El dia 19 de Febrer vàrem fer la sessió oberta amb 3 escenes diverses, i una gran concentració i motivació de tothom (vàrem fer dinar de pizzes i assaig previ)
El grup ha continuat fent els assajos i millorant les diverses parts de la dramatúrgia: hem treballat més els moviments, els cors, les formes de comunicar i d’entrar i sortir a l’escenari, etc. durant part del mes de febrer i de mars.
El dia 3 de mars hem fet una nova mostra interna i hem treballat diversos temes del futur en 4 nous grups per poder pensar en altres escenes i elements de treball. En cada grup ha sorgit un llistat diferent amb temes com es podrien imaginar la ciutat o les seves vides d’aquí a 50 anys: manca d’habitatge, tot molt car, sequeres i tothom menjant plàstics, desaparició de platges i del turisme, pisos cars, calor insuportable i vida nocturna, cirurgies diverses i persones amb identitats i pròtesis molt diverses.
El dia 12 també hem continuat treballant sobre aquestes futures distòpiques. Hem treballat per grups per poder pensar de forma utòpica/distòpica i superar el paradigma dels escenaris totalment decadents. Llavors han sorgit temàtiques d’escenes més concretes com la necessitat de fer migdies, cures (persones grans i embarassades) i de relacions entre pares i fills, i un altre final sobre els professors (no només els que es queixen, sinó també els punts positius del professorat). També hem parlat de la intel·ligència artificial.
Aquest mes de gener hem estat temptejant com grup diverses accions, tasques i metodologies artístiques per poder arribar a un marc de treball de cara a la sessió que farem a mitjan febrer
Les dues primeres setmanes varen treballar les diferències d’atac i defensa dels esports que juguen (futbol bàsquet, voleibol) i altre grup va fer notícies dels futurs. Va ser una forma d’indagar en les diverses estratègies de cooperació que desenvolupen els esports: les d’organització i de comunicació entre les persones d’un equip.
A partir d’aquests experimentes s’ha decidit centrar-nos en el treball de música, context de discoteca, més lúdic , sense descartar els temes sobre futur(s) i les músiques. Llavors, hem treballat amb músiques que parlen del futur, pensant en el que aporten per al futur i en què ens estan explicant. Aquí us deixem la playlsit de treball:
LLISTAT DE MÚSIQUES SOBRE EL FUTUR
S’han realitzat diversos exercicis de recerca de cançons i de posada en comú. A partir d’aquesta recerca, s’han format 3 grups que faran una proposta escènica de cara a la sessió oberta a partir d’una cançó i els seus continguts sobre el futur.
En general, trobem que treballar en grups grans pot ser un repte, ja que hi ha moments en què la capacitat d’escolta dels joves és limitada. Estem enfocant-nos a fomentar més la dinàmica de treball en petits grups, amb l’objectiu de definir de manera clara els límits de treball, el respecte i les normes d’interacció amb els altres companys. A vegades, ens adonem que es reprodueixen dinàmiques de poder i relacions que no són del tot saludables, i estem treballant per canviar aquesta dinàmica i crear un entorn més col·laboratiu i positiu per a totis !!!
Aquest mesos de novembre i desembre ha estat ple de sortides, debats i reflexions diverses. Amb el grup, hem estat parlant de futurs, utopies i distopies, i hem considerat si podem o no provocar canvis. Tota la sessió va passar a partir del debat amb les dones, parlant dels canvis que han tingut lloc a la ciutat i els futurs canvis que podrien succeir. Des d’aquesta perspectiva, creiem que s’obrirà un camí de treball sobre el futur, considerant formes alternatives d’utopies/distopies que ens portin a reflexionar sobre qui són els joves, quin paper ocupen i quina capacitat de canvi tenim o no tenim en la societat actual, mirant cap al futur.
