En l’entrada anterior vam tenir el plaer de presentar l’arxiu sonor del projecte, una composició construïda a partir d’un recull emotiu de veus, pauses i testimonis que neixen d’una selecció de frases, extretes dels textos elaborats després d’entrevistar les nostres famílies. Aquest arxiu, resultat d’un procés de recerca humana i de memòria històrica familiar, ha estat elaborat tenint les entrevistes familiars com a punt de partida. Entrevistes que com a objectiu principal era, conèixer els conflictes socials, polítics, econòmics o bèl·lics que han marcat les trajectòries vitals dels nostres familiars i que, en molts casos, van conduir als nostres pares a emprendre un procés migratori fins arribar a Catalunya.
Darrere de cadascuna de les frases que formen part de l’arxiu sonor hi ha històries de superació, sacrifici i esperança. A continuació presentem tres resums d’aquestes entrevistes familiars, de les vint històries que hem recollit a classe. (Hem canviat els nostres noms per noms ficticis, però l’origen i la història és totalment real):
Bilal – Marroc – Les conseqüències de la guerra i la pobresa
En Bilal recull la història del seu pare i del seu avi al Marroc. Segons explica, el seu avi va haver de participar en la guerra al costat de les forces del general Franco, fet que el va obligar a deixar enrere la seva família durant un llarg període. Mentre ell era al front, la seva àvia es va quedar sola amb els fills, sense possibilitat de treballar. El pare d’en Bilal, que era el germà gran, va abandonar els estudis per poder treballar i ajudar econòmicament la família. Després de la guerra, l’avi va morir a causa d’una malaltia. La família va haver d’afrontar moltes dificultats econòmiques, però, tal com destaca en Bilal, mai no es van rendir.
Jenifer – Filipines – La migració per buscar un futur millor
La història de Jenifer està marcada per les dificultats econòmiques que la seva mare va viure a les Filipines. Procedent d’una família nombrosa, va créixer en un context de precarietat. El seu marit va emigrar primer a Barcelona per trobar oportunitats laborals, mentre ella es quedava al seu país cuidant les seves filles. Amb el temps, la situació econòmica va empitjorar i va decidir emigrar també a Catalunya. Aquesta decisió va comportar un gran sacrifici emocional, ja que va haver de viure separada de les seves filles durant gairebé un any i mig. Finalment, la família es va poder reunir a Barcelona, on van aconseguir una major estabilitat i unes millors condicions de vida.
Oxana – Ucraïna – Fugir de la guerra
L’Oxana explica l’impacte que va tenir l’inici de la guerra d’Ucraïna el febrer de 2022 en la seva família. Després de l’esclat del conflicte, la seva mare va decidir marxar amb els seus fills per garantir-ne la seguretat. Primer es van desplaçar a una zona més tranquil·la dins del país i posteriorment van valorar diferents opcions per refugiar-se a l’estranger. Finalment, van arribar a Espanya, on uns familiars els van oferir ajuda. Tot i l’acollida, el procés va ser molt difícil emocionalment: la incertesa, la convivència complicada i la llunyania del seu país van generar molt patiment. L’Oxana recorda aquells moments amb molta intensitat i destaca especialment l’esforç que la seva mare continua fent cada dia per garantir el benestar de la família.
Aquestes tres històries són només una mostra de les moltes experiències que conviuen dins les aules del nostre institut. Després de realitzar les entrevistes familiars durant les vacances a la tornada a l’institut, vam participar en una activitat al pati en què es vam explicar mútuament les nostres històries familiars. Aquest espai de trobada va permetre compartir experiències, escoltar realitats diverses i comprendre millor els processos migratoris i els conflictes que han marcat la vida de moltes de les nostres famílies.
Volem recordar i destacar que el nostre arxiu sonor parteix precisament d’aquestes frases tan potents extretes d’aquestes històries de vida. Cada tall de veu, cada paraula gravada és un fragment real de la memòria d’aquestes famílies, convertint el dolor passat en un llegat sonor compartit que ens recorda a tots el valor de la pau i de la convivència al nostre centre.