Comencem a aprofondir en el bell mig de l’obra,
allò que podem anomenar l’àtom, el centre mediàtic, l’espai físic…
Treballem en la creació del parc d’atraccions Fili FiIi…
Primer ens documentem,
mirem,
escollim opcions …
i…
Li donem vida, per tal de poder incorporar-lo a les nostres vides…dramàtiques…
Anem-hi, allà on sigui…
Jordi Sánchez, Professor.
INSTITUT BARRI BESÒS.
Avui hem anat a La Caldera, convidats a veure un assaig obert de la Laila Tufur, que està preparant un obra per estrenar d’aquí a uns mesos… tot un privilegi!
Hem travessat la Diagonal de punta a punta, desde diagonal mar, fins quasi el Camp Nou a ons ens esperava el Carles Giner.
La Caldera és un centre de creació de dansa que impulsa la recerca artística al voltant del cos i la dansa.
https://www.lacaldera.info/ca/activitats
En han rebut el Javier Cuevas i la Cristina Riera, que ens han fet sentir com a casa, super amables, molt pendents de nosaltres, enfí un 10!
Moltes gràcies, esperem poder col·laborar amb vosaltres en algún projecte!
I qui és la Laila Tufur? Dons…deixem que es presenti ella…
Vaig néixer i vaig créixer a Granada, vaig estudiar coreografia a Reykjavík, Lisboa i finalment em vaig llicenciar a l’Institut del Teatre. El 2017-18 vaig cursar el MPECV del Reina Sofia, i entre 2020/21 el PEI del MACBA. Actualment treballo com a docent al Conservatori Superior de Màlaga. Els meus treballs com a creadora són Mi arma, Monstruo, Cobalto, Carne de Canción i actualment Maja y Bastarda. Amb ells vaig guanyar el Certamen de Maspalomas i el de Madrid, a més de presentar-se a nombrosos festivals aquí i allà. Com a intèrpret he treballat per a Janet Novas, Xavier Le Roy, Jerome Bel, Lipi Hernández o Albert Quesada.
Una autèntica crack, amb una sensibilitat artística brutal…
La veritat és que va ser espectacular, poder veure la Laila, actuant només per a nosaltres, en petit comité… ens presentava el projecte en el que està treballant MAJA y BASTARDA, un espectacle que es preveu brillant.
Eclèctic, amb moltes referències culturals que recorden a Jordi Savall, a Goya, a Federico García Lorca, al sentir musical del poble andalús… un goig tenyit de vermell!
i un cop acabat, el col·loqui, a on vàrem preguntar, contrastar, aprendre… de una artistassa com la Laila!
En definitiva una matinal I N O B L I D A B L E.
I com que no vull fer cap spoiler, faré una picada d’ullet a la Laila… Va por ti!!!
Jordi Sánchez.
Professor.
INS. BARRI BESÒS.
Fa uns dies ens va visitar el Juan Pablo Mazorra, un actor nascut a Mèxic DF i que fa anys que viu i treballa a Barcelona. És un autèntic catalano-mexicà, parla un català excellent i ens ha fet una sessió per apropar-nos el teatre físic o teatre de cos.
Mazorra és també fundador i director artístic de la companyia de teatre independent. Sembla una ximpleria i pedagog de teatre. El 2018 va rebre el premi al millor actor pel monòleg “MIGRANT” al IX Festival de Teatre Independent MUTIS.
Aquí us deixo una magnífica entrevista a on ens explica el seu rol al món del teatre.
El teatre físic és una tècnica d’interpretació teatral que es va començar al segle XIX i que es caracteritza per construir els personatges i les seves emocions mitjançant les accions. Amb aquesta tècnica, els actors poden treballar en monòlegs, diàlegs i en tota mena d’obres teatrals, clàssiques o modernes.
Va néixer buscant la llibertat expressiva i la “protecció psicològica” dels actors, ja que a aquests no els cal “sentir” el que sent el seu personatge, ni cercar en el seu passat ni interior aquestes emocions, ni la qualitat de la seva actuació depèn de l’estat anímic, mental i emocional del dia. Es contraposa al mètode de Lee Strasberg, en què aquest parteix d’emocions per a crear les accions i així crear el personatge.
Alguns directors i desenvolupadors del teatre físic són Antonin Artaud, Pina Bausch, Jerzy Grotowski, Vsévolod Meierhold, Peter Brook, Jacques Lecoq, Eugenio Barba, Étienne Decroux, Ariane Mnouchkine i Tadashi Suzuki.
Desenvolupat per la commedia dell’arte, actualment també fusiona tècniques de dansa, circ, arts marcials, clown, etc.
