No ens vèiem des de desembre, i la Bea ens va rebre amablement, preguntant-nos què tal ens havien anat les vacances i felicitant-nos l’any nou. També vam parlar de la nostra visita a “la poderosa” i de les nostres experiències: Segons les opinions del grup, tots pensem que va ser molt interessant el veure un lloc tan agradable per a crear art. A més, ens actualitzem tots una mica, posant-nos al dia i tornant a la rutina.
Iniciem oficialment la sessió quan comencem a parlar del que farem en un futur, i les nostres idees per a crear alguna cosa junts. Vam tenir idees molt bones, gairebé totes relacionades amb la música i nosaltres fent alguna actuació en “grup”.
Gràcies a aquesta conversa, Bea treu el tema del concepte de “grup”. Alguna cosa que anirem treballant a mesura que vagi passant el curs.
Donem pas a una activitat molt entretinguda, que va sorgir de sobte i sense preparació: Fem un cercle (o ens movem, depèn de moment), algú canta, i si una persona se sap la cançó, la segueix. Després algú canvia la cançó, i així successivament fins a crear una espècie d’harmonia sincronitzada. Al principi ningú volia cantar, però a mesura que anàvem obrint-nos a poc a poc, cantàvem cada vegada més i confiàvem més en nosaltres.
Per a finalitzar la sessió, Bea ens pregunta: Què és el que us ha agradat més?
I algunes respostes van ser:
•La connexió
•La melancolia d’algunes cançons
•Les diferents cultures
•La varietat d’estils i anys de diferència
Etc.
I creiem que, una d eles coses que resumeix aquesta sessió, és una frase que va dir Bea abans de marxar:
“Hauríem d’aconseguir que la música no parés, i que si para, que sigui per a crear un silenci igual de poderós que la música en si. Així hi haurà més potència quan algú surti a cantar.