En aquesta sessió hem començat en rotllana com en totes les sessions. La Valentina no hi era perquè estava comprant fustes per a l’escenografia. Ha vingut també una fotògrafa que es diu Anna Fàbregas i treballa contractada pel Mercat de les Flors. Durant la sessió ha anat fent fotografies que il·lustraran segurament la invitació del dia de l’actuació. 16 de maig. Mercat de les Flors. Ja falta poc.
Hem començat escalfant com fèiem abans, ens posaven una cançó i havíem d’escalfar el cos i l’espai. Després de l’escalfament, hem assajat tota la peça , revisant els errors que fem per millorar-los i així retocar unes parts per a millorar-les també. Ara estem fent parts en parella, duos. Jo vaig amb el Dylan i som els primers en fer-ne un, després el grup del Jose i l’Erik, el grup de l’Aitor i l’Adam i, per últim, el grup del Hassiel , el Toni i el Samuel. Aquesta és l’última escena que hem creat i per això la practiquem molt.
Després de tornar a repassar tota la peça i corregint coses, ho hem tornat a fer de nou, sense errors i ha quedat molt xulo. Hem acabat en rotllana com sempre per a acomiadar-nos. Així ha sigut aquesta sessió.
La peça de Via Injabulo que hem anat a veure al Mercat de les Flors constava de dues parts molt marcades i diferents.
Al principi de la coreografia, quan una de les noies va ha començat a fer moviments com a solista no m’ha agradat, ja que la música que acompanyava els seus moviments ni em cridava l’atenció ni feia moviments que al meu entendre no lligaven amb la música i eren estranys per a mi. M’ha agradat com s’animaven entre ells quan li tocava ballar algú sol, i com gaudien aquell moment ballant.
A la segona part de la peça han començat a interactuar amb nosaltres i a mostrar-nos passos de ball. El que més m’ha agradat ha sigut el flow que tenien. Els moviments eren perfectes, precisos, amb molta precisió com una part en que s’ha utilitzat el claqué, no s’han equivocat en cap dels passos, i es notava que sentien la música, que portaven el ritme a l’interior. Crec que en aquesta segona part, que representaven com si estiguessin en una festa, és com m’imaginaria una festa al seu país, a Sud-Àfrica. Allà me les imagino molt diferents i les persones són molt humils. Un dels tipus de balls que han ballat, ja el coneixia i l’he practicat. És el House i, de veritat, que és molt difícil perquè has de fer tots els passos sense gairebé tocar el terra i ells ho feien perfecte.
M’ha encantat.
————————————————————————————————————–
Dilluns 15 d’abril hem anat al Mercat de les Flors a veure un espectacle que es diu Via Injabulo, d’una companyia sud-africana. L’espectacle estava dividit en dues parts. La primera part de l’espectacle de dansa es deia Form Informs on ballaven una dansa que es diu pantsula. Eren diferents balls com el house dance i altres balls de carrer. La segona peça es basava en les històries dels ballarins i les ballarines de la companyia. El ball com un espai on es poden trobar les persones, un espai comú.
A mi em va agradar molt la primera peça, se’m va passar molt de pressa. A la segona peça se’ns dirigien al públic, i com que cada vegada que ballaven es dirigien a nosaltres, es trencava la quarta paret. M’ho vaig passar molt bé i en volia més.
L’escenografia que hi havia era com una discoteca i tots com que anaven a la seva bola cadascú ballava com volia, però hi havia vegades que tots ballaven alhora. Vull tornar a anar-hi. Ho vaig explicar a la meva cosina i voldríem anar-hi una altra vegada.
————————————————————————————————————–
El 15 d’abril hem anat a veure un espectacle al Mercat de les Flors de la companyia sud-africana Via Kathelong i que es deia Via Injabulo. En aquest espectacle hi havia set ballarines: quatre noies i tres nois. La companyia era sud-africana, com ja he dit, ballaven amb un estil urbà, però no tota l’estona era urbà, també hi havia un moment en què ballaven pantsula que és un ball tradicional africà.
Hi havia dues parts a la peça, eren els mateixos ballarins, però en diferents escenes. en aquestes dues parts, una part era més tradicional d’Àfrica i l’altra, la segona part, era més propera al públic, que érem nosaltres. Quan va acabar l’obra que tenia dues parts de trenta minuts ha vingut el director a explicar com funcionava tota l’obra i els orígens de la companyia.