El Juan Pablo es fa molt ràpidament amb els assistents, ha estat capaç de revolucionar-los en apenes un quart d’hora, els fa moure a dalt, a baix i de repent treu diaris vells i reparteix fulls de diari… Diaris vells???
que tot seguit convertirà en personatges vius…
Dona vida a un diari, que es converteix en una mena de cuc o d’ocell, que ens ataca, que se’ns oposa com si fos la tormenta de vent que volia destruir al mestre del mim Marcel Marceau…
El diari lluita per sobreposar-se als personatges, per atacar-los, per manar sobre la seva voluntat per ser més fort que ells…
Més tard, fem un historia nova, però aquesta vegada és una noticia bona.
Ens ha tocat la lotería. Estem a casa, dormint, ens despertem, agafem el diari, el llegim i descobrim que ens ha tocat i…alegría (Cristal).
Comprovem el nº, el busquem a casa, per tot arreu i el trobem i fem cupón, noticia, cupón noticia… (Eloi).
Anem al Banc a cobrar-lo, anem sense cotxe, caminant per agafar el metro, seiem al vagó, la gente em mira i pensó que em poden robar el bitllet … (Jesús)
Cadascú diu el que vol per recrear una historia, que ara representem junts i sencera sota les paraules del Juan Pablo que s’ho passa d’alló més bé…com els nostres participants.
Em quedo amb les sàvies paraules del Juan Pablo: “Al teatre físic tot és molt gran, molt exagerat…”
I tant! Gràcies Juan Pablo!
Jordi Sánchez.
Professor.
INSTITUT BARRI BESÒS.
Avui hem anat a la Sala Beckett a veure Cacophony, una forma d’acabar la setmana de manera fantàstica.
El dia d’avui era especial per dos motius, el primer és que el traductor d’aquesta obra és l’Oriol Puig Grau, el nostre resident de l’any anterior, 14a Edició de En Residència
i el segon motiu és que el Bruno, ens deixa perquè torna al seu país, el Perú.
Gràcies per la feina feta, la teva vinculació amb el projecte i la teva creativitat… Has treballat molt i molt bé, et trobarem a faltar…
Què tinguis molta sort i…pot ser podries seguir col·laborant amb el nostre projecte des del Perú… Oi Oriol?
Cacophony és una obra de la Molly Taylor, dramaturga anglesa.
https://www.salabeckett.cat/membre/molly/
https://ajuntament.barcelona.cat/joves/es/detail/espectacle-cacophony-de-molly-taylor_99400725317
L’obra parla de les xarxes socials i de com aquestes poden enaltir qualsevol persona a la fama o enfonsar-la, en qüestió de minuts…
Bé, en la propera entrada, veurem l’opinió dels nostres residents…
Un cop més, MOLTA SORT Bruno! i esperem la teva col·laboració des del Perú!
Jordi Sánchez.
Professor.
INS. BARRI BESÒS.
I aquí en teniu d’altres…
MY SAFE PLACE
Diría que tengo dos espacios seguros, uno estar con mis seres queridos y el otro, como diría mi madre, mi cueva, mi habitación. Allí paso la mayoria del tiempo, me gusta porque siempre tuve la habitación compartida con mi hermano, de pequeños
y ahora tengo mi propio espacio, la habitación es cuadrada y pequeña pero con espacio suficiente. Me gusta bailar y allá es donde practico y perfecciono mis movimientos, también veo películas, series y videos de youtube, hago los deberes y de lo que más me gusta comer y dormir.
MI LUGAR IDEAL
Mi lugar ideal es mi habitación es muy normal, es rectangular de color gris, tengo una cama, un armario, una tele y un tocador.
Para mi, mi habitación es como mi vida, lo hago todo ahí como, juego, escucho música, duermo, mucho y muchas más cosas.
Me siento muy segura en mi habitación, me encanta estar sola y apartada.
ESPACIO SEGURO
Mi lugar seguro son muchos lugares, pero si tuviera que escoger uno, sería mi habitación, porque cuando entro estoy sola.
Sí que entran, pero es para dejar algo o decirme algo, etc…
Mi habitación es cuadrada y es de color celeste. Allí puedo hacer mis cosas sin que me molesten, tocar el teclado, estar con el móvil, cuando vienen amigas puedo jugar dentro, sin que me molesten algunos, y, lo más importante ,es que está mi cama, donde puedo dormir y hacer mi siesta de la tarde. También me gusta mucho tener una ventana al lado de la cama y me gusta, ya que veo cómo entra el sol y además tengo un enchufe para el cargador allí al lado.
