Avui dimarts 17 de març trobem a faltar els alumnes, profes i la Clara! però des de casa amb força, ànims i creativitat totes estem treballant pensant ja en el nostre projecte expositiu final! molt il·lusionats amb les diverses idees que venen sobretot del treball de l’alumnat i la Clara…així que us en fem un tastet i aviat en tindrem més! moments per dissenyar, mirar, visitar-se un mateix i anar pensant en les idees de les bastides i lones per l’expo! més que mai, salut!
Aquell dia no vam poder assistir-hi tots: els del 3A tenien una activitat d’anglès, de manera que érem un més que la meitat, és a dir, 11 de 20. Però al començament encara érem menys, només 6, els de 3B, perquè els del 3C van arribar mitja hora més tard. No podia ser, i no ho va ser, una sessió com de costum. Menys persones: més silenci, més concentració, més intimitat.
Vam començar amb el joc del telèfon però amb mímica, i afegint en Marc, a cada canvi de persona, una nova acció i, així, entre totes anar creant una petita història:
La Mara, la Marina, la Jana, la Ramandeep, la Hui i l’Estefany (per ordre d’intervenció).
Ja les 10 (perquè en Kolna tenia mal a un peu i va fer de càmera), vam repetir la dinàmica anterior:
La Jana, l’Estefany i la Hui (per ordre d’ontervenció).
El mínim detall, el més insignificant gest, pot ser decisiu per ben interpretar o malinterpretar el que vol significar la companya.
La Xiaoyu explicant l’encara incipient història a la Clara.La Clara (i el seu ball!) explicant la història a la Ramandeep.La Ramandeep explicant la història a la Carlota.Fragment de la intervenció de la Carlota interactuant amb la Marina.La Marina amb la Clara.I finalment la Mara explicant-li a la Kaixin tota la història.
Ja està!: sou capaços de reconstruir tota la història?
Elles ho van intentar i entre totes ho van aconseguir!
Després vam tornar a fer-ho però començant per la que havia estat abans la darrera, id est, la Kaixin.
En Marc i la Kaixin.De nou la Kaixin.La Mara i la Marina.El Marc, la Marina i la Carlota.La Carlota i la Ramandeep (i els peus de la Marina!)La Ramandeep i la Clara.En Marc i la Clara i la Xiaoyu.En Marc, la Xiaoyu i la Hui.L’Estefany amb la Jana (en primer pla, d’esquenes, la Mara, i al fons, el Marc).
Comparat amb les altres classes, la de dijous 5 ha estat més tranquil·la ja que ens hem assegut formant un cercle i hem començat a parlar.
Primer tema de conversa:
Hem parlat sobre el que va passar el 27 de febrer, dia de la contaminació. Hem escoltat opinions diferents i hem arribar a una conclusió: que havíem d’haver-ho organitzat millor i que ha estat una gran experiència.
Segon tema de conversa:
Enmig de la conversa, hem arribat a un punt que hem començat a parlar sobre el feminisme i l’eslògan “no és no”. Ha sigut una gran xerrada i molt educativa ja que cada opinió importava.
Professor en acció:
Soren ens ha ensenyat vídeos exclusius d’actuacions seves. Hi ha hagut diferents reaccions perquè hem vist el nostre professor interpretant actuacions que ningú de nosaltres ens passaria pel cap fer.
Al final de tot, li hem començat a fer preguntes i ell ens ha respost amb respostes que per a alguns era complicat d’entendre.
En les seves actuacions hem vist alguns elements que ell ens tracta d’ensenyar en la majoria de les classes; com la manera de caminar, de posar-se en el paper i el canvi d’estar d’un cos a un altre.
cada vegada més a prop, fins a un dit de la cara de l’altre,
fins a sentir l’alè del altre!
Acabades aquestes dinàmiques, el Marc ens va demanar pels deures. Havíem de portar tres frases memoritzades. Encara no sabíem per a què.
Una de les frases de la Jana.Les tres frases del Jordi.
(Paralingüística.) Havíem de dir les nostres frases amb l’emoció que ens digués el Marc.
Amb tristesa.Com si fos un secret.Demanant matrimoni.Acceptant-lo bojament.De nou demanant matrimoni.Més matrimoni.Matrimoni!Amb tristor.Amb alegria i atac de riure.Practicant el riure, seguint el Cristian.Més riure i stop!Amenaçant.Amb por.Emprenyada, i després enamorada.Amb desdeny.Amb molt desdeny.Amb alegria.Amb imitacions de moviments.Més emocions i imitacions de moviments.Molt contents.Emocions i imitacions de moviments.Conversa ballant a la discoteca.Imitació dels moviments de la converça ballant a una discoteca.
Vam acabar amb una nova dinàmica, una d’animals (amb sorpresa per a l’Ivan). Aquí els preliminars:
Avui dimarts 10 de març hem gaudit de la presència de Pau Faus, arquitecte, artista visual i per a nosaltres multidisciplinar amb una mirada polièdrica de l’experiència artística i creativa. Amb ell hem anat a caminar durant una hora i mitja per la nostra plaça de les glòries d’una forma ben diferent, a les palpentes, per així anar explorant sons, percepcions, olors, tactes. Tota una experiència sensorial molt interessant i ben emocionant. Ens ajudarà sens dubte en aquest camí que anem traçant per llegir la plaça de formes diferents i acabar aportant una narració diferent d’allò que veiem. Com en les obres del Pau, una experiència in situ, interaccionant amb el nostre propi medi que no ens ha deixat gens indiferents! Gràcies Pau! amb els ulls clucs hem vist moltes més coses!
