens vam asseure, ens van comentar algunes coses i vam marxar.
Així va acabar la sessió 20.
La sessió de dimecres passat la vam començar al taller de tecnologia. Vam estar parlant una estona, i l’Alejandro i la Marta ens van donar uns papers. Amb aquells papers havíem de fer un exercici de “role play”. Hi havia diferents papers, entre ells hi havia: el director de l’institut, un pare o una mare, un alumne antic, un alumne actual… Vam escollir diferents papers. Ens van donar els papers i vam respondre les preguntes que estaven escrites en els papers intentant ficar-nos en la pell dels personatges.
En acabar això, vam baixar a l’AAsfàltica. Alguns van començar a practicar amb el diàbolo, encara que no sabíem què fer. Mentre alguns practicaven el diàbolo, les altres anaven fent el ball i els nois van practicar jugar a pilota sense pilota per després ficar-ho al ball. Al mateix temps l’Alejandro i la Marta anaven cridant als grups d’abans per gravar el que havíem escrit Això va ser l’últim que vam fer.
A la sessió 18, vam començar al taller de tecnologia. Vam començar a parlar de com continuaríem l’obra. Van discutir bastant perquè no decidíem com continuar ja que els nois volien una cosa i les noies, una altra. Els nois volien jugar a futbol a l’obra, però les noies no volíem. Després d’estar discutint què faríem, vam decidir anar a baix. Les noies ens dedicaríem a perfeccionar el ball i els nois van estar planejant com jugarien a futbol a l’obra. Les noies vam fer dos grups per mirar-nos com ballem per acabar de perfeccionar el ball. Quan vam acabar de perfeccionar el ball, vam jugar una mica al limbo i vam ballar cançons del “Just dance”.
A l’última excursió vam començar agafant la línia L4 de metro fins a la parada de La Barceloneta. Després vam caminar una estona i vam parar en una plaça del barri per a esmorzar. Quan vam acabar, vam continuar caminant fins arribar al Centre Cívic Barceloneta.
Un cop dins, ens vam asseure en unes cadires i ens van fer una introducció abans que comencés la peça de dansa titulada «Platón se fue de escena«. Al principi va ser una mica estrany perquè la ballarina utiltzava un cap fet de guix que el movia de manera que semblés que era el seu cap. Després va començar a parlar com quan parles amb tu mateix i, finalment, es va posar dues llanternes en un frontal i va començar a investigar l’escenari.
Quan l’obra va acabar, ens van demanar que agaféssim una cartolina amb les paraules Pregunta, Observació, Comentari i Resposta. Cadascú es va posar on li semblava que havia d’estar segons el que volia fer: preguntar, fer una observació, fer un comentari o respondre alguna pregunta. Després, vam fer una activitat en parelles on havíem de discutir «cridant» i contradient-nos. Quan sonava una cançó, canviàvem de parella.
Un cop acabada l’activitat, ens vam asseure a terra, ens van fer uns comentaris i vam començar a menjar el pica-pica que ens havien preparat. Quan vam acabar de menjar, ens vam acomiadar i vam anar a un parc gran per dinar. Finalment, vam tornar a l’escola.
A la sessió 17 vam començar fent una dinàmica amb la Júlia. A la dinàmica havíem de posar diferents adjectius en fila i formar grups amb uns papers on hi posava: abans, durant i després. En els papers dels adjectius hi havia adjectius com: nerviós/a, enfadat/a, difícil, fàcil… Posàvem aquest adjectius per descriure com ens havíem sentit fent la representació a la Sessió Oberta davant de tot el claustre de professors de l’institut. En acabar de posar els adjectius, els vam llegir davant de tota la classe i vam opinar de com ho havien descrit els altres grups.
