Mes: febrer de 2026

El passat 18 de febrer vam dur a terme una sessió clau en el nostre projecte d’arts escèniques. Vam dedicar tota la jornada a realitzar un assaig general intensiu de les cinc coreografies que conformen el cos del treball, amb l’objectiu de consolidar una primera presentació coherent i vertebrada sota una temàtica específica. Malgrat els nervis lògics del grup davant d’aquest repte, el suport de la Carolina i en Lluís —qui han acompanyat els joves en el treball de ritmes, moviment i danses— va ser fonamental per dotar-los de seguretat i tècnica.

Cohesió i posada en escena

Entenent que la confiança és la base de qualsevol creació col·lectiva, abans de la mostra vam organitzar una convivència intensiva de grup. Aquest espai compartit (amb unes pizzes i un temps de distensió) va ser vital per generar la pinya necessària i afrontar la presentació des d’una actitud més tranquil·la i compenetrada.La mostra, que va durar uns 25 minuts aprox., va comptar amb l’assistència d’una desena de docents. El grup va respondre amb una serietat i una coordinació admirables, transitant per escenes que exploraven:

• Els gustos personals i el moviment propi.
• La coordinació grupal i el llenguatge corporal.
• La reflexió crítica sobre l’actualitat i les fake news.
• El tancament rítmic a través de la percussió corporal i el rap.

Diàleg i aprenentatges compartits

L’acte no va acabar amb els aplaudiments; el post-funció va ser un dels moments més rics de la jornada. Es va obrir un espai de retorn on els joves van poder expressar què havien après, com havien viscut el treball en equip i el reconeixement mutu dins d’aquest grup mixt de persones que, inicialment, no es coneixien.

D’altra banda, el diàleg amb el professorat va ser revelador. Les docents van destacar com els alumnes desbordaven o transformaven els seus rols habituals a l’aula en pujar a l’escenari. Especialment, va suscitar un gran interès el tractament de les notícies falses, un tema que va generar preguntes sobre les motivacions i la mirada crítica dels joves.

Obrint el procés en col·lectiu ….

Aquesta jornada ens ha permès extreure els punts forts i febles de la fase actual del projecte. Ha estat una experiència enriquidora que no només ha validat la feina feta en l’àmbit artístic, sinó que ha consolidat el grup i ha obert una via de comunicació molt potent entre l’alumnat i el professorat a través de les arts escèniques.

La sessió del passat 4 de febrer va començar amb l’energia de sempre: la nostra coreografia d’escalfament ja és un ritual sagrat que ens serveix per connectar el cos i preparar-nos per al que vingui. I el que venia no era poca cosa! Ens hem llançat de ple a explorar el món de les «Fake News» i l’expressió dramàtica, dividint-nos en cinc grups per donar vida a titulars —reals o inventats— amb tota la ironia i llibertat creativa del món.

El resultat ha estat un mosaic de reflexions fascinant. Un dels grups ens va fer riure (i pensar) amb el mite del canvi d’hora de Franco i el te amb els anglesos, servint-nos en safata el debat sobre com la història es pot interpretar des de la sàtira. Un altre grup va portar la salut a escena, derivant en una xerrada supernecessària sobre la fiabilitat de Google i ChatGPT: realment ens podem fiar de tot el que ens diu la IA?

Però també hi va haver espai per a la crítica social profunda. Es van posar sobre la taula temes punyents com el racisme i els prejudicis migratoris, desmuntant amb dades reals els mites sobre les ajudes socials i qüestionant per què posem etiquetes diferents segons el país d’origen. També vam viatjar a l’espai amb «alienígenes terraplanistes» per entendre com processem la informació científica, i vam acabar trencant estereotips de gènere amb una conclusió clara: no es pot generalitzar, ni per cultura, ni per religió, ni per sexe.

Després d’aquest «sacseig» mental, vam passar a l’acció musical. El grup està a tot gas amb la creació de temes originals! Ara mateix tenim diversos fronts oberts: des de coreografies vibrants i un grup instrumental amb guitarra elèctrica i baix, fins a temes de collita pròpia de nois i cançons sobre l’amor adolescent compostes per les noies. L’institut sona millor que mai!

I ara, què ens espera? No ens aturem. Aquest dimarts toca revisar els àudios de les entrevistes que els alumnes han fet a casa sobre com es comunicaven els seus pares antigament (gràcies, Cristina, per la coordinació!). I dimecres. 18 gener.. Assaig general! Amb en Luis acabarem de lligar totes les coreografies per tenir l’engranatge a punt.

Sessió del 21 de gener: Investigació, moviment i la veu del grup

La sessió va arrencar posant el focus en la realitat immediata a partir de notícies i històries que l’alumnat havia investigat prèviament. El grup es va dividir en tres equips per abordar temàtiques molt diverses: el primer va treballar sobre el robatori al Museu del Louvre, interpretant la notícia a la seva manera; el segon es va centrar en la publicitat i les estafes digitals via SMS; i el tercer va optar per ficcionar la troballa d’un ou de dinosaure a la Patagònia, donant-li un enfocament teatral i visual.

Després d’aquesta posada en comú narrativa, vam passar al treball corporal a l’espai. A través de diverses metodologies, vam experimentar amb dinàmiques de velocitat, exercicis d’escolta grupal i jocs de seguiment com el «mirall». Per tancar la jornada, vam realitzar una dinàmica detonant anomenada «El món d’avui en dia és…», on els participants completaven la frase mentre caminaven. Les reflexions van ser profundes i contrastades, definint el món com «injust», «car» o «desequilibrat», però també com «increïble» o «molt evolucionat», deixant patent la complexitat de la seva mirada sobre el present.

Àudio de El món d’avui en dia és.

Sessió del 29 de gener: De la silueta al moviment: Identitat i justícia a escena

Aquesta sessió, facilitada per la Carolina, va servir per transitar des de la intimitat individual fins a l’expressió col·lectiva. La primera part es va dedicar a desenvolupar un «mapa de nosaltres mateixos»: vam dibuixar siluetes a mida real de cadascun dels joves. En un ambient de col·laboració, vam generar 18 figures diferents i les vam omplir de contingut, escrivint a l’interior qui són, quins talents i destreses tenen i cap a on es dirigeixen. Aquest exercici va permetre que les figures dialoguessin entre elles, introduint temes i formes molt interessants.

A la segona part, vam recuperar l’àudio gravat en la sessió anterior sobre «com és el món d’avui» per treballar escenes concretes relacionades amb la injustícia mitjançant la tècnica del teatre-imatge. Partint d’aquest tema general, vam aterrar en representacions senzilles que van derivar en una coreografia grupal. Aquesta seqüència de moviment, repetida i polida, va culminar amb una imatge potent: una línia diagonal on el grup, mitjançant gestos de mans i símbols de balança, representava el concepte de «ni tan bé, ni tan mal». La sessió va demostrar que el grup s’articula i flueix amb molta naturalitat en la creació de coreografies col·lectives

---