Mes: Març de 2020

Feia unes setmanes que en Marc ens havia dit que un dilluns no vindria ell, que vindria un actor, un actor de la Sala Beckett, un amic seu, actor professional, que es deia Jordi. Només sabíem això. El 17 de febrer, de la ma del nostre mediador, el Víctor Muñoz, va arribar a l’Espai Garcilaso en Jordi. Ens va demanar que seguéssim fent una rotllana i, després de presentar-se breument, i presentar-nos també nosaltres, ens va animar a que li féssim totes les preguntes que volguéssim.

• 

• 

La veritat que aquell dia va ser dels meus preferits de l’optativa, ja que vam estar amb un actor professional. Em vaig bloquejar bastant a l’hora de preguntar, ara penso i li hagués preguntat mil coses més i molt més interessants, ja que tinc molts dubtes d’aquesta professió i m’agradaria que algú que en sàpiga més les pogués contestar. En fi, apart del bloqueig que vaig tenir a l’hora de preguntar, totes les coses i dinàmiques que vam fer em van encantar. (Jana Rodrigo)

Després de preguntar-li un munt de coses (quan va fer la seva primera obra com a actor professional, què va estudiar, si és molt difícil la seva feina, si coneixia algun famós, si havia participat en alguna pel·lícula, si alguna vegada havia hagut d’improvisar…), en Jordi ens va proposar diverses dinàmiques.

Aquesta primera el Jordi la va anomenar splunge (‘esbandir’): convertir el nostre cos en una esponja.

 La “mini relaxació” que vam fer al principi em va agradar molt, encara que també em feia moltes pessigolles que la Laia em fes aquells massatges. (Jana Rodrigo)

La següent activitat semblava fàcil, però…: entre uns quants havíem de traslladar un company que es deixava completament anar… (aquí en teniu tres vídeos).

Mai m’ha agradat gaire aquest joc, i mira que és molt, massa famós. Es diu que és per agafar confiança, i bueno, què vols que et digui, a mi em fa una cosa caure’m… Crec que és un problema de confiança ja que no confiava gaire en els meus companys ni en mi mateixa, no confiava que m’agafessin perquè sentia que pesava massa com perquè em subjectessin. (Jana Rodrigo)

Vam continuar amb el joc de les cadires, però caminant al ritme que ens demanés el Jordi (els tres següents vídeos).

També el joc de les cadires em va semblar molt xulo i interessant, ja que t’havies de focalitzar en com caminaves i a on anaves; una pena que algunes persones només pensessin en guanyar anant ràpid… (Jana Rodrigo)

A continuació, en Jordi ens va proposar una activitat molt curiosa: dos personatges dialoguen però un d’ells ha de contestar el que li diguin amb gestos els companys que té darrera el altre personatge (els quatre següents vídeos).

I finalment, vam pujar a l’escenari a improvisar una escena a la consulta d’un mèdic (els personatges anaven canviant d’actors):

Com sempre, no em va agradar com vaig actuar en les dinàmiques on ho haviem de fer, no sé per què però quan vaig a teatre em sento més segura i em fico en el paper per complet gaire bé sempre; en canvi, a l’optativa, no em poso gaire en el paper i estic bastant fora de l’escena, i encara que a vegades em concentro molt per fer-ho, se’m segueix fent molt estrany. Crec que és perquè tinc associats els companys de curs amb els estudis i els companys de teatre amb el teatre i l’actuació, o potser no és per això, no ho sé… Deixant això de banda, les dinàmiques que va proposar en Jordi em van semblar molt entretingudes i guais ja que participàvem tots i totes. Em vaig riure molt! (Jana Rodrigo)

De veritat que aquell dia va estar molt guai. Vam estar una bona estona interactuant amb en Jordi i coneixent-lo així una mica més com actor professional que s’hi dedica al món del teatre entre algunes altres coses que fa. Ens va explicar moltes coses sobre ell i experiències d’algunes obres que havia presentat, tot molt interessant i seguit. A l’hora de les activitats em van agradar moltíssim, sobretot l’última que havíem d’anar fent una obra de teatre improvisada a mida que anàvem avançant, i el Jordi ens deia cada quan s’havia de canviar personatge per un altre de nosaltres. Una altra activitat que vàrem fer va ser una anomenada per ell mateix “splunge”, que pot significar esponja. Aquella em va relaxar i em va fer estar més tranquil·la. Les activitats que duia a terme el nostre convidat actor s’assemblaven a les d’en Marc, però ninguna va ser la mateixa. En general la vista d’en Jordi va ser molt productiva i tinc bones sensacions d’aquell dia. Esperem que poguem tornar a tenir l’oportunitat de que vingui un altre cop, i si no és ell per qualsevol motiu algun altre actor o personatge en el món del teatre. (Laura Martí)

Aquell dia, el Marc Artigau no va poder venir. Però, a canvi, ens va enviar a un amic seu, que és professional en el món del teatre. Ell era el Jordi Llovet. Primer se’ns va presentar, ens va explicar qui era i què feia, i ens va deixar temps per fer-li les preguntes que volguéssim. Després vam passar a l’acció, i vam fer activitats dinàmiques com les que fem amb el Marc. Una va ser molt entretinguda. Va agafar a un company que tenia la cama trencada, i ens va explicar una historieta que hauria de representar el nostre company, amb altres tres companys. A mesura que anava avançant la història, treia gent de l’escenari i posava de nous, creant, així, més rols de personatges. Va ser molt divertit veure com es desenvolupava la gent a l’escenari, i com els nous intentaven quadrar la història antiga, amb la seva actuació. (Ivan Egido)

Ese día yo no estaba pero mis compañeros me contaron que fue una sesión muy entretenida, que se lo pasaron muy bien. Me hubiera gustado estar. (Sebastián López)