Després d’això, haviem de dir amb uns altres adjectius que ens van donar com pensàvem que seria l’espectacle final. Ells adjectius eren semblants a aquests: brutal, divertit, abstracte, avorrit… Quan vam escollir la paraula la vam agafar i ens vam anar a fer una foto tot el grup. Les fotos no van sortir a la primera i vam estar una estona llarga per fer-les. Quan vam acabar les fotos, vam fer un minut de silenci perquè no vam callar en tota l’estona. Després d’això, vam baixar a l’AAsfàltica i vam fer una relaxació. Durant la relaxació, la Júlia ens va explicar “El mite de la caverna”. Ens ho va explicar d’una manera molt guai. Ella va agafar una llanterna i va fer ombres amb les mans mentre explicava la història.
Quan va acabar d’explicar la història, el Pau ens va explicar el joc de “Dan dam dish” i vam jugar, això va ser l’ùltim que vam fer.
A la Sessió Oberta vam començar a practicar l’obra una hora abans d’ensenyar-la als professors. La vam practicar una mica ràpid perquè no teníem molt temps i els professors es van haver d’esperar perquè no sortíem.
La Sessió Oberta va ser així: el primer que va passar va ser que el Quim i el Pau van presentar la sessió mitjançant un lipdub (un text gravat prèviament on sona la veu i una persona fa com si la digués movent els llavis). Després d’això, van sortir tres alumnes explicant el joc del samurai (és un joc en grup on dius «samurai», obres els braços i has de tallar el braç del teu company amb un gest). Vam fer dues rotllanes per jugar i, en acabar, van sortir les dues guanyadores. Van aplaudir. Llavors, la guanyadora 1 va dir: «algun perdedor té alguna cosa a dir?» I van sortir dues alumnes a explicar les queixes de la veïna que no suporta el soroll que es fa al pati escolar. Quan van acabar, van sortir uns altres alumnes que van explicar el joc de la serp: hi ha una serp i tots es tapen els ulls i criden a la serp, aleshores, la serp va picant la gent fins que moren tots. Quan la serp va acabar de matar tothom, van sortir dues alumnes a llegir el cadàver exquisit . Quan van dir «i una nena porta l’altaveu i posa música», va sortir una alumna, va posar música i totes vam començar a ballar la cançó Chily – Revanav 126 BPM. Quan ja ens apropàvem al final del ball, vam caure a terra i vam començar la relaxació del Moussa.
En acabar l’obra, tots estàvem molt contents per com ens havia sortit i els profes ens van fer algunes preguntes com: com us ha sorgit la idea de l’obra?, els profes son estrictes amb el soroll al pati?…
A la sessió 12 vam escriure tot el que faríem a l’obra. La Mariam, com a la sessió anterior, va ser l’encarregada d’escriure a la pissarra tot allò que deien l’Alejandro i la Marta. Els altres ho vam escriure a la llibreta.
El títol era Sessió Oberta i hi havíem de posar el següent:
Joc 1, Joc 2, monòleg, escena, intervenció/musical i relaxació.
Després d’això, vam anar a l’AAsfàltica i vam començar a fer teatre, encara que primer vam jugar per grups al Samurai. Vam fer unes poques partides i després sí que vam començar amb el teatre. Vam seure tots a les cadires i ens van explicar com seria l’escena que practicaríem, l’escena consistia en tres presentadores o presentadors que explicarien què faríem. L’escena estava inspirada en la sèrie del Joc del calamar. Es va decidir que les presentadores serien la Inas, l’Alice i la Mariam. Havien d’explicar les normes i en què consistia el joc del samurai. Quan acabaven d’explicar, tots els altres havíem de sortir en dues files a jugar al joc del samurai en dues rotllanes. Mentre ens eliminaven ens havíem de posar en fila davant de les rotllanes i no moure’ns, encara que ens movíem molt. Vam fer uns quants cops aquesta escena i després en vam fer una altra. L’altra escena era molt més fàcil de fer. Era l’escena de relaxació. Tots ens havíem d’estirar a terra relaxant-nos mentre el Moosa ens deia un text amb el qual ens havíem de relaxar.
