Per fi va arribar el moment. Nervis, molts nervis, perquè no era només que havíem de parlar davant d’un munt de persones, sinó que tots eren professors, allò estava ple de professors! Tants eren els nervis que ens vam equivocar i no vam saber gravar l’inici (quin greu ens sap!), la presentació que la nostra directora, la Isabel, va fer de l’acte i dels representants de l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), en Carles Giner, l’Anna Pentinat i l’Elisa Díez, així com del nostre mediador, el Víctor Muñoz, de la Sala Beckett. Tanmateix, la Isabel ha tingut avui la gentilesa de deixar-nos aquestes paraules:
Isabel Balaguer, directora de l’IES L’Alzina.
A continuació, teniu les intervencions del Víctor, i del Marc Artigau, el nostre artista en residència a l’Alzina:
En Víctor Muñoz i el Marc Artigau.
Després, el Sebas, la Xiaoyu, la Kaixin i la Laura van llegir els seus textos:
El Sebas,, la Xiaoyu, la Kaixin i la Laura (per ordre d’intervenció).
Per motius personals, a la Jana li va ser impossible a última hora assistir a l’acte. Aquí en teniu, no obstant, les lectures que va fer del seu text durant els assajos:
La Jana.La Jana.
I per finalitzar, en Marc va voler mostrar al claustre un exemple de les moltes dinàmiques que fem amb ell els dilluns a la Sala Garcilaso:
La Clara, la Marina, la Mara, la Hui, la Carlota, el Quique, el Jordi, la Laia, la Laura, el Sebas, l’Ivan, la Xiaoyu i la Kaixin (d’esquerra a dreta).La Clara, la Marina, la Mara, la Hui, la Carlota, el Quique, el Jordi, la Laia, la Laura, el Sebas, l’Ivan, la Xiaoyu i la Kaixin. (Faltaven, per diferents motius, la Jana, la Ramadeep, el Kolna, el Cristian, l’Alen, l’Estefany i l’Adri. Però haguessin volgut ser-hi!)
El dimarts passat, els alumnes de 4ESO d’En Residència vam fer una presentació als professors de l’institut, amb l’objectiu de donar a conèixer el que fèiem i com treballàvem a la optativa En Residència.
Vam començar posant una audició creada per nosaltres, per posteriorment poder fer unes activitats que els hi vam proposar. Alguns dels professors es van estirar al terra, amb el fi de gaudir mes de l’audició, i uns altres, es van quedar a les cadires asseguts.
Després d’escoltar el nostre àudio, els hi vam proposar una activitat. L’activitat consistia en plasmar en dibuixos el que acabaven d’escoltar. Posteriorment, els van deixar tots en mig de la sala.
Un cop tots els dibuixos al terra, vam demanar tres voluntaris, per realitzar l’activitat següent: tractava en representar els dibuixos fets anteriorment amb música, amb tres instruments diferents.
Aquesta activitat pensem que va ser la que més els hi va agradar ja que se’ls veia gaudir tocant els instruments. Va sortir millor del que esperàvem.
A més a més, uns quants de nosaltres, vam explicar com hem treballat amb plaques ProtoBoard per crear un petit sintetitzador, l’Óscar ens va ensenyar com fer-ho.
Finalment, els professors es van animar i ens van fer preguntes sobre l’optativa. Se’ls veia força interessats en la presentació i agraïm molt la seva participació.
Oriol Gonzalez, Karim Ben Talab, Ibrahim Kharbou, Jhonatan Guerrero i Eva Díez.
Aquí us hem deixat l’àudio que van escoltar els professors.
El passat divendres vam fer un passeig al voltant de l’institut amb l’única intenció d’estar ben atents a tot allò que ens envolta i que normalment ni mirem. Vam veure moltes coses i de seguida les vam posar en comú. Va ser tan intreressant que ara hem descrit els nostres camins de tornada perquè els treballarem a la propera sessió.
1.
2. La meva rutina sempre és la mateixa, mai canvio res del meu camí cap a casa. Surto de classe, el primer que faig és buscar una de les meves millors amigues i el meu novio. Tot seguit esperem a la porta de l’institut al nostre amic que estudia a tercer de l’eso. A continuació baixem pel carrer marina fins la parada del bus. Normalment esperem a l’H8 o la 47. De vegades baixo sola i altres vegades amb els meus amics,a l’autobús normalment es queden Yazmin i Shalin que es baixen juntes a la següent parada. A l’últim arribo a casa i no faig res.