Este día fueron interesantes las preguntas que le hicimos (hicieron) a Jordi Llovet. Yo no pregunté porque siempre que tengo que preguntar no sé qué preguntar, y entonces espero a que alguien pregunte y que me dé una idea para poder preguntar.
Las actividades fueron bastante originales pero me dieron un poco de vergüenza. Había una actividad que era hacer una obra de improvisación y unos cuantos salieron a hacerlo, pero, de repente, Jordi me dice que salga y que diga una frase, entonces me puse muy nerviosa y le pregunté como 3 veces “¿qué era lo que tenía que decir?”. Salí diciéndome por dentro lo que tenía que decir pero también me decía que lo iba a estropear porque no sé improvisar, pero… no salió mal, bueno, la parte de ellos, la mía no me gustó nada. En resumen, fue divertido hablar con Jordi y hacer actividades con el. (Mara Solé)

Supongo que Jordi me pareció una persona agradable, como algunas otras gentes que conozco… Me pareció divertido el hacer clase con él, a decir verdad, pensaba que sería algo como ¿más serio? Bueno, lo que quiero decir es que me pareció interesante su clase. (Xiaoyu Liu)

Avui ha vingut el Jordi Llovet, un actor que jo personalment no coneixia. Hem fet una sèrie d’activitats molt xules (a mi allò d’improvisar em va agradar molt, i mira que a mi això no és que m’agradi molt). També vam fer una altra cosa en grups: es tractava d’agafar a una persona com si estigués estesa en una llitera i anar-la movent per tot l’espai. Al principi no em feia molta gràcia però després em va agradar molt. (Adrián Brosel)

La sessió d’aquest últim dilluns ha sigut  diferent respecte a totes les altres que hem fet amb el Marc. En Jordi va decidir que primer de tot ens havíem de conèixer, i per això vam fer una ronda de noms. Fins i tot ens va deixar que li féssim una “entrevista”, i li vam preguntar bastantes coses. A mi em va semblar molt interessant el que va dir de la professió d’actor: “fer d’actor no és una feina, és un ofici, com la gent que fa ceràmica, has d’anar construint quelcom poc a poc”. Quan ja ens coneixíem una mica, vam pasar a l’acció. La primera dinàmica que vam fer va ser una de les meves preferides de tota l’optativa. Aquesta dinàmica consistia en que un grup de companys t’agafaven i et portaven per la sala estirat a l’aire; molts companys no es van atrevir, però jo ho vaig fer i em va semblar molt agradable la sensació. Per fer l’exercici era molt necessari confiar en els companys, ja que eren ells els que et portaven. Per acabar la sessió, vam fer un exercici d’improvisació bastant graciós. Tot i que m’agraden molt les classes amb en Marc, em sembla perfecte que també vinguin altres professionals del teatre. (Jordi Aragall)

Este día fue bastante bien con Jordi porque nos contó cosas muy interesantes, que él ha hecho películas y ha estado con muchos famosos. Escuché y aprendi cosas que no sabía. Ese día no vino Marc pero igualmente nos divertimos mucho con Jordi. Lo mejor fue cuando nos contó lo de los famosos. Nos lo pasamos muy bien y esperamos más clases con Jordi. (Ramandeep Kaur)

Va ser interessant poder parlar amb un actor de veritat perquè vam poder fer-li preguntes i parlar amb ell; ens va explicar moltes coses i va contestar a les nostres preguntes. Després vam fer improvisacions amb el que ens anava dient en Jordi i va ser molt divertit. (Carlota Enseñat)

Ese día fue muy divertido con Jordi, hemos hecho muchas actividades divertidas y me ha gustado mucho. Ese día me pareció muy largo, porque hemos hecho muchas dinámicas/actividades deferentes. (Kaixin Ji)

El dia que no va poder venir el Marc el va substituir en Jordi. Vam fer unes “dinàmiques” més estranyes del normal, i després vam fer improvisacions. Anava sobre un hospital, en el que hi havia un pacient al que havien operat malament i estava buscant al/la doctor/a, però aquest/a no volia venir a ajudar al pacient. Va ser divertit. (Clara Ferrarons)

Aquell dia m’ho vaig passar força bé, el Jordi em va caure bé i vam estar una estona parlant amb ell de com és la carrera d’un actor professional i després vam fer diferents dinàmiques. De les dinàmiques, algunes eren estranyes però està bé canviar de tant en quan. Finalment vam fer una improvisació molt divertida. (Marina Giménez)

Aquella classe m’ho vaig passar molt bé. Va ser divertit i a més en Jordi era molt amable. Vam fer dinàmiques vàries però em va agradar més la que vam fer al final de tot. Es tractava de fer un teatre improvisat i llavors ell el parava quan volia i canviava un dels que estava actuant per una persona de les del públic. Jo no vaig sortir a fer res però veure-ho des de fora era molt divertit. Van sortir combinacions molt “guais” de companys que s’entenien entre ells per improvisar. M’hagués agradat poder sortir però no tots vam fer-ho així que… També abans de començar tot li vam fer preguntes perquè ell és actor. Va ser una sessió diferent i divertida. (Laia Herrero)

Estaba bastante emocionada por que viniera otro profesional a la clase. Ese día no hicimos mucho ya que solo estábamos preguntando nuestras dudas sobre los actores. (Hui Wang)

M’ha agradat molt poder parlar amb algú que exerceix d’actor. Li hem fet moltes preguntes. Personalment m’ha sorprès molt que conegui algú que és famós; ara mateix no me’n recordo qui era però quan ho va dir sí que el reconeixia. Sincerament al principi pensava que no m’ho passaria bé, però va ser mol divertit i entretingut. Això de què em facin massatges no en feia molta il·lusió , però he de dir que al final em va agradar. I al joc de la confiança sí que ja havia jugat abans; menys mal que no vaig ser jo a la que havien d’agafar. M’ha encantat el joc de les cadires, va ser molt divertit i diferent, feia gràcia veure els demés caminant amb diferents ritmes i buscant cadires per seure’s. Vaig tenir sort i no vaig ser eliminada. He de comentar que anava en pijama perquè era la setmana de carnestoltes i esperava que més gent anés amb pijama. (Estefany Padilla)

Aquell dia no vam poder assistir-hi tots: els del 3A tenien una activitat d’anglès, de manera que érem un més que la meitat, és a dir, 11 de 20. Però al començament encara érem menys, només 6, els de 3B, perquè els del 3C van arribar mitja hora més tard. No podia ser, i no ho va ser, una sessió com de costum. Menys persones: més silenci, més concentració, més intimitat.

