Els dijous estem sense els artistes a l’institut i ens dediquem a treballar coses que han sorgit amb ells o qüestions que en remouen i volem que formin part de l’obra que estem preparant.
Els temes sorgeixen de vegades a través de l’escriptura automàtica. Aquesta tècnica surrealista ens serveix per desbloquejar la nostra creativitat, però sobretot per “descobrir” què tenim dins, què ens amoïna, què desitgem. Tot plegat coses que moltes vegades amaguem dins nostre, fins i tot de nosaltres mateixos.
Quan escrius sense pensar i et deixes anar, sabent que has d’escriure 1000 PARAULES (OMG!) sense jutjar el que passi pel cap, sense pensar ni tan sols en com ho fas, només deixant-te anar, passen coses, coses… molt interessants.
Cadascuna escriu el que pot, vol, sap, i ho fa en silenci davant del seu ordinador, abocant tots els pensaments sense esborrar res de res. La gràcia de l’escriptura automàtica és que no cal que hi hagi un ordre, simplement escriure i deixar anar tot el que et preocupa o creus. Els temes són molts: la situació geopolítica del món, el futur que pinta fosc, el canvi climàtic, les injustícies d’arreu del món que no s’acaben… però se’ns imposa un per tema per sobre de tots els altres: l’adolescència.
Com aquestes coses estaran presents a la nostra obra? De moment no en tenim ni idea.