3. Al acabar las clases cojo la mochila y salgo del aula, bajo las escaleras y me voy directa hasta la salida, real, solo salgo. Ya afuera voy con la gente y nos vamos hasta la parada de bus donde nos dividimos entre las personas que suben en la H8 y la 47. Siempre me voy en el H8 con Shalin, subimos hasta la parada de Shalin, no me acuerdo como se llama, pero siempre me bajo ahí con ella aunque mi parada está a 5 minutos más en bus. Hablamos en el portal de su casa hasta las 15:45 aprox. Ahora comienza mi trayecto sola. Al despedirme saco mis auriculares para no aburrir el camino a casa. La parada de metro Navas está cerca de la casa de Shalin así que me dirijo hacia ella, como siempre. Espero el metro porque aunque esté ahí no voy a correr, la última vez me caí por las escaleras, no pienso volver a pasar vergüenza. Llega el metro y me subo, lógicamente. Son 7 paradas así que tardo unos 14 minutos en llegar a Santa Coloma, cuando llego suelen ser ya las 16:00. Salgo del andén hasta la parte donde se entra y salgo por una de las 3 bocas de metro. Al salir del metro camino hasta llegar a casa, tampoco tiene mucha historia solo es caminar una subida, pasar por un mercado y llegar a casa. En total tardo 1 h y 15 min. de regreso a casa.
4. Visc molt a prop de l’insitut, tan tan a prop que gairebé el veig des de la finestra de casa. Hi ha molta gent que em diu això és una merda! o com pots viure tan a prop de l’insti? però en realitat m’agrada molt aquesta sensació de proximitat; em fa sentir molt bé, molt segur. Sempre que acaba el dia, recullo més o menys ràpid i procuro marxar sol perquè no vull que ningú em vegi sortint i sàpiga on visc. O surto molt ràpid o m’espero alguns moments assegut al departament mentre tohtom marxa. Si em cal alguna cosa passo pel supermercat o per alguna botiga propera . Sempre que surto de l’insti procuro dir adéu a tothom que em trobo i miro el despatx del cap d’estudis per veure si el veig. Des de fa dues o tres setmanes sempre que marxo faig una ullada als llimoners que van plantar els alumnes de 1r d’ESO a l’entrada del centre. Surto per la porta i giro a la dreta i en menys de 2′ soc a casa. De vegades pujo els cinc pisos fins a casa per moure’m una mica més.
5. Cuando salgo del instituto voy todo recto, siempre veo el mismo supermercado y estoy caminado i cruzo la carretera i voy i veo el mismo bar que siempre están las mismas personas. Siempre esta el autobús subiendo por el mismo lugar mucha gente llendo. I el camino no es muy largo pero me gusta ir aveces subo todo luego bajo por el mercadona i voy todo recto para abajo. Y Solo tengo que girar i lla estoy en mi casa bueno eso es todo.
La sessió la dediquem a treballar de forma individual en el nostre projecte. És curiós com som de diferents: algunes gairebé ho tenen tot fet perquè han avançat a casa i ara la Magda els hi fa suggeriments, d’altres anem amunt i avall i ens costa centrar-nos i fer les coses, tothom, però, encara que al seu ritme, va fent.
Dimecres 5 de febrer, els alumnes van explicar als professors de Centre com anava el seu projecte.
Amb una coneguda dinàmica de grup, tots en rotllana i amb un cabdell de llana, En Joan tenia un cabdell de llana i començà l’activitat: va llençar el cabdell de llana a un alumne i mentre el llençà va fer una pregunta a un altre assistent. Aquest alumne contestà i acte seguit, l’alumne va passar el cabdell de llana a professor perquè li demanés una altra cosa sobre el projecte. D’aquesta manera, successivament, tots van poder fer intervencions fins que el cabdell quedà desfet fins a crear una estrella de fils de llana.
Els nois van explicar com van ser els seu inicis, quan la Isabel no hi era i les comunicacions es feien a través de cartes i dibuixos per conèixer.
Van comentar diversos exercicis que van fer entre ells per trobar un camí que els portés a treballar conjuntament i que fos del seu interès en un projecte que els porti a un treball a final de curs.
Van veure que Instagram els aportava una manera de comunicar-se de manera senzilla i natural; ja que entre totes totes les xarxes socials és la que més usen, on tots tenen un perfil i la que tots fan comentaris sobre la seva activitat.
La Vanesa i la Maria ens han demanat que portéssim les
etiquetes de la nostra roba i avui hem dedicat la classe a investigar. La Maria
ens ha ensenyat a la web Seampedia.com
“la etiqueta obligatoria en la ropa” les diferents etiquetes i el seu
contingut.
