Com sempre, vam començar la sessió al taller de tecnologia. L’Alejandro i la Marta van dir que havíem de posar a la pissarra tot el que havíem fet durant el trimestre. Molta gent volia ser la persona que apunta a la pissarra i com no es posaven d’acord la Marta va pensar un número i si l’endevinaves series la persona que apunta les coses. Qui va apuntar a la pissarra finalment va ser la Mariam i entre tots la vam ajudar a escriure fins aquell punt del curs.
Ball
Arguments
Jocs de la Serp, Joc del Samurai, l’Impostor…
El cadàver exquisit
Monòlegs
En acabar, no vam baixar a l’AAsfàltica com cada sessió, vam anar a la sala Atenea. Allà vam jugar a molts jocs.
Primer vam estar una bona estona jugant a l’impostor, però d’una manera diferent:una persona ens deia una situació i nosaltres l’havíem de recrear amb el cos, no amb paraules, fent com teatre en estàtua.
El següent joc que vam jugar va ser la serp: tothom anava amb els ulls tapats i una persona era la serp, qui era la serp havia de pillar les altres persones. En aquest joc vam riure molt perquè feia una mica de por anar amb els ulls tapats.
L’últim joc que vam jugar va ser el mocador: es juga en dos grups i cada persona del grup té un número, quan ja tenies els números repartits una persona que no era de cap equip es posava al mig amb un mocador i deia un número, les persones que tenien aquell número anaven corrent per intentar aconseguir agafar el mocador.
El dimecres 10 de desembre va ser la sessió 10 d’En Residència.
Vam baixar al taller. La Marta i l’Alejandro van explicar què faríem en aquella sessió. Vam revisar i llegir les respostes a la situació de la veïna que esqueixa perquè fem massa soroll al pati de la sessió 8 que havíem posat a la llibreteta. A continuació, la Marta i l’Alejandro van escollir tres o quatre respostes per a argumentar. Vam seure en grups de tres o quatre persones.
Un text tipus dels que van sortir en aquesta sessió seria com aquest:
A la veïna
Portem tot el sant dia a classe tancats sense poder parlar, fent exàmens, deures i escoltant com els professors s’enrotllen com persianes. El pati és l’única escapatòria per poder cridar i parlar amb tota llibertat i a ple pulmó, fins que no ens quedi aire, et demanem comprensió i respecte, si us plau, gràcies.
En acabar, vam baixar a la Sala AAsfàltica on vam fer una estona de relaxació. Vam agafar els matalassos, ens vam repartir per la sala i en Pau Xandri va conduir la relaxació.
Al matí vam anar de visita al Teatre Lliure i ens van explicar moltes coses.
A la tarda l’Alejandro i la Marta no van poder venir, en el seu lloc van venir l’Alícia i la Júlia. Elles ens van posar per gurps i ens van donar un dossier sobre el Teatre LLiure. En el dossier havíem de respondre preguntes que ens van semblar molt fàcils sobre el Teatre Lliure. Al final del dossier hi havia un enigma molt fàcil també del qual havíem de trobar la resposta en les preguntes del dossier. Hi va haver grups que ho van acabar molt ràpidament. Al final del dossier hi havia una sèrie de situacions en què cada persona del grup havia de respondre una situació diferent i en acabar, havíem de mirar totes les respostes que ens donava una lletra que predominava. Segons la lletra que et tocava podies desenvolupar una feina: tècnic, actriu, productor, regidora,… en el món del teatre. A mi em va tocar figurinista que és la persona que fa el vestuari.
Després quan vam baixar a l’Aasfàltica vam jugar al Ninja que és un joc on es juga en cercle. Cada jugador ha d’agafar una posició amb els braços, un per un han d’intentar donar un cop al braç del jugador del costat. Aquesta proposta la va fer el Pau. També ens va proposar un altre joc amb una anella grossa. Aquest joc consistia en agafar-se de les mans i passar l’anella sense tocar-la al jugador del costat.
Vam acabar la sessió fent un exercici de relaxació que va conduir el Pau.