Vam començar amb el joc del telèfon però amb mímica, i afegint en Marc, a cada canvi de persona, una nova acció i, així, entre totes anar creant una petita història:

Ja les 10 (perquè en Kolna tenia mal a un peu i va fer de càmera), vam repetir la dinàmica anterior:

El mínim detall, el més insignificant gest, pot ser decisiu per ben interpretar o malinterpretar el que vol significar la companya.

Ja està!: sou capaços de reconstruir tota la història?

Elles ho van intentar i entre totes ho van aconseguir!

Després vam tornar a fer-ho però començant per la que havia estat abans la darrera, id est, la Kaixin.

Jo aquell dia no vaig assistir a la classe de Creadors en Residència, però després d’haver vist els vídeos, em sembla una classe divertida i entretinguda. El primer exercici va ser el del telèfon amb mímica. El primer representa una paraula, verb, història… amb mímica. El següent la torna a representar, i així successivament, fins que arriba a l’últim, que haurà d’endevinar quina paraula és. Si aquesta activitat ja és prou difícil, el Marc va afegir una complicació més. Ell afegia un fragment més a la història a cada persona que li tocava, perquè al final quedés una petita història. Sembla molt bonic tot, però la veritat és que no sé si jo ho hagués pogut fer bé. Sembla complicat i em faria un embolic. (Ivan Egido)

Estuvo muy bien, y la dinámica fue muy divertida, me ha gustado mucho. Tenía que pensar en cómo lo inventaba, y me preocupé por si lo había hecho bien o si la compañera había entendido lo que había hecho. Pero era fácil esta dinámica, solo que al final teníamos que decir todas lo que había pasado, y eso era un poco difícil, porque algunas cosas no las había entendido muy bien. Lo más interesante fue cómo se cambió lo que había pasado durante toda la vuelta entera de historia. (Kaixin Ji)

Aquesta és l’única sessió que m’he perdut de moment, no vaig poder-hi estar. Tota la meva classe estava fent un escape room d’anglès que estava programat des de feia temps. La veritat és que, veient les dinàmiques que el Marc va proposar, hagués preferit fer la classe de Creadors en residència abans que l’escape room. La dinàmica principal de la sessió va ser el telèfon amb mímica. Aquesta activitat ja la havíem fet algun altre cop. Consisteix en expressar verbs o històries simplement a través del moviment, i sovint es pot veure com evolucionen els moviments a mesura que van passant per la gent. En aquesta ocasió, el Marc li ficava una dificultat afegida: cada cop que ho feia algú, li afegia un petit segment a la història. Evidenment, hi havia alumnes que ho feien millor que els altres, per això els últims participants mai sabien amb exactitud què volien expressar tots els moviments. En el teatre, molts cops has d’expressar coses o sentiments sense cap ni una paraula. Em sembla un exercici divertit i sobretot molt útil. (Jordi Aragall)

Jo soc una de les de 3rA que aquell dia no va assistir a la classe de Creadors en residència. He pogut observar en els videos que la cosa va estar entretinguda i divertida. Sincerament hagués preferit estar-hi allà el dilluns que fer l’escape room, però com ja estava planificat des de fa temps no es podia fer res. Les dinàmiques que en Marc presentà aquell dia ja les vàrem fer algun altre cop, però potser una mica diferents: la part d’incorporar una cosa més a mida que van passant les persones no la recordo. Bàsicament és el joc del telèfon i, com ja he dit, en Marc anava incorporant paraules o oracions petites a mida que van avançant. Sempre hi ha gent que té més dificultat per expressar-se, i d’altres que no. M’hagués personalment agradat poder haver fet l’activitat perquè és una de les coses que m’agraden molt, expressar-me. Tot i així sempre des de fora sembla que la cosa és molt senzilla i ja us ho puc dir jo que fins que no et trobes en situació no saps ben bé com actuar, potser a tu et toca la difícil i no saps com continuar, o bé, la fàcil i creus que tot és molt ràpid i avorrit però realment no ho és. (Laura Martí)

Els de la C vam ser els primers en fer l’scape room a les primeres hores, vam arribar uns 20 minuts tard. Les de la B estaven jugant al “telèfon” amb mímica, però una mica canviat; era com una història, cadascú feia el que li representaven, i després afegia una acció que el Marc ens deia. Després cadascú explicava el que havia entès. Els de la C ens vam afegir al joc després de que ens fessin un exemple. La primera vegada em va anar bastant bé, però la segona no vaig entendre gairebé res, ja que només ho podíem fer una vegada, a més, gairebé no m’enrecordava de res, i quan em tocava a mi representar-ho, per dir-ho d’alguna manera, la vaig “cagar” :). Abans de marxar, si no recordo malament, vam jugar al joc de passar la corrent, no va funcionar gaire bé, però va ser divertit. (Clara Ferrarons)

Aquell dia la nostra classe va tenir una activitat d’anglès i no vam poder fer Creadors en Residència. Pel que m’han explicat van estar jugant a un joc del telèfon o alguna cosa així. Voldria llençar el temps enrere per poder anar a aquella classe de Creadors en Residència. (Adrián Brosel)

Aquell dilluns el Marc ens va explicar una història que el seu professor li va explicar. Hi havia una vegada en un west un home que va entrar en un bar. L’home va demanar un whisky, i quan va rebre el whisky, el va agafar i li va dir a un home que estava assegut a una taula “tu i jo a mitjanit tindrem un duel”, i l’altre home contestà “vale “. La gent estava nerviosa perquè  hi havia un duel. Passen les hores i s’apropa el moment: l’home que havia desafiat a l’altre entra al bar i demana el mateix però també deixa unes claus; el duel comença i el que va desafiar va morir. L’important d’aquesta historia és que les claus estan allà per alguna cosa. (Kolna Smith)

