Segones gravacions

Dilluns passat en Marc ens va demanar que alguns repetíssim alguns vídeos i que els que no havíem enviat encara els nostres vídeos ho féssim. Aquí en teniu els resultats:

Escena 1a. Kolna. Començar.

Escena 2a. Adrián. La benvinguda.

Escena 4a. Hui. A oscuras.

Escena 5a. Cristian. El sorteig de les pors.

Escena 6a. Laia. D’aquí vint anys.

Escena 7a. Kaixin. Los animales.

Escena 10a. Mara. Una carta.

Escena 11a. Xiaoyu. Las emociones.

Escena 12a. Estefany. El poema.

Escena 16a. Sebas. Una festa.

Escena 17a. Carlota. Dues cartes.

Escena 18a. Clara. Hermione Jean Granger.

Escena 19a. Ramandeep. No quiero hacer la escena.

Com ja vaig dir sobre els vídeos anteriors, em sembla molt bona idea gravar-ho, ja que no es pot fer presencialment. Amb les noves tecnologies, l’edició de vídeo és més assequible per tothom, i es poden fer més coses. La gent edita molt bé i tenen idees molt originals, que compaginades amb l’originalitat de les escenes que va escriure el Marc, fa que quedin uns vídeos molt divertits. Ara, hem de fer la gravació definitiva. Jo l’hauré de fer amb el Marc. Cadascú gravarà la seva part, i després ho ajuntarem tot.
 Tinc ganes de veure el resultat final, ja que serà molt diferent de com ens esperàvem a principi de curs.
(Ivan Egido)

Les segones gravacions, jo aquí ja no hi entro. Bàsicament perquè en Marc no em va demanar que repetís ni tornés a fer res sobre la meva escena, que estava molt bé. No calia una altre gravació igual. Que descansés i amb els requisits ja podia anar fent la gravació final, en un fons lo més possible blanc o neutre. Em sembla una molt bona idea continuar així el projecte, cosa que ja he dit anteriorment. Llàstima que no es pugui veure presencialment, això sí, continuem amb molta il·lusió per poder-ho acabar. Amb tots els materials d’avui en dia pot sortir una “pel·lícula” feta per nosaltres bastant guai i vulguis o no fa bastanta il·lusió poder veure el nostre treball d’aquest any. Ara per ara ja hem gravat les escenes finals, en uns dies ja estarà a Youtube o a alguna altra plataforma com en el blog del Marc i el nostre, quelcom semblant. La meva escena, com podeu saber, la faig amb en Marc: ell m’ha passat les seves gravacions on parla, igual que l’Ivan, que diu dues petites frases. La meva escena també és la darrera, la final, la última, la que tanca l’obra. Un petit secret: sortim tots fent alguna coseta graciosa, amb una mica de vergonya, tot s’ha de dir. Tinc ganes de veure el resultat final i com queda tot junt. (Laura Martí)

Com he dit a l’entrada de “primeres gravacions”, em sembla molt bona idea gravar les escenes, i aquestes segones són molt xules. Encara que jo no vaig fer una segona, bueno, si que l’he feta però aquella ja és la final. Crec que tots o gairebé tots els meus companys i companyes han corregit molt bé el que el Marc els hi havia dit i les gravacions han quedat encara millor. Estic molt trista perquè fer tot això en persona i a dalt d’un escenari hagués quedat molt bé, però a la vegada també estic contenta de que haguem pogut fer alguna cosa. Els vídeos han quedat genials, hem fet molt bona feina! (Jana Rodrigo)

Jo les gravacions dels meus companys les miro un cop al blog i m’han semblat genials. El Marc ens va corregir unes coses la setmana anterior i ens va dir a alguns que tornéssim a fer l’escena. Vaig buscar un programa perquè no se’m veiés que estava llegint i crec que funciona prou bé. M’agrada veure els companys com cadascú fa el seu format i com queden, molt originals. (Laia Herrero)

Avui era el dia que teníem que gravar per segona vegada les nostres escenes perquè així el Marc ens pogués dir què millorar. Jo crec que la vaig fer millor que l’última vegada que vam gravar escenes. Però encara no m’acaba de agradar. Espero que la definitiva gravació em surti molt millor. (Adrián Brosel)

A la gravació anterior el Marc ens va dir (a la Marina i a mi) que millor que cadascú gravés la seva part, i després ho editéssim de manera que semblés que estiguéssim parlant. I així ho vam fer. El Marc ens va corregir que ho havíem de fer amb més alegria i que a vegades es notava una mica que llegíem. (Clara Ferrarons)