Després hem llegit la informació que porten les nostres
etiquetes sobre la composició, el rentat, l’origen, la marca, la talla i el
lloc on l’han fabricat. Al fer-ho ens hem fixat en el país d’on venia la peça
de roba, tot i que no és obligatori posar el país de fabricació a l’etiqueta. I hem decidit que les
classificaríem pel lloc de la seva fabricació, el “Made in”, i les hem unit cosides
per països.
(El pare de la Lucia L. fabrica tela per fer etiquetes, quina casualitat! Ens en portarà un tros).
Després entre tots hem fet un mapa del món per penjar les etiquetes.
Hem decidit que ho faríem amb unes xinxetes i un fil vermell
que representi la sang i l’esforç que van fer les persones al fer aquest
treball. Hem vist que la nostra roba no es fa al nostre territori, que es fa
molt lluny, en altres països i en altres condicions, per exemple amb més
pobresa i masclisme.
La darrera sessió vam estar parlant sobre la qualitat laboral en alguns països com la India, la Xina, l’Afganistan, etc…, la Vanesa i la Maria ens van ensenyar uns documentals que parlaven sobre les condicions laborals en les que s’havia fet la nostra roba.
Això ens va impactar perquè les condicions eren pèssimes i
perquè mai havíem pensat que la nostra roba estigués tacada de sang.
Els documentals mostraven el masclisme que les dones patien
a les fàbriques, les jornades laborals infinites per una mísera moneda,
empreses multimilionàries buscant el lloc més barat possible sense tenir en
compte les condicions laborals. Eren moltes les coses que mostraven.
El primer vídeo, “Xina blue”, relatava la vida d’una noia xinesa que feia texans. A aquesta noia li pagaven 5 cèntims de dolar cada 2 texans, cada texà li costava de fer 30 minuts.
Després vam veure un documental que parlava de com es tenyien les robes i vam veure que els manipulaven els tints treballaven amb condicions inhumanes i no cobraven quasi res.
Després vam veure un altre que comentava sobretot el masclisme laboral, (per exemple, que els homes tocaven les parts íntimes a les dones) i ens vam adonar que les dones eren treballadores i els homes tenien més poder a l’empresa.
Per últim vam veure un tràiler d’una pel·lícula que parlava de com es manifesten pacíficament els treballadors per voler implantar una llei perquè el seu sou fos millor i com la policia pegava als manifestants.
Ens va semblar molt interessant i molt injust que hi hagués unes condicions tan pèssimes en alguns països.
Després vam projectar el llençol de paraules i vam escriure a sobre més paraules que ens venien a la ment. Es va crear el silenci i moltes ganes de sortir a escriure paraules.
Després de la “sessió contaminadora”, vam reflexionar amb els alumnes. Aqui hi ha algunes reflexions:
Pol:
Abans de les performances estava molt però que molt nerviós perquè no volia que sortís malament ni que se m’oblidés res. Era una sensació molt extranya que no sé descriure molt bé. Era una barreja entre emoció, vergonya, por i nervis.
Les performances van anar superbé ens vem oblidar en alguns momements del que haviem de fer, però tot va sortir superbé.
Intercanviar el rol amb els profes va ser algo diferent i extrany, al principi vaig sentir molta vergonya al haver de parlar davant de tots aquells profes i que no coneixia a molts d’ells.
Una cosa sobre mi va ser que crec que vaig mantenir bastant la calma i vaig estar molt tranquil.
Els meus companys ho van fer super bé, estaven supertranquils i els hi va sortir molt bé.
I com a conclusió final em va sorprendre molt la Jasmine que és molt tímida i ho va fer increïblement bé davant dels profes, i també no m’esperava gens lo bé que va sortir tot ja que als assajos semblava que no ens enterésssim de res.
Gerard:
La impressió: va ser de molta satisfacció ja que una part va ser completament improvisada. Per exemple quan havia de narrar les”memòries de les paraules”, amb els nervis no recordava del tot el que havia de dir i em vaig haver d’inventar algunes paraules.
A part també em va encantar que els profesors es deixessin anar una mica i els hi pogués contaminar les meves emocions.
Sorpreses generades pels meus companys: desde el meu punt de vista les sorpreses no van estar només generades per la performance davant dels profes sino que també han estat generades durant tot el projecte, ja que he vist a companys sobre els quals tenia una idea realitzada i els he vist obrint-se durant tot el procés.