D’altra banda, vam fer una visita el dia 12 de desembre al CCCB. Primer vam veure una obra de teatre creada per la nostra Artista en Residència, la Carla Rovira, anomenada ‘Sal’, que tracta sobre les condicions de vida i el treball. La visualització va donar lloc a un debat sobre l’obra i els temes que tractava. Aprofitant la visita a l’equipament, també vam fer una visita a la Mostra d’intel·ligència artificial del CCCB, una mostra interactiva on els joves van poder experimentar i visitar les diverses propostes.
Finalment, estem pensant ja de cara a la sessió oberta, i com ens podem dirigir amb alguna fita de dramaturga petita sobre els temes de futurs, identitats i projeccions de la vida del grups de joves.. ja compartirem amb vosaltres més informació al finals del mes !
Durant el mes d’octubre i part de novembre, s’ha realitzat una investigació exhaustiva centrada en la vida educativa dels joves del barri. Durant gairebé quatre setmanes, hem desenvolupat diverses tasques i accions creatives en col·laboració amb el grup d’estudiants, amb l’objectiu de fomentar la creació de llaços i descobrir qui són les persones que participen en aquest programa.
S’han abordat diversos temes, incloent-hi esdeveniments rellevants i la identificació de marques o senyals a l’edifici de l’institut. També s’han explorat qüestions relacionades amb la identitat del barri i dels joves residents.
D’altra banda, s’han realitzat representacions centrades en la “Generació Porno”, generant una conversa interessant que ha posat de manifest diferents perspectives sobre com se senten els joves. Hem afegit la responsabilitat de reflexionar sobre com reaccionen davant la frase “soc/no soc prou madur per…”. Tot això s’ha dut a terme aprofitant un dia inusual amb mitja classe, mantenint sempre l’objectiu de fomentar connexions i descobrir la identitat dels participants.
A més, hem continuat amb representacions sobre temes relacionats amb pel·lícules, còmics i sèries, amb un treball constant en la relatoria i la posada en escena que s’ha prolongat al llarg del mes de novembre. Aquest enfocament creatiu ha contribuït a enriquir la comprensió dels participants sobre els mitjans culturals i ha fomentat la seva participació activa en les dinàmiques educatives.
Finalment, a finals d’octubre, vam tenir l’oportunitat de gaudir de la visita a l’institut de tres dones nascudes a la Marina del Prat Vermell, que porten a terme processos de memòries comunitàries i són dones activistes molt actives al barri. Durant la sessió, vam pensar en les preguntes per fer-les, i quan van venir les dones, ens van explicar i parlar de qüestions molt interessants: com era la vida quan eren petites, moltes treballaven; el barri tenia una sortida directa al mar, horts i cases econòmiques, fins i tot animals, com si fos un poble. Elles jugaven i feien molta vida al carrer. Van compartir com tot ha canviat i quines oportunitats laborals i experiències de vida, feina o cures van tenir. També vam parlar del cost de les coses en pessetes i com vivim ara en relació amb el passat.
El primer dia, 19 setembre, vàrem veure algunes peces de l’Artista, Carla Rovira, i d’altres col·lectius per poder parlar de formes diverses de les arts vives i de formats i temàtiques possibles: teatre en moviment, arts del carrer, teatre fòrum, dansa i performance, etc. Vàrem terminar la sessió amb un petit exercici de dinàmiques de teatre per veure si el grup es coordinava des de la veu i la paraula.
El dia 26 varem diversos exercicis de grup, i la segona part la vàrem dedicar a generar una minihistòria, escena de l’experiència de migració pe grups de treball: varen sortir històries d’avis, de migracions des de Llatinoamericà, i fins i tot històries des de Rússia.
El tercer dia el grup va compartir històries d’esdeveniments, accidents i marques, ja acompanyats amb la Carla. Després varen fer un exercici de trobar ferides i marques a l’edifici de l’institut i inventar-se una possible història o escena. Ben aviat, us explicarem més coses d’aquestes activitats i altres
Carla Rovira ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc, al barri de La Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc, Barcelona). En aquest blog podreu seguir els moments clau d’un procés obert, amb un final no predefinit. Fins molt aviat!