La segona gravació la vaig fer des del meet amb l’Alejandro i amb el Jordi, i va ser millor i mes ràpid. L’Alejandro ens va trucar pel meet i va fer una gravació de pantalla mentre nosaltres llegíem l’escena. (Carlota Enseñat)

Aquesta entrada consisteix en la segona ronda de vídeos de les escenes que van fer aquells alumnes als quals el Marc els va dir que milloressin alguns aspectes respecte a la primera gravació. Els vídeos dels companys no són els definitius encara, els defintius hauran de cumplir tots amb els requisits de la Sala Beckett. Jo faré el definitiu amb la meva companya Laura, i amb l’edició conjuntaré els dos vídeos fent que d’aquesta manera s’assembli el màxim possible a l’escena que havia escrit el Marc. La veritat és que estic molt il·lusionat amb el projecte i tinc ganes de veure el resultat final. (Jordi Aragall)

Ha estat bé tornar a gravar les escenes, així hem pogut corregir errors i fer tot el possible per millorar les escenes. Ara que ja les he vist totes crec que ens ha sortit força bé, ha sigut divertit veure com cada company i companya s’ho muntava per gravar-se. Crec que aquest cop m’ha quedat millor que l’altra vegada, he aconseguit que no se’m vegi llegint i he intentat interpretar-ho una mica millor. (Marina Giménez)

Aquesta vegada havien de tenir el gairebé definitiu. Jo vaig fer dos perquè el volum del primer era molt baix. Ho havíem de fer molt bé perquè ja no podíem repetir més. Vaig enviar els vídeos d’altres parts on sortia amb els meus companys i companyes. (Estefany Padilla)

‘Sacude’: la companyia voladora

La darrera vegada que ens vam veure va ser durant una sortida al Parc de la Barceloneta, a l’espai que ocupava un antic dipòsit de gas, on vam veure (i “participar”!) l’assaig de l’espectacle Eufòria, de la companyia de dansa vertical i aèria ‘Sacude’.

Dins d’una estructura rectangular suspesa en l’aire per una gran grua, els ballarins anaven dansant i fent acrobàcies, mentre nosaltres ho vèiem bocabadats.

Des del terra, un Dj anava posant música electrònica i animant-nos a ballar.

Quan va acabar l’espectacle, vam xerrar una estona amb el creador i director de la companyia ‘Sacude’, el Samuel Delgado.

I després vam anar a la platja a esmorzar.

Aquell dia, va ser l’últim dia de cole, abans de la quarentena. Vam anar a la Barceloneta a veure un espectacle molt especial. Una companyia estava estrenant el seu nou espectacle, però no era una companyia normal, era una companyia aèria. Vam anar a una plaça, i allà hi havia una construcció molt estrambòtica. Primer, ens van presentar la companyia i el que farien. Quan va començar l’espectacle, vam quedar embadalits. Es va alçar una construcció a l’aire, i els actors i ballarins de la plataforma es van posar a ballar al ritme de la música. Va ser molt divertit i interessant. Només tinc dos pegues de l’actuació. Feia molta calor, i gairebé m’agafa “tortícolis” de mirar cap a dalt. Després vam anar a la platja a descansar, jugar a pilota i passar l’estona. Va estar molt bé. (Ivan Egido)

Aquell dia va ser molt divertit i interessant. Ademés va ser l’ultim dia d’insti i va ser una bona manera d’acabar. Em va agradar molt i em va semblar una idea divertida i interessant que ballessin sobre una construcció que s’anava movent per l’aire. La música no em va agradar molt però quedava bé amb l’espectacle. Em va agradar que els que estaven dins la construcció escriguessin Dansa durant l’actuació. Després vam anar a la platja i ens ho vam passar molt bé. (Marina Giménez)

Recordo aquell dia amb bastanta il·lusió, va ser l’últim dia que vaig estar amb tots els meus companys, just aquell dia es va anunciar el tancament de les escoles. Quan vam arribar allà em va sorprendre que no hi haguessin més escoles per veure l’espectacle. L’espectacle tampoc era el que m’esperava, era una dansa aèria de gran muntatge, els ballarins i ballarines ballaven sobre una caixa transparent subjectada per una grua molt alta. Abans de que comencés l’espectacle, el seu propi creador ens va demanar que estiguéssim actius i que balléssim. La música electrònica de l’espectacle ens va ajudar a ballar seguint els passos dels protagonistes. Al acabar l’obra, el mateix home ens va demanar consell per millorar, ja que allò encara no era l’obra definitiva. Li vam dir que crèiem que podria ser més espectacular per la nit, i ell ens va explicar que estava pensat per fer-se a les nits d’estiu. (Jordi Aragall)

