11a edició (Setembre 2019- Juny 2020)

Des de Sebastián García Ferro EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/antaviana1920/2020/06/15/preestrenem-el-reflejo-es-el-signo/

“El projecte realitzat amb els alumnes de 2n
d’ESO de l’institut Escola Antaviana ha estat plasmat en diverses etapes que es
van anar desplegant des del mes d’octubre, quan vam començar, fins a l’última
sessió de l’11 de març.

En la
primera etapa el treball es va vertebrar a través d’una sèrie de preguntes que
els vaig fer a ells sobre el cos i els seus diversos entorns: familiar, social,
amorós, imaginari, poètic. Això em va permetre poder conèixer les seves mirades
i animar-los a tenir-ne d’altres, des del respecte, la diversitat, la
curiositat i amb una frase que va sorgir i que ens feia de mantra (i amb la
qual començava el muntatge escènic): NO QUIERO SER PERFECTO, QUIERO SER
COMPLETO.

Les
diverses respostes a aquestes preguntes es van formular com exercicis o
propostes escèniques, combinades amb interaccions grupals i coreogràfiques on
l’individu i el grup a nivell escènic, anaven rotant circularment (no hi havia
un protagonista i, a part, la resta). Això va permetre anar muntat escenes molt
interessants on el més rellevant era la transformació que succeïa en ells, cada
vegada que les interpretaven. El resultat escènic, si bé va quedar sense acabar
tot i tenir muntat gairebé 30 minuts d’obra, queda reflectit en un vídeo
muntatge del procés, també documentat al bloc, i amb música original que vaig
compondre per a la peça”.

Sebastián
García Ferro, coreògraf EN RESiDÈNCiA a l’institut Escola Antaviana.

Us en
compartim un tast abans de l’estrena de demà, per anar escalfant motors.

I demà…compartirem El
reflejo es el SIGNO amb tots vosaltres també aquí al bloc, el nostre punt
de trobada durant un procés que ens ha mogut a tots plegats.

Des de Sebastián García Ferro EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/antaviana1920/2020/06/15/invitacio-a-la-presentacio/

Sebastián Garcia Ferro:

El proyecto realizado con los alumnos del Institut Antaviana ha sido plasmado en varias etapas que se fueron desplegando durante los meses de Octubre cuando comenzamos y la última sesión del 11 de marzo. En la primer etapa el trabajo fue vertebrado a través de una serie de preguntas que les hice a ellos, con respecto al cuerpo y sus diversos entornos: familiar, social, amoroso, imaginario, poético. Esto me permitió poder conocer sus miradas y animarlos a tener otras, desde el respeto, la diversidad, la curiosidad y con una frase que fue el matra (y con la que comenzaba el montaje escénico) NO QUIERO SER PERFECTO; QUIERO SER COMPLETO. Las diversas respuestas a estas preguntas se formularon como ejercicios o propuestas escénicas, combinadas con interacciones grupales y coreográficas donde el individuo y el grupo a nivel escénico, iban rotando circularmente (no había un protagonista y el resto). Esto permitió ir montado escenas muy interesantes donde lo más relevante era la transformación que sucedía en ellos, cada vez que la interpretaban. El resultado escénico si bien quedó sin acabar, pese a tener montado casi 30 minutos de obra; queda reflejado en este video montaje del proceso como así también en la música original que compuse para la misma.