Jo a aquella classe no vaig poder assistir però, llegint els comentaris dels meus companys i companyes i veient els vídeos, a part de veure que s’ho van passar molt bé, veig que van jugar al telèfon i el Marc va afegir una complicació per fer-ho més interessant, suposo. A cada persona que venia li afegia un tros d’història. M’agradaria haver anat a aquella classe. (Laia Herrero)

Aquell dia tenia una actividad d’anglès i com soc del 3rA no vaig anar-hi. (Sebastián López)

Ese día éramos muy poca gente y… la verdad, es que me sentía mejor, porque de la gente que estaba ahí conocía a la mayoría. Me fue más fácil hacer las actividades con menos vergüenza. Fue divertida la actividad, trataba de ponernos en un círculo abierto (en forma de “U”), las que estaba en las puntas, una empezaba y otra acababa. Marc tenía que decirle una acción, y la que empezaba tenía que hacerla con gestos y sin hablar, pero las otras no la veían, y entonces tenía que hacerle el gesto a la de delante suyo (la segunda), y la segunda tenía que avisar a la de delante suyo y hacerle la acción que le había hecho la primera más lo que el Marc le dijese, y así con todos, formando una historia. La última tiene que hacerlo todo y decir lo que ha entendido. (Mara Solé)

No sé qué decir, tal vez… que ¿ese día se sintió más tranquilo de lo habitual? Bueno, ahora que lo pienso, tampoco es tan malo hacer clase sin el ruido habitual por un día. Ahora sí que no sé que decir, ya que hicimos lo que hacemos cada lunes, actividades de clase. Y, como siempre, me gustaron las actividades… y fue un día tranquilo (también en las otras clases, no sé por qué). (Xiaoyu Liu)

M’ha agradat molt aquesta classe. Aquest dia no vaig tenir tanta vergonya. Crec que va ser perquè érem poques persones. Primer érem tot noies i amb totes em sentia còmoda ja que em portava bé amb elles. Vam fer una activitat que era passar una història, cadascú feia una representació i el del costat feia el mateix. Era divertit perquè n’hi havia persones que canviaven els moviments, o d’altres que no feien bé la representació, semblava una altra cosa, i la història variava segons anava arribant al final. Per exemple, va passar que anar caminant mentre plovia va acabar sent que s’anava a la dutxa. Primer ho vam fer amb poques persones i després van arribar més. Aquesta classe ha estat unes de les més tranquil·les, segurament perquè érem menys, però també m’ho passo molt bé quant hi són tots. (Estefany Padilla)

Jo vaig ser una de les persones que va arribar més tard. Va ser un dia diferent ja que érem menys persones, i a més érem les persones que són una mica més vergonyoses, i llavors no parlàvem tant. Va ser una sessió divertida, vam estar tota la estona jugant. El joc del telèfon amb mímica se’m va fer pesat ja que va durar massa temps i se m’oblidava el que havia fet el de davant perquè era una història molt llarga. (Carlota Enseñat)

Aquell dia vam fer una classe bastant estranya, érem poca gent, però he d’admetre que em va agradar, ja que, si som menys gent, és més fàcil fer classe, hi ha silenci, no fa tanta vergonya i podem fer més activitats. Estàvem la classe B i la C. Vam jugar a un joc molt divertit i interesant. Era una mena de telèfon però amb mímica i explicant una història. Consistia en que el Marc et deia una cosa que afegir a la història que et passaven les teves comanyes i finalment s’havia de descobrir la història. (Marina Giménez)

El joc del telèfon sempre m’ha agradat molt i m’ha semblat molt divertit, però aquest joc era una mica diferent, era com el telèfon però amb mímica. La veritat és que va costar una mica, perquè, creguis o no, era molt complicat, sobretot si eres de les últimes. Reproduir tota la història i a sobre afegir el que el Marc ens havia dit a l’orella costava, ja que el mínim que et deixessis, per petit que fos, podia canviar tot el relat. Però era molt graciós veure com havia canviat la història, i també veure les companyes fer-ho, ja que totes interpretàvem molt diferent els moviments, i els reproduíem també molt diferent. Va ser un dia que m’ho vaig passar molt bé, va ser divertit i curiós ser tan poques. (Jana Rodrigo)

Ese día al principio sólo éramos las de 3B y luego llegaron los de la 3C; la clase 3A no pudo participar ese día ya que tenía otra actividad. Estaba más relajada y tranquila comparado con las otras veces ya que había menos personas que me observaran y eso me hacía sentir menos nerviosa. (Hui Wang)

Càmera: Kolna Smith.

De nou el tacte, amb abraços i música,

taló amb taló i braços com un centpeus,

cada vegada més a prop, fins a un dit de la cara de l’altre,

fins a sentir l’alè del altre!

L’activitat protagonista d’aquesta entrada es basa en unificar cossos. A mi, personalment, em va semblar molt interessant, pot ser bastant impactant que un grup de persones es mogui tant juntes i igual. És un exercici de lo més semblant al fet anteriorment, els cors grecs, ja que també es tractava d’estar en un moviment unificat i igual. M’agraden molt aquest tipus d’activitats tot i que crec que són més útils per millorar l’expresivitat corporal més que el teatre. (Jordi Aragall)

En aquests exercicis de comunicació que vam fer, que per cert van ser una mica estranys però bastant divertits, t’entrava el riure a vegades, jo crec que és perquè en el nostre grup de companys també hi hagi encara més cohesió entre nosaltres. A l’hora de apropar-nos fins sentir l’alè de la persona del mitg havies d’estar centrat perquè depèn el company que tinguessis era fàcil riure. El joc de taló amb taló al principi, abans d’agafar com realment s’havia de fer, ens va costar una mica la sincronització, jo crec que per falta d’atenció dels nostres companys. (Laura Martí)

Ese día cuando alguien fallaba fallábamos todos y me pisaron y me estresé y me reí. Fue una mezcla de emociones muy fuertes. Me lo pasé muy bien. (Sebastián López)

L’exercici d’anar-nos apropant fins a estar el més apretats i junts possibles no em va agradar gaire, vull dir, és que ni em va agradar ni em va desagradar, simplement no li vaig trobar gaire sentit i no sabia per què servia; mentre el feia estava pensant què estem fent? En fi, que va ser un exercici indiferent ja que, sincerament, no em va dir res. De fet, en alguns moments em vaig sentir una mica incòmoda estant tan a prop de la gent i crec que això va fer que no m’agradés gaire fer-lo. (Jana Rodrigo)

