Línia vital!

Per començar en Marc ens va demanar que la meitat del grup es posés en línia,

Kolna, Sebas, Jordi, Laura, Laia, Alen, Mara, Kaixin, Marina i Estefany.

i després ens va donar les següents instruccions:

Kolna, Sebas, Jordi, Laura, Laia, Mara, Kaixin, Marina i Estefany.
Kolna, Sebas, Jordi, Laura, Laia, Alen, Mara, Kaixin, Marina i Marc.

Però després vam haver d’explicar la nostra vida sense fer servir les paraules i seguint la línia:

Clara, Cristian, Adrián i Hui.

Aquesta activitat va ser molt divertida: consistia en representar una vida des del naixement fins a la mort d’una persona, mentre caminaves per una línia. Ho vam fer amb petits grups per tenir més espai; d’aquesta manera podíem veure el que feien els altres, a més, a l’acabar tot el grup ho repetíem lentament un per un, per explicar el que havíem fet, a veure si els altres ho havien entés. M’ho vaig passar molt bé. (Clara Ferrarons)

En el moment en que en Marc ens va explicar aquesta activitat vaig entrar en shock: no podia pensar en com resumiria tota la meva vida fins ara, i com la representaria, com m’agradaria vivir-la en un futur i com m’agradaria morir. A l’hora d’actuar vaig mostrar les parts que m’agradaria que la gent veiés de com va ser la meva infància. En aquell moment eren les primeres sessions i encara tenia vergonya a l’actuar però, per ser les primeres sessions, crec que ho vaig fer bé. Em vaig sentir còmode a l’hora de fer-ho, vaig mostrar que m’agradaria casar-me i tenir fills, i que, si no pogués tenir-los, adoptar un i donar-li una llar i una família. Vaig acabar aquesta obra d’una forma tràgica, com si hagués estat un drama. (Cristian Onarri)

Esta actividad ha sido muy chula por diferentes motivos. Unos de ellos es que pudimos expresar cómo queremos que sea nuestra vida y eso es muy divertido. A parte de eso me gustó mucho saber cómo querían que fuese la vida de mis compañeros de clase. Me he dado cuenta de que mucha gente lo único que quería en su vida era estudiar, trabajar y morir; no querían ni viajar ni tener novia ni novio, tampoco querían tener una familia o simplemente sueños que quisieras cumplir porque este ejercicio era de imaginarte tu vida ideal (creo recordar bien). En resumen, esta actividad fue súper interesante y expresiva. (Adrián Brosel)

Me pareció muy interesante esta actividad, principalmente porque podías ver vidas muy distintas: algunos estudiaban mucho, mientras que otros poco, y varias personas aprendían a caminar a dos pies muy rápido, y a otros les costaba… Realmente, me gustó mucho esta actividad. (Hui Wang)

Xiaoyu, Ramandeep, Jana i Carlota.

Em va agradar aquesta activitat ja que em va fer reflexionar molt sobre la meva vida i el meu futur. Després de l’exercici vaig veure que em vaig saltar moltes coses del meu passat i em va fer pensar encara més en el meu futur, dic més perquè ja ho faig, a vegades massa. Em va fer pensar en totes les possibilitats que hi ha de futur segons el que facis, i per part, em fa por, perquè potser una cagada pot fer que el teu futur canviï. (Jana Rodrigo)

Pues fue divertida esta actividad. Me gustó mucho. Va de que teníamos que enseñar cómo nos hacemos grandes. Fue bastante divertido. Todos hicieron cosas diferentes.
(Ramandeep Kaur)

Se ve bastante simple la actividad, pero, cuando eres tú el que estás actuando tu propia línea de vida, por algún motivo siempre te quedarás parado por un repentino ataque de nervios o por algo más. Me pareció raro ya que ni nosotros ni nadie pensaría totalmente en cómo pasar toda tu vida de un solo modo; de alguna forma u otra siempre cambiamos de objetivo a lo largo de lo que nos va pasando mientras crecemos. (Xiaoyu Liu)

L’activitat va ser interessant perquè havíem de fer tota la nostra vida fins la mort, però amb mímica, i quan arribàvem al final, volia dir que moríem; quan estava pel mig, no sabia què fer, em quedava sense  idees, però quan vaig acabar, em vaig adonar que podia haver fet moltes coses que se’m van oblidar quan jo estava fent-ho. (Carlota Enseñat)

Marina i Mara.

