Després de mesos de recerca, de debats intensos sobre els conflictes del passat a les sales del MNAC i d’aprendre a mirar el món a través del so, per fi tenim ja creada la nostra peça artística. Tots nosaltres, juntament amb l’artista Teresa W., tenim l’orgull de presentar el fruit de tot el nostre treball: l’arxiu sonor «de Juan no sabemos nada».

El títol d’aquest projecte neix d’una frase real extreta d’unes cartes familiars de l’època de la Guerra Civil Espanyola, de la Teresa W.. En un dels textos es comentava, amb la tristesa i la incertesa d’aquells anys, que no se sabia res d’un familiar que havia marxat al front de guerra: «de Juan no sabemos nada».

Aquesta frase tan potent ens va fer reflexionar i ens va convidar a mirar cap a l’interior de les nostres pròpies llars. Vam parlar amb els nostres pares, mares i avis, i vam rescatar les nostres pròpies històries familiars. Tot i que molts de nosaltres tenim orígens i passats molt diversos, ens vam adonar d’una realitat compartida: en gairebé totes les nostres famílies hi ha un record llunyà, una cicatriu on una guerra, un exili o un conflicte va interrompre bruscament el camí dels nostres avantpassats.

A partir d’aquelles frases que més ens van impactar de les històries que ens van explicar a casa, vam començar el procés de creació. No es tractava només de llegir text; l’objectiu era transformar aquestes paraules en sons. Hem experimentat amb la veu, el ritme i el soroll per evocar aquells records llunyans i transmetre l’emoció d’un passat que encara ressona en nosaltres.

El procés tècnic ha estat un autèntic repte d’aprenentatge al llarg de tot el curs:

• La gravació: Vam enregistrar totes les nostres veus i composicions sonores a l’institut amb l’ajuda i guia constant de la Teresa W.
• L’edició: Per donar forma definitiva a l’arxiu, hem après a utilitzar Ableton, un programari d’edició musical professional que ens ha permès barrejar capes, textures i atmosferes.

Aquest viatge musical i artístic no hauria estat possible sense el suport de persones clau que ens han acompanyat a l’estudi. Volem donar un agraïment molt especial al nostre professor de música, el Salvador Aras, per guiar-nos en la part compositiva, i a la productora Martina Petric, que ens ha ajudat a fer que aquest «collage» de memòries sonores amb una qualitat increïble.

«de Juan no sabemos nada» és la nostra manera de dir que, encara que de vegades es perdi el rastre de la història, la memòria de les nostres famílies segueix viva a través de l’art.

Us convidem a posar-vos els auriculars, tancar els ulls i escoltar el nostre arxiu sonor. Benvinguts al nostre viatge.

Ja tenim el projecte acabat i presentat! El passat dimecres 13 de maig vam presentar al MNAC la nostra peça sonora, ben aviat us farem un post de com va anar la presentació, avui us presentem el text presenta la peça sonora «exposada» al MNAC:

teresa w ・ és fada i artista. La seva pràctica s’articula entre la música ex-perimental i la performance, amb un interès per investigar el que és inaudible.

Aquesta peça, cocreada amb alumnat de 4t d’ESO de l’IES Consell de Cent durant el curs 2025/2026, es configura com una instal·lació sonora immersiva. Lluny de plantejar-se com una obra tancada, es reivindica com un esborrany, un work in progress experimental, un cos en construcció que respira i es transforma. Aquesta condició processual no és accessòria, sinó estructural: la peça es desplega com un organisme viu, amb múltiples temps i veus.

El projecte parteix d’un arxiu de cartes familiars de l’artista vinculades a la Guerra Civil espanyola, un material íntim que es posa en diàleg amb els relats familiars recollits per l’alumnat, que comparteixen experiències i memòries de conflictes en diversos contextos culturals. Així, la noció de conflicte s’expandeix més enllà de la seva definició històrica concreta per esdevenir una experiència transversal: guerres, processos d’independència, migracions forçades i altres formes de violència i desplaçament que esdevenen matèria sonora i narrativa. El títol comença en àrab-dàrija, un gest a l’idioma matern més extens de la classe en representació de les llengües maternes del grup; segueix en castellà, llengua de les cartes del besavi de l’artista durant l’època de repressió, i muta al català, en un gest de restauració i de justícia lingüística.

La col·lecció del MNAC guarda un gran corpus d’obres de la Guerra Civil i la post-guerra, obres que, si fossin sons, serien crits, estrèpits i silencis esfereïdors. Des de la ficció especulativa, aquestes presències s’han entrellaçat amb les veus dels joves que invoquen, amb els seus relats, tant els passats familiars com els seus desitjos i anhels de futur. Les veus es teixeixen així com en un ordit que travessa el temps i l’espai, i posen en relació generacions, experiències i imaginaris.

En aquest teixit polifònic, les fronteres entre subjectes, temps i relats es dilueixen, i emergeix una narració coral: una història col·lectiva, fragmentada, multiplicada. La composició s’articula com un cant en resposta als morts, un gest d’escolta i d’homenatge que esdevé un dispositiu d’activació de memòria, que connecta mortes i vives a través dels cossos presents. En aquest acte de transmissió, la veu es converteix en espai de pervivència, un espai que dona vida als qui no hi són.

En sintonia amb aquesta mirada, l’ampliació del Nou MNAC, prevista per a l’any 2029, apunta a reforçar el rol del Museu com a institució narradora: un espai de múltiples veus i múltiples mirades, construït en complicitat amb el seu territori de proximitat, amb els artistes i amb les comunitats educatives. Aquesta peça s’inscriu en aquest horitzó, no només com a obra, sinó com a pràctica relacional que activa el Museu com a espai viu, permeable i compartit.

Així, la instal·lació no només es pot escoltar, sinó que ens convoca a formar-ne part: a habitar aquest cor expandit, a deixar-nos travessar per les seves reverberacions i, potser, a esdevenir també canal d’aquesta memòria compartida.

*A continuació, la traducció del títol en la resta d’idiomes que habiten l’aula:

mba’eve ndoroikuaái juan rehegua

// আমরা জুয়ান সম্পর্কে কিছুই জানি না।

// ми нічого не знаємо про хуана

// हमें जुआन के बारे में कुछ नहीं पता।

// ਸਾਨੂੰ ਜੁਆਨ ਬਾਰੇ ਕੁਝ ਨਹੀਂ ਪਤਾ।

// wala kaming alam tungkol kay juan

// juanmantaqa manam imatapas

// yachanchikchu

// we don’t know anything about juan

Alumnat:

Aya Ahayat, Rayan Akkouh, Katia Álvarez, Angel Angel, Yeva Dakrova, Maruan El Mail, Mohamed Hajra, Tahosun Hasmat, Mahim Hussain, Balpreet Kaur, Otman Lissaneddine, Maria Mahmood, Erik Morós, Elias Raji, Jannah Rasos, Camila Requena, Manpreet Sallan, Brahim Sarah, Pepe Sena, Alessandra Tamaño i Ismael Torres.

Docents:

Borja Llopis i Verònica Varas.

Ajudant de producció:

Martina Petric Morrison.

Mix, mescla i multicanal:

Sebastian García Ferro.

Realitzat en el marc de la 17a edició d’Artistes EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu.

La residència ha estat comissariada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i Experimentem amb l’ART (EART).

Ens va encantar poder gaudir d’un matí al MNAC amb la Teresa i la presència dels nostres companys de 4t de l’ESO, presentant-los la peça sonora que hem estat editant durant les darreres setmanes.