No sé per què vam fer aquesta activitat però va ser divertida. Quan les dues persones que tenia jo al costat s’anaven apropant a mi m’entraven ganes de riure i era difícil aguantar, i quan era jo qui m’havia d’apropar a la presona del davant, com ell era molt alt i jo i el Quique, que eren els que estàvem al costat, som baixets, li arribàvem per l’alçada de les espatlles. (Carlota Enseñat)

Aquest dia va ser molt divertit perquè el Marc ens va posar en tres files i les files del costat tenien que anar donant pasos i la fila del mig tenia que quedar-se parada sense moure’s, i era molt divertit perquè ens teníem que posar al costat de la cara de les persones que estaven al mig i era sense parlar i riure. Quan es van posar al meu costat, em vaig posar molt nerviosa. (Ramandeep Kaur)

Esta actividad fue un poco rara y me puse nerviosa cuando estaban a un dedo de mi cara. Se trataba hacer tres filas y las dos de los lados se iban acercando a la fila del medio, cada vez más cerca de la cara del de delante suyo; teníamos que ponernos a un dedo de su cara. Era más incómodo si eras la persona del medio que si eras la de los lados. (Mara Solé)

En aquesta activitat, el Marc ens va dir que havíem de seguir les seves ordres. Que representaríem un centpeus, que hauríem de juntar-nos tots, ens tendríem que coordinar tots perquè l’activitat sortís bé. (Cristian Onarri)

¿Puedo decir que no me gustó la actividad? Bueno, me da igual porque lo voy a decir. Nunca, que yo recuerde, me gustaron las actividades que se hacen a una distancia, cómo lo digo… muy… corta. Tengo como una especie de hábito de no acercarme tanto a las personas “conscientemente”, o sea, sabiendo lo que estoy haciendo. De hecho, por lo general, ni siquiera miro a los ojos de las personas a las cuales tengo muy cerca cuando les hablo…, pero ese no es el caso ahora. Simplemente, lo que quiero decir es que no me gustó mucho, pero tampoco es como que “ah, lo odio”, pero… no me gustó. (Xiaoyu Liu)

Era gracioso ver cómo todos nos intentábamos mover coordinados y después acercarnos más y más. Yo casualmente me quedé en el exterior pero supongo que el que estuviera en el centro estaría bastante mareado. Fue guay. (Sebastián López)

Acabades aquestes dinàmiques, el Marc ens va demanar pels deures. Havíem de portar tres frases memoritzades. Encara no sabíem per a què.

(Paralingüística.) Havíem de dir les nostres frases amb l’emoció que ens digués el Marc.

En aquesta activitat es tractava de que fèiem unes frases que ens les apreníem de memòria i les dèiem amb l’emoció que ens deia el Marc. Va ser divertit perquè hi havia una frase que algú deia que tenia ganes d’anar al lavabo a fer “caca” i li demanava el Marc que ho digués com si volgués demanar matrimoni i l’altre que li contestés amb la seva frase però intentant expressar que sí o que no. Va ser divertit aquella part. (Laia Herrero)

Les tres frases de deures que havíem de portar memoritzades no teníem ni idea de per a què eren, fins que en Marc a alguns de nosaltres ens va fer recitar-les amb un company, i ell, amb una d’aquelles tres que decidia, ens feia dir-la amb una emoció diferent. Va ser interessant i depèn la persona costava més expressar-se. (Laura Martí)

Vam començar la classe amb unes dinàmiques més estranyes de l’habitual… però van ser divertides, sobretot la primera; es tractava d’abraçar-nos, MOLT junts, i intentar caminar, com un centpeus, però amb bastants peus més. Després vam fer més dinàmiques. En acabar-les, el Marc ens va preguntar si havíem fet els deures (pensar-se tres frases i apendre’s-les de memòria), i d’aquelles persones que ho havíem fet, en va triar unes quantes, per fer una dinàmica. No vam sortir tots, però a vegades és bo veure les coses des de fora, sobretot si ets vergonyós/a, ja que pots veure com els altres també fan el “ridícul”, i no passa absolutament res. El que havien de fer aquestes persones era dir les seves frases, amb l’emoció, o de la manera que deia en Marc (exemples: demanant matrimoni, amb tristor o amb atacs de riure). (Clara Ferrarons) 

Em va divertir molt actuar amb el Jordi, em va fer bastanta gràcia, encara que jo crec que ho vaig fer bastant malament i no em va agradar gaire com vaig “actuar”, de fet, en algun moment vaig passar bastanta vergonya, ja que fer activitats d’actuar davant de la classe a vegades em fa una mica de vergonya, cosa que he de millorar, ja que, si vull ser actriu i em fa vergonya actuar davant de la classe, doncs… ho porto clar xD! (Jana Rodrigo)

Aquesta activitat va ser divertida i molt interessant. A mi em va tocar sortir i vaig passar molta vergonya. Era força difícil, sobretot si et toca fer-ho amb una frase que no concorda amb l’emoció o la situació que et deia el Marc. (Marina Giménez)

En esta actividad Marc nos había puesto deberes, teníamos que traer memorizadas 3 frases. La actividad consistía en que Marc escogía a 2 alumnos y escogía una de las 3 frases de cada alumno y nos pedía que la dijésemos de diferentes formas (tristes, pidiendo matrimonio, felices…). Mi pareja fue Carlota. (Alen Siradeghyan)

Gracias a esta actividad me doy cuenta de lo importante que son las expresiones corporales, bueno, en realidad ya sabia de eso pero nunca le di tanta importancia. Estaba muy avergonzada pero que MUCHO, MUCHO: yo quería exagerar las emociones que me decía el Marc ,pero a la vez no quería porque me da mucha vergüenza y al final terminé no haciéndolo y ahora me arrepiento. (Hui Wang)

