El passat dimarts 4 de novembre, vam canviar l’aula per un escenari molt més imponent: el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Acompanyats pel nostre professor Borja, la directora Verònica i l’artista Teresa W, vam pujar moltes escales fins a arribar al museu. Un cop allà, vam seure a terra a sota d’una gran cúpula que hi ha en una de les sales museu, al costat d’una pintura molt gran de Miró. Aquell dia no hi vam anar només a mirar quadres en silenci; hi vam anar a fer soroll.
L’activitat que ens va proposar la Teresa va ser completament nova per a nosaltres. La dinàmica consistia a pensar en un conflicte que haguéssim tingut durant la setmana, però en lloc d’explicar-lo amb paraules, havíem de transformar-lo en una onomatopeia. Us imagineu com sona un mal dia?
Ens vam dividir en grups de 3, 4 o 5 persones per compartir aquests sons. Al principi feia una mica de vergonya, però de seguida es va convertir en una experiència molt divertida. El moment clau va ser quan la Teresa va treure la gravadora. Vam haver de cridar i deixar anar aquests sons al mig del museu, creant el que alguns companys de classe, han descrit com un «collage sonor» o una mena de cançó estranya feta dels nostres propis sentiments.
Va ser una sensació curiosa: una barreja entre sentir-se estrany per estar cridant en un museu i, alhora, molt graciós.
La màgia va continuar a l’institut a la setmana següent, quan la Teresa ens va portar l’edició final d’aquesta «cançó» que havíem estat fent col·lectivament en el museu. Escoltar el nostre «arxiu sonor» un cop ja editat, va donar sentit a tot el que havíem fet. Ens va agradar molt la manera de treballar per grups i la manera diferent d’expressar els problemes!
Va ser una gran primera sortida: interactiva, creativa i, sobretot, diferent. Ho podeu veure a les fotos que ens va fer el profe. Fins a la pròxima!