Aquesta activitat em va semblar molt interessant i divertida, però també vaig passar una mica de vergonya. La veritat és que mai havia intentat representar tota una vida en només una curta línia, és força difícil. A mi el que em va passar va ser que em vaig centrar massa en la infància, suposo que se’m va fer més fàcil ja que és el que ja hem viscut o el que estem vivint. Vaig representar-la jugant, aprenent a caminar i més tard estudiant, però, abans de poder fer que ja era una adulta amb treball, em vaig adonar de que em quedava molt poc espai i vaig decidir morir jove en un accident de cotxe. (Marina Giménez)

Esta actividad fue interesante y bastante divertida, pero a mí me dio bastante vergüenza y por eso me salió mal la actividad, aunque a la vez tenía menos vergüenza porque salí con Marina. La actividad trataba de que tenemos que empezar al final del todo y abajo, en el suelo, como si fuéramos unos bebés, después nos íbamos levantando como si estuviéramos creciendo mientras hacíamos gestos de jugar con muñecos o escribir, etc. Al final de la línea teníamos que hacer que moríamos (podíamos hacer que moríamos por un atropello o porque nos suicidábamos o por muerte natural), y después de la muerte acabamos. En resumen, teníamos que representar una vida. (Mara Solé)

Ivan i Quique.

L’activitat de la línea vital va ser molt entretinguta i divertida, sobretot poder interpretar una vida inventada que t’agradés fer, i també poder veure la vida que els altres van escollir per fer i les diferents idees que van tenir. Hi ha havia gent que tenia idees peculiars i interessants. D’altres feien una vida més tradicional, però igualment, estava ben feta i expressada. La activitat anterior va ser caminar en línea recta, a les velocitats que ens digués el Marc. Aquesta activitat no em va agradar gaire, ja que la trobava avorrida, però sempre esta bé aixecar-se d’una cadira. (Ivan Egido)

Kolna, Jordi i Laura.

En aquests exercicis vam poder veure la vida de cadascú molt resumida i ràpid; va estar una activitat bastant bé, em va agradar. Però en tant poc em vaig oblidar de coses bastant importants.
(Laura Martí)

Aquesta dinàmica serveix per millorar l’expressió corporal, i pensar gestos per explicar una situació. La veritat és que hi va haver poca originalitat de part de la majoria de la gent. L’objectiu era explicar la vida que portem viscuda fins ara, i imaginar la que ens queda per endevant. Tothom explicava com estudiava i treballava però poca gent parlava dels assumptes familiars, o amorosos. (Jordi Aragall)

Es una actividad chula y divertida. (Kolna Smith)

Sebas, Alen, Laia i Estefany.

Em va semblar curiós que moltes vides de la gent (inventades) acabessin en suïcidi. (Laia Herrero)

La línia vital va ser molt divertida i m’ha agradat molt. Primer caminem tots en línia, i el Marc va dient d’1 a 10 quin ritme farem. I després presentem la nostra vida sense fer servir paraules ni poder parlar. Què són des de que vam néixer fins que morim. (Kaixin Ji)

Tuve que pensar cómo representar mi vida con solo movimientos y que los demás me entendieran. Al empezar fue fácil pero en el centro se complicó porque no se me ocurría. (Sebastián López)

La línia vital és una activitat en la qual nosaltres tenim que fer com un passat de nosaltres, un present i un futur, o sigui, que tenim que fer amb mímica tot el que hem fet a la nostra vida i tot el que nosaltres crèiem que arribarem a fer (tot això en un recorregut cap a endevant) i al final del recoregut es quan moríem. Aquesta activitat ha estat bé. (Quique Pons)

Aquest joc tractava de representar la nostra vida. Nosaltres anàvem fent moviments per donar a saber en quina etapa som. Va ser curiós perquè moltes persones feien vides molts diferents. La meva vida no va ser molt interessant perquè no sabia què fer. Vaig néixer, vaig estudiar, vaig treballar i vaig morir amb una mort de vellesa. N’hi havia alguns que van ser assessinats i uns altres que es van fer “immortals”. (Estefany Padilla)

Este ejercicio me estresó un poco. Consistía en que nos teníamos que poner enfrente del escenario, y una vez puestos enfrente en fila teníamos que caminar hacia adelante, pero consistía en que Marc nos iba dando las órdenes de en qué velocidad teníamos que caminar. Como dije anteriormente me estresó porque yo suelo caminar rápido y Marc nos iba poniendo todo el rato velocidad lenta. (Alen Siradeghyan)

“Sabeu què és una cadena de producció…?”

