Autor: Sonia Espejo

Com a punt i final d’aquest projecte junts, volíem donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible aquest creixement vers l’art contemporani, vers la literatura i les experiències personals. L’aprenentatge ens ha acompanyat en tot moment durant aquest procés creatiu. Hem aprés dels nostres companys i companyes, de pals del flamenc amb l’Ana, de com canten els canaris, gràcies al Leo, de com d’important és la paciència quan un no està sol i cal esperar. De tenir un llibre a la motxilla passejant una setmana sense obrir-lo o de com la curiositat et porta a fullejar-lo a veure què diu.

Hem aprés a posar fil a l’agulla per cosir els nostres propis vestuaris, i a controlar els volums de la nostra veu quan volem parlar a crits o xiuxiuejar.

Hem pogut reflexionar de nou sobre què és això de l’art, de ser un artista i de crear una obra d’art. Nosaltres hem creat una de la mà d’en Víctor Jaenada.

Només ens cal donar-li especialment les gràcies per la seva generositat i apropament al món educatiu, la implicació personal i la seva paciència, que també ha estat important en alguns moments del procés. Gràcies Víctor!

I per acabar, donar les gràcies a Federico García Lorca, per la seva sensibilitat, el seu talent, per parlar sense pèls a la llengua en un moment difícil envoltat d’ombres i guerra. Per escriure La casa de Bernarda Alba, un presagi dels temps foscos que s’apropaven i dels que el propi Lorca es convertiria en una víctima prematura.

Gràcies per escriure llibres que, de vegades, viatgen a les nostres motxilles…

Federico només hi ha un. Vanguardia, icona de generacions passades, presents i futures.

PD: us adjuntem aquí un recull de «cartes a Federico» que ha escrit el nostre alumnat per donar-li les gràcies.

Tot arriba! Després de tot un curs de la mà d’en Víctor Jaenada, hem pogut mostrar tot aquest procés creatiu que hem compartit plegats. LCDBAaB ha estat la nostra obra.

El passat dijous dia 4 de juny a les 18:00h, va tenir lloc la inauguració a la Sala Uclés del Centre Cultural el Carme de Badalona. Ben acompanyats de personalitats de l’Ajuntament de Badalona, el Consorci del Besòs, mediadores d’EART, docents i membres de l’equip directiu de l’Institut Pompeu Fabra, familiars i amics, en Víctor, l’alumnat i nosaltres les docents, Laura Martínez i Sonia Espejo, vam gaudir molt de la presentació.

Per informar i promocionar l’obra conjunta amb el Víctor Jaenada, ens estem encarregant de crear uns cartells per poder fer difusió entre el professorat i l’alumnat del nostre institut. També hem creat unes invitacions temàtiques que animin a la nostra comunitat educativa a venir a la inauguració. Aquí teniu una mostra.

Estem a la recta final del projecte i tenim moltes ganes de poder compartir-ho amb tots vosaltres. Hem tingut l’oportunitat de visitar amb el Víctor Jaenada, la Francesca i la Mariana, responsables d’ EART, (centre de mediació, d’educació i art contemporani) la sala Josep Uclés a Badalona. Aquesta sala, és una sala d’exposicions ubicada a l’edifici del Centre Cultural El Carme, gestionada per l’Ajuntament de Badalona.

Després de tot tipus de gestions burocràtiques que Francesca i Mariana han lluitat, sembla que finalment serà possible mostrar la nostra obra en aquest espai badaloní.

L’alumnat ha aprés avui sobre espais, suports, logístiques expositives i ha sentit la incertesa de poder imaginar com seria veure tot el treball de tot un curs viscut amb el Víctor, donant forma a una exposició que reculli tot el procés creatiu.

Per acabar de donar forma a aquesta obra tant especial que estem construint, el Víctor Jaenada ha convidat a una figura singular en el panorama cultural contemporani, el fotògraf de l’ART, Roberto Ruiz.

La seva sensibilitat transcendeix el seu propi treball, ha captat l’essència dels personatges/alumnat amb una naturalitat que traspassarà el paper fotogràfic. Brutal!

Finestres tancades i foscor a la casa, el dol queda comprimit entre quatre parets. A fora, s’escolten càntics dels segadors que venen del camp. Un petit poble que és el decorat d’una obra carregada de sentiments contraposats. Les filles volen sortir, posen l’orella i canten acompanyant els segadors,…Bernarda, demana silenci!.

«Ya salen los segadores/ en busca de las espigas;/ se llevan los corazones/ de las muchachas que miran.»

Hem tingut la sort de poder tenir entre nosaltres convidada a la cantaora Ana Brenes. La seva veu ens ha portat el flamenc a l’obra de Lorca. Los cuatro muleros, una de les seves cançons populars que parla dels segadors i treballadors del camp, obrirà l’obra. Una de les alumnes l’acompanya en el compàs.

Per tancar l’obra, l’Ana Brenes ens canta una «soleá», un dels pals del flamenc més profunds i amb molta càrrega emocional, amb un compàs lent i to melancòlic. La mort torna a estar present a La casa de Bernarda Alba, la seva filla petita, l’Adela, embocada d’amor pel Pepe el Romano, es treu la vida sentint que mai el podrà tenir al seu costat.

Preparatius, vestuari, escaleta i nervis, molts nervis. Una sessió on la planificació ho és quasi bé tot. Per sort ens ha acompanyat la Isabel Bassas que n’és una experta del tema.

Hem anat comprovant al llarg de tot el projecte que el Víctor ha volgut «redibuixar» aquesta magnífica obra de Lorca, on el dol vestit de negre pur i ortodoxa, ara és de colors i formes plenes de simbolisme. On cada element té un significat i no és perquè sí; així ens trobarem des de lingots d’or per representar el poder econòmic de l’hereva de la família, l’Angustias, i els cigrons, com a símbol de la humilitat de la Poncia. Un dels temes presents a l’obra: les classes socials.

Us deixem aquí un tastet ben condimentat del que va ser la sessió de gravació.

-¡SILENCIO, SILENCIO!…Podria semblar part del text de la matriarca de la casa, La Bernarda, però en aquest cas, és el silenci que ens ha calgut per gravar la nostra sessió d’àudio.

Un xiuxiueig ha recorregut l’obra de Lorca, un caràcter introspectiu donarà so a la nostra interpretació d’aquest drama familiar. Com explicat a cau d’orella, com les xafarderies entre veïnes, com els pensaments plens de ràbia que sonen entre dents,…així han gravat l’alumnat la versió de La casa de Bernarda Alba d’en Federico.

Hem tingut la sort de tenir amb nosaltres el Rafa Frazao, artista visual i especialista en àudio i vídeo que acompanyat del nostre director d’obra, el Víctor, donaran forma a aquesta melodia sonora de veus.

Compte enrere. Això ja té cap i peus, cara i ulls, bastó i cadenes, ulleres de sol i pels penjant,…

Com deia el nostre Lorca: «no sé què passarà aquí».