Tatiana Donoso EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Sagrera Sant Andreu

El dimarts 9 d’abril, vam anar d’excursió a fer un recorregut d’exposicions. La idea principal era visitar les instal·lacions del museu Tapies que tenen obres tant d’aquest mateix autor com de Chiharu Shiota. Aquesta artista treballa amb escultura i transforma espais, a partir de la idea de l’exploració de l’individu.
Com que el nostre projecte també consisteix a reformar espais, volíem agafar idees. La seva obra omple tota la sala de fils vermells lligats a cadires, a l’habitació contigua hi havia unes quantes escultures de vidre bufat i una xarxa de cuir tintat. Ens va agradar molt, i ens va inspirar pel que fa al que significa transformar un espai sencer.

Després vam anar a veure altres exposicions que ens quedaven a prop; l’obra d’una artista independent que treballava amb molt de tèxtil i la memòria col·lectiva.

I la feina d’Ocaña, que explorava l’homosexualitat des d’un punt satíric. Aquest darrer ens va cridar molt l’atenció a causa de l’acidesa del seu art.

Hem gaudit molt d’aquesta experiència perquè hem conegut artistes que no coneixíem i ens n’hem inspirat

Laia Bayo

El dimecres dia 13 de març vam organitzar una sessió oberta de Creadors en Residència de cara al professorat del nostre institut, de mode que ens vam quedar (gairebé) tots a dinar i a la tarda els hi vam fer la nostra “classe” als professors. La sessió es va desenvolupar així:
En primer lloc, vam presentar que era el projecte Creadors en Residència i els vam estar explicant el que havíem fet al llarg dels dos trimestres que portem d’assignatura, i ens vam centrar en tot el tema dels poemes que havíem tractat i “replicat” a la nostra manera. Un cop els hi vam llegir els nostres poemes, els hi vam fer escriure uns de propis perquè els recitessin en conjunt. Només la consigna va ser el començament de cada frase, tots havien de començar amb la frase “Me acuerdo” i “No hay nada más lindo” (tal com vam fer nosaltres amb la Tatiana).
Un cop van acabar, els vam dividir en dos grups per ensenyar-los els projectes que havíem fet abans: El mapa i el diari-quadern.
La resta de la sessió va ser cadascú explicant els seus propis projectes davant dels professors que preguntaven.

Crec que en general es va gaudir molt, ja que aquell claustre no va tenir res a veure amb els que normalment fan (segons ells deien), i creiem que var ser un moment molt bonic en què van compartir records i sentiments en els quals tothom es veia reflectit entre els altres docents, els companys de feina.

Laia Bayo

• Poemes dels profes:
• Me acuerdo de ese sueño que tuve, y me persiguió durante años. 
• Me acuerdo que odiabas las mandarinas.
• Me acuerdo del primer día que els de 4t van creuar la porta del carrer Segre. 
• Me acuerdo dels meus estius d’infantesa infinits a la Costa Brava. 
• Me acuerdo de las puestas de sol en el pueblo. 
• Me acuerdo de cuando Valentina hacia dibujos mientras explicaba. 
• Recordo els estius d’infantesa jugant a la xerranca. 
• Me acuerdo de cuando yo era estudiante del instituto. 
• Me acuerdo del sol de media tarde acariciar mi cara mientras cerraba los ojos.  
• Me acuerdo de cuando viajaba con una mochila y nada más. 
• Me acuerdo del olor de la tierra empapada en ese pequeño pueblo olvidado. 
• Me acuerdo de las conversaciones interminables con mis amigas después de una buena cena. 
• Me acuerdo… com si fos ahir, de l’emoció d’anar a la barraca amb me àvia a ajudar-la a plantar. 
• Me acuerdo de tu risa contagiosa que me anclaba al presente y me hacía olvidar los problemas. 
• Me acuerdo de los momentos geniales que viví en el instituto. 
• Me acuerdo de la calidez que desprende aquella mano gigante y protectora que me recogía a la salida de la escuela. 
• Me acuerdo de cuando tenía resaca. 
• Me acuerdo de casi nada
• Me acuerdo de que me cabías en la palma de mi mano. 
• Me acuerdo que abans volia recordar. 
• Me acuerdo dels macarrons que cuinava ma padrina 
• Me acuerdo del vestido amarillo. 
• Me acuerdo de aquellos partidos con los amigos hasta el anochecer. 
• Me acuerdo de mis buenos amigos del instituto. 
• Me acuerdo de la cara de alegría de los alumnos cuando les deje: “Avui, course Navette”.
• 
  No hay nada más lindo que perdre’s en nits que no acaben i matins que no arriben. 
• No hay nada más lindo que el cel blau d’estiu. 
• No hay nada más lindo que el sol en mi cara. 
• No hay nada más lindo que ver un amanecer. 
• No hay nada más lindo que trabajar de lo que te apasione. 
• No hay nada más lindo que la respuesta a mis preguntas. 
• No hay nada más lindo que un día de primavera. 
• No hay nada más lindo que llevar-se després d’una nit de tempesta. 
• No hay nada más lindo que una mirada y una sonrisa cómplice. 
• No hay nada más lindo que los abrazos infinitos de Liam. 
• No hay nada más lindo que ver la cara de felicidad de los alumnos cuando entienden las matemáticas. 
• No hay nada más lindo que dar un abrazo a las personas que quieres
• No hay nada más lindo que un día en la montaña. 
• No hay nada más lindo que oler a montaña mientras paseo en primavera. 
• No hay nada más lindo que vaciar tu bufeta después de haber aguantado durante horas.  
• No hay nada más lindo que pasar por ese camino a tu lado. 
• No hay nada más lindo que las sonrisas de mis alumnas al saludarlas. 
• No hay nada más lindo que… arribar a casa u que per la terrassa entri l’últim raig de sol i il·lumini el piano. 
• No hay nada más lindo que escuchar el canto de las golondrinas anunciando que el verano se acerca. 
• No hay nada más lindo que compartir momentos entrañables de alegría y paz. 
• No hay nada más lindo que cantar un gol de la victoria en el último minuto. 
• No hay nada más lindo que perder el tiempo. 
• No hay nada más lindo que tus pues bajo la sábana. 
• No hay nada más lindo que…

