BEA FERNÁNDEZ: “Lo que quede en esta pantalla será algo que nos recordará a este momento, y este momento es único. Hay que pensar qué tipo de registro queréis que quede”.
Assistents; Laia, jordi, Marc, Georgina, Ruben, Quim, Anna
Es planteja buscar un projecte que puguem fer entre tots des del confinament, una construcció col·lectiva. sorgeixen diverses idees, però ens quedem amb la proposta de la Georgina. Farem una cançó , el primer pas és fer un playlist amb possibles músiques, pel grup de wasap farem votacions i dimarts vinent hem de tenir la música triada
Els raperos Quim , Jordi i Rubén per separats ó junts ens prepararan una improvisació de rap per la setmana vinent.
Jordi S., Ruben R., Quim A., Rubén A., ” los raperos” quan no estàven confinats
Marc i Laia: Abans del confinament plantejàvem un treball molt físic, però aquest és el repte, traduir el que estàvem fent a aquest nou mitjà. L´sketch que fèiem hauríem de fer-lo per vídeo trucada, potser queda malament ó friki, però és bona idèa provar-ho. El proper día ho fem
Bea Fernandez: “De las cosas que estábamos haciendo antes de covid, ¿creeis que hay alguna manera de continuarlas con esta interferencia ó limitación que tenemos ahora?“
El confinament ens ha agafat d´imprevist.., ha estat una tallada total , però gràcies a l´equip que hem muntat entre alumnes – alguns incondicionals – , artista , mediadora i docent el projecte En Residència s´ha sostingut . La clau ha estat contagiar-nos els uns als altres de les ganes de fer, de les ganes de resistir i de les ganes de que aquest virus no ens guanyi la partida. Quan jo (docent) no tirava del projecte la Béa ho feia i sinó la Cris , ser equip ens ha ajudat. Els alumnes han estat espectaculars, la seva participació ha estat dispar, però comprtar amb un grup incondicional de creatius i entusiastes ha estat la clau.
Cada dimarts a les 17 h ens trobem per continuar amb el procés creatiu, la Bea fà propostes cratives als alumnes i pautem trobades.
Les primeres sessions han estat més aviat per parlar amb els alumnes ; com esteu, com us trobeu, i potser provar una mica com funciona la plataforma zoom, però a partir del 14 d´abril aproximadament la Bea ha començat a fer propostes creatives mesurades e intencionades que van una mica mes enllà de la simple trobada.
Alguns alumnes han arribat a fer peces pròpies prou contundents comper presentarles amb signatura d´autor. Aquest és el cas de la Claudia Lidón . Bravo Claudia!!
ASM per Claudia Lidón
Jo gaudeixo fent ASMR , crec que és una manera de fer veure al món que els objectes tenen una altra utilitat a banda de la pròpia, de la d´ús o estètica.
Vaig descobrir l´ASMR navegant per instagram, i des de aquell dia s´ha tornat una cosa necessària a la meva vida. Quan estic nerviosa ó alterada mirar vídeos d´ASMR em relaxa, i per dormir moltes vegades em poso vídeos d´ASMR.
Aquesta tècnica és nova i l´hem de fer arribar a tota mena de públics, és molt guai.
i respecte al confinament…, la veritat és que a mi m´agrada treballar més a classe que des del zoom, perquè estic amb els meus companys , m´ho passo molt millor i crec que tinc més a aportar
Entre assajos i proves aquí us deixem amb la peça i el comentari del seu autor. El Ruben ens explica com ha estat el procés de creació del Rap. Gràcies Rubén!.
Rap per Rubén Rosales
Ruben Rosales.
Jo estava estava a un grup de companys de classes i havíem de fer un rap. Anava passant el temps i vaig veure que no ho tiràvem cap endevant, llavors vaig prendre la decisió de fer el rap pel meu propi compte, no sabia de què parlar en el rap, quines paraules posar, ni la música que volia fer servir, fins que una nit em vaig posar a pensar i se’m va acudir una idea, volía parlar del que és en residència, les coses que sentim, les cosses que vivim, volía deixar-me portar per la imaginació…
Esbós de text escrit pel rap.
El primer que vaig fer va ser mirar fotografies de les sessions que ja havíem fet, això m’ho và recomendar la Blanca i em va servir de molt, després vaig escriure paraules en una fulla, vaig escriure moltes paraules per rapear amb elles però vaig pensar que necessitava la música primer per a deixar-me fluir, així que vaig buscar una base de rap encara que no estava segur de com triar hi habíen moltíssimes opcions. Al final em vaig decidir per la que més em va agradar, després vaig començar a rapear, m’anaven sortint frases que m’agradaven i frases que no, llavors les dividia i deixava les que m’agradaven.