Dimecres al matí va ser diferent perquè vam anar d’excursió al Teatre Lliure. Vam anar-hi amb metro, concretament amb la L3, la verda, des de Roquetes fins a Poble Sec. Per passar el temps, com que el trajecte era llarg, més de mitja hora, vam jugar a l’Impostor: un jugador pensa una paraula i la diu a cau d’orella als altres jugadors, però hi ha un impostor que no sap quina paraula és, aleshores ha d’endevinar quina paraula és i ha d’intentar que no sospitin d’ell / ella. Si endevina la paraula guanya. Vam estar jugant durant tot el trajecte i quan vam arribar a la parada on havíem de baixar, vam baixar i vam caminar cinc minuts. Vam arribar a l’Institut del Teatre i vam esmorzar.
Després d’esmorzar va començar la visita. Vam anar al Teatre Lliure que està a l’altre costat de la plaça on hi ha l’entrada de l’Institut del Teatre. Van venir la Júlia i l’Alícia, les nostres mediadores. Ens van separar en dos grups. Un grup anava amb l’Alícia i l’altre grup, amb la Júlia. L’Alicia ens van explicar els inicis del Teatre Lliure i que va ser fundat just després de la mort del dictador Franco. La idea principal per la qual van fundar el teatre va ser que fos un lloc, un teatre públic on es pogués fer un tipus de teatre que fins aquell moment mai s’havia fet a Catalunya. «Un teatre d’art per a tothom». Aquest va ser un lema molt important de la fundació del Teatre Lliure. El primer Teatre Lliure va ser al barri de Gràcia, però com que era molt petit i en poc temps es va ser molt famós i a la gent li resultava molt interessant, després de la dictadura, l’ajuntament va cedir un terreny per fer el Teatre Lliure de Montjuïc. Aquesta part de l’explicació la vam rebre a fora perquè va ser una forma de situar-nos a l’espai per a començar la visita. Aleshores vam entrar a dintre i vam entrar a la sala de miralls que és un lloc que no és un camerino, però s’hi assembla. En aquest lloc es troben els actors quan són fora d’escena, és el lloc on es passen notes i acaben d’arreglar elements de la caracterització com la roba… Quan van acabar d’explicar-nos el que he explicat , vam anar a l’escenari gran, però no vam poder entrar-hi ni veure res perquè els tècnics estaven fent els arranjaments per l’obra que estaven a punt d’estrenar i estava tot tapat.
Ens van explicar una curiositat: com dir que et moguis a l’esquerra o a la dreta de l’escenari, per exemple, si era a l’esquerra de la persona a qui li diuen o a l’esquerra de la persona que ho diu, van posar Lleida on hi ha la muntanya de Montjuic i Xirgu, a l’altra banda, en referència al Carrer Lleida i a la Plaça Margarida Xirgu. Ens van explicar també que disposen de 63 punts de llum i que treballen amb practicables de 2,40 × 2,40 metres. Aquests elements permeten construir plataformes, desnivells i diverses estructures sobre l’escenari. Ens van explicar també que l’escenògraf és considerat l’“arquitecte visual” del teatre i que l’any 1991 va ser especialment intens en activitat artística. El logotip del Lliure, per cert, combina la lletra T amb la doble ela de la paraula “Lliure”.
La visita va continuar sota la Sala Fabià Puigserver, on hi ha molts engranatges dels elements que mouen la sala i l’escenari. Allà vam poder veure el Spiralift, un mecanisme compacte i molt potent que serveix per fer pujar i baixar els practicables. Després vam pujar fins a la tramoia, on hi ha la llum de guàrdia: una petita bombeta blava que, malgrat la seva discreció, és imprescindible en qualsevol funció. Ens van mostrar també la pinta, la barra superior des d’on es pengen decorats i hi treballen els equips tècnics. Ens van remarcar que la regidora és qui té l’autoritat màxima durant l’espectacle i que cal seguir sempre les seves indicacions.
Més endavant vam entrar a la Sala d’Assaig, plena d’escenografies i professionals treballant. Allà ens van parlar de Julio Manrique, actor i director de teatre que actualment dirigeix el Teatre Lliure.
Finalment, ens van explicar les tres vies amb què el teatre pot programar espectacles: producció pròpia, quan el Lliure crea l’obra; coproducció, quan col·labora amb altres teatres o institucions compartint recursos; i companyies visitants, que presenten al Lliure una obra ja creada.