La Tatiana ens va proposar un dia d’anar a un parc i fer un exercici d’observació.

A partir d’allà vam començar a explorar un tipus de poesia alternativa, molt diferent de la que ens donen per llegir a assignatures com català o castellà. Fins ara vam fer tres exercicis d’observació i dos com de retrospecció o mirada interna. Els vam recollir en un fanzine.
Primer els vam escriure en paper, després els passem a ordinador i per últim els hem recollit al fanzine.
Ho hem fet per ampliar les nostres capacitats d’observació i conèixer diferents tipus de poesia.
Hem llegit poetes com Vivi Tellas i Francisco Garamona, Joe Brainard i , Mariano Blatt.

Sara Olivero

L’últim dia d’expressió artística abans de Nadal, la Lara (substituta de la Tatiana) va portar-nos a veure el coworking de la Fabra i Coats.
En aquest lloc treballen divers@s artistes, incloses elles dos. Ens van explicar que hi ha un nombre de places disponibles, a les quals pots aspirar presentant un projecte. Si t’accepten, et donen un temps de residència després del qual has de marxar.
Van portar-nos a veure els tallers de totes dues. La Lara ens va ensenyar imatges d’un projecte en què va participar anomenat “Eres basura” que consistia a fer música amb material reciclat.
La Tatiana tenia un espai tancat per treballar, dins hi havia algunes de les fotografies intervingudes amb la mateixa tècnica que ens va ensenyar a classe.
Després d’acabar de passejar per les instal·lacions, ens van portar a baix a fer una activitat final.
Com el treball de les nostres artistes també té relació amb la poesia, ens van proposar que seleccionéssim una frase que ens agradés dels llibres que hi havia a la taula. Després, havíem de pronunciar-la davant del micro mentre la resta de companys feien soroll amb diferents objectes. Tot això va quedar enregistrat, de tal manera que en conjunt quasi semblava una cançó.
Aquesta sessió em va semblar força interessant, especialment l’activitat final, en la qual vam poder tenir l’oportunitat experimentar l’art d’una manera diferent i que ens va deixar a tots amb un bon sabor de boca abans de marxar de vacances.

Sortida a la Fabra i Coats 19/12/23

L’últim dia d’expressió artística abans de Nadal, la Lara (substituta de la Tatiana) va portar-nos a veure el coworking de la Fabra i Coats.
En aquest lloc treballen divers@s artistes, incloses elles dos. Ens van explicar que hi ha un nombre de places disponibles, a les quals pots aspirar presentant un projecte. Si t’accepten, et donen un temps de residència després del qual has de marxar.
Van portar-nos a veure els tallers de totes dues. La Lara ens va ensenyar imatges d’un projecte en què va participar anomenat “Eres basura” que consistia a fer música amb material reciclat.
La Tatiana tenia un espai tancat per treballar, dins hi havia algunes de les fotografies intervingudes amb la mateixa tècnica que ens va ensenyar a classe.
Després d’acabar de passejar per les instal·lacions, ens van portar a baix a fer una activitat final.
Com el treball de les nostres artistes també té relació amb la poesia, ens van proposar que seleccionéssim una frase que ens agradés dels llibres que hi havia a la taula. Després, havíem de pronunciar-la davant del micro mentre la resta de companys feien soroll amb diferents objectes. Tot això va quedar enregistrat, de tal manera que en conjunt quasi semblava una cançó.
Aquesta sessió em va semblar força interessant, especialment l’activitat final, que ens va deixar a tots amb un bon sabor de boca abans de marxar de vacances.