Llavors vaig pensar que seria més cridaner si posés una cosa visual, vaig començar a navegar per internet i vaig triar un vídeo d’una vegada que va ser la televisió a veure’ns a l’institut i finalment una fotografia de la Bea que m’agrado molt.
18.02.2020, 13:30 hrs, Vam celebrar la sessió de contaminació a l´institut Pedralbes. Els alumnes van fer prèviament flyers i pòsters per convidar a professors, tutors i companys. Els resultat va ser una sessió de contaminació plena d´amics, curiosos i coneguts que entre tots vam ser capaços de crear un ambient de creativitat i confiança.
Edurne Ballesteros explica l´objectiu de la sessió de contaminació.Anna Lopez explica el perquè del dispositiu de presentació.
Cada alumne portava una fotografia que servia com a disparador per comentar les activitats que fem amb la Bea.
Laia Marín Explica la seva experiència a les sessions de relaxació. Claudia Lidón explica la seva experiència a les sessions fetes a La Caldera.Rosita Revollo explica les sessions de manipulació del cos del company.Hajar Ouacha explica la sortida a La Poderosa.
A banda d´explicar el que fem també es van afegir comentaris sobre com anem desenvolupant els nostres afectes al grup, i comentaris entorn a la part acadèmica del projecte.
Laia Marín. Como una pequeña família. Mar Miranda. Si no se hace un examen.., entonces cómo se evalúa?.
L´objectiu principal era compartir l ´experiència, i quina millor manera que fer passar als participants per una experiència corporal comunitària i col·lectiva.
Rotllana !
I per acabar.., una meravellosa sessió de relaxació guiada per la Béa. Molt gratificant estar tant de chill a l´institut, alumnes i professors plegats.
Els assistents van estar molt agraïts per la sessió de contaminació, vam sortir empoderats , animats i relaxats, la Béa es va fer estimar!
Està en joc la nostra confiança i el nostre cos, el no sobrepassar els límits de l´altre, tractar amb cura el cos de l´altre, relacionar-me amb el cos de l´altre des-de l´escolta activa. El que en altres contextos és entès com a errada aquí és material de treball. A En Residència pots ser vulnerable. Les errades es veuen d´una altra manera, ens fan ser vius.En Residència? un espai per conèixer-nos a nosaltres mateixos, i als altres, un espai on fer activitats que ens agraden de veritat. Relaxació, expressió, confiança, espai on trobar la meva zona de confort, espai on relacionar-me amb els altres, conèixer el propi cos i el cos dels altres.
Avui, durant el pas de Gloria per la ciutat de Barcelona, i a causa d’aquesta, s’ha decidit suspendre la sortida a la Caldera, l’espai de creació que dóna suport al projecte “ En *Residència”. Decidim fer classe normal en el gimnàs i prosseguir amb el nostre projecte. Primerament, vam esperar a la Bea, perquè arribava tard a causa del temporal. Vam fer temps escoltant les nostres cançons. Quan finalment va arribar la Bea, ens va trobar a tots en la nostra zona de confort, i ens va fer sortir d’ella, triant a diverses persones ( entre elles jo) perquè, amb els auriculars, recreéssim una versió “En Residència” de Jerome Bel cantant molt i molt fort , sense que els altres sentin la música. Com ningú estava molt convençut, va triar a tres persones per a cantar, i ella tenia el “control” sobre les nostres veus, amb les quals podia augmentar o disminuir el volum. Més tard, vam tornar a reprendre un antic exercici que teníem apartat des de fa un temps: un escalfament compartit, per a començar a moure el cos fàcilment, recorrent el gimnàs de costat a costat. amb una variant: que no sols ens movem per tot l’espai i sense direcció fixa. “Som com a ocells” matisa Bea . Després de ser ocells per tot el gimnàs, passem a fer una cosa més recurrent: Practicar el *dembow. Aquesta pràctica que van introduir unes alumnes de la classe, ha passat a ser moviment insígnia d’En *Residència. El contacte del cos és el que interessa, eliminant qualsevol connotació sexual. Al final de la sessió, Bea ens va recordar que “estem en procés d’aprenentatge” i ens queda un llarg viatge fins a aconseguir els nostres objectius.
En Residència es una optativa en la que te enseñan a tener confianza en ti mismo y en los demas compañeros,y se comparten ideas y opiniones con el grupo o pareja de trabajo.