Aaai, que guai va ser aquell dia en realitat. A mi personalment em va agradar molt i m’ho vaig passar d’allò més bé. Va ser la darrera vegada que ens vam veure i ja torno a tenir moltes ganes d’estar tots junts i riure molt. A la Barceloneta, on vam anar a fer una excursió per veure ’Sacude’, una companyia voladora. Aquell especatcle va ser al·lucinant, de debò ho dic. Cada cop anava pujant més i més amunt l’estructura on els artistes, els ballarins, es trobaven. En un principi ens van demanar que participéssim en l’espectacle, però no sabíem ni enteníem com fer-ho. Vam acabar ballant i copiant els passos que feien aquelles personetes d’allà adalt. La música acompanyava a tot el muntatge i animava a aixecar-nos del terra on estàvem estirats per poder contemplar millor l’escena des de baix. Va ser un dia interessant i mogudet, ens ho vàrem passar molt bé, jo crec. Aquell dia van anunciar els tancaments de les escoles a Catalunya i com a mínim vam poder gaudir de la platja amb els nostres companys. Tant de bo poguéssim estar allà un altre cop, sense preocupacions com les d’ara. (Laura Martí)

Ara que ho penso, aquell va ser l’últim dia d’institut i l’últim dia que ens vam veure abans de que arribés el confinament, i escolta, vam “acomiadar” l’institut de la millor manera possible anant a veure un assaig d’un espectacle i anant a la platja. El que vam veure em va agradar molt, traient el fet de que em vaig quedar sense coll de mirar cap a dalt. Potser se’m va fer una mica llarg, però va ser molt xulo, encara que m’ho imaginava diferent, no sé com m’ho imaginava en realitat, però així no. També he de dir que veure els ballarins allà dalt sobre aquella construcció em va semblar molt interessant. Després de l’actuació un home ens va explicar moltes coses de la companyia, i em va sorprendre que en els pocs mesos que portaven assajant, 3 o 4 crec recordar, els hi hagués sortit tant bé. M’ho vaig passar molt bé, em va agradar fer una sortida tan original i anar a veure una cosa tan diferent al que estem acostumats a veure quan anem amb l’institut. (Jana Rodrigo)

Aquell dia recordo que ens van portar a una espècie de parc i ben bé no sabíem què anàvem a fer. Ens van dir que veuríem un espectacle amb altres escoles i jo pensava que era en algun teatre o algun lloc així, i de cop, ens porten al mig d’una plaça on hi ha una estructura i gent vestida per fer un espectacle. Ens vam seure allà i ens van dir que després de l’espectacle podríem parlar amb el director. El director va venir també abans de començar i ens va explicar que l’havien practicat des de feia poc i que necessitaven la nostra ajuda, que necessitaven que balléssim i que els animéssim. Sincerament no m’agrada molt ballar ni res d’això però vam estar aplaudint i animant. L’estructura aquella era gegant i feia impressió. A l’acabar va venir el director i ens va dir que un dia pensant se li havia acudit fer una estructura així gran per ballar dins a l’aire i que a partir d’aquí van fer tota la resta. Em va agradar aquell dia. (Laia Herrero)

L’últim dia que ens vam veure vam anar a veure aquest espectacle que va ser impresionant. Mai havia vist una cosa així, a part de ser xulíssim el que van fer va ser molt entretingut. Jo no podria haver fet el que van fer aquests nois. Va ser increïble. (Adrián Brosel)

Aquest dia va ser l’últim que ens vam veure, ja que el dia següent ja érem a casa confinats/des. Vam anar a la platja, i vam passar tot el matí allà. Només arribar vam tenir una estona lliure per esmorzar, i després vam veure un espectacle de dansa, que em va agradar molt. Em va semblar molt original. L’únic va ser que hi havia molt de sol i gairebé no es veia res. Ja ens van explicar que normalment es faria de nit, però en el nostre cas el vam veure a la pitjor hora, però em va agradar molt. A l’acabar l’espectacle, vam anar a la platja i ens vam quedar allà, fins l’hora de marxar. De camí cap a l’isnstitut va ser quan ens vam assabentar de que el dia següent estariem ja confinats/des. (Clara Ferrarons)