Com cada dilluns, el primer que fa en Marc és saludar-nos i demanar-nos per com ens ha anat la setmana. Després ens pregunta si hem llegit algun llibre (la Clara sempre contesta que un d’Harry Potter!), si hem vist alguna peli o sèrie i, finalment, si hem anat al teatre. Tot seguit ens va preguntar si sabíem què és una cadena, una cadena de producció. Havíem de fer una cadena de producció, de producció de caixes! Semblava fàcil d’entrada, però…

Aquesta activitat m’ha agradat molt. Consistia en que la primera persona de la fila havia d’imaginar-se una caixa de la mida que volgués i posar-la en el lloc que volgués. Ha sigut molt  creatiu i en alguns casos mogut. Em feia molta gràcia perquè n’hi havia persones que deixaven la caixa molt lluny i havien d’anar corrent perquè la cadena no s’ aturés. Hi havia vegades que les caixes s’acumulaven  i després una persona va llançar la caixa i un altre hauria d’evitar que la llançés per no haver-la d’anar a buscar. M’ho vaig passar molt bé! (Estefany Padilla)

La cadena de producció em va agradar i em va semblar interessant. Era divertit veure com anaves a deixar la caixa al company molt lluny i que després ell l’hagués d’anar a buscar, però a mida que avançaves, tot anava més ràpid i costava més i el que tu havies fet per perjudicar l’altre ara et tocava a tu. (Laia Herrero)

Aquesta activitat em va agradar molt, va ser molt divertida. Al principi, era bastant “fàcil”, ja que només havíem de simular que agafàvem una caixa i la deixàvem en algun altre lloc per al/la següent, però a mesura que va anar augmentant la velocitat, es va anant complicant… alguns/es deixaven la caixa invisible molt lluny, i havies de córrer per agafar-la, deixar-la, i tornar al teu lloc, abans de que fos el teu torn una altra vegada. Moltes activitats de les que fem són d’aquest tipus, així que m’ho passo molt bé, i em sembla que no sóc l’única. (Clara Ferrarons)

La cadena de producció va ser una activitat molt amena i entretinguda. Ens vam posar en cadena, i vam fer veure que movíem una caixa. La primera persona de la cadena “agafava” una caixa imaginària i li donava al següent. Així successivament fins arribar a l’última persona. El vídeo final ha quedat molt bé i l’activitat és bastant original. (Ivan Egido)

M’ha agradat molt! Perquè és molt divertit i ens podem moure per fer exercicis. Primer vam fer una fila recta i la primera persona que comença decideix la mesura de la caixa, si és molt petita o molt gran o és llarga o… M’agradaria ser la primera però alguns companys també ho volen… Després el Marc deia començeu o més ràpid o més lent o va ficar unes caixes més… i cada vegada anava més ràpid fins que el Marc diu stop! (Kaixin Ji)

Per a mi aquest joc em va semblar molt divertit i molt original, molt productiu per començar a fer teatre, perquè ens imaginem que tenim una caixa a las nostres mans. (Mara Solé)

Esta actividad fue súper chula y cansada porque había gente que dejaba la caja muy lejos solo para hacer la gracia pero fue chulo. (Adrián Brosel)

Pues la verdad, cuando empezamos a jugar, me pareció fácil y puse la caja lejos; después cuando empezó a ir más rápido, me arrepentí de haberlo hecho porque no paraba de correr de un lado a otro, pero, al fin de cuentas, lo importante es que me lo pasé muy bien y que disfruté mucho la actividad. (Sebastián López)

Esta actividad me parece muy divertida y al mismo tiempo estresante (no sería la palabra exacta para definir eso pero no tengo nada más en mente), porque te tienes que fijar mucho en los sonidos y movimientos. La actividad de “la cadena” se parece mucho a algunos juegos como el del teléfono… solo que, en vez de susurrar, se trata de pasar un objeto invisible. Me pareció divertido y, a decir verdad, no me esperaba hacer estas actividades. (Xiaoyu Liu)

Jo aquest dia no vaig ser-hi però, pel que he pogut observar en el video i el que m’han explicat els meus companys, va ser una activitat que ha agradat molt, divertida, i original anar passant la capsa al company, però, això sí, cada cop tot s’anava complicant més i res més difícil. M’hagués agradat ser-hi. (Laura Martí)