Els cavis de rols: em van semblar sumament ineteresants i molt sans ja que de tant en tant esta bé que els alumnes tambe puguin controlar els profesors i perdin la por a lliberarse davant el alumnat.
Jasmine:
Abans de que el procés de contaminació comencés, estava tranquila, pensant i repassant el que havia de fer, però en el moment que ho havíem de fer de veritat em vaig començar a posar nerviosa i una mica insegura. Una vegada ja havia començat la performance, vaig començar a tenir més confiança i al final tot va anar bé.
Totes les actuacions van anar molt bé, potser alguns estàven nerviosos però van saber com afrontar-ho.
Canviar el rol amb el professorat va ser extrany però divertit a l´hora.
Una cosa que em va sorprendre de mi mateixa va ser que en el moment de la performance em vaig alliberar una mica, vaig intentar no ser la persona tímida que sempre sóc i vaig intentar gaudir del moment.
Una cosa que em va sorprendre sobre els companys va ser la seguretat i confiança que tenia una persona del grup fent la performance, desde el principi fins al final.
Chaimaa:
Em vaig sentir molt nerviosa i tenia molta vergonya tenia ganas de començar i acabar ja.
L’ actuacio la vaig fer molt bé però tenia molta vergonya!!! hi havien molts ulls mirant i molts profes!!!!. Em va sorprende que tots els meus companys la van fer molt bé.
Els profes estaven molt atents al que fèiem i els hi va agradar molt. El que no em va agradar és que habien profes que estaven com avorrits i com que estaven amargats . Al final de l’actuació els profes havien de fer preguntes com per exemple què hem après o preguntes aixi i van preguntastar pocs profes com que no estaven interessats, però al final alguns profes es van contaminar i molt i es van animar a preguntar mé s coses.
Quan habíem d’agafar a un profe per dir-li a la orella què havíem après, no sabia què dir i els dèia a tots la mateixa cosa a l’orella.
Salma:
SALMA: QUÈ
VAIG SENTIR EL DIA DE LA SESSIÓ DE CONTAMINACIÓ?
Vaig sentir molta emoció i molts nervis per la performance que anàvem a fer i estava molt contenta.
l’actuació quant la vam fer, molt bé perquè ens va sortir molt bé al principi, encara que tenia molta vergonya però al final em va agradar molt.
El que més em va sorprendre va ser que no vaig tenir vergonya de rés, sobretot en el moment en que vam agafar de la mà d’un a un a professors i professores i els vam xiuxiuejar a l’orella el que hem aprés a En Residència: per ejemple jo vaig els vaig dir que que he aprés el que és la creativitat.
Dikra:
El dia que vam presentar la sessió de contaminació, jo estava molt nerviosa, em va sorprendre molt quan el meu company Pol em va tranquilitzar, em vaig equivocar i em va dir que no passa res que segueixi com si res.
Tenia molta vergonya perquè era la primera actuació davant del meus profes, el dia de
l’ actuació no em podia creure que el meus profes anaven a ser el nostre públic!!!
No els podia veure com profes, va sortir més bé del que jo creia.
Vaig notar als meus profes molt intrigants i confosos per saber què anàvem a fer.
Quan vam acabar l’actuació, estaven tots bocabadats i no paraven de felicitar-nos pel treball que vam fer. No s’ho podien creure de lo PERFECTE que ho vam fer!!!!!!
Ashly
Contaminació
Yo me sentía un poco nerviosa al principio porque estábamos participando y tal, pero después de que saliéramos al patio y entráramos a hacer la performance, me fuí relajando. Al ver que lo estábamos haciendo bien me sentí segura.
Jo, la professora:
Us estic molt agraïda tant als que vau poder participar com als que no vau poder venir. Perquè ho vam estar assajant tots junts. I tot i que en els assajos hi havia moments de nervis, tensió, caos, dispersió, …..vau ser capaços d’interioritzar, de comprometre-us i de posar-ho magníficament en escena.
Crec que donar cara i ulls i compartir un projecte amb persones alienes, us fa prendre més consciència de la rellevància que suposa el que esteu fent.
Crec que quan un projecte, sigui de l’àmbit que sigui, “surt fora de l’aula” i ho veuen altres ulls, pren molt més sentit. Alguna cosa es queda consolidadada. Es tanca un cercle per obrir-se’n un de nou. Us quedarà un record que mai oblidareu perquè no hi ha com sentir les emocions a flor de pell tot experimentant. Experimentar i sentir per aprendre i recordar sempre.