A mi m’ha agradat bastant, sobretot la segona part que m’ha semblat més xula. M’ha agradat molt l’estil de música i com ballaven. També m’he fixat que utilitzaven recursos com nosaltres, com les pauses que feien.
Ja tenim dia i lloc: 16 de maig. Mercat de les Flors. 11.00 i 18.30.
En aquesta sessió hem baixat a la Sala AAsfàltica amb la Valentina, la Milagros i el Quim, la Cristina ha vingut més tard perquè estava en una excursió.
Hem començat escalfant amb uns exercicis el cos, en rotllana i guiats per la Milagros, és a dir, la Milagros ha conduït l’escalfament. La Milagros ens ha explicat que aquest escalfament el feia quan anava a classes de karate. Després d’escalfar, no hem fet gairebé res nou. Hem començat fent una passada de tota la peça a la italiana. Ho hem repetit dues vegades perquè després la poguéssim fer de veritat. Hem estat practicant sobretot els duos, primer anava una escena i després un duo i així cada dues escenes crec recordar. Hem canviat que quan fèiem la foto del principi no moguéssim el cap cap a un costat, sinó que ens moguéssim el cos com al tros de peça que vam mostrar a la Sessió Oberta.
Sembla que la peça ja està acabada i ara només toca polir-la. Quan ha sigut l’hora, hem fet una rotllana per decidir el nom de tota la peça, al final hem decidit que es diria Lila 40.
I aquí una mica de música que sentireu durant la peça Lila 40.
En aquesta sessió ha tocat anar d’excursió al Graner. El Graner és un espai de creació i residència per a artistes escènics situat a la ciutat de Barcelona. Fundat el 2010, el Graner ofereix suport a artistes i companyies de dansa i altres disciplines escèniques per al desenvolupament dels seus projectes.
A més a més, de les residències artístiques, ofereix diverses activitats com tallers, conferències i espectacles oberts al públic. L’objectiu principal del Graner és fomentar la creació i la innovació en les arts escèniques, oferint un espai físic i recursos per al desenvolupament de nous treballs i la investigació en l’àmbit de la dansa i el teatre contemporanis. ( Tot això és la informació que he trobat a Mr. Google sobre El Graner).
Hem agafat la línia 3 de metro i hem baixat a Plaça Espanya on hem agafat un autobús que ens ha portat fins al Graner. Un cop allà, abans d’entrar a ballar i coreografiar, ens hem assegut en uns bancs que hi havia al parc del davant per a esmorzar.
Hem entrat i hem començat a fer la sessió amb la Milagros i la Valentina. Hem estat en una sala que tenia una taula de llums i una taula de so. Hem començat fent una passada a la “italiana” de tota la peça que ja teníem creada. Després de fer la passada a la “italiana”, hem fet la peça a un ritme normal.
Quan hem acabat la part de dansa i de la peça que estem creant i millorant, ens han deixat programar llums i so de la sala amb les taules que hi havia per a l’obra. Alguns hem après a fer servir la taula de llums, ja que estem involucrats en el grup d’il·luminació o de so. Hem posat filtres de colors amb diferents intensitats lluminoses. Teníem llums frontals (venen del davant), laterals (venen dels costats), panoràmiques (llums que venen del sostre i il·luminen poc, però tota la sala), retalls (un tros de la sala s’il·lumina) i carrerons ( són uns focus al terra que dibuixen un camí de llum).
Després d’aquest matí intens, hem fet una pausa per dinar a la terrassa del Graner on hi havia unes taules. Hem dinat i per postres la Milagros i la Valentina ens han portat galetes i brioixeria.
Després de dinar hem continuat jugant amb els llums i el so per quadrar-lo a l’obra i finalment hem fet una visita guiada i curta al Graner: hi ha una sala gran (on hem estat durant tot el matí), hi ha dues sales petites per a actors/actrius que volen fer la seva creació i que estan al Graner fent una residència. També hi ha habitacions per creadors que volen passar la nit en aquest espai de creació. Ens han explicat que els artistes demanen habitacions al Graner i s’allotgen durant un temps allà per a fer la seva creació. És un centre obert les 24 hores del dia tot l’any.