Me gustó mucho esta actividad. Aprendi algo nuevo como que hacía que tenía una caja pero en realidad no tenía nada. (Ramandeep Kaur)

Era una actividad que consistía en imaginar una caja de cualquier tamaño y la pasabas a la persona de atrás. Al principio parecía  sencillo pero luego se iba complicando, porque el Marc (nuestro “jefe”) quería “producir” más cajas invisibles, y alguno de mis compañeros complicaban el “trabajo” poniendo la caja en la otra punta de la habitación, y cosas así. *Obviamente terminamos despedidos*. (Hui Wang)

Una cosa que m’agrada molt del Marc és que ens pregunti sempre que com estem, sembla que l’interessi de veritat com estem, encara que no ho sé, potser només ho diu per educació però a mi em fa la impressió de que no. Aquesta activitat al principi quan anavem lents, m’avorria una mica ja que em cansava d’esperar a que m’arribés la caixa, o a que li arribessin a la resta. Però quan anàvem ràpid, m’ho passava molt bé perquè el ritme que marcava el Marc era un molt bon ritme i llavors havies de fer-ho tot corrent i de pressa i això feia que em mogués i em divertís més de que quan era lent. (Jana Rodrigo)

La activitat que ens va proposar el Marc aquell dia consistia en fingir que moviem caixes. Al teatre, l’acció més freqüent és fingir. En aquest cas simulàvem ser una fàbrica on ens passàvem les caixes, ií de ser conseqüents: si el company deixava la caixa a l’altra punta de la classe, havíem d’anar fins aquell punt per agafar-la i deixar-la al següent punt, on el següent company hauria de recollir la caixa. Era important simular bé, com si realment agaféssim una caixa real, col·locant els braços de manera que semblés realment que estàvem transportant una caixa. L’exercici va acabar sent un caos, ja que la gent col·locava les caixes de manera que al seu company li costés arribar, és per aixó que va acabar sent un descontrol total. (Jordi Aragall)

La cadena de producció consistia en que el primer de la fila s’imaginava que tenia una caixa i l’havia de passar al de darrera, però el de darrera podia deixar “la caixa” a on vulgués de la sala i el de darrera seu havia d’anar a buscar-la i passarla; la cosa es complicava quan el company de davant et deixava la caixa molt lluny i havies d’anar corrent a buscar-la abans de que arribés la següent. Em va semblar una activitat molt divertida, i més quan es vam posar tot el grup just a fer-ho, ja que la fila de persones era molt llarga i tothom estava per la sala corrent buscant una ‘’caixa”, i el Marc anava dient el ritme que havíem de treure més caixes i cada cop ho anava fent mes ràpid. (Carlota Enseñat)

La cadena de producció va ser una activitat en la qual teníem que fer que una caixa passés d’un punt “a“ a un punt “b”,  però pel camí totes les persones l’agafaven. Per exemple, de sobte, sortien tres caixes, i jo era l’últim i tenia que començar a córrer perquè tenia un recorregut molt llarg, però és una de les millors activitats que més m’ha agradat. (Quique Pons)

La cadena de producció em va semblar una feina bastant extravagant i cansada. (Kolna Smith)

La cadena de producció em va semblar una bona activitat; trobo que ens va ajudar a comprendre que a vegades en el teatre t’has d’imaginar coses que en realitat no estan. A més va ser molt divertit perquè alguns alumnes deixaven la suposada caixa molt lluny i el company havia de sortir corrent a buscar-la. (Marina Giménez)

Aquesta activitat em va agradar moltíssim, havíem de transportar un objecte imaginari, i per fer-ho senzill ho vam fer amb una caixa. La dinàmica consistia en que sortia una caixa de la fàbrica i l’havíem de transportar. El company de davant ens passava la caixa i teníem que passar-la; el de davant feia un moviment, amb el que deixava la caixa en un lloc, qualsevol, on li donés la gana. Amb la interpretació podia escollir com era la caixa, quina mida, etc. Al lloc on deixés la caixa havies d’anar a agafar-la i deixar-la en qualsevol lloc, i el de darrere tenia que agafar-la on la deixessis. A meitat de la dinàmica en Marc ens va posar un repte: pujar-hi la velocitat, així que havíem d’anar més ràpid, i continuar fent els moviments que havíem escollit; si l’havíem posat lluny, teníem que anar corrent a per la caixa. Al final vam acabar rient-nos tots, va ser una dinàmica molt divertida. (Cristian Onarri)

