Finestres tancades i foscor a la casa, el dol queda comprimit entre quatre parets. A fora, s’escolten càntics dels segadors que venen del camp. Un petit poble que és el decorat d’una obra carregada de sentiments contraposats. Les filles volen sortir, posen l’orella i canten acompanyant els segadors,…Bernarda, demana silenci!.
«Ya salen los segadores/ en busca de las espigas;/ se llevan los corazones/ de las muchachas que miran.»
Hem tingut la sort de poder tenir entre nosaltres convidada a la cantaora Ana Brenes. La seva veu ens ha portat el flamenc a l’obra de Lorca. Los cuatro muleros, una de les seves cançons populars que parla dels segadors i treballadors del camp, obrirà l’obra. Una de les alumnes l’acompanya en el compàs.
Per tancar l’obra, l’Ana Brenes ens canta una «soleá», un dels pals del flamenc més profunds i amb molta càrrega emocional, amb un compàs lent i to melancòlic. La mort torna a estar present a La casa de Bernarda Alba, la seva filla petita, l’Adela, embocada d’amor pel Pepe el Romano, es treu la vida sentint que mai el podrà tenir al seu costat.