Durant tot el dia en ha acompanyat un fotògraf professional que es diu Tristan que ens ha estat fent fotos. Aviat les podrem veure. Suposem . I en penjarem alguna en aquest blog.
El dia 13 de febrer ha sigut el dia de la Sessió Oberta. La Sessió Oberta és una sessió on presentem a tot el claustre de professors i professores que estem fent a En Residència i en quin punt estem del procés creatiu.
A les onze, després del pati, hem pujat a la Sala Atenea tots els alumnes de En Residència. Havíem parlat d’anar tots de negre per a la sessió d’avui, amb un petit complement blau que ens havia de portar la Milagros quan arribés. A la una del migdia era l’hora de la veritat. Hem aprofitat les dues hores que queden per la Sessió Oberta per assajar les peces que mostrarem al claustre. La primera part té lloc a la Sala Atenea i la segona part a la Sala AAsfàltica.
A la Sala Atenea hem practicat la primera peça en què utilitzem cadires. Tots teníem una posició o uns moviments per fer amb cadires. Algú es movia abraçada a una cadira, un altre estava al terra assegut en una cadira, una altra es desplaçava entre dues cadira, un altre feia servir una cadira com si fos un caminador, … Mentre sonava Es wird wieder gut de Max Raabe.
Després de practicar-ho quatre vegades, ha arribat la Milagros amb el complement blau que eren uns mitjons. Hem practicat per última vegada l’escena de les cadires i la consigna que havíem de cridar als professors al final de la peça: Agafeu una cadira!
Finalment hem baixat a la Sala AAsfàltica. És una de les primeres actuacions que es fan en aquest espai, és a dir, estrenem la sala. Ens hem posat el mitjons blaus i hem fet una primera passada a la italiana, que vol dir assajar la peça des del començament marcant els punts importants on hi ha canvis. Seguidament hem fet la peça tota sencera per a veure com quedaria dins de l’AAsfàltica. I ha arribat l’hora de la Sessió Oberta. És la una.
Hem pujat a la Sala Atenea, ens hem posat a les posicions que ens tocava a cadascú. Han començat a entrar els professors i les professores. I nosaltres hem començat a fer moviments amb les cadires. Quan m’han sentit cridar ” Agafeu una cadira”, han agafat una cadira i ens han seguit a la Sala AAsfàltica.
A la sessió oberta, després d’acabar la sessió vam estar una estona parlant amb els professors, si hi havia dubtes i vam parlar dels procediments i tot el que vam aprendre, i per exemple, jo vaig parlar de com em va semblar fer això i el treball en grup, i també vaig parlar que jo soc la directora de producció.
Hem anat a veure Firmamento de la Veronal al Mercat de les Flors, un espectacle que parla de l’adolescència i els canvis de la nostra vida.
A mi m’ha agradat. És veritat que no he entès algunes coses, però m’ha agradat com estava organitzat i l’escenari. Els ballarins han fet un tipus de moviment que es diu dissociació. Tots anaven vestits iguals. La música estava molt alta. L’escenari m’ha agradat i la taula, com de so amb un tambor xinès, m’ha agradat, però algunes coses m’han sobrat. La veritat és que el tren que feia com de muntanya russa era estrany. Les llums estaven ben posades, però les persones que s’havien assegut a les primeres files al començament de l’espectacle havien quedat encegades. En general va ser molt xulo, i quan va acabar, vam poder parlar amb el productor de l’espectacle. Li vam poder fer preguntes, dels nostres companys només va parlar un company. Va ser molt interessant i es reflexionava de tot el que havia passat, per què passava tot molt ràpid.
————————————————————————————————————
A mi m’ha agradat molt perquè era molt tètric i això m’agrada. Em va impressionar molt com es movien tan ràpid els ballarins i quan els ballarins es movien per agafar el titella i es coordinaven molt bé amb la música. I la cançó que han utilitzat pel ninot m’ha agradat moltíssim perquè era molt tètrica. El pingüí i l’esquimal no he entès què feien allà, per mi no hi pintaven res.
