Entrades

Publicat a

La Sessió Oberta

El passat 29 de febrer vam fer la sessió oberta d’En Residencia per al professorat de l’Institut Escola Trinitat Nova. Ho vam preparar amb molta estima i va ser tot un èxit!

Dues classes abans, vam començar a preparar el que volíem fer, com per exemple la cronologia del dia, com començar i com acabar. Vam fer 4 grups i ens vam repartir les tasques de les quals seríem responsables. Un grup feia la part de teatre, un altre feien les cartes per convidar al professorat, un altre faria el guió de la sessió, i per acabar els que havien de triar els treballs que formarien part de l’exposició.

Va ser molt divertit estar tots a la classe fent el que ens agradava i amb emoció de, per fi, mostrar tot el que havíem fet a classe.

Vam fer cartes d’invitació per al professorat. Les vam dissenyar amb Canva, i vam decidir que volíem que tingués un aire “Vintage”. El sobre també havia de ser del mateix estil. Al principi no ens decidíem si convidar al professorat amb una nota d’agenda o una carta com antiga, i després de pensar-ho bé i se’ns va acudir barrejar les dues propostes amb un sobre que tingués el tema d’antic i la nota de l’agenda però d’un color fosc.

oplus_2
oplus_2

Les persones que feien el guió, el teatre i preparaven el material també tenien molta feina, ja que van haver d’assajar molt.

La Gissel, una alumna de l’optativa explica: A l’hora del teatre estàvem tots nerviosos, de fet era la meva primera vegada a l’optativa de residència. L’obra anava de teories de com es va crear l’Institut Escola Trinitat Nova, vam assajar diverses vegades abans de la presentació. Quan va arribar l’hora de la presentació, tots estàvem tensos, però amb moltes ganes de començar. Cada professor es va asseure a la cadira i ja vam estar a punt per començar. L’obra va anar molt bé i ens van demanar que la repetíssim per al dia de Sant Jordi i ens va fer molta il·lusió!

Després, va arribar el moment de l’activitat amb els professors. Els vam demanar que escriguessin la seva pitjor entremaliadura de petits. Havia de ser totalment anònima, i el professorat es va animar molt ràpidament a participar. Una de les entremaliadures que vaig llegir va ser: que un cop s’havia escapat a un poble i va arribar l’endemà a casa seva. Aquesta va ser d’una de moltes. Després d’acabar d’escriure la seva malifeta la vam llegir, és clar, sense dir noms.

L’última part la vam dedicar a respondre dubtes dels professors. Vam acabar presentant-nos i agraint-los per haver participat.

Després de totes les emocions, ja era hora de dinar, de fer un descans, i xerrar de com havia anat. Vam menjar i xerrar, i tot va estar realment molt bé. Per ser el meu primer dia va estar realment bé.

Publicat a

En Pato i les seves idees

Aquesta setmana en Pato ens ha fet una proposta de dibuixar dues línies rectes paral·leles. Amb aquestes línies havíem de fer un dibuix que ens vingués al cap. El seu objectiu era fer-nos arribar al nostre límit de creativitat amb una intervenció mínima.

Quan el van compartir van sortir molts idees i els elements comuns que es repeteixen en gairebé tots els nostres dibuixos (un armari, escales, una finestra…).

Al principi ens va semblar difícil perquè no sabien per on començar, i tampoc teníem molta imaginació, però quan ens vam posar a treballar van sortir moltes idees.

Aquí en teniu alguns exemples; podeu veure elements totalment originals i també els que es repeteixen perquè formen part d’un imaginari comú.

El següent dia el Pato ens va demanar provar dibuixar amb més esforç, sintetitzant encara més la mínima intervenció.

La nostra sensació ha sigut que l’activitat era una mica difícil. Expressar una idea o concepte només amb un petit detall ens fa pensar més, i no és fàcil!

Aquesta activitat que sembla molt senzilla va activar el nostre pensament, perquè següent dia el nostre cervell continuava activat buscant objectes amb dues línies.

Això ens recorda a l’activitat de la setmana passada on també ens demanava que amb una petita frase (els microrelats) i una imatge es pugui obrir un món d’idees.

Publicat a

Els misteris del senyor Burdick

En Pato ens va llegir aquests dos poemes del llibre El alma de las flores de Kaneko Misuzu.

ERES UN ECO

Si digo “¿Vamos a jugar?”,
dices “Vamos a jugar”.

Si digo “¡Tonto!”,
dices “Tonto”.

Si digo “¡No quiero seguir jugando!”,
dices “No quiero seguir jugando”.

Luego, me siento sola.

Digo “Lo siento”,
dices “Lo siento”.

¿Eres un eco?
No, eres todo el mundo.

Aquest poema es va utilitzar al Japó per aixecar l’ànim de la població després del desastre de Fukushima.