Esta actividad es de las que más me han gustado, es un ejercicio de atención y de rapidez. El ejercicio consistía en hacer una fila uno detrás del otro; entonces el primero de la fila cogía una caja invisible y se la pasaba al compañero a las manos o se la dejaba en el suelo o al lado. Cada vez se complicaba más porque tenías que moverla a más velocidad. Sebastián y yo lo exagerábamos mucho y la llevábamos a la otra punta de la sala para “fastidiar” a los compañeros. Estuvo entretenido. (Alen Siradeghyan)

Ritme, moviment, espai i cohesió

El 30 de setembre va ser el dia que, per fi, vam conèixer el Marc. Després de les presentacions vam començar uns exercicis, que van durar vàries sessions, de ritme, moviment, espai i cohesió.

Aquesta activitat l’hem fet més d’un cop i la veritat és que és bastant graciosa i divertida. Es tracta de que en aquest cas el Marc Artigau va fent cops de mans i això pot anar en qualsevol ordre, és quelcom així:
1 cop: caminar normal.
2 cops: caminar ràpid.
3 cops: aturar-se.
4 cops: caminar cap enrera.
5 cops: saltar.
6 cops: seure’s a terra.
7 cops: estirar-se a terra.
I ell de tan en tan, durant el joc, anava dient: sense riure, aneu a la persona que teniu més aprop i abraçeu-la. O coses així semblant. L’objectiu principal era estar atent si no vols perdre. Perds si t’equivoques, com per exemple, camines enrere quan has de saltar. Per això has d’estar atent i en aquest exercici es necessita silenci.
(Laura Martí)

Això és una activitat que hem fet diversos dies per començar la classe actius i concentrats, ja que és una activitat que requereix molta atenció. Tracta de que el Marc aplaudeix entre 1 ó 8 vegades i hi ha una norma per a cada vegada que aplaudeix. Són aquestes:

-Un aplaudiment: Caminar per l’espai a ritme normal.
-Dos aplaudiments: Caminar ràpid.
-Tres aplaudiments: Quedar-nos quiets. A vegades utilitza això per juntar-nos amb la persona que tenim més aprop i abraçar-nos, ballar o mirar-nos als ulls sense riure.
-Quatre aplaudiments: Caminar cap enrere.
-Cinc aplaudiments: Fer un saltet amb els peus junts.
-Sis aplaudiments: Sentar-se al terra.
-Set aplaudiments: Estirar-se al terra.
-Vuit aplaudiments: Posar-se de genolls.
(Marina Giménez)

Las explicaciones de Marc me gustan mucho porque las entiendo. Con él nos reímos, charlamos y nos lo pasamos muy bien. Sabe cómo llevar el grupo y eso está muy bien. (Sebastián López)

M’agrada que aquesta optativa es pugui fer amb un artista. Està bé fer-la tant a l’institut com a un espai de 2 hores que ens deixen amb el Marc. (Laia Herrero)

Hoy ha sido el primer día que hemos hecho En Residència (con Marc) y la optativa empieza muy bien. Hemos hecho un juego muy chulo y entretenido. No me arrepiento para nada de haber escogido esta optativa, parece súper chula, empezamos bien. (Adrián Brosel)

Aquesta activitat em va agradar perquè ens fa ser ràpids quan ens diuen algo i anar ràpid sense xocar-nos. (Mara Solé)

Una optativa diferent en la qual les activitats et poden semblar estranyes, a l’hora divertides i diferents a allò normal o a allò que podries fer en una altra optativa. Alguns cops els exercicis es fan pesats però es pot aguantar. (Laura Martí)

Aquesta activitat és la que més hem fet a l’optativa de Creadors en Residència. Encara que la haguem fet moltíssims cops, mai cansa fer-la. (Ivan Egido)

Ha estat molt divertit. Hem de tenir molta memòria i atenció per recordar i escoltar el que hem de fer. Però m’ha agradat molt aquesta dinàmica. (Kaixin Ji)