A la sessió 8, vam començar anant al taller com sempre i cada grup estava en una taula diferent. Vam fer unes activitats que consistien en imaginar-nos que mentre estàvem al pati una senyora o veïna ens deia que estàvem cridant massa. Havíem d’escriure tres respostes diferents a la llibreta argumentant perquè estàvem cridant. Les meves van ser:
-Senyora, això és un espai públic i no hi ha cap norma que obligui a estar en silenci.
-Passo de tu, la denunciaré per difamació.
-Tens raó, no cridaré més.
Mentre escrivíem aquestes respostes, la Marta i l’Alejandro se’ns emportaven un per un en una sala que l’anomenen “peixera” perquè és petita i té una gran finestra que dona a la biblioteca de l’ESO. Ens van fer preguntes com ara si teníem germans, com ens trobàvem a casa, quines assignatures ens costaven més o quines activitats ens agradava més fer en el nostre temps lliure (no ho sé molt bé, m’ho han explicat, perquè jo no vaig tenir temps d’anar amb l’Alejandro i la Marta).
Després vam jugar a “l’impostor”, però en lloc de parlar havíem de fer gestos. Cada alumne rebia una situació escrita en un paper i l’havia de representar amb el cos. Hi havia tres impostors que actuaven de manera diferent. Durant aquesta sessió no vam anar a la Sala AAsfàltica.
El dimecres 19 de novembre va ser la setena sessió de En Residència. Vam baixar al taller com és habitual on vam asseure’ns en rotllana i vam conversar per començar la sessió. Seguidament, vam treure les nostres llibretetes on teníem les històries que havíem escrit a la sessió 5. El meu grup no tenia la història perquè la Laia que era qui l’havia apuntat a la llibreteta no va venir. Aleshores vam haver de recordar què havíem escrit. A continuació d’això, L’Alejandro va agafar un foli on va copiar totes les històries, des de l’inici, el nus, el nus segon i el desenllaç. En acabar, vam escriure a les llibretes 5 coses que veiem o fem al pati. Jo vaig escriure:
demanar menjar a les meves amigues,
veure com treuen les sabates a l’Aleix,
saludar les meves amigues,
donar una volta…
Mmmm, la cinquena cosa no la recordo.
En finalitzar aquesta primera part, vam baixar a l’AAsfàltica on vam fer un joc en què es tractava de formar dos grups de 5 integrants. Amb les cistelles de bàsquet, una corda lligada entre les dues cistelles i uns matalassos en un dels costats de la corda, havíem de passar a l’altra costat de la corda sense que caigués o sense caure nosaltres. Vam fer dues o tres rondes, fins i tot el Quim va atrevir-se a fer-ho i no va caure. Així vam finalitzar la sessió.
En aquesta sessió, l’Imma va faltar i la va substituir en Pau, professor d’Educació Física.
La sessió va començar quan l’Alejandro i la Marta van preguntar si havíem fet els deures, Som tan treballadors que només dues persones els havien fet. Aleshores gairebé tots els alumnes que no tenien la feina feta van agafar els ordinadors de la classe i es van posar a buscar les seves músiques preferides perquè els deures consistien en portar a classe la lletra d’una cançó que fos significativa per a cadascú de nosaltres. Mentre les cançons sonaven, ballàvem, cantàvem i escrivíem la lletra. Quan vam acabar, cadascú va presentar el nom de la cançó i l’autor, i va llegir la lletra. Aquesta part de la sessió va sortir molt bé.
Després vam baixar a l’AAsfàltica per jugar a bitlles o a jugar amb una bitlla. Aquest joc era en grups de 4 o 5 persones. Havíem de fer arribar una bitlla el més lluny possible sense perdre el contacte físic amb la resta de membres del grup. Van haver-hi moltes trampes. Vam estar jugant una estona. Finalment, la sessió 6 va acabar així de bé.