Quan ens van portar al parc, hi havia una caixa molt gran al mig i no pensava que en cap moment anés a volar, però així va ser, la caixa es va enlairar amb les persones dins. Em va agrada l’actuació que van fer, perquè no només era un ball com qualsevol altre, sinó que ho feien a l’aire, sense tocar de peus a terra. Se’m va fer una mica llarga, però va ser divertit. També va ser l’últim dia a l’Institut, i em va agradar que abans de tancar-nos a casa poguéssim passar una estona a la platja. (Carlota Enseñat)

Aquest dia no vaig poder anar a l’excursió i va ser últim dia de classe amb l’optativa. Però per les fotos i pel que comenten s’ho van passar molt bé. I van anar a la platja. Com m’hagués agradat haver-hi estat! (Estefany Padilla)

Primeres gravacions

Com que no podem anar-hi a la nostra enyorada Sala Garcilaso, els dilluns ens trobem per vídeoconferència amb el Marc. El darrer dia vam estar llegint les escenes de l’obra que ens ha escrit, Cinc mil dies, i, a l’acabar, en Marc ens va demanar que continuéssim practicant a casa i que li enviéssim una gravació. Avui dilluns les comentarem, les analitzarem, les polirem… per tornar-les a gravar de nou seguint les seves indicacions. Aquí en teniu el primer lliurament:

CINC MIL DIES

Escena 1a. Kolna. Començar.

Escena 2a. Adrián. La benvinguda.

Escena 3a. Jana. L’àvia.

Escena 4a. Hui. A oscuras.

Escena 5a. Cristian. El sorteig de les pors.

Escena 6a. Laia. D’aquí vint anys.

Escena 7a. Kaixin. Los animales.

Escena 8a. Jordi. Les cartes d’amor.

Escena 9a. Ivan. El poder de la ficció.

Escena 10a. Mara. Una carta.

Escena 11a. Xiaoyu. Las emociones.

Escena 12a. Estefany. El poema.

Escenes 13a i 14a. Quique i Marina. D’aquí vint anys.

Escena 15a. Alen. El sorteig de les il·lusions.

Escena 16a. Sebas. Una festa.

Escena 17a. Carlota. Dues cartes.

Escena 18a. Clara. Hermione Jean Granger.

Escena 19a. Ramandeep. No quiero hacer la escena.

Escena 20a. Laura. Els comiats.

Uns dels deures que en Marc ens va posar aquesta setmana va ser fer un vídeo de la nostra escena per poder veure com ho fem i comentar amb nosaltres per millorar. No sabia que això era després per fer un muntatge de tots i presentar-ho com si fos l’obra. En Marc m’ha dit algunes coses a millorar i ara tornaré a fer el vídeo i, quan ja cregui que està bé, faré la definitiva per enviar i adjuntar amb el dels companys. Aquest vídeo em sembla una bona manera de seguir amb la matèria a part de les trucades setmanals. (Laia Herrero)

Els deures d’en Marc aquesta setmana han estat fer una gravació de la nostra part. Per així, al gravar-nos i veure com representem l’escena, fer-nos algun comentari per poder millorar-la i fer-la el millor possible. La veritat és que m’ha agradat molt fer aquests deures, ja que a mi tot això dels vídeos, gravar-me i haver-ho d’editar, m’agrada bastant. Ens han comunicat que malauradament no es podrà fer la lectura dramatitzada, la nostre estimada obra de teatre presencialment, i a canvi d’això es farà a través d’una pel·lícula la qual cadascú gravarà a casa seva. Com, per exemple, hem fet aquestes petites gravacions. Així anirà la cosa pel que es veu. Personalment opino que pot quedar molt guai i és un remei força bo per no repetir tant la paraula “molt”. Pot quedar molt guai entre tots i tinc bastantes ganes de veure el resultat final. Les trucades setmanals per poder seguir amb el projecte i la matèria ens està ajudant molt, jo crec. A mi personalment m’agrada i ho trobo divertit. El Marc no m’ha dit que millori res del vídeo, així que suposo que estarà bé tal com el vaig fer. Tinc ganes de tornar a l’Institut i m’hagués agradat poder fer l’obra presencialment. (Laura Martí)