En residensia se trabaja con el cuerpo la musica la mente y la confianza y se necesita estar relajados y concentrados en el momento de trabajar.
No ens vèiem des de desembre, i la Bea ens va rebre amablement, preguntant-nos què tal ens havien anat les vacances i felicitant-nos l’any nou. També vam parlar de la nostra visita a “la poderosa” i de les nostres experiències: Segons les opinions del grup, tots pensem que va ser molt interessant el veure un lloc tan agradable per a crear art. A més, ens actualitzem tots una mica, posant-nos al dia i tornant a la rutina. Iniciem oficialment la sessió quan comencem a parlar del que farem en un futur, i les nostres idees per a crear alguna cosa junts. Vam tenir idees molt bones, gairebé totes relacionades amb la música i nosaltres fent alguna actuació en “grup”. Gràcies a aquesta conversa, Bea treu el tema del concepte de “grup”. Alguna cosa que anirem treballant a mesura que vagi passant el curs. Donem pas a una activitat molt entretinguda, que va sorgir de sobte i sense preparació: Fem un cercle (o ens movem, depèn de moment), algú canta, i si una persona se sap la cançó, la segueix. Després algú canvia la cançó, i així successivament fins a crear una espècie d’harmonia sincronitzada. Al principi ningú volia cantar, però a mesura que anàvem obrint-nos a poc a poc, cantàvem cada vegada més i confiàvem més en nosaltres.
Per a finalitzar la sessió, Bea ens pregunta: Què és el que us ha agradat més?
I algunes respostes van ser:
•La connexió
•La melancolia d’algunes cançons
•Les diferents cultures
•La varietat d’estils i anys de diferència
Etc.
I creiem que, una d eles coses que resumeix aquesta sessió, és una frase que va dir Bea abans de marxar:
“Hauríem d’aconseguir que la música no parés, i que si para, que sigui per a crear un silenci igual de poderós que la música en si. Així hi haurà més potència quan algú surti a cantar.
El passat dia 18 de desembre els alumnes de residència vam ser a la poderosa juntament amb un grup de l´institut Moises Broggi a veure lóbra “Likes” feta per l´artista Nuria Guiu i a fer diverses activitats. Primer , la Mónica Muntaner, que codirigeix la Poderosa ens va ensenyar les diferents habitacions de la Poderosa i en acabar vam anar a desdejunar. La Poderosa és l´espai per la dansa i els seus contaminants on treballa la Bea juntament amb la Mónica.
Sucs , entrepans i coraissants bonissims que ens van preparar
Després vam seure a la sala i vam veure la peça Likes de la Núria Guiu. La Núria comença amb una explicació sobre els seus estudis d´antropología i de com Likes va començar arrel del seu treball a la carrera sobre els objectes de prestigi .La peça Likes va de la relació que hi ha entre els likes que fem a internet i el cos, l´exposició del cos. La Núria ha extret part de la coreografía de balls d´internet, coreografies d´artistes com Ed Sheeran ó Justin Biber. A mida que nosaltres aplaudiem ella s´anava treient roba.
En acabar la peça, l’artista ens va demanar que li féssim les nostres preguntes, així que vam fer grups per a comentar l’obra i pensar bé les preguntes
Vam estar parlant, també els alumnes del Broggi, i van sortir alguns comentaris de com que el públic amb els seus likes era el que forçava que s´anès treient la roba, vam debatir si la sensació era d´alliberament ó bé al contrari de sentir-se empresonat, com va comentar l´Edurne: “Primer mostraves una part de tu, però cada cop quedes més exposada i atrapada.”, a nosaltres ens va donar la sensació que cada cop estava més forçada a ensenyar-se, també ens va donar la sensació que la cortina de fum podría simbolitzar un espai or trobar-se ella mateixa. ens va sorpendre quan ens va dir que la peça havía començat quan ella va cmençar a parlar i no a ballar. Parlar sobre l´escenari , en l´escena ja és una exposició, la Núria ha mesurat i preparat molt bé les paraules que ens volia dir.
Després d’això, els alumnes del Broggi van marxar i nosaltres vam fer una sessió d´En Residència: La sessió a la Poderosa va ser una experiència única ja que vam poder obrir-nos més als nostres companys i mostrar amb més llibertat diferents gustos. Vam ballar un tipus de ball que no és comú ballar-lo en espais com els instituts. En estar en la Poderosa, la nostra faceta artística va sortir a relluir, cosa que en l’institut no és tan fàcil. Vam ballar, cantar, vam fer *asmr i ens ho vam passar genial. Estem molt agraïts per aquesta experiència.