El nostre lloc ideal, la nostra cova dels secrets…
Jordi Sánchez.
Professor.
INS. BARRI BESÒS.
Comencem per escalfar el cos i la ment…. amb uns tocs de pilota …
Tot seguit practiquem una carta oral improvisant una paraula darrera l’altra.
Cadascú diu una paraula i s’encadenen per a fer un discurs. Cal estar concentrats i ser àgils, característiques que el nostre grup mostre en el dia a dia…
L’Oriol proposa el tema central, com per exemple: fem una carta per demanar un canvi de mòbil, que ha arribat amb la pantalla trencada, comencen la Saray i la Thais.
El Bruno i la Maday fan una carta imaginaria a Santa Claus i la Lesly i la Cristal fan una carta demanant una pizza SENSE pinya!!!! que immediatament és motiu de controvèrsia entre els assistents. Sí, No…
A continuació treballem per parelles, es tracta de dir durant uns minuts allò que ens agrada molt al nostre interlocutor.
Tot seguit, qui ha escoltat es converteix en emissor i dirà allò que no li agrada gens…
Un cop fet…posta en comú…
I l’Oriol prenen notes pel projecte que ja comença a agafar cos…
Ja hem passat l’equador de la sessió i ara es tracta d’imaginar… un espai de confort, el nostre espai a on ens trobem protegits, agust, tranquils…
l’Oriol ha portat llanternes i procedim a apagar els llums i…
a les fosques, buscar un espai propi a la Sala Carlos Díaz, per tal de pensar en el “Nostre” espai personal…
Dit i fet…busquem el nostre espai a la sala, a las fosques, portem una llanterna i ens acurruquem en el nostre espai de confort…cridem als altres per mostrar aquest espai…ens movem a les fosques… i describim als altres aquest espai…
Com per eixemple el lloc del Bruno…
“Mi Lugar Ideal sería un lugar tal y como aparece como en algunas películas que pretenden mostrar el Reino de Dios.
Un lugar bonito lleno de puro césped, con Playas bonitas, en el que se crean bonitos recuerdos, en el que se pueda volver a ver a las Personas que más se amen en este mundo y que ahora podrían estar en ese lugar maravilloso, donde no exista la tristeza, ni el hambre, ni la soledad.
Un lugar tan Hermoso que sea difícil de Imaginar, un lugar en el que puedas volar entre las Nubes y hacer cosas que un Humano no podría hacer en el mundo Terrenal, un lugar en el que aquellos que hayan cometido errores en esta vida puedan entrar después de su arrepentimiento sincero y de Corazón.
Un lugar en el que los Humanos sean más felices,
un lugar muy lejos de lo que alcanza a ser la Tierra y el lugar en el que habita la Humanidad.
Un lugar lleno de Oleadas de Amor, de pura alegría, alejado de la crueldad Humana”.
Gràcies Bruno, per apropar-nos al teu lloc màgic, tan ben descrit…
Jordi Sánchez.
Professor.
INS. BARRI BESÔS.
Acabem trimestre i aprofitem per visitar la “Casa Mare”, és a dir, la Sala Beckett.
Els estudiants estan emocionats pel fet de conèixer una sala de teatre per dins i, un pel excitats, per veure el lloc a on presentaran la feina feta un cop culmini el projecte en el qual están treballant.
Ens ha rebut el Víctor Muñoz que d’una manera molt amena ha dirigit la visita. El Víctor és un home de teatre que viu i respira teatre i que ens ha fet un recorregut fantàstic per les instal·lacions, tot explicant els orígens i la consolidació d’un Obrador de dramatúrgia.
Així dons, hem començat per sentir una introducció a la Sala Beckett: creació i orígens,a la sala garatge llogada pel gran Sanchis Sinisterra al barri de Gràcia, el trasllat al Poblenou, la cooperativa Pau i Justicia , la creació de la nova sala…
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cooperativa_popular_de_consum_Pau_i_Just%C3%ADcia
…a l’antiga cooperativa Pau i Justicia, plena d’història i de vida…
https://beteve.cat/va-passar-aqui/pau-justicia-cooperativa-teatre/
Tot un recital d’informació, molt ben explicada, que tenia els estudiants amb la boca oberta…
Vàrem poder veure, la sala d’assajos, la sala Petita, la sala Gran, les aules…
A la sala Gran vàrem fer parada i allà, el Victor va fer una explicació in situ sobre els diferents oficis del teatre.
Veieu els participants, prenent mides de l’espai on treballaran d’aqui a cinc mesos!
En definitiva, va ser una matinal que els va passar volant i segons ells…havien après moltíssim.