En aquesta activitat vam treballar la forma d’interpretar, a través de l’entonació, tipus d’emocions, amb unes frases que ja en teníem de pensades. Era dificil, a més era graciós, veure com interpretàvem emocions amb frases que no tenien res a veure. A una companya li va tocar demanar matrimoni amb una frase que no tenia res a veure. Ho vaig passar molt bé. (Cristian Onarri)

Vam acabar amb una nova dinàmica, una d’animals (amb sorpresa per a l’Ivan). Aquí els preliminars:

Una d’animals i l’Ivan…

En aquest recull de dinàmiques n’hi ha d’entretingudes, i de més avorrides, però totes són interessants a la seva manera. Una de les que més em va agradar va ser la de fer diàlegs i frases, aplicant emocions i sentiments que ens digués el Marc. El Jordi li demanava matrimoni a la Jana, però ho feia dient “tant se val d’on venim, si del sud o del nord”. Era massa graciós. Una altra activitat era caminar molt a poc a poc, amb l’objectiu d’apropar-te molt a la persona del centre, i estar molt a prop però sense tocar-la. Un altra va ser caminar en files, un darrera l’altre i a la vegada. L’última activitat va ser divertida, però no per a mi, sinó per als altres. El Marc em va fer sortir de la classe, i els hi va dir algunes coses als altres alumnes. Quan vaig entrar, em van dir que em tapés els ulls, i que seguís les indicacions. Ell deia que imitéssim animals, però jo m’ensumava que alguna m’estaven fent. Al final vaig veure que tots ho feien sense els ulls tapats, i es reien de mi. En realitat em va fer molta gràcia. (Ivan Egido)

L’activitat és la que més m’agrada perquè és la que més gràcia m’ha fet. (Kolna Smith)

La primera dinàmica ha estat bé, m’ha agradat, ha estat interessant, i també divertida. I l’última dinàmica ha estat molt graciosa, perquè només l’Ivan tenia tapat els ulls, i els demés miràvem què feia ell. La dinàmica de les tres frases memoritzades també ha estat interessant i divertida. Em va agradar tot el que es va fer aquell dia. (Kaixin Ji)

En la primera actividad me eliminaron primero porque hablé con mi compañero y no se podía hablar. En la segunda actividad hicimos 4 filas de 5 alumnos, teníamos que hacer lo que decía Marc, pero había una dificultad que era que teníamos que hacerlo todos a la vez. En la tercera actividad había 3 filas, uno a la izquierda, uno en el medio y otro a la derecha. La actividad consistía que los de los lados (izquierda, derecha) se tenían que acercar poco a poco al grupo del medio y quedarse a un dedo de distancia. Esta actividad me gustó pero me hacía mucha gracia cuando me acercaba yo o se me acercaban. (Alen Siradeghyan)

Hoy hemos hecho diferentes juegos, por ejemplo: nos hemos puesto en línea y nos teníamos que mover como un solo cuerpo; tengo que admitir que era un poco difícil. Después hemos puesto un grupo de compañeros en fila en medio de dos grupos; los de los grupos nos teníamos que ir acercando hasta estar a un palmo de la cara del grupo del medio, entonces tenían que evitar reírse. Yo conseguí aguantar la risa pero tengo que decir que fue bastante difícil. (Adrián Brosel)

Aquest dia jo no hi vaig anar però sembla bastant divertit. (Estefany Padilla)

Al Marc se li va ocórrer fer-li una broma a un company; ell havia sortit, i ens va explicar que li faríem una broma. Ens vam tapar tots els ulls amb ell inclòs, i vam començar a fer els animals. A mesura que passaven els segons, al final ens vam descobrir tots els ulls i només quedava ell interpretant animals. Hi havia moments que no podia aguantar el riure, va ser molt divertit. (Cristian Onarri)

Càmera: Kolna Smith.

Si Marcel Proust va confeccionar un qûestionari amb 30 preguntes, avui en Marc ens ha proposat un altre amb 20 preguntes. Continua tractant de conèixer-nos per a crear els personatges teatrals inspirats en nosaltres. Quin honor!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

1. Quin és el teu color preferit?

2. A quin país o ciutat t’agradaria viure?

3. Qui et cau malament (persona real o fictícia)?

4. Inventa’t el nom d’una mascota.

5. Quin súper poder t’agradaria tenir?

6. Quin personatge de ficció t’agradaria ser?

7. Què t’enduries a una illa deserta (només dues coses)?

8. Quina és la teva paraula preferida?

9. Quina és la paraulota o l’insult que més t’agrada dir?

10. Quina és la teva pel·lícula favorita?

11. Creus que existeix la vida intel·ligent fora de la Terra?

12. Creus que existeixen els fantasmes o esperits?

13. Quin famós viu t’agradaria conèixer?

14. Què et fa por (fòbia)?

15. Com t’agradaria que fos la família que formaràs?

16. Quin és el teu menjar preferit?

17. Si puguessis triar viatjar en el temps, aniries al passat o al futur?

18. T’has pegat mai amb algú?

19. Què creus que no faràs mai a la vida?

20. Quina pregunta que no t’he fet t’agradaria que t’hagués fet?

Aquí en teniu algunes de les respostes que va llegir el Marc:

El Marc Artigau ens va proposar una activitat molt diferent, però relaxada. En Marc està escrivint una obra de teatre que després nosaltres representarem. Per agafar idees de les escenes, el Marc ens va fer una sèrie de preguntes, concretament 20, per saber més sobre nosaltres. No era una activitat moguda ni divertida, però et feia pensar i donaves la teva opinió. Et feia preguntes com per exemple “a quin famós voldries conèixer?”, “quin superpoder voldries tenir?” o “quina és la teva pel·lícula preferida?”. Al final vam llegir algunes de les respostes, i va ser molt interessant. (Ivan Egido)

En aquesta activitat es tractava de fer una mena de test, en el que el Marc ens feia preguntes “random”, i havíem d’apuntar la resposta en un full. No sé exactament per què va fer servir aquesta activitat, suposo que per conèixer-nos més, o més aviat perquè el Marc ens conegués més a nosaltres i pugui escriure les nostres històries, però la veritat és que m’ho vaig passar molt bé: m’encanta fer tests! (Clara Ferrarons)