UNA ABEJA, UN DIOS

La abeja esta en la flor,
la flor en el jardín,
el jardín rodeado por el muro,
el muro en la ciudad,
la ciudad en Japón,
Japón en el mundo,
el mundo en Dios.

Y… y Dios,
en la pequeña abeja.

Aquest poema és circular perquè tot s’uneix i acaba on comença.

Aquesta setmana la proposta del Pato Mena ha sigut que féssim un dibuix amb una breu història (microrelat), on el lector ha de posar en marxa la seva imaginació. Ho podem fer de dos maneres, una és dibuixar i després escriure una breu història i l’altra és posant a la imaginació la frase i després el dibuix.
Per inspirar-nos en Pato ens va ensenyar un llibre que es diu ” Los misteriós del senyor Burdick”, de l’autor Chris van Allsburg.

Ens ha ensenyat el llibre i hem compartir les sensacions que ens donen els dibuixos, després ho hem fet nosaltres.

En Kevin, alumne de 3r d’ESO que fa  l’optativa explica: “Vaig començar fent el dibuix i després vaig pensar la frase. Em va resultar fàcil perquè ho tenia tot ben pensat”.

L’Ana Paula, alumna de 3r ESO que fa l’optativa explica: ” Vaig començar a fer el dibuix i després vaig fer la frase. Em va costar més fer la frase, perquè havia de tenir algun element inquietant, que creés dubte, en Pato em va ajudar”.

Un cop acabats els dibuixos els hem ensenyat i hem comentat les creacions de cadascú

Ens va semblar curiós perquè alguns eren molt originals i estranys.

Publicat a

Frottage i Collage

Seguim amb propostes molt interessants amb en Pato Mena. En les tres últimes sessions vam estar fent una història que tractava sobre els inicis del nostre institut que, o bé podia ser basada en la història real, o bé podia ser inventada. Aquest projecte tenia una condició, hi havia d’aparèixer obligatòriament un animal. Ens vam posar per parelles (o bé individualment) per a treballar i després vam explicar les nostres històries als companys i companyes.

Com que havíem de pensar en un animal, cadascú va triar l’animal que més li agradava i va crear la història.

“Vaig triar el flamenc perquè la meva història tractava d’un pot màgic que tenia tots els colors del món. Cada color representava una emoció i un element. El color groc era l’alegria i la llum. El color verd representava la naturalesa i l’esperança. El color blau la tranquil·litat i l’aigua. El color vermell la ira i el foc. Per últim, el color rosa representava l’amor i l’animal flamenc. La llegenda explica que el pot de pintura màgic va crear una escola i va alliberar els seus colors i els seus sentiments per tot l’alumnat del ietn. El flamenc apareix cada tres mesos a l’escola fent de Cupido i et concedeix el desig d’estar amb la persona que tu vulguis estar”. (Sara)

Un cop que teníem les històries escrites, vam haver de dibuixar l’animal escollit.

“Vam sentir una mica d’angoixa perquè pensàvem que no ens sortiria, i al final, el resultat va ser molt millor del que pensàvem”. (Aitana)

Aquí el Pato ens va a ajudar i ens va presentar una tècnica nova, que es diu “frottages“. Aquesta tècnica consisteix a agafar paper i colors i anar per l’institut a agafar mostres de textures que ens puguin ajudar per fer el nostre frottage. Va ser una proposta divertida i bastant original perquè vam descobrir textures que no sabíem que hi havia dins de l’institut.

Aquestes textures que vam agafar, les vam utilitzar per donar color al dibuix del nostre animal. Vam retallar les diferents textures que havíem agafat per fer un collage amb el nostre animal.

Un cop vam tenir els collages fets, i veient les decisions que havíem pres a l’hora de triar on posar les textures i colors, en Pato ens van explicar que, de manera intuïtiva, solem combinar els colors seguint un criteri estètic. En Pato ens va dir que hi havia una altra manera de prendre decisions: segons la nostra personalitat. A més ens va explicar quan un dibuix té moltes textures podem posar-hi colors llisos per no saturar-ho tant i evitar el “soroll visual“.

Per últim, ens va explicar la “tècnica dels escacs”, que consisteix a fer servir els mateixos colors o textures en diferents zones de l’animal per equilibrar el dibuix.

Aquí en teniu alguns exemples on es va aplicar la tècnica dels escacs aportant harmonia al dibuix. En el lleó el color taronja amb una textura concreta es repeteix a les orelles i a la cua. En el cas del gat i el poll el color de la cara es repeteix a la cua i les mans.

Publicat a

Primeres impressions

Abans de començar la primera trobada teníem molta curiositat de saber què feia i com era el nostre artista: Pato Mena, escriptor i il·lustrador.