CARLA ROVIRA PITARCH
Graduada en Interpretació per l’Institut del Teatre i especialitzada en el treball de veu i oratòria. Ha participat en diversos espectacles com a actriu i assessora de veu. El 2015 estrena la seva primera creació en solitari Most of all, you’ve got to hide it from the chicks, guanyador de l’Aplaudiment a la Creació Emergent 2016 del Premi FAD Sebastià Gasch, un espectacle amb nenes sobre el dolor i la relació entre nenes i adultes. A 2016 presenta While the Machine keeps on running, un espectacle amb adolescents d’Ansan a Corea del Sud, espectacle sobre l’enfonsament del Sewol, un ferri que va deixar 304 joves morts de la mateixa ciutat. El 2017 estrena l’espectacle Aüc, el So de les Esquerdes amb la companyia Les Impuxibles, espectacle sobre les violències sexuals i MÀTRIA, premiat amb el premi L’Apuntador 2017 de la Revista Núvol, un projecte que reflexiona sobre la memòria històrica des d’una perspectiva familiar. El 2018 estrena Calla, Hamlet, calla al Festival Temporada Alta, un espectacle que aborda la llibertat d’expressió a partir de l’obra Hamlet. El 2019 participa en el cicle de lectures dramatitzades Clàssics Desgenerats del Teatre Lliure amb el text propi Kill Agamèmnon, versió lliure del mite de Clitemnestra; cocrea La Defensa Alien, espectacle de Jordi Duran sobre l’estat de la cultura actual des de la perspectiva del viatge de Dante al festival Temporada Alta i estrena l‘Amansi(pa)ment de les Fúries conjuntament amb la companyia Parking Shakespeare, una versió feminista de l’Amansiment de l’Harpia de William Shakespeare i és artista resident al Teatre Lliure en el qual presenta Posaré el meu Cor en una Safata, una aproximació a la mort des d’una perspectiva ecofeminista. També dirigeix: Jo encara no somio en gent amb mascareta, un taller final de carrera de l’escola ERAM. El 2022 acompanya en la dramatúrgia l’espectacle EZ de l’artista Elena Zanzu. Estrena a FiraTàrrega ÈXIT THROUGH THE GIFT SHOP, un espectacle i instal·lació sobre els conceptes d’èxit i fracàs en els processos de gestació i guanya el XII Torneig de Dramatúrgia Catalana amb el text El Canvi. El 2023 coordina i dirigeix La ciutat és nostra, espectacle del projecte Escena Pilot del Teatre Lliure amb estudiants de cinc instituts de Barcelona. Es dedica a la docència a l’ESAD d’Eòlia en les especialitats d’Interpretació i de Direcció i Dramatúrgia.
Context de partida de la creació per Institut Montjuïc
El futur ha esdevingut un espai a conquerir. Sembla que ja no podem somiar amb escenaris possibles que permeten la vida, però l’esperança és un dret inalienable. Especialment, si tens encara tota la vida al davant. Amb els escenaris climàtics o la pujada de l’extrema dreta es veu més imprescindible que mai pensar que les coses poden anar bé. Poder pensar futurs vivibles i desitjables és necessari per desitjar la vida, i és el camí per creure que una vida millor és possible. I que, per tant, podem aconseguir-la transformant allò que no ens agrada del que tenim ara. La perspectiva d’un futur millor, d’una utopia, ens converteix en agents de transformació i incidència política. I com que el teatre és un espai utòpic perquè és capaç d’aturar el temps o convertir-lo i doblegar-lo ens és obligatori entomar la tasca de construir nous relats del futur. Conquerir el futur per apropiar-nos-el. L’objectiu és treballar sobre la utopia per crear aquests nous relats.
Ho farem des del debat, des del treball amb materials varis, la documentació i amb la improvisació com a mecanisme.
