
Avui hem tingut una sessió molt especial, amb el Víctor hem anat al teatre Círcol Catòlic de Badalona a veure l’obra de La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca.








Avui hem tingut una sessió molt especial, amb el Víctor hem anat al teatre Círcol Catòlic de Badalona a veure l’obra de La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca.








Del 4 al 8 de març s’ha celebrat la 45ª edició de la Feria Internacional de Arte Contemporáneo (ARCO) a Madrid.
Com no podia ser d’una altra manera, en Víctor ens comunica que la pròxima sessió no hi serà perquè aquest any estarà present a la fira a la secció Opening. Nuevas Galerías, un espai de lectura del present artístic contemporani, que reuneix a 19 galeries joves.
En el seu cas, SPIRITVESSEL(https://www.instagram.com/spiritvesselespinavessa/) ha estat la galeria que comissariada per Andrew Birk i Sira Plaza ha mostrat el treball del nostre artista EN RESIDÈNCIA, Víctor Jaenada.

No ens hem pogut traslladar a la fira amb el Víctor, però si hem estat seguint tot el que passava minut a minut…



I des d’aquesta plataforma volem felicitar al Víctor per la seva projecció artística, fins i tot a la ràdio i la TV, i a la galeria SPIRITVESSEL, per la seva menció especial en els premis Opening. Nuevas Galerías amb el projecte del Víctor.


https://www.rtve.es/play/audios/generacion-ya/arco-madrid-06-03-26/16969339


I nosaltres molt, i molt agraïts/des perquè el Víctor ens portés a classe una de les obres més especials abans de marxar cap a Madrid, el que seria la MESA DE BERNARDA ALBA, germana a una de les que estava exposada a ARCO.

Aprofitant la Maleta d’Audiovisuals que tenim a l’institut, l’alumnat ha pogut experimentar amb tot el material tècnic, d’àudio i vídeo per començar a fer proves de gravació.



S’acosta el compte enrere, el 24 de febrer a l’Institut Pompeu Fabra de Badalona tindrem la nostra «sessió oberta». L’alumnat ja està preparant la seva presentació.

Aquesta sessió ha estat un abans i un després en aquest projecte. El Víctor ha vingut carregat amb tot el material que, amb la Isabel Bassas, han preparat per poder començar a treballar en els personatges.
Una de les parts més importants d’aquest projecte serà el vestuari. Teles de colors, guants, claus, botons, seran a partir d’ara part del nostre material de treball.



Hem tingut la gran sort de tenir amb nosaltres a la Nele Feys, una professional del sector del disseny de moda, per aprendre sobre patronatge, mides i tall.



L’alumnat ha après a prendre les mides del cos i fer un esbós, a col·locar els patrons sobre les teles i tallar el seu vestuari.




El Víctor ha portat una convidada especial a una de les sessions, la Isabel Bassas. Artista i productora d’escenografies i vestuari que acompanyarà Víctor en aquest procés, per fer-se càrrec d’enllestir els materials necessaris per poder començar a treballar en l’obra.



L’arribada de material ha estat una explosió de curiositat al grup; toca saber què hi ha a aquestes caixes.
Amb la fi de poder habitar aquesta Casa de Bernarda Alba, el Víctor ha realitzat una repartició dels personatges entre l’alumnat. Cada alumne representarà a un personatge, el que permetrà conèixer en profunditat el seu caràcter, els seus conflictes i la seva funció a la pròpia història. Aquesta assignació ajudarà a comprendre millor el desenvolupament dramàtic, les relacions entre els personatges i els temes principals de l’obra, a través de la lectura i la interpretació de cada paper.
BERNARDA—–EMMA



ANGUSTIAS—–NOA



MARTIRIO—-LUCÍA



ADELA—–AINHOA



PEPE EL ROMANO——AARÓN



PONCIA—-TATIANA



EL CABALLO—–IVÁN



EL POZO—-MOHAMED



SEGADOR—–LEO



MARÍA JOSEFA—–MICHELLE



FEDERICO GARCÍA LORCA—-ÀLEX



Darrera de cadascú de nosaltres hi ha un personatge. Qui som? Qui serem?
Aquesta és la incertesa que s’ha creat entre l’alumnat al veure que l’opció d’una reinterpretació teatral és possible en el procés de creació amb el Víctor.
Després d’aquesta primera fase de compartir aspectes més personals de cadascú dels i les alumnes, el Víctor ha fet una tria dels personatges encaixant els perfils, creant uns nous intèrprets. Qui serem?
L’alumnat canvia d’ubicació, puja a l’escenari i amb la seva llibreta de notes, que els va regalar el Víctor fa unes sessions, prenen notes del seu personatge, mentre escoltem un podcast sobre l’obra.





El Víctor ens ha portat un llibre de La casa de Bernarda Alba per poder compartir-lo entre l’alumnat, cada dia se l’emportarà un d’ells/es, però «no el podrà llegir»…
La portada és molt expressiva, una dona crida, és la Montserrat, obra de l’escultor Julio González, que va fer una sèrie de «Cabezas de dolor», forjats de xapa de metall que oferien una duresa profunda que ens porta a sentir els moments de la Guerra Civil Espanyola. Amb aquesta imatge a la portada ens podem posar en el paper dels i les protagonistes en aquells moments, entre ells l’autor, Federico.
Sonen les campanes, fa calor, és estiu.
El Víctor ens ha traslladat a una casa, la casa de la Bernarda Alba. Encara no sabem qui és aquesta senyora, no la coneixem, ni a on està aquesta casa, però aviat ens adonem que pertany a una història que lliga amb el Víctor i en connexió amb nosaltres.

Federico García Lorca al juny del 1936 tenia ja un manuscrit del que seria aquesta obra teatral La casa de Bernarda Alba, una obra protagonitzada només per dones, on el tema de la mort, la gelosia, l’enveja, els contrastos de colors, blanc de la casa, i el negre del dol són protagonistes; com el presagi dels foscos temps que es vivien i dels que el propi Lorca es convertiria en una víctima prematura. Pocs dies després va ser assassinat, per ser poeta, per defensar la llibertat i per ser homosexual.
El Víctor ens fa la proposta de que escoltem un vídeo resum de l’obra de Lorca per fer-nos una primera idea del que partirà una possible proposta artística.