Era una actividad muy divertida para empezar un lunes aburrido. El Marc aplaudía de 1 a 7 veces y cada una de esas era hacer un movimiento específico. Por ejemplo, si aplaudía 2 veces, teníamos que caminar rápido, y si aplaudía, 6 teníamos que sentarnos en el suelo. Cuando se me olvidaba hacer el movimiento, miraba a los demás y me “salvaba”. Me era difícil diferenciar los aplausos porque había veces que lo hacía muy rápido y dudaba del movimiento. (Hui Wang)

Si no recordo malament, aquesta va ser la primera dinàmica que vam fer amb el Marc. Em va semblar molt divertida, però també molt interessant, perquè encara que sigui un “joc”, has d’estar tota l’estona pensant el que has de fer, i escoltant per si, en aquest cas el Marc, pica de mans, i quantes vegades ho fa. Suposo que al Marc també li va agradar, potser perquè ens ajudava a concentrar-nos o potser per una altra raó, però els següents dies vam repetir la dinàmica unes quantes vegades. (Clara Ferrarons)

Aquell dia vam conèixer el Marc, i la veritat, em va caure molt bé, em va semblar que seria molt interessant poder treballar amb un director, amb algú que estigués en aquest món de l’art. Després de fer la presentació vam passar a fer unes activitats com bé estan explicades. Em va agradar especialment la de canvis de ritmes: requeria molta concentració, almenys per a mi, ja que t’has d’enrecordar de quin número és cada cosa. Aquest exercici ja l’havia fet a teatre i la veritat no hagués dit mai que el faria amb l’institut. En resum, m’ho vaig passar molt bé i em van fer molt bona impressió les dinàmiques i el Marc. (Jana Rodrigo)

Aquesta activitat m’ha agradat molt perquè havíem d’estar atents. No perdre’ns era una mica difícil perquè havíem d’escoltar els aplaudiments i també pensar els moviments que havíem de fer. A vegades m’era complicat seguir-los però mirava a la resta per fer el seu moviment, encara que també s’equivocaven. (Estefany Padilla)

La dinàmica que ens va proposar el Marc va ser la més moguda fins al moment. Es tractava de saber interpretar diferents ritmes i saber associar un so, la palmada, a una acció. La veritat és que no entenc gaire bé la relació que pot tenir aquesta activitat amb el teatre, crec que sí que serveix, en canvi, per a millorar la memòria i l’expressivitat corporal. És molt necessaria la memòria en aquest exercici ja que has de reaccionar molt ràpid a allò que faci el Marc. Si memoritzes bé quina acció està associada a cada so, podràs fer-ho ràpid i no quedar eliminat de l’exercici. (Jordi Aragall)

Esta actividad igual que la otra, no se parece para nada a la actividad anterior de movimiento. Las dos actividades son de movimiento, pero en la anterior lo que más tienes que utilizar son los oídos, y en ésta, la imaginación. Y por cierto, siempre me gustaron las actividades de imaginación. (Xiaoyu Liu)

Aquesta actividad va ser de les dels primers dies, molt divertida. Havíem de caminar per tota l’aula i, quan ens deia el Marc, havíem de parar o saltar o seure o caminar ràpid o córrer, i moltes més coses així. Me gustó mucho esta actividad. (Ramandeep Kaur)

Em va costar bastant aquesta activitat, poder enrecordar-me de tots els ritmes i dels aplaudiments que feia el Marc, per això m’eliminaven, però amb el temps ho anava aprenen i cada cop costava menys. Tot i així va ser una manera divertida de començar amb ell. (Carlota Enseñat)

En aquesta dinamica teníem que estar en silenci i molt atents. A mi aquesta dinàmica em va semblar molt curiosa perquè a la mínima que t’equivocaves estaves eliminat. Jo vaig ser un dels primers però després vaig veure com els meus companys s’anaven eliminant. (Quique Pons)

L’activitat va estar molt divertida i inusual , i el Marc em va caure molt bé. (Kolna Smith)

Va ser una activitat molt divertida.  Vam denominar una velocitat a cada palmada, o per números: una palmada era equivalent a velocitat 1, que volia dir anar molt lent; amb dos era velocitat 2, una mica mes ràpid. I així successivament. El repte era que de cop havíem d’anar corrent o de sobte havíem d’anar molt lents; a més no podíem xocar amb ningú. Hi havia vegades que anaves corrent i et topaves amb una persona i teníem que evitar-la. (Cristian Onarri)

