Escenes sobre les xarxes socials: cròniques del mes de mars

Aquestes darreres setmanes, els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Sants han estat immersos en un procés de creació que ens ha portat des de l’expressió lliure fins a la reflexió crítica sobre el nostre entorn digital. A través del teatre i la performance, estem explorant com les tecnologies modifiquen la nostra manera de relacionar-nos.

Explorant la identitat i el compromís (4 de març)

En la primera sessió, vam treballar amb el concepte de «carta blanca», on cada grup podia triar què volia fer o què sabia fer millor. Aquesta llibertat ens va permetre veure propostes molt diverses:

  • Un grup de noies va transformar la lletra d’una cançó per adaptar-la a una temàtica adolescent d’històries d’amor.
  • Es van recrear balls virals, com la «Danza Kuduro».
  • D’altres grups van intentar treballar amb instruments com el piano o crear cançons pròpies, tot i que no tots van arribar a concretar la proposta per falta de preparació.

Aquesta sessió ens va servir per parlar de la responsabilitat en el procés creatiu: si no hi ha un compromís amb el que es vol mostrar, la creació no arriba a bon port.

Crònica de les xarxes socials (11 de març)

En la segona sessió, vam passar a l’acció amb escenes prèviament preparades que els alumnes havien de desenvolupar i transformar. El focus es va posar en el món digital i les seves contradiccions:

  • L’aïllament digital: Es va representar una escena on una persona sense telèfon intentava comunicar-se amb les altres, les quals estaven totalment absortes per les pantalles.
  • La vulnerabilitat en directe: Un grup va recrear una emissió en temps real (tutorial de flors de paper) que es veia afectada pel malestar que generen els comentaris negatius dels seguidors.
  • L’addicció als videojocs: Vam analitzar la història d’un nen que s’oblida de sortir i desconnectar del món real per quedar-se atrapat en el joc.
  • Personificar l’algoritme: Una proposta molt interessant va ser donar vida a l’algoritme per entendre com funciona aquest mecanisme que ens envolta.
  • La felicitat fictícia: Es va reflexionar sobre com a les xarxes tothom sembla feliç, arribant a la conclusió que no tot el que veiem és real.

Reflexió final: de la còpia a la síntesi

Un dels reptes més grans que hem detectat en aquest procés és la tendència al «copy-paste». Hem observat que, quan es demana investigar conceptes, els alumnes sovint es queden en la superfície del que troben a internet sense fer un treball propi de síntesi.

El nostre objectiu per a les properes sessions serà despertar aquesta necessitat d’investigar i crear des de l’autenticitat, anant més enllà de la primera cerca i fomentant un pensament realment crític.

Llums i ombres: investigant altres formes de dramatúrgia, (18 mars)

En el dia d’avui hem estat treballant amb llums i ombres. Hem jugat per parelles perquè veiessin els efectes de les ombres i què passava si es movia la llum. S’han fet grups i parelles on cadascú ha anat experimentant. Han sortit coses súper maques, com ara veure com l’ombra es podia fer gran i entrar en contacte amb el cos; han sortit unes imatges molt potents. La idea és utilitzar-ne algunes perquè no tot sigui tan digital i aprofitar l’ús de l’ombra.

Amb les llanternes han estat tots molt concentrats treballant. Després hem tornat a les escenes que havien fet la vegada anterior perquè les revisessin i tinguessin temps d’explorar, indagar i millorar-les. A un grup se li ha donat més material perquè sumés al que ja tenia i les escenes han millorat. Per exemple, han treballat l’escena de la noia que canta, i les que canten han millorat. La recomanació que se’ls ha fet és que tallessin una mica més la cançó, però està bé que estiguin motivades, que hagin canviat la lletra i que tinguin ganes de continuar amb aquesta feina. Així que, en general, ha anat bé.

Entre llums, ombres i debats: procés de creació sobre les fake news

L’última sessió de treball es va viure com una jornada marcada per l’honestedat i la descoberta mútua. El grup va començar amb un espai de reflexió profunda sobre la mostra anterior, on els alumnes van compartir amb sinceritat com es van sentir en estar exposats i sota la mirada dels altres. Tot i que alguns van esmentar la incomoditat de l’espera i el cansament físic, el més valuós va ser la seva capacitat autocrítica: el grup va coincidir que tenen el potencial per fer-ho encara millor. Malgrat que la classe va començar amb un ambient una mica dispers, es va aconseguir reconnectar a través de la paraula, recordant la importància d’aprofitar cada minut en aquest espai de creació tan valorat pel professorat.

El nucli de la sessió va ser un debat de gran actualitat: la proposta de limitar l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Aquesta notícia va servir de motor per crear quatre esquetxos per grup, on els estudiants van explorar les seves opinions a través de l’exageració, la comèdia i la síntesi visual. Com a novetat tècnica, es va introduir l’ús de llanternes per jugar amb llums i ombres; un exercici de disciplina i creativitat on es va posar l’accent en el fet que el bon maneig de l’equip és part essencial del respecte a l’ofici teatral.

El resultat va ser fascinant, amb propostes que van anar des de representacions dramàtiques de conflictes familiars fins a peces minimalistes que, amb només una paraula i una imatge, aconseguien transmetre missatges potents. A més, l’atzar va regalar nous aliats al muntatge: un piano i dues portes trobades a l’espai que ja s’han incorporat a l’escenografia. De cadascun d’aquests exercicis n’ha nascut un element clau que s’integrarà en el muntatge final, demostrant que el procés continua viu i amb més força que mai.