M’ha impactat la part en què surten molts dibuixos a la pantalla i explica com una història i m’ha agradat perquè no he entès res. Ha sigut la primera vegada que he anat al teatre amb l’institut. M’ha agradat també quan han posat llums als CDs i ens il·luminaven a nosaltres. Ho he trobat molt creatiu. I la tela del fons de l’escenari amb forats amb llums al darrere i que gràcies al fum que havien tirat abans es veien les tires de llum.
L’he trobat original i m’ha agradat molt.
————————————————————————————————————
A mi aquesta peça de dansa no m’ha agradat molt perquè quan vaig a veure un espectacle m’agrada entendre l’espectacle i, en aquest, no he entès gairebé res. Els ballarins ballaven molt bé, però era estrany i no s’entenia la història. Tots anaven vestits iguals, i el vestuari que portaven no m’ha agradat perquè portaven roba de dos colors: blau i taronja, dos colors que junts a mi no m’agrada com queden. Portaven un mono blau amb part del mono taronja. L’escenari i l’atrezzo era molt maco, i va ser molt impressionant quan, de cop, va caure una paret de l’escenari.
La música era com música japonesa i a mi la música japonesa no m’agrada. El que més em va agradar van ser les llums, que van ser molt boniques, sobretot el final que van posar com una tela amb forats i per darrere un raig de llum i feien un efecte superxulo, i quan van sortir el pingüí i l’esquimal.
En aquesta sessió hem pujat a l’Àgora com de costum. Hi havia la Valentina i la Milagros, i com sempre, hem escalfat movent-nos per la sala : havíem d’escalfar el cos i, després d’escalfar el cos havíem d’escalfar l’espai. Escalfar l’espai significa que ens hem de moure per tot l’espai on treballem l’optativa, es a dir, l’Àgora. No podem deixar cap racó sense moure’ns-hi. Després hem fet un exercici en què havíem de moure’ns per tota la sala i passar entre dues persones. Quan la Milagros o la Valentina deien nivell 0, havíem de llençar-nos a terra i desplaçar-nos pel terra. Amb diferents nivells, al nivell 1: molt a prop del terra, però sense arrossegar-nos-hi, al nivell 2: en un nivell mitjà i al nivell 3: gairebé totalment de peu. També hem repetit l’exercici de desplaçar-nos per la sala passant entre dues persones, però cap al final de l’exercici els professors han començat a limitar l’espai per on ens podíem moure: no podíem creuar aquests límits i tampoc podíem tocar-nos ni parlar.
També hem fet el joc de les estàtues, però aquesta vegada quan ens movíem no ens assèiem sinó que ens tombàvem a terra, fent-nos els morts.
En aquesta sessió no han vingut ni la Valentina ni la Milagros perquè el dia abans havíem treballat a la visita del Mercat de les Flors. Hem fet la classe amb el Quim, la Cristina i la Isolda. Hem fet una classe en la tònica de EN RESIDÈNCIA, és a dir, que el protagonisme el tenia el moviment: amb escalfament, algun joc o dinàmica, però vam fer dos exercicis nous.
El primer exercici hem fet l’audició d’una cançó en francès. Seguidament, com que la cançó té dos ritmes, un de lent a la primera part i un altre més mogudet, a la segona part, havíem d’estar-nos quiets al lloc i podíem moure tot el cos menys els peus a la primera part de la cançó i ens desplaçàvem per l’Âgora a la segona part de la cançó. Aquest exercici ens ha servit d’escalfament.
El segon exercici ha consistit en moure’s per l’Àgora sota unes consignes. La consigna 0 era quedar-nos quiets al lloc per on passàvem, la consigna número 1 era moure’s amb normalitat per l’espai i es podia adoptar l’actitud corporal d’una altra persona, la consigna número 2 consistia en mirar algú fixament sense parar de moure’s i no perdre la persona que s’està mirant en cap moment, la consigna número 3 era desplaçar-se pel terra, la consigna número 4 era tocar el cap de la persona que teníem més a prop i la consigna número 5 era fer un salt. Han anat combinant els diferents números alternats tot l’estona.
El tercer exercici ha consistit en inventar-se 5 moviments consecutius, és a dir, una frase de moviment, que havíem de fer amb el cos. Quan ja ho teníem, havíem de sortir davant de tota la classe a representar-la.