Este día fue el que conocíamos a Marc por primera vez. Era el día 30 de septiembre en la Sala Garcilaso. Nos presentamos a Marc , y Marc nos contó sobre qué hacía, etc… Hicimos actividades movidas y divertidas, ese tipo de actividades que me gustan, y con las que me lo paso bien. (Alen Siradeghyan)

Cercle de diàleg

Abans de conèixer el Marc, ens havíem de conèixer nosaltres i vam fer un cercle de diàleg on vam deixar per escrit les nostres necessitats i els propòsits per aconseguir-les cobrir…

L’activitat de cercle de diàleg em va semblar una bona manera de conèixer-nos més i fer cohesió de grup. Com eren les primeres sessions i no ens coneixíem tant entre tots, fer aquesta activitat em va semblar una bona manera de començar. (Laia Herrero)

En l’activitat del cercle de diàleg, m’ho vaig passar molt bé i va ser bonic. Cadascú desitjava que als demés els hi anessin bé les coses. També vam fer autocrítica i proposat millores. Em va semblar molt bonic dir els tres valors o conceptes abstractes que ens semblessin importants i que hauríem de complir durant el curs. El joc del fil va ser una mica pesat, però també molt divertit. Les 2h em van passar bastant ràpid fent aquesta activitat. (Ivan Egido)

El día que fuimos hacer la actividad del círculo de diálogo no sabía dónde íbamos; cuando llegamos a esa sala, nos propusieron unas actividades donde pude conocer algunas personas que no conocía e interactuar con ellas. Pero lo más chulo fue el juego del hilo cuando nos deseamos cosas entre nosotros, fue muy bonito. (Adrián Brosel)

M’ha agradat molt el cercle de diàleg, ja que hi havia bastant gent que no els coneixia i em sentia incòmoda i nerviosa amb ells, però gràcies a aquesta activitat he pugut conèixer els meus companys una mica millor que abans i em sentia més còmoda. (Hui Wang)

L’activitat del primer dia va estar interessant, va ser per fer cohesió en el grup, conèixer-nos millor i portar-nos bé entre nosaltres ja que, en una optativa així perquè el projecte final surti com s’espera i molt bé, es necessita que tot el conjunt de persones, tot l’equip, pugui conviure junts i saber treballar entre nosaltres. (Laura Martí)

Aquell dia va ser com una introducció al que farem en aquesta optativa. Encara no havíem conegut el Marc Artigau, que és amb qui treballarem durant aquest curs, així que no vam anar a l’Espai Garcilaso. Però crec que aquell dia ens va anar bé per poder conèixer-nos i fer un bon grup. Em va agradar l’activitat de dir un desig per l’altra persona perquè trobo que està bé que els nostres desitjos no siguin només per a nosaltres. I em va semblar molt interesant l’altra activitat que vam fer: tractava de, en petits grups de tres, escriure tres adjectius que crèiem que fa bona persona a algú. Em va agradar perquè així tenim aspectes a millorar al fer amics o conèixer a algú. (Marina Giménez)

La actividad de la cuerda roja me pareció bastante bonita, aunque creo que nadie dijo lo que estaba pensando de verdad por los nervios. (Xiaoyu Liu)

El primero día fue muy divertido y me gustaron todas las actividades que hicimos. La mejor fue que tuvimos que hacer una estrella con una cuerda y moló mucho. (Ramandepp Kaur)

El cercle de diàleg m’ha agradat molt. Aquell dia també ens van conèixer tots i van ser molt divertides les activitats que vam fer amb el professor Alejandro i la professora Marta. Ells m’agraden, són els millors professors que he vist. Quan jo era a Xina, els professors xinesos eren molt estrictes i ens castigaven molt. Però ells no són així, són el contrari dels professors xinesos. (Kaixin Ji)

Aquest activitat va estar molt bé, per començar a conèixer-nos i introduir-nos en l’assignatura. No només vam desitjar coses als altres, sinó que també vam fer autocrítica, entre altres activitats. Va estar molt bé. Alguns de nosaltres no ens coneixíem, ni tan sols havíem estat a la mateixa classe, així que va ser molt útil. (Clara Ferrarons)

Aquesta va ser una entretinguda activitat que vam fer el primer dia que vam tenir dos hores. Jo crec que ens va servir per cohesionar el grup, conèixer-nos més, interaccionar en grup per primer cop. Ens donàvem consells entre nosaltres, per exemple, que perdis la vergonya i que parlis amb la gent per ampliar el teu cercle d’amistats. Jo crec que és una activitat bonica i útil; em va agradar que fos la primera dinàmica de totes. (Jordi Aragall)