En aquesta sessió el Marc ens va fer un qüestionari. A l’hora que ens ho va explicar ja estava intrigat per quines serien les preguntes que ens faria, o quin tipus de preguntes serien. Jo pensava algunes respostes per si sortien unes preguntes que m’imaginava. Ell va començar a fer les preguntes, però al moment ens va dir que només podia haver-hi una resposta per pregunta. Quan va començar, el dilema era quina resposta creia que era més adequada, i quina havia d’escollir. Hi havien preguntes tipus quin és el teu insult preferit (personalment, com que uso diferents tipus d’insults cada dia, m’era difícil escollir un de concret, hi faig servir tants que no sabia escollir un com a favorit). Després, a mesura que va anar avançant el qüestionari, les preguntes no eren ni usuals ni inusuals. Després va començar a llegir algunes de les respostes, i era graciós escoltar-les i comparar-les. (Cristian Onarri)

Van haver-hi preguntes que se’m van fer difícils de contestar encara que la majoria fossin preguntes majoritàriament normals o més habituals de preguntar a algú que no coneixes. Hi havien d’altres que aprofundien bastant més, preguntes sobre tu, com per exemple: les teves pors, etc. Tot i així, fer preguntes em va agradar bastant, per no dir que em va agradar molt. Trobo que de tant en quan hauríem de fer això. Encara que jo sé que bàsicament aquesta activitat ajuda el Marc a fer les seves històries/els diàlegs de cadascú, podríem fer preguntes i respostes ràpides i poder reflexionar sobre allò sigui el que sigui. (Laura Martí)

Esta actividad me hizo pensar mucho sobre mis gustos, mis pensamientos, mi futuro, etc., pues había preguntas que nunca me las hice, porque pensaba que sería innecesario, pero ahora me doy cuenta de que había preguntas que me parecieron importantes y otras me hizo recordar mi yo de pequeña. Me di cuenta de que no me “actualizaba”, quiero decir, había gustos y pensamientos que tenía de cuando era pequeña que ya no los tengo, pero como si se me terminaran de encajar y sigo pensando que tengo esos gustos que ahora ya no tengo. (Hui Wang)

Aquest dia va ser molt divertit, vam fer una actividad per saber com som. El Marc va dir que agaféssim un full i un boligraf i cadascú havia d’apuntar el que ens diria, com per exemple, quin es el nostre color preferit i moltes més coses, fins a 20 preguntes. I quan vam acabar, va agafar algunes respostes i les va llegir. (Ramandeep Kaur)

Aquesta activitat em va agradar perquè vam fer una cosa diferent que no era una activitat moguda. Era un qüestionari de 20 preguntes per saber més com som perquè el Marc ha de fer una obra de teatre sobre nosaltres. A mi aquesta activitat em va fer pensar perquè et preguntava coses com: què no faries mai a la vida? Em va semblar molt bona activitat per conèixer-nos més i, com que no era com les de sempre, em va agradar. (Laia Herrero)

El Marc ens va proposar una activitat bastant diferent, no ens havíem de moure, simplement havíem de contestar preguntes molt simples, en alguns casos amb un sí o un no ja era suficient. Crec que el Marc ens va proposar aquesta dinàmica per conèixer-nos millor i poder escriure unes millors escenes sobre cadascú de nosaltres. Em va semblar molt interessant perquè em va fer pensar sobre gustos o opinions meves al fer-me aquelles preguntes. (Jordi Aragall)

Em va agradar molt aquella activitat ja que em va fer sentir escoltada, vull dir, vaig poder dir la meva opinió i això em va agradar ja que hi havien preguntes que ens va fer que mai ningú no m’havia fet abans. Encara que també em vaig estressar molt perquè sóc molt indecisa però em va fer reflexionar, encara que fossin tonteries. Em va semblar una activitat diferent i original. (Jana Rodrigo)

En aquesta activitat, en Marc ens fella preguntes, com per exemple quin era el nostre color preferit, i nosaltres havíem de respondre en un full. Després en Marc va llegir algunes de les respostes en veu alta. Algunes de les preguntes em semblaven una mica ‘’estranyes”, com la de quina és la teva paraula preferida; no sabia que posar perquè mai ho havia pensat. No se ben bé quina era la finalitat d’aquest exercici, però va ser entretingut de fer. (Carlota Enseñat)

Estábamos con Marc y nos dijo que haríamos una actividad de 20 preguntas: “1. Quin és el teu color preferit?” “2. A quin país o ciutat t’agradaria viure?”, etc… Al acabar las 20 preguntas, le dimos las hojas y empezó a leer algunas respuestas; salieron algunas divertidas. (Mara Solé)

M’ha agradat l’activitat perquè feia unes preguntes que per a mi s’havien de fer abans. Són molt senzilles però donen molta informació. Amb algunes preguntes estava indecisa perquè ningú, ni jo mateixa, m’havia fet aquestes preguntes abans. (Estefany Padilla)

Aquesta activitat la trobo original i molt curiosa. Aquestes 20 preguntes, que no saps per què les farà servir, són intrigants. Jo em vaig qüestionar el perquè i encara no sé per què vol saber el meu color preferit, ni tampoc sé per què vol saber a quin pais vull viure, però jo vaig pensar que si ens ho demana es tindrà que fer, no és ni una cosa privada ni res, l’únic que havíem de fer era escriure les respostes d’aquelles preguntes que potser són insignificants o que potser a ell li ajuden molt. (Quique Pons)

Me parecieron interesantes la mayoría de las preguntas que hizo Marc, ya que siempre es interesante saber lo que piensan o qué harían los demás delante de las mismas preguntas o retos que tú. No sé si me entienden si lo explico así pero, si no, les voy a poner un ejemplo: Estás encerrado en una especie de celda con otras personas (¿que por qué con otras personas? Pues no sé, porque sí!), delante de tres puertas y tienes que elegir obligatoriamente una sabiendo lo que hay detrás de cada puerta, ¿cuál elegirías? Pues a mí me gustaría saber cuál elegirían los otros, y sus motivos, porque los humanos suelen ser criaturas que cambian de opinión de un momento a otro. Puede que decidas cambiar la elección después de escucharles… o, al menos, eso creo. (Xiaoyu Liu)