També hem fet el joc de les estàtues, i hem estat ballant i jugant. Al final de tot, algunes persones s’han atrevit a ballar amb cadires.
Hem acabat la sessió bastant esgotats i la Isolda, el Quim i la Cristina també.
En aquesta sessió hem anat a visitar el Mercat de les Flors. Hem agafat la línia verda del metro a Roquetes i hem baixat a la parada de Poble Sec. Hem recorregut gairebé tota la línia verda. Des de la parada de metro, hem caminat entre cinc i deu minuts amunt fins on comença Montjuic.
Quan hem arribat, ens han ensenyat l’escenari MAC, que és la sala el més gran que hi ha al Mercat, i ens han explicat l’origen i la construcció de l’edifici. Ens ha fet la visita pels espais, el Toni, el cap de producció del Mercat, i el Lucho, el tècnic d’il·luminació. Com que farem l’obra allà, ens han explicat què hi havia a cada sala. Ens han mostrat moltes coses que hi ha als diferents espais com els llums, la taula de so, els altaveus, etc… Hem passat pels diferents espais de l’edifici com la sala Pina ( en homenatge a Pina Bausch, la coreògrafa alemanya) que és el lloc on actuarem durant el tercer trimestre. També hem pogut caminar pel sostre de la sala MAC que es diu graella, allà és per on baixen els cables dels focus i des d’allà es controla la il·luminació on hi havia una cadena que agafa unes barres de ferro on van enganxats els focus. Aquesta part és una de les parts que més ha agradat.
Per últim i per acabar la visita, ens hem dirigit a l’oficina de producció on hi havia sis persones amb ordinadors: envien correus, organitzen els viatges dels ballarins i ballarines, quadren horaris, calendaritzen els espectacles i apunten les necessitats tècniques i d’atrezzo de cadascun dels espectacles.
Hem fet activitats d’escalfament a l’escenari de la Sala MAC amb la Milagros. Hem jugat a les estàtues amb una petita variant, la Milagros decidia qui abandonava l’escenari i en el seu lloc entrava algú que havia d’imitar la seva posició abans que la música tornés a sonar i ens tornéssim a moure. Hem fet moviments en slow motion. També hem ballat com si fóssim gent gran, nens petits o com ballaríem nosaltres. Per fer aquests moviments hem utiltzat els diferents nivell: baix, mig i alt.
A l’exercici de slow motion, ens hem situat tot el grup al final de l’escenari i hem anat avançant fins al davant amb molta lentitud.
En aquesta sessió com és de costum hem fet la classe a l’Àgora. La Valentina i la Milagros ens han explicat sobre els diferents elements que podem trobar en un teatre com: l’escenari, la taula de llums o la taula de so. També ens han explicat que el Mercat de les Flors és la casa de la dansa a Barcelona, que és un lloc important pels ballarins i les ballarines i que érem uns privilegiats de poder visitar-ho sense ningú i que podríem fer la propera sessió, durant la visita, a la sala MAC que és l’escenari més gran del Mercat. Tot això ens ho han explicat perquè la primera sortida que farem a l’optativa serà la visita al Mercat de les Flors, a Montjuïc.
Durant l’explicació també ens han recalcat que hem de tenir un bon comportament i que hem de fer una visita tranquil.la, que no podem tocar res i que hem de fer cas en tot moment als professors acompanyants, el mediador, les artistes o els tècnics i la gent de producció que ens acompanyaran durant la nostra visita. Hem apuntat algunes preguntes tècniques que farem al llarg de la visita.
Després de l’explicació, hem començat a fer escalfament a través dels jocs de moviment i hem introduït com la setmana anterior els tres nivells: baix ( anant per terra), mig i alt. Hem estat força estona escalfant: havíem d’escalfar els nostres cossos i l’espai, en aquest cas, tots els racons de l’Àgora.
Hem treballat el mateix tipus d’activitats que a la sessió anterior. Hem fet una espècie de passarel.la i , en els desplaçaments, també hi hem introduït els tres nivells. Hem fet el mateix exercici de la passarel.la afegint-hi música. Finalment també hem fet el joc de les estàtues ( amb música ens movem i quan la música para ens hem d’estar quiets aguantant la posició fins que la música torna a sonar).