Gràcies Victor i Gràcies Sala Beckett, sempre és un goig visitar casa vostra!
Jordi Sánchez.
Professor.
INS. BARRI BESÒS.
Barcelona.
Bon dia i benvinguda a l’Institut Barri Besòs II
Segona sessió amb la Mihaela Michailov, avui fa fred de debò i comencem escalfant cossos a la sala, falta fa!
Un cop preparats, la Mihaela, comunica una sèrie de premisses: sortirem al carrer a passejar i ens fixarem en una imatge, una persona, un so, una sensació, un color… alguna cosa que ens cridi l’atenció, i que serveixi per a despertar en nosaltres les ganes per escriure. Serà el nostre detonant per a provocar l’inici d’un diàleg, d’un personatge, pot ser… d’una història…
En marxa!
I ja hi som… a la recerca de…
…veiem arbres, gossos, gent a munt i avall, un vellet assegut amb el bastó en un banc, gent entrant i sortint del Tram, Diagonal Mar…
Mira l’Eloi que concentrat…
La Mihaela, vol incorporar el nostre voltant, la nostra quotidianitat, en definitiva, allò que ens envolta com a motiu de creació dramàtica. Ens diu que l’escriptor, no ha de quedar-se a casa, mirant el full en blanc, ha d’aprofitar la realitat que l’envolta i aprofitar-la com a matèria de creació.
Mira la Leslie i la Sarai, que cómodes! Què observaran?
Lauri i Maday en el seu món… De què parlaran?
I…els profes també… Què planegen?
Oh!!! un gosset! pot ser sortirà en un text… El coneixeu?
I l’Oriol, també busca tema… En què estarà pensant?
Dons, au, cap a casa a escriure…
20 minutets d’escriptura i…
I amb tot aquest material, els nostres Creadors…elaboraran …meravelles…
A llegir…
Escoltem els textos, els consells de la Mihaela, són or pur, aporta, enriqueix, recrea… és un privilegi tenir-la amb nosaltres! Sempre positiva, sempre creativa…
Mihaela, gràcies per haver vingut, gràcies per haver ensenyat tant! FINS AVIAT!
Jordi Sánchez.
Professor.
INS. BARRI BESÒS.
Barcelona.
A doua sedinta cu Mihaela Michailov, azi e foarte frig si incepem prin a ne incalzi in camera, e mult!
Odată ce suntem pregătiți, Mihaela ne comunică o serie de premise: ne vom plimba și ne vom concentra pe o imagine, o persoană, un sunet, un sentiment, o culoare… ceva care ne atrage atenția, și care servește la trezire. în noi dorinţa de a scrie. Va fi declanșatorul nostru să începem un dialog, un personaj, poate… o poveste…
Să mergem!
Și iată-ne… în căutarea…
…vedem copaci, câini, oameni în sus și în jos, un bătrân care stă cu un baston pe o bancă, oameni care intră și ies din tramvai, Diagonal Mar…
Uită-te la Eloi care s-a concentrat…
Mihaela vrea să încorporeze împrejurimile noastre, viața de zi cu zi, pe scurt, ceea ce ne înconjoară ca motiv de creație dramatică. Ne spune că scriitorul nu trebuie să stea acasă, privind pagina goală, trebuie să profite de realitatea care îl înconjoară și să o folosească ca material pentru creație.
Uită-te la Leslie și la Sarai, cât de confortabile! Ce vor observa ei?
Lauri și Maday în lumea lor… Despre ce vor vorbi?
Și… și profesorii… Ce plănuiesc?
Oh!!! un catelus! poate va ieși într-un text… Îl cunoști?
Și Oriol caută și el un subiect… La ce se va gândi?
Dons, aw, acasă să scriu…
20 de minute de scris și…
Și cu tot acest material, Creatorii noștri vor… crea… minuni…
A citi…
Ascultăm textele și sfaturile Mihaelei, sunt aur pur, ea contribuie, îmbogățește, recreează… este un privilegiu să o avem alături! Mereu pozitiv, mereu creativ…
Mihaela, mulțumesc că ai venit, mulțumesc că ai predat atât de mult! PE CURÂND!
Jordi Sánchez
profesor.
INS. BARRI BESÒS.
Barcelona.
Bon dia i benvinguda a l’Institut Barri Besòs.
Ens visita la Mihaela Michailov, dramaturga romanesa que participa en un intercanvi d’experiències dramàtiques amb l’Oriol Morales, el nostre resident, dins el programa Fabulamundi de la Sala Beckett.
Avui i demà estarà amb nosaltres la Mihaela per fer un parell de tallers amb els estudiants, i mesos més tard, anirà l’Oriol a fer el mateix a Bucarest.