Malgrat estem confinats a casa, cada dilluns a les 11, fem una video trucada amb tots els de l’optativa “creadors en residència”, per parlar sobre la nostra obra de teatre. La setmana pasada, el Marc ens va d’ir que practicaríem les històries per videotrucada, i encara que ho vam poder fer, no va ser la mateixa sensació de fer-ho en persona. De deures, el Marc ens va fer fer un video representant les nostres escenes. He vist les escenes dels meus companys, i m’he rigut molt. Els meus companys tenen una imaginació molt gran, i els vídeos han quedat molt bé i són molt originals. Jo, particularment, estic content amb el meu resultat. Havia de representar el meu personatge i també el del Marc. Em vaig vestir de maneres diferents, per deixar clar que no som el mateix personatge. Després vaig fer un bon treball d’edició, i em va quedar prou bé. (Ivan Egido)

El Marc ens va posar de deures gravar les nostres escenes. Em sembla bona idea que les gravem perquè així ho comencem a fer com si estiguésim practicant a classe. Sincerament ho prefereixo així, ja que si t’equivoques ho pots repetir. Em fa pena que no puguem representar l’obra en persona però així no em donarà tanta vergonya. (Marina Giménez)

El Marc ens va demanar que gravéssim la nostra escena de l’obra de Cinc mil dies. Teníem llibertat absoluta a l’hora de triar el format, podíem triar de fer-ho sols, amb algun familiar, amb amics o fins i tot la persona amb la que compartim l’escena. Jo vaig triar de fer la meva escena amb la Laura, l’actriu que el Marc va triar per fer l’escena amb mi. Al principi ho vam gravar amb videotrucada, però vam veure que no quedava gaire bé, i és per això que li vaig demanar a la Laura que gravés tot el seu text; jo vaig fer igual. Un cop vaig aconseguir les duess gravacions, a través de l’edició vaig fer tot el muntatge. Crec que la meva escena va quedar bastant bé. El Marc em va felicitar però ens va dir que havia pensat que pel projecte final seguiríem el model de l’Ivan o la Laura, entre d’altres. Tot i que crec que no és el mateix que fer-ho dalt d’un escenari, crec que ens pot quedar bastant xulo si ho treballem bé. (Jordi Aragall)

El Marc ens va dir que havíem de fer un vídeo de la nostra escena, cosa que em va semblar molt bona idea ja que no podrem fer-ho en persona. Ràpidament em van venir moltes idees al cap de com podria fer-ho i editar-ho perquè quedés guai. Vaig quedar bastant satisfeta del resultat final i crec que el Marc també ja que va dir que estava gairebé tot molt bé. Veure els vídeos dels meus companys m’ha agradat molt, hi ha alguns de molt divertits i currats; un que m’ha agradat molt i m’ha fet molta gràcia ha sigut el de l’Ivan. Encara que sigui una m****, perdó per l’expressió, no poder fer-ho, almenys gravar els vídeos i muntar-los ens permet veure una mica com hagués quedat. (Jana Rodrigo)

Hoy hemos entregado las primeras escenas grabadas: tengo que decir que lo podría haber hecho mejor y que a partir de los próximos días iré mejorando en la interpretación de mi personaje y sé que al final lo conseguiré hacer bastante bien. (Adrián Brosel)

La primera gravació de la meva escena la vam gravar (la Marina i jo) per vídeoconferència a l’skype. Va sortir millor del que em pensava… (Clara Ferrarons)

Quan el Marc ens va dir que havíem de gravar la nostra escena a casa, sols, no sabia com fer-ho, i va ser estrany, però li vaig dir a la meva germana que m’ajudés i al final va ser divertit gravar-lo amb ella. Ho vam haver de fer 3 cops abans que sortís bé, perquè, quan ens miràvem, ens rèiem. (Carlota Enseñat)

El Marc ha dit que hem de començar a gravar les nostres escenes per saber com quedaran. La veritat és que tenia ganes de gravar-me. I no vaig quedar tan malament. M’ha agradat molt poder veure els vídeos d’alguns company@s. (Estefany Padilla)

Malgrat confinats, seguim!

Des de casa, tancats i aïllats, amb les incerteses i els entrebancs del moment, tractem de continuar el projecte que vam començar al mes de setembre. Us deixem aquí paraules de viva veu, entranyables i emocionants, que reflexionen sobre el moment que vivim i sobre el nostre projecte.

La Jana.
La Laura.
L’Ivan.
La Laia.
L’Estefany.
El Cristian.
El Sebastián.