Més tard en Marc ens va proposar confeccionar fotografíes grupals d'”emocions”. La resta havia de tractar de saber quina emoció era:

Aquesta activitat pot semblar fàcil però realment no ho és, costa bastant agafar la postura i l’emoció perfecta amb la cara per a què els companys puguin esbrinar-la. A part d’això va ser un exercici divertit que em va agradar força. (Laura Martí)

En Marc ens va proposar fer una activitat de representar emocions/sentiments, però havíem d’estar immòbils, com si fos una foto. En el moment que ens ho va explicar vaig pensar que seria fàcil, així que vaig sortir de voluntari per fer l’activitat, però a l’hora d’expressar l’emoció,  va ser tot un caos: primer no sabia com respresentar l’emoció, tenia dubtes de si no la representava bé o es podia confondre amb una altra; després les persones que havíem de fer la “foto amb emocions” ho fèiem tots per separat i no s’entén bé. Després ens va explicar que havíem de fer-ho grupal i que no tinguéssim vergonya, que havíem de cooperar amb els nostres companys. Després de 3 intents vam començar a entendre-ho. Al final vam fer el canvi amb els altres companys que no ho havien fet encara. Doncs ara que estàvem sentats havíem d’endevinar quina emoció expressaven ells. També va ser un caos però va ser divertit. (Cristian Onarri)

Em va semblar interessant veure la gent fer l’activitat d’expressar les emocions que ens deia el Marc, ja que hi havia gent a qui mai havia vist abans amb cara de por, de sorpresa, de misteri… I em va fer riure i divertir-me veure quina cara feia cada persona, sobretot amb les que no em porto i que no em parlo, i com hi ha gent de classe que molts cops només la veig callada, doncs em va divertir veure les cares que feien. (Jana Rodrigo)

Finalment, vam jugar a fer sacs:

Fer sacs és un joc que segur que tothom hem jugat alguna vegada, pero aquesta vegada teníem condicions diferents, tipus fer mig sac, o fer sacs de 3 i que només un peu pugui tocar el terra. Com l’activitat era a contrarrellotge, tenies la pressió de que el temp corria en contra teva, aixi que tenies que pensar ràpid una solució. (Cristian Onarri)

I a passar-nos fruites:

Aquesta activitat consistia bàsicament en una rotllana i, per passar el torn a un company, havies de dir poma o pera (depén si volies anar a l’esquerra o a la dreta) i senyalar-lo, o bé dir plàtan senyalant un altre company que no estigués als teus costats. Aquest és un exercici que s’ha de fer ràpid per confondre les persones que estan a la rotllana i també s’ha de saber escoltar i, si no t’enrecordes d’algo, poder agafar el torn bé si te’l passen. Va ser graciosa aquella estona, m’ho vaig passar bé però pot arribar a fer-se pesat. (Laura Martí)

Aquest joc sempre em fa estar molt concentrada, i a la mínima que em distrec o em perdo ja m’equivoco, que és el que em va passar. Al principi estava molt atenta i quan m’arribava responia ràpid i bé, però quan ja portàvem una estona em vaig distreure i quan em va arribar em vaig equivocar i em vaig eliminar. Em va fer una mica de ràbia perquè per un moment de distracció vaig deixar de jugar. (Jana Rodrigo)

Després de fer les preguntes vam fer una sèrie d’activitats molt entretingudes. Una d’elles era expressar una emoció com si t’anessin a fer una foto, i només veient la foto, es sabés quina emoció es representa. L’altra activitat era una mica més senzilla. Havíem d’agrupar-nos per grups de gent, segons les indicacions del Marc. L’última activitat va ser la meva preferida. Tractava de posar-nos en rotllana i seguir les indicacions següents. Quan era el teu torn, havies de passar-li el torn a algú. Si el tenies al costat dret, deies poma. Si el tenies al costat esquerra, pera; i si no el tenies al costat, plàtan. Era molt divertit i entretingut. (Ivan Egido)

Em va agradar que féssim aquesta activitat perquè així ens podíem conèixer una mica més, i a més vam passar una bona estona ja que algunes respostes eren força gracioses. També crec que ens va fer aquest qüestionari per inspirar-se a escriure les històries de cadascú. Després vam fer fotografies emocionals: el Marc ens deia una emoció i per grups havíem de fer una postura que representés el que ens havia dit, i així fer que l’altre grup adivinés l’emoció. Cap al final de la classe vam jugar a fer grups de les persones que ens digués el Marc; és divertit jugar a aquest joc perquè crec que ens activa i ens emociona una mica a tots. També vam fer el joc de passar fruites que trobo que es un joc divertit i liós. (Marina Giménez)

Aquell dia, el Marc va preparar 20 preguntes per preguntar-nos. Les preguntes eren fàcils, però he hagut de pensar molt de temps. Hi havia moltes preguntes que mai havia pensat, i que mai crec que podria respondre, però està bé que ens preguntés i ens fes pensar. I després vam fer la dinàmica de fotografies grupals, que era molt divertida i em va agradar molt. Però no és tant fàcil com quan ho veus, hem d’aguantar sense moure’ns, fins que els altres companys ho endevinen, però realment és fàcil i és divertit. (Kaixin Ji)

Yo no estuve en esta clase pero se ve entretenida y chula. Seguro que se lo pasaron todos muy bien. (Sebastián López)

El qüestionari va ser bastant entretingut però no em va agradar massa. (Kolna Smith)

Este día no fui a clase. Pero por lo que he visto en el blog fue una actividad interesante.
(Alen Siradeghyan)

Hoy hemos hecho una actividad escrita que trataba de lo siguiente: nos ha pedido una hoja y un boli y nos ha dicho que nos haría 20 preguntas y que las teníamos que contestar. Para ser una actividad escrita ha estado muy chula porque al final hemos leído las respuestas de los compañeros y han sido algunas sorprendentes. (Adrián Brosel)