Des de Anna Dot EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/mariaespinalt1920/2020/03/20/12-de-novembre-de-2019-comencem-a-embrutar-nos-les-mans/
Avui comencem a treballar al voltant de la pregunta “existeix algun lloc sense història?”. Tot i que la resposta més inmediata que ens surt és la que defensa que no, que tots els llocs tenen història, ens entestem a buscar un lloc que no tingui història. Com hauria de ser, si pogués existir? Potser és un lloc que encara no existeix, potser està dins nostre, o fora de la Terra, o en el futur, o en tot allò que no coneixem, o en els nostres somnis.
Per més que tots els llocs tinguin història, no sempre la coneixem. Hi ha algun espai a l’institut que tingui menys història, per a nosaltres, que els altres? El pis de batxillerat del Maria Espinalt està encara buit; no hi ha alumnes. El visitem i descobrim una porta que no podem obrir. Què hi ha al darrere?
Com que la pregunta de partida prové d’un somni, el divendres 15 vam veure el treball de Dalí, que s’inspirava en el món dels somnis per crear els seus quadres. Després, vam revisar els nostres somnis i cadascú va començar a dibuixar algun dels que recordava.
El dimarts 19 de novembre la sessió ha començat amb la posada en comú d’aquests dibuixos. En el de la Salma, hi ha un forat dibuixat. Coincidim amb que és difícil dibuixar forats, perquè sovint són foscos i no veiem què hi ha a dins. Pensem en els forats negres. Podrien ser un lloc sense història?
En Pau comenta que també hi ha forats que són ben transparents. Si foradem la taula, veiem l’altra banda, i això no és gens difícil de dibuixar.
Penso en Gordon Matta-Clark i les seves intervencions.
Seguint amb la revisió dels dibuixos, veiem que alguns de nosaltres somiem amb llocs que coneixem, com casa nostra; d’altres, amb llocs abstractes, com un univers on floten cubs per damunt dels quals podem saltar, o llengües llefiscoses damunt de les quals ens podem enfilar. També hi ha qui somnia amb llocs que no ha estat mai però que reconeix, com Egipte, amb les seves piràmides. Quina història tenen els llocs que apareixen als nostres somnis?
En Guillem pensa en la pel·lícula “El viaje de Chihiro” i alguns dels seus personatges.
Mentre compartim aquests dibuixos, surten moltes preguntes i temes:
- El nucli de la Terra té història?
- Els llocs del nostre inconscient tenen història?
- Tot això és molt subjectiu… Què és exactament la història? Hauríem de decidir què entenem per història.
- L’olor i la oïda són sentits que, segons Freud, van a la part més inconscient del cervell: el bulb raquidi
Després d’això, pugem cap al pis de batxillerat i ens plantem davant la porta que no podem obrir. Amb tinta xinesa i paper d’estrassa, comencem a dibuixar allò que ens imaginem que hi ha a darrere d’aquesta porta. Així, comencem a imaginar espais i llocs dels quals en sabem ben poca cosa. Potser així arribarem, més endavant, a poder-nos imaginar un lloc sense història, un lloc del qual no en sabem res, si és que això és possible.
Al final de la sessió amb la tinta xinesa, en Marc apunta que la foscor és un lloc sense història.