Malgrat estem tots confinats a casa, les classes de creadors en residència no s’aturen. Aquests dies estem practicant el guió entre tots, i parlant sobre el nostre estat d’ànim. El Marc no es relaxa i ens segueix posant deures. Els deures que ens va posar són fer vídeos parlant d’aquesta optativa, i parlant sobre el nostre estat d’ànim. Jo no sabia com fer el vídeo, però, després d’alguns intents, em vaig posar a parlar, i crec que el vídeo està prou bé. Pensava que el vídeo em duraria poc, però, quan et poses a improvisar i a dir el que realment penses, tot surt millor i més ampliat. (Ivan Egido)

Una altra setmana més a casa, confinats. Aquesta entrada fent un vídeo: m’ha semblat una bona idea poder seguir pujant videos i/o fotografies al blog, per no deixar-lo mort, tot i que continuem les classes virtuals tant amb l’Alejandro i la Marta com amb en Marc. Les classes les estem dedicant a llegir els textos i tot el guió ja preparat pel nostre estimat dramaturg. M’agradaria molt poder fer l’obra pensada i processada que està en ment. Tinc angoixa i vull tornar ja a les classes i a les dues hores dels dilluns, on fem petar sempre la xerrada i el riure mai falta. Ho enyoro molt tot en general. En el meu vídeo no vaig preparar res per parlar, ni molt menys. M’hi vaig posar davant de la càmera i amb fluïdesa vaig començar a parlar i a parlar. Hi ha moltes, moltíssimes preses falses; normal en mi, la veritat. En Marc no s’atura: aquesta setmana ens ha posat els deures de gravar-nos llegint el nostre propi text, la nostra pròpia part del guió. A veure com surt tot. De moment, anem fent. (Laura Martí)

Tot i estar confinats i confinades, el Marc ens va posar uns deures que eren fer un vídeo explicant qui som, quin curs fem, per què vam triar l’optativa i com ho portem això d’estar a casa tants dies. Tot i que a molts no els hi agrada seguir fent deures, a mi ja m’està bé que en Marc ens posi aquesta mena de deures perquè aixi fem alguna cosa i estem per l’assignatura, i un vídeo tampoc són molts deures, així que em sembla bé. Al principi vaig començar a fer el vídeo amb un petit guió sobre què voldria dir, sobre què volia parlar i al començar tota l’estona m’entrebancava, i llavors vaig parar-me a pensar en què era la optativa i com l’havia escollit i em va sortir així. (Laia Herrero)

Encara que estem tots a casa confinats, seguim treballant per videotrucades. Estem practicant l’obra cada dilluns i ens segueix posant feines. (Marina Giménez)

El Marc no ens està deixant descansar durant el confinament, ens està seguint demanant treballs de tot tipus, des de videos fins a cartes d’amor o inclús de desamor.
La meva escena està basada en la carta de d’amor i de desamor que vaig escriure per en Marc creant una noia fictícia, la Carla.
(Jordi Aragall)

Ja que podem fer poc des de casa ens van proposar fer un video on expliquéssim per què havíem escollit aquesta optativa, com estavem passant els dies de confinament…, en resum, un vídeo de nosaltres parlant. Em vaig riure molt de mi mateixa ja que em sentia una mica ridícula però, en fi, almenys em vaig entretenir. Encara que ara el veig i em faig bastanta vergonya, m’ho vaig passar molt bé! (Jana Rodrigo)

Aquesta activitat no la vaig poder fer perquè els primers dias de confinament estava una mica tímid i no el vaig gravar, però ara que hem començat a fer videotrucades ja estic perdent la vergonya i estic començant a gravar les escenes sense vergonya. (Adrián Brosel)

Aquests dies estem fent les classes d’optativa per vídeo-conferència, i encara que és estrany, és entretingut. L’obra de teatre la gravem amb els/les companys/es que surten amb nosaltres i les enviem a l’Alejandro que li envia al Marc. Després, el Marc les comenta a classe i en gravem una altra. Ara ja tenim el vídeo final amb totes les escenes juntes, i d’aquí poc el podrem veure. (Clara Ferrarons)

La veritat és que em feia molta vergonya gravar aquest vídeo i de veritat penso que si pogués repetir-lo ho faria millor. Això del confinament és molt estrany, ha sigut tan ràpid, sembla una pel·lícula. Si hagués sabut que ocurriria això, segurament hauria anat més vegades a la platja. Espero que tot passi ràpid perquè tenia molts plans amb la meva família i amics. També espero poder tornar a fer una abraçada a gran part de la meva família. Poder celebrar aniversaris. La veritat és que no soc capaç de celebrar el Nadal sense ells. Espero que tot torni a la normalitat el més aviat possible. (Estefany Padilla)