El cercle de diàleg em va semblar una forma molt original de conèixer els nostres companys amb els que hem parlat molt poc i per conèixer coses noves dels que ja coneixies abans. (Quique Pons)

Aquesta activitat em va anar molt bé pera conèixer alguns companys amb qui no havia parlat mai o molt poc. Em va semblar una bona manera de començar l’assignatura. Al principi en el grup no hi havia ningú amb qui em portés bé o ningú del meu cercle d’amics, però poc a poc vaig anar coneixent més a la gent i ara em porto bé amb la majoria de companys. (Carlota Enseñat)

Yo ese día no fui a Creadores en residència, pero se ve que hicieron una actividad muy entretenida y que sirve para conocer mejor a los compañeros. (Sebastián López)

Aquell dia jo no estava, així que no puc dir gaire, però pel que m’han explicat els meus companys i les meves companyes i per el que veig al blog, van fer activitats de cohesió de grup per començar amb bon rotllo i bona energia i conèixer-nos millor entre nosaltres. (Jana Rodrigo)

Esta actividad fue una buena manera de conocernos mejor y hablar más entre nosotros. Teníamos que sentarnos en un circulo y con un hilo nos lo íbamos pasando y cuando se lo pasábamos a otra persona tenemos que desearle algo bueno. Y luego hubo otra actividad de ponernos en grupos de tres personas y elegir tres compromisos para nosotros, por ejemplo… ser buena persona, no tener vergüenza y ayudar a la gente. (Mara Solé) 

Esta actividad fue la primera. Era un poco incómoda, porque entre los compañeros ya nos habíamos visto pero no nos hablábamos. Todo era muy raro pero sobre todo incómodo; todos estábamos muy nerviosos porque no nos tocaba ir con una persona con la que nos llevábamos. Me gustó un poco la actividad del hilo porque podíamos ver lo que unos deseaban para otros. Lo interesante es que personas que no eran amigas se deseaban cosas buenas. (Estefany Padilla)

El cercle de diàleg va ser fabulós però al principi em va fer molta vergonya i no em va agradar. Després al perdre la vergonya es va fer mes còmode. (Kolna Smith)

El primer dia d’aquesta optativa i ja estàvem fent coses interessants: ens havíem de conèixer entre nosaltres, ens passàvem un fil vermell on li desitjàvem una cosa al company i li passàvem el fil; també teníem que escriure en un paper què faríem perquè funcionés aquesta optativa. Amb aquesta activitat vam conèixer millor els nostres companys. (Cristian Onarri)

Esta actividad la hicimos al principio de la materia, cuando aún no conocíamos a Marc y no íbamos a Sala Garcilaso. La actividad consistía en conocernos entre nosotros, por así decirlo. Por ejemplo, yo conocía a todos de haberlos visto pero no hablábamos, y gracias a esta materia, conocí a alumnos con los que no pensé que me llevaría bien. (Alen Siradeghyan)

En Residència a l’Alzina

Vam començar aquesta aventura al setembre de 2019 amb 12 noies (la Carlota, la Clara, la Marina, la Laia, la Kaixin, la Ramandeep, la Xiaoyu, la Laura, la Estefany, la Jana, la Mara i la Hui) i 8 nois (el Jordi, l’Adrián, l’Ivan, el Sebas, el Cristian, el Quique, l’Alen i el Kolna) de 3r d’ESO (i dos professors, la Marta i l’Alejandro). Cadascú amb els seus interessos, molt diferents entre ells. Tots esperant impacientment conèixer el nostre artista, el Marc Artigau. Però això seria unes setmanes més tard…

No estava segura d’apuntar-me a l’optativa, perquè sóc MOLT vergonyosa, però els primers dies d’optativa em van sorprendre molt. No era gens el que m’esperava, però la veritat és que em va agradar molt. Els primers dies vam estar amb la Marta i l’Alejandro, vam fer alguns jocs per conèixer-nos, i a les classes del dimecres vam començar a llegir una obra escrita pel Marc Artigau, el que més endavant seria el nostre professor.
Quan la setmana següent va venir el Marc, vam començar a fer dinàmiques molt divertides i entretingudes, també, per conèixer-nos més. Però els  dimecres ja no llegíem la seva obra, sinó que escrivíem diferents textos que ens deia el Marc.
(Clara Ferrarons)