¿Barcelona és un objecte? Quin? Avui hem reflexionat sobre la identificació entre objecte i realitat i aquest és el resultat:
1 BCN és el metro. Quan passejo per (damunt de) Barcelona sovint m’imagino l’àmplia xarxa de línies de colors del mapa del metro. M’agraden els túnels que s’estenen per sota la superfície grisa dels carrers com un cau amb milers d’extensions. I m’agraden els cucs blancs i metàl·lics que es desplacen a gran velocitat. I m’agrada, també, el rebombori, el xivarri, el xup xup, la remor de totes les formigues que van de camí a algun punt anodí de l’exterior. I la música d’un grill cantant en un passadís. Fins i tot el cant estrident dels escaladors mecànics, un crit planyívol en demanda d’oli. Tot això, m’agrada. M’agrada perquè olora a Barcelona
2.BCN = dragon/lagartija del parc güell
3. Identifico Barcelona amb la Sagrada Familia, perquè és un edifici pel qual els turistes venen a la nostra ciutat. Font de Montjuïc, l’espectacle amb colors que es fa cap a l’estiu. Arquitectura amb tècnica de mosaic, el trencadís (Parc Güell).El terra (panot).
4. BCN és un llibre. Al parc, als busos, al metro, a la consulta del detista, a les aules arreu hi ha un llibre, una escena, un conte, una autora, una editorial, una llibreria o algú que hi recital. Barcelona és un llibre.
5. Cuando ves Barcelona desde una perspectiva alta, puedes observar que los edificios en las calles forman cuadrados. Creo que para mí es lo que más representa Barcelona.
6. BCN és un micròfon. Perquè la gent és tafanera i ho vol saber tot. Barcelona és un poble.
7. BCN és l’Arc de triomf
També ens hem preguntat si la història es pot explicar a través dels objectes
Gràcies als objectes hem descobert altres civilitzacions i costums dels nostres avantpassats, sense ells no tindríem la suficient informació per explicar la història de la humanitat.
Fa uns dies la Maria i la Vanesa ens van tornar a deixar
perplexos, portaven uns pals enormes i un munt de llana de colors. Primer ens
van ensenyar fotos de dones mexicanes amb un teler que lligaven a un arbre i a
la seva cintura i assegudes al terra anaven teixint una llarga tela de colors.
Ens van ensenyar qui ho feia, com ho feien, els materials i
els seus noms i com eren els teixits que feien. Ens van explicar que hi havia
dos orientacions del teixit: l’ordit que és l’estructura del teixit i la trama
que és la que dona forma a tot el teixit.
Amb els pals enormes que es deien machete, jillote,
tzotzopatle, palo de bandera, etc i els cabdells que vam fer unint tres llanes ens
vam repartir càrrecs i ens vam posar a fer un teixit utilitzant el teler.
La diferència entre un telar normal i el que vam fer nosaltres
es que el nostre seria gegant.
També volíem provar a deixar corre la imaginació i vam posar
canyes, cartrons i etiquetes, tot això posant paraules filosòfiques prèviament
pensades.
Hugo, Gisel.la, Rut, Natalia, Lizzy, Claudia D., Edna,
Claudia C, Lucia L.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
TELER 2.0
Per nosaltres el teler ha estat una forma per expressar el
que sentim, el que no sabem i les nostres preocupacions.
També és una manera en la que parlem, socialitzem i fem
pinya.
No va ser només una unió de fils, va ser una cosa que ens va
unir com a grup, que ens va fer pacients, i vam aprendre a respectar els torns
de cadascú i estimar-nos com a grup.
En resum, el teler no són fils, són sentiments que queden
impregnats al teixit.
El passat dimarts vam anar a visitar Fabra i coats que és el lloc on la nostra artista l’Irma Marco crea els seus projectes, ara mateix fa aquí el nostre projecte de ” En Residència”.
Primer vam donar una volta per on estaven ubicades les oficines, després pujant un pis estaven els estudis/tallers dels artistes com l’Irma que fan els seus projectes , allà ens vam trobar a un grup d’estudiants que estaven preparant una creació entre tots. Aprofitant el lloc vam gravar uns vídeos amb les nostres frases, utilitzant un esbós que havia fet l’Irma pel seu compte. Per acabar vam estar veient una exposició d’un altre artista que estava expossada en un altre espai.
QUÈ ERA FABRA I COATS ?
La Fabra i Coats era una fàbrica de la companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats Successora de Fabra i Portabella amb el grup britànic J&P Coats Ltd, convertint-se en la primera inversió estrangera en l’economia industrial a Catalunya.
Estem treballant paraules bastant tècniques dins del món de l’art. A continuació us direm el seu significat:
Pachwork: teixit fet per la unió de petites peces de teixit cosides per les vores entre sí; amb ell es confeccionen cobrellits, tapissos, catifes, etc…
Collage: tècnica pictòrica que consisteix a enganxar sobre una tela, paper, o altre superfície d’altres materials, com paper, tela, fotografies…
Coloredself: de un sol color, i es natural o original, com tela.
Creació col·lectiva: creació col·lectiva es el nombre donat a la obra, muntatge, posta en escena o espectacle que no firma un autor sinó un grup de creadors y com fruit del seu treball en col·laboració.
Work in progress:el work in progress fa referència al propi procés de creació d’un producte o servei als clients o usuaris dels mateixos.
Site especific: l’art específic del lloc és una obra d’art creada per existir en un lloc determinat. Típicament, l’artista té en compte la ubicació mentre planeja i crea l’obra d’art .
Ens diuen que és interessant tenir vocabulari nou, nosaltres no ho tenim tan clar que aquestes paraules les fem servir.
