Mes: abril de 2026

Ja tornem a ser aquí!

El passat 24 de novembre, el grup de 4t d’ESO d’Artístic vam tornar al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) per continuar el nostre procés creatiu amb la Teresa W. i els nostres profes. Allà ens va rebre el David Pablo que, en acabar l’activitat amb les onomatopeies, ens va fer una volta molt interessant pel museu.

Vam començar la jornada reunits en cercle a la Sala Oval, un espai gegant on vam refrescar el que havíem treballat a classe. De seguida ens vam dividir en grups per fer el que més ens agrada: crear. L’objectiu era transformar emocions i conflictes en sons.

Amb una gravadora professional que la Teresa va portar —d’aquelles que es fan servir per a música o pòdcasts—, vam començar a enregistrar. Cada grup tenia la seva paraula clau; per exemple, un dels grups va treballar amb l’onomatopeia «uff». La gràcia no era només repetir el so, sinó improvisar: afegir «ais», «booms», crits, canvis de ritme i intensitat. Els altres dos grups continuaven amb els sons, al mateix temps, amb altres onomatopeies i pronunciant sons per trencar el silenci. La sala es va omplir d’un caos creatiu que, en realitat, era una composició col·lectiva. La Teresa s’ha encarregat d’editar tots aquests fragments per crear una mena de «cançó» o arxiu sonor que ens va ensenyar a classe i que ens va deixar a tots sorpresos.

Però no tot va ser gravar. També vam tenir temps per explorar racons del museu que no coneixíem. Vam descobrir una màquina d’animació analògica molt curiosa: gires una palanca, mires per un forat i veus com un dibuix cobra vida fent un backflip. És increïble com es pot fer animació sense necessitat de mòbils ni aplicacions!

Per tancar la sortida, vam pujar al mirador del MNAC. Des d’allà dalt, amb tot Barcelona i Montjuïc als nostres peus, és impressionant la bona vista que hi ha des d’allà dalt. Ningú havia estat abans en aquella terrassa, i ho vam gaudir moltíssim. El profe, ens va explicar alguna cosa del que vèiem i a més d’aprofitar per parlar i relaxar-nos, vam aprofitar per fer-nos fotos de grup per al record.

Ja volem tornar-hi!

El passat 18 de novembre, el grup de 4t de l’ESO vam enfilar un cop més cap a Montjuïc per realitzar la nostra segona visita al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Com sempre, ens acompanyaven el Borja, la Verònica i l’artista Teresa W., preparats per una jornada on l’art es barrejava amb la història i la reflexió social.

Vam començar la sessió trobant-nos en el nostre lloc de reunió habitual: sota la gran cúpula del museu. Allà, asseguts en rotllana, la Teresa ens va llançar una pregunta directa que va obrir un debat intens: És la violència correcta en algun cas? Aquesta breu «discussió» ens va servir per escalfar motors i entrar en context abans de visitar les sales dedicades a l’art de l’època de la Guerra Civil espanyola.

Desprès d’aquest debat necessari sota la cúpula, vam recórrer les sales, i ens va cridar molt l’atenció el canvi d’atmosfera. Les obres d’aquell període de la guerra civil estan marcades per colors foscos i tons que transmeten la tristesa i la duresa del conflicte. A part dels quadres, vam seure al davant d’una sala plena de marcs per analitzar diversos pòsters de propaganda política de la Guerra Civil.

Per grups, van estar seleccionant aquells cartells que més els impactaven per intentar entendre què ens volien transmetre aquells pòsters tan grans que teniem al davant. L’art com a testimoni de la violència d’aquell moment tan difícil per a Catalunya.

Per acabar, l’última activitat va ser més pràctica i molt creativa. Dividits en parelles o grups de tres, vam haver de triar un tipus de violència concret (física, psicològica, bèl·lica…). Vam cercar tres obres o quadres dins del museu que representessin aquell concepte i amb l’ajuda dels companys vam pensar un títol creatiu per a la nostra petita «exposició» de la selecció realitzada en aquella estona.

Ens va resultar una de les activitats més divertides perquè vam poder expressar les nostres idees directament sobre les parets del museu, compartint les nostres idees amb la resta de la classe. A més, alguns vam aprofitar per connectar aquests temes històrics amb conflictes propis o personals, unint el passat amb el nostre present.

Evidentment vam marxar del museu amb la sensació d’haver après a mirar els quadres d’una manera diferent: no només com a objectes bonics, sinó com a crits d’ajuda o de protesta!