Aquest dijous hem anat a visitar amb la Cremen la Tatiana i la Lara La Fabra i Coats.
Primers ens van fer un visita de la Fabra i ens van explicar que ara és un taller molt gran on diferents artistes de Barcelona poden rebre una “beca” per poder treballar en els seus projectes artistes allà.
Després ens han ensenyat el seu taller i al final hem fet un taller de so on escollem un llibre a l’atzar i llegíem una línia que en crides l’atenció mentre els nostres companys sanaven fent “so” al voltant.
L’activitat va ser bastant bonica i a dames vam poder tenir l’oportunitat experimentar l’art d’una manera diferent.
– Cyane

Al novembre, vam fer un Mapa personal inspirat en el que ens va portar la Tatiana, un mapa brodat de la seva infància al barri de la Trinitat Vella.

Aquesta va ser la primera sessió del mapa:

Vam agafar un paper gran gairebé tots, ja que era l’opció més senzilla. El dilema més gran va ser que no sabíem com fer-ho, així que els que vam tenir més iniciativa vam començar, i els que no, van anar migrant per les taules agafant idees.

Cada mapa s’estava fent de forma diferent, diferents vides, diferents maneres de representar-ho i llocs per a col·locar-hi.

A dins del mapa s’havia de col·locar després un personatge que vam inventar, a partir d’una llista de la compra que havíem fet prèviament.

Uns, van decidir d’on ferien el mapa i quin seria el seu recorregut, altres ja van començar a pensar i dissenyar el personatge al qual donarien vida.

Finalment, en una altra sessió vam acabar-los, però això seria unes quantes sessions després.

Van sortir mapes molt diferents i molt interessants.

(Daina Muñoz)

Un dia en entrar a l’aula ens vam adonar que les taules estaven dividides en diversos grups, amb diferents materials a sobre. En seure’ns amb els grups que nosaltres vam decidir, ens van explicar que havíem de fer, vam començar un projecte nou, que constava en fer un diari de creació a partir de diferents tècniques artístiques, que podia ser cosint, fent un collage amb revistes, dibuixar i afegir paraules o frases d’una cançó que ens agradés… Vam estar diverses sessions treballant en aquest projecte.

Parlant entre tots, va ser un moment molt divertit a l’hora de compartir el que fèiem amb els companys i companyes.

El primer dia, la Tatiana ens va ensenyar una mica del seu treball, que vam veure també en una exposició que té al Centre Cívic Can Basté.

Ens va ensenyar una llista de la compra que té brodada sobre un drap de cuina, i ens va demanar que ens pressentíssim cada un a través d’una llista de la compra, que vam fer a classe i que vam llegir en veu alta perquè ens comences a conèixer.

 Aquestes són algunes de les nostres llistes:

Aquest curs a l’institut La Sagrera Sant Andreu vam començar l’assignatura d’art que tantes ganes tenia de fer. Resulta que aquest any, igual que el curs passat, participem del programa Creadors en Residència. En aquell moment no sabia ben bé de què anava l’assignatura, però ara ja comencem a entendre-ho.
Després de conèixer l’artista convidada, al nostre cas, la Tatiana Donoso, de fer unes sessions amb ella i mostrar-nos com treballa, comencem a veure de què est tracta. Ella és una fotògrafa que fa servir altres tècniques que combina amb la fotografia.
A la segona setmana de començar, a l’octubre, vam anar a veure l’exposició “Un àlbum familiar de cures” estava formada per unes fotografies de situacions quotidianes de l’àmbit domèstic, impreses o brodades en draps de cuina. Totes les imatges estaven acompanyades amb tiquets de la compra amb el temps que es triga a realitzar les accions de les respectives fotografies i l’esforç que aquestes suposen. També hi havia un banc amb fanzines fets pel grup d’alumnes que aquesta artista va acompanyar l’any anterior on els van proposar el seu propi àlbum de cures a les seves cases.
Després vam poder escollir entre alguns dels tiquets de cures que hi havia a sobre d’una taula vam fer un petit “debat” explicant la nostra elecció.
A gran part dels alumnes els hi va semblar que les imatges eren molt simples i que qualsevol persona els hagués pogut fer. Uns altres podien empatitzar millor amb aquestes, i valorar-la d’una manera més profunda. També n’hi havia alguns que no sabien posicionar-se.
El que l’artista volia expressar era el fet que a casa s’han de fer un munt de tasques que no es veuen socialment, ja que es consideren coses íntimes que no passen d’un context així. Que, desgraciadament, per molt esforç i temps que hi dediquem continuaran sent invisibles i no ens seran retribuïdes econòmicament.

Laia Bayo (4t ESO)

Tatiana Donoso ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Sagrera Sant Andreu, al barri de Sant Andreu (Sant Andreu, Barcelona). En aquest blog podreu seguir els moments clau d’un procés obert, amb un final no predefinit. Fins molt aviat!!