Durant la sessió 5, quan els artistes van arribar, van passar llista. Van comprovar si faltava algú. Després d’això, vam fer grups i vam fer una activitat en què ens explicaven una història amb principi, nus, segon nus i desenllaç. Deixaven aquest principi, aquest nus, aquest segon nus i aquest desenllaç inacabat. Nosaltres vam haver de continuar la història amb la nostra imaginació. Al final, cada grup va haver d’escriure’l a la llibreta petita que ens havien donat. Quan vam acabar de crear el text, vam posar-lo en comú i va coincidir que dos grups tenien un element en comú: els dos textos de creació pròpia parlaven d’una noia. Aquestes històries ens van dir que les passéssim a l’ordinador. Així es va acabar l’exercici del text de creació pròpia i, a continuació, vam jugar al joc de l’Impostor: en què una persona pensa una paraula i la diu, però hi ha un impostor que no sap quina paraula és, aleshores ha d’endevinar de quina paraula es tracta i que no sospitin d’ell o d’ ella. Si endevina la paraula, guanya. Va ser un joc aleshores que era molt divertit perquè érem molta gent i hi havia tres impostors entre nosaltres. Si no tenies sort i no feies servir l’astúcia, no la colaves.
Quan vam acabar, vam baixar a l’AAsfàltica i vam fer com sempre, vam jugar al zip- zap-zup. Una versió nova del zip-zap-zup que va canviar molt perquè ja no era el zip-zap-zup habitual. Aquesta nova versió ara era amb música i va ser més complicat perquè havíem d’anar amb les pulsacions de la música. Vam estar una estona així i no tota la classe ho va fer bé perquè era una cosa nova i no era tan fàcil com semblava, fins i tot, vam haver de fer palmades en lloc de fer zip-zap-zup per poder-lo enganxar.
L’últim que ens van demanar va ser que portéssim una estrofa de la lletra d’una cançó d’un cantant o un grup que ens agradés i passar-la a l’ordinador i les històries de creació pròpia de cada grup.
En aquesta sessió, l’ Alejandro i la Marta ens van escriure a la pissara quatre preguntes sobre el pati:
Com et sents quan ets al pati?
Per a tu què és l’hora del pati?
Si el pati cridés alguna paraula, quina seria?
i el soroll del pati és…
A continuació ens van donar quatre fulls a cadascun per escriure en gran la resposta de cada pregunta. Després vam posar en comú totes les nostres respostes, aixecant les mans amb el paper quan algú cridava una de les preguntes que hi havia a la pissarra.
Després, com ja és costum, vam baixar a l’AAsfàltica i vam jugar al “zip-zap-zup» que va sortir millor que en les anteriors sessions. I seguidament vam fer dos grups per jugar al cementiri. És un joc on hi ha dos capitans que escullen els seus jugadors i hi ha dos camps. A cada camp hi ha un espai al darrere on situen els morts, els jugadors que ha perdut .Si un jugador de l’equip mor va a l’espai dels morts de l’equip contrari. Quan vam jugar va ser molt divertit i vam entendre les regles del joc molt bé.
Aquest dia l’Alejandro i la Marta per problemes logístics van arribar una mica tard i vam començar una mica després. Ens vam posar en cercle al final de la classe. Ells a les sessions anteriors ens havien dit que ens portarien una llibreta petita, i ens la van donar. També ens van donar un decàleg petit on posaven una sèrie de normes que havíem de complir. Hii havia deu normes i per això li diem decàleg.
A continuació vam baixar a l’Aasfàltica i vam tornar a jugar al zip zap zup. Aquesta vegada el joc no va durar gaire perquè no volíem jugar i llavors vam canviar de joc. Vam triar a quin joc hugaríem i vam escollir jugar al cementiri, però al final no hi vam jugar perquè hi havia poc quòrum. Com que no hi havia quòrum per jugar, l’Alejandro i la Marta van proposar el joc de l’orquestra. Aquest joc consisteix en què una persona surt a fora i els jugadors que es queden dintre estan en rotllana. Els jugadors de dintre escullen un director d’orquestra. La feina del director d’orquestra és fer moviments sense que el jugador que ha sortit fora se n’adoni, mentre la resta del grup va copiant els moviments del director. Quan vam acabar de jugar, vam fer un cercle i van fer grups. Cadascú tenia l’encàrrec de portar un so i l’element per a fer-lo sonar. Havíem de fer els sons sense que s’ajuntessin, és a dir, un so darrere d’un altre. Com que ja sabíem com fer-ho, ho vam fer amb tot el grup. Va sortir prou bé, però la majoria dels sons no se sentien perquè sonaven molt fluix. Després d’això no vam fer res més i vam acabar la sessió.
