Mes: gener de 2024

Publicat a

Els misteris del senyor Burdick

En Pato ens va llegir aquests dos poemes del llibre El alma de las flores de Kaneko Misuzu.

ERES UN ECO

Si digo “¿Vamos a jugar?”,
dices “Vamos a jugar”.

Si digo “¡Tonto!”,
dices “Tonto”.

Si digo “¡No quiero seguir jugando!”,
dices “No quiero seguir jugando”.

Luego, me siento sola.

Digo “Lo siento”,
dices “Lo siento”.

¿Eres un eco?
No, eres todo el mundo.

Aquest poema es va utilitzar al Japó per aixecar l’ànim de la població després del desastre de Fukushima.

UNA ABEJA, UN DIOS

La abeja esta en la flor,
la flor en el jardín,
el jardín rodeado por el muro,
el muro en la ciudad,
la ciudad en Japón,
Japón en el mundo,
el mundo en Dios.

Y… y Dios,
en la pequeña abeja.

Aquest poema és circular perquè tot s’uneix i acaba on comença.

Aquesta setmana la proposta del Pato Mena ha sigut que féssim un dibuix amb una breu història (microrelat), on el lector ha de posar en marxa la seva imaginació. Ho podem fer de dos maneres, una és dibuixar i després escriure una breu història i l’altra és posant a la imaginació la frase i després el dibuix.
Per inspirar-nos en Pato ens va ensenyar un llibre que es diu ” Los misteriós del senyor Burdick”, de l’autor Chris van Allsburg.

Ens ha ensenyat el llibre i hem compartir les sensacions que ens donen els dibuixos, després ho hem fet nosaltres.

En Kevin, alumne de 3r d’ESO que fa  l’optativa explica: “Vaig començar fent el dibuix i després vaig pensar la frase. Em va resultar fàcil perquè ho tenia tot ben pensat”.

L’Ana Paula, alumna de 3r ESO que fa l’optativa explica: ” Vaig començar a fer el dibuix i després vaig fer la frase. Em va costar més fer la frase, perquè havia de tenir algun element inquietant, que creés dubte, en Pato em va ajudar”.

Un cop acabats els dibuixos els hem ensenyat i hem comentat les creacions de cadascú

Ens va semblar curiós perquè alguns eren molt originals i estranys.

Publicat a

Frottage i Collage

Seguim amb propostes molt interessants amb en Pato Mena. En les tres últimes sessions vam estar fent una història que tractava sobre els inicis del nostre institut que, o bé podia ser basada en la història real, o bé podia ser inventada. Aquest projecte tenia una condició, hi havia d’aparèixer obligatòriament un animal. Ens vam posar per parelles (o bé individualment) per a treballar i després vam explicar les nostres històries als companys i companyes.

Com que havíem de pensar en un animal, cadascú va triar l’animal que més li agradava i va crear la història.

“Vaig triar el flamenc perquè la meva història tractava d’un pot màgic que tenia tots els colors del món. Cada color representava una emoció i un element. El color groc era l’alegria i la llum. El color verd representava la naturalesa i l’esperança. El color blau la tranquil·litat i l’aigua. El color vermell la ira i el foc. Per últim, el color rosa representava l’amor i l’animal flamenc. La llegenda explica que el pot de pintura màgic va crear una escola i va alliberar els seus colors i els seus sentiments per tot l’alumnat del ietn. El flamenc apareix cada tres mesos a l’escola fent de Cupido i et concedeix el desig d’estar amb la persona que tu vulguis estar”. (Sara)

Un cop que teníem les històries escrites, vam haver de dibuixar l’animal escollit.

“Vam sentir una mica d’angoixa perquè pensàvem que no ens sortiria, i al final, el resultat va ser molt millor del que pensàvem”. (Aitana)

Aquí el Pato ens va a ajudar i ens va presentar una tècnica nova, que es diu “frottages“. Aquesta tècnica consisteix a agafar paper i colors i anar per l’institut a agafar mostres de textures que ens puguin ajudar per fer el nostre frottage. Va ser una proposta divertida i bastant original perquè vam descobrir textures que no sabíem que hi havia dins de l’institut.

Aquestes textures que vam agafar, les vam utilitzar per donar color al dibuix del nostre animal. Vam retallar les diferents textures que havíem agafat per fer un collage amb el nostre animal.

Un cop vam tenir els collages fets, i veient les decisions que havíem pres a l’hora de triar on posar les textures i colors, en Pato ens van explicar que, de manera intuïtiva, solem combinar els colors seguint un criteri estètic. En Pato ens va dir que hi havia una altra manera de prendre decisions: segons la nostra personalitat. A més ens va explicar quan un dibuix té moltes textures podem posar-hi colors llisos per no saturar-ho tant i evitar el “soroll visual“.

Per últim, ens va explicar la “tècnica dels escacs”, que consisteix a fer servir els mateixos colors o textures en diferents zones de l’animal per equilibrar el dibuix.

Aquí en teniu alguns exemples on es va aplicar la tècnica dels escacs aportant harmonia al dibuix. En el lleó el color taronja amb una textura concreta es repeteix a les orelles i a la cua. En el cas del gat i el poll el color de la cara es repeteix a la cua i les mans.