Durant la sessió 5, quan els artistes van arribar, van passar llista. Van comprovar si faltava algú. Després d’això, vam fer grups i vam fer una activitat en què ens explicaven una història amb principi, nus, segon nus i desenllaç. Deixaven aquest principi, aquest nus, aquest segon nus i aquest desenllaç inacabat. Nosaltres vam haver de continuar la història amb la nostra imaginació. Al final, cada grup va haver d’escriure’l a la llibreta petita que ens havien donat. Quan vam acabar de crear el text, vam posar-lo en comú i va coincidir que dos grups tenien un element en comú: els dos textos de creació pròpia parlaven d’una noia. Aquestes històries ens van dir que les passéssim a l’ordinador. Així es va acabar l’exercici del text de creació pròpia i, a continuació, vam jugar al joc de l’Impostor: en què una persona pensa una paraula i la diu, però hi ha un impostor que no sap quina paraula és, aleshores ha d’endevinar de quina paraula es tracta i que no sospitin d’ell o d’ ella. Si endevina la paraula, guanya. Va ser un joc aleshores que era molt divertit perquè érem molta gent i hi havia tres impostors entre nosaltres. Si no tenies sort i no feies servir l’astúcia, no la colaves.
Quan vam acabar, vam baixar a l’AAsfàltica i vam fer com sempre, vam jugar al zip- zap-zup. Una versió nova del zip-zap-zup que va canviar molt perquè ja no era el zip-zap-zup habitual. Aquesta nova versió ara era amb música i va ser més complicat perquè havíem d’anar amb les pulsacions de la música. Vam estar una estona així i no tota la classe ho va fer bé perquè era una cosa nova i no era tan fàcil com semblava, fins i tot, vam haver de fer palmades en lloc de fer zip-zap-zup per poder-lo enganxar.
L’últim que ens van demanar va ser que portéssim una estrofa de la lletra d’una cançó d’un cantant o un grup que ens agradés i passar-la a l’ordinador i les històries de creació pròpia de cada grup.
I així va acabar la sessió 5.