Un dia abans vam buscar informació sobre ell i la seva obra per poder preparar preguntes per fer-li. Després de presentar-nos, vam fer moltes preguntes. Vam explicar què fèiem a l’optativa i per quin motiu l’havíem triat. Teníem preguntes preparades que li volíem fer per saber més informació i saber més de la seva vida, per exemple: com va començar, com pensa per cada llibre, com ha après a dibuixar… ell també tenia moltes preguntes per a nosaltres.

Va ser una trobada molt bonica i interessant. En Pato ens va caure bé perquè era amable i transmetia tranquil·litat. Ens va mostrar alguns dels seus llibres i ens va parlar de la seva vida.

Una sessió amb en Pato…

Una de les primeres sessions que hem fet, ha estat explorar els límits entre la infantesa i el pas a l’adolescència. Es tractava d’explicar coses sobre la nostra infància. El primer que vam fer, va ser una activitat guiada per en Pato. Primer va llegir un fragment de dos llibres diferents (un japonès de poemes i un llibre infantil) per iniciar el camí del record a la infància.

Després ens va demanar que dibuixéssim algun objecte que ens recordés a la nostra infància. Ell anava dient paraules, per exemple pluja o cullera, i cada persona individualment havia d’escriure una experiència de la infantesa que vinculen amb aquesta paraula concreta.

A l’última part de la sessió, ens va deixar un espai per a escriure i bolcar sobre el paper tots els records que vinguessin al cap de la infància.

Aquests són alguns fragments dels textos que vam fer:


“Recordo quan de petita era mig diabòlica, o sigui, que tenia amics imaginaris”. (Adriana)


“Recordo que una vegada la meva amiga que es diu Yalena em va oferir unes galetes Princesa caducades des de feia 4 anys”. (Yasmina)


“Recordo quan vaig agafar un caragol i el vaig cremar”. (Sara)


“Recordo quan cada divendres i cada cap de setmana, el meu pare i jo sortíem a un camp de futbol de terra i anàvem a menjar, i després el veia jugar a ell”. (Derek)


“Recordo quan sortia al parc amb tots els meus amics i coneguda era l’època on era molt feliç. Va ser com una sortida del sol raro que veia una sola vegada a la meva vida. Quan tots eren nens i no pensavem en el demà, només en l’avui i en jugar, i en el que l’insult més gran era tonto i el regal més gran era un ou Kinder”. (Scarlet)


“Me’n recordo de quan era petit i jo era molt hiperactiu, mai em quedava quiet. Era un nen que li agradava jugar al futbol i estar amb els meus amics. També sempre volia molestar i estar amb la meva família”. (Randy)

“Recordo quan per fi tenia a la meva mare junt amb mi, i estava trista perquè sabia que el mes que venia tornaria a marxar. Recordo també quan vaig viatjar per primera vegada amb el meu germà i estava tan feliç perquè per fi estaria amb la meva mare”. (Yanis)


“Recordo quan era petita i em quedava enamorada de les llums i decoracions nadalenques. Em quedava tan embadalida que els meus pares flipaven al veure’m. Crec que allà va ser quan es van adonar que ESTIMO Nadal”. (Aitana)

“Recordo quan arribava de l’escola i menjava mentre veia la novel·la amb la meva mare”. (Ana Paula)

Publicat a

Ens presentem

Som els i les alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Escola Trinitat Nova. Comencem el nostre procés de creació dins del marc de l’optativa artística del nostre itinerari acompanyat de l’escriptor i il·lustrador Pato Mena.

El procés artístic tindrà a veure amb la paraula i també amb la imatge, així que el primer que hem fet ha sigut una activitat de presentació. Hem creat acròstics, composicions poètiques en què les lletres que ocupen determinats llocs (per exemple: les lletres inicials de cada vers) formen una paraula o frase. Nosaltres els hem fet amb els nostres noms, i cada lletra és l’inici d’una paraula que ens defineix.

Em dic Yanis i soc única i inigualable.

Soc en Dereck, m’agrada el futbol i soc divertit i carinyós quan tinc confiança amb la persona.

Em dic Scarlet, tinc 14 anys, soc de República Dominicana i em considero una persona sincera i justa.

Soc l’Ana Paula tinc 15 anys, soc una nena amable, alegre i molt amorosa

Jo soc Kevin, tinc 14 anys, soc una persona d’estatura mitjana, porto ulleres, el cabell curt i sóc un nen nerviós a vegades. En algunes situacions em mostro insegur amb mi mateix.

Soc la Sara i em considero una persona sensible i riallera.

Soc l’Adriana i tinc 14 anys. Em considero una nena riallera i alegre i una miqueta divertida quan estic d’humor.

Soc en Randy, tinc 14 anys i soc amigable i molt divertit.