I qui és la Mihaela? Dons una donà afable, intel·ligent, agradable, carinyosa i una gran dramaturga, així, en majúscules…
A l’inici de la sessió, la Mihaela va fer uns exercicis de cohesió grupal i de mutu coneixement, per anar agafant confiança.
Per cert, en el taller hi són presents dues estudiants del Master de professorat de Llengua i Literatura Castellanes de la UPF, la Layla Boulaich i la Ariana Castrillo que compleixen la primera part del seu Practicum i que amb el seu entusiasme, es converteixen en dues actives participants més!
Preparem l’estratègia de treball…
Cal a dir que el taller havia començat fa uns dies, quan vàrem treballar amb els participants la premsa i, concretament, els diaris i la seva estructura.
Cada alumne havia d’agafar un diari i seleccionar una noticia o article que considerés interessant per tal de escriure a partir d’aquest text.
I apa! a llegir els textos produïts…
En una propera entrada, us ensenyo els meravellosos textos que van produir, l’Eloi, el Bruno, la Saray, la Leslie, la Maday i la Lauri… Increïbles!
I gràcies a L’Oriol i al Victor Muñoz per les seves ràpides i fidels traduccions!
Jordi Sánchez.
Professor.
INS. BARRI BESÒS.
Barcelona.
Suntem vizitați de Mihaela Michailov, o dramaturgă română care participă la un schimb de experiențe dramatice cu Oriol Morales, rezidentul nostru, în programul Fabulamundi de la Sala Beckett.
Mihaela va fi alături de noi azi și mâine pentru a face câteva ateliere cu studenții, iar luni mai târziu, Oriol va merge să facă același lucru la București.
Și cine este Mihaela? Poartă o femeie afabilă, inteligentă, plăcută, afectuoasă și un mare dramaturg, așa că, cu majuscule…
La începutul sesiunii, Mihaela a făcut câteva exerciții de coeziune de grup și cunoaștere reciprocă, pentru a construi încrederea.
Apropo, două studente de la Masteratul de Limbă și Literatură Spaniolă în Predare al UPF, Layla Boulaich și Ariana Castrillo, care finalizează prima parte a Practicului și care, cu entuziasmul lor, au devenit încă doi participanți activi!
Trebuie spus că atelierul a început în urmă cu câteva zile, când am lucrat cu participanții la presa și, în special, la ziare și structura acestora.
Fiecare elev a trebuit să ia un ziar și să aleagă o știre sau un articol pe care îl considera interesant pentru a scrie pe baza acestui text.
Într-o postare viitoare, vă voi arăta textele minunate produse de Eloi, Bruno, Saray, Leslie, Maday și Lauri… Uimitor!
Și mulțumiri lui L’Oriol și Victor Muñoz pentru traducerile lor rapide și fidele!
Jordi Sánchez
profesor.
INS. BARRI BESÒS.
Barcelona.
Aquest curs en acompanya l’Oriol Morales, amb qui conviurem durant el nostre curs escolar, però qui és l’Oriol Morales?
Dons…
Oriol Morales i Pujolar (Figueres 1990) és un autor i director teatral català.[1]
La seva formació teatral es realitza al Col·legi de Teatre de Barcelona on cursa interpretació de text i a l’Institut del Teatre i a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett on cursà direcció escènica i dramatúrgia.
És fundador de Teatre Sense Sostre l’any 2012, una companyia en què ha dirigit espectacles de creació pròpia conjuntament amb l’Aleix Plana. com Si matessim les mares.] i Del que mengen les bèsties.
https://www.timeout.cat/barcelona/ca/teatre/si-matessim-les-mares
Ha estrenat espectacles d’autoria pròpia al Teatre Lliure, la Sala Beckett, el Festival Grec, el Festival TNT o a La Pedrera, entre d’altres.Ha estat ajudant de direcció d’Helena Tornero (Kalimat, Teatre Nacional de Catalunya, 2016 i El Futur, Teatre Nacional de Catalunya, 2019) i Julio Wallovits (Argentinamiento, Sala Beckett, 2017) i assistent de direcció de Joan Ollé. (En la solitud dels camps de cotó, Teatre Nacional de Catalunya, 2017).
És membre del Consell de Redacció de la revista Pausa.
https://www.revistapausa.cat/autor/oriol-morales/
L’any 2018, l’obra de Morales titulada Bruels guanya el Premi Adrià Gual i s’estrena al Festival Grec amb la companyia La Llarga.
Jordi Sánchez.
Professor.
Institut Barri Besòs.
