Acabades les salutacions de costum, i les preguntes i respostes sobre com havia anat la setmana, llibres, pelis i obres de teatre que havíem vist, en Marc ens va proposar, com a escalfament, una activitat de resistència del riure:
En aquest exercici d’aguantar el riure va ser una mica difícil perquè tothom s’estava rient molt perquè no hi havia concentració, però jo si em concentro puc aguantar molt el riure. Va ser una activitat interessant. (Laura Martí)
L’activitat d’aguantar el riure és difícil. No podem parar de riure quan mirem la cara d’una altra persona, i es va posar a riure tothom. Per tant, això significa que no ens hem concentrat en aquesta dinàmica, però és impossible que ens aguanten el riure. Com jo, que no volia riure però el meu cos es va posar a riure. És molt difícil però està bé aquesta dinàmica que hem fet. (Kaixin Ji)
Em va costar bastant fer l’exercici perquè no estava gens concentrada, llavors se m’escapava molt el riure tota l’estona, però realment sabia que podia fer-ho ja que si em concentrava aconseguiria no riure’m. Però igualment em va costar molt perquè el grup no estava concentrat i molta gent estava rient. (Jana Rodrigo)
En aquest exercici ens vam col·locar en una disposició de dos files idèntiques però oposades. Cada persona estava emparellada amb una de l’altra fila, i la missió era no riure. Com en algunes altres dinàmiques, ens vam haver d’esforçar per no riure a l estar molt a prop d’un company, sovint ens reiem ja que la situació era bastant graciosa. (Jordi Aragall)
Esta actividad consistía en no reírse. Teníamos que hacer dos filas, una en frente de otra, y la actividad consistía en no reírse pero algunos no aguantábamos porque la situación era graciosa. Yo soy de risa fácil y me estaba riendo todo el rato. (Alen Siradeghyan)
Després, en Marc ens va distribuir en diferents grups i ens va demanar que confeccionéssim un petit guió que després hauríem de representar:
Acabat el temps per a la creació del guió, el Marc ens va sorprendre, una vegada més!, i ens va demanar que repressentéssim el que havíem treballat però sense paraules! La resta de grups havíem de poder entrendre el que féssim:
No me acuerdo mucho de la historia, pero era como la historia de Caperucita roja en versión terror o miedo. Recuerdo que teníamos planeado apagar todas las luces (porque era de terror) y usando el móvil del público como iluminación. Tenía muchas ganas de hacerlo ya que me pareció una idea original y divertida, pero al final no se pudo hacer. (Hui Wang)
Vam fer un petit guió en un grup que ha decidit el Marc. Jo vaig anar amb la Carlota, l’Alen, l’Ivan i la Jana. No donava temps per fer el nostre guió en aquell dia, però en un altre dia ens va presentar un altre guió nou el Marc. És sobre la història de la Caputxeta Vermella. Un altre grup també tenia la mateixa història però amb diferent forma, de por, de graciós, i de… Ho hem fet repetides vegades perquè el Marc va dir que estava mal o estava massa ràpid o estava… Però ha estat bé, m’ha agradat molt aquesta activitat. (Kaixin Ji)
Jo anava al grup de l’Alen, la Carlota, la Kaixin i la Jana. Havíem de crear una historieta i representant-la. No sabíem ben bé què fer. Al final vam representar la història de la Caputxeta Vermella. A classes anteriors, vam comentar que la Caputxeta Vermella té diferents variacions. Doncs vam fer la nostra pròpia variació. M’ho vaig passar bastant bé fent la representació i intentant, amb el meu grup, crear una bona historieta. (Ivan Egido)
El Marc ens va dir que féssim un guió sobre la Caputxeta Vermella però havíem de canviar la història de manera que fos un conte dramàtic i amb la condició de que no podíem parlar; tot ho havíem de fer amb gestos. Jo era la Caputxeta Vermella i havia d’amagar-me dins l’armari per a què el llop no pogués menjar-me, però quan estava entre els braços de la Jana, que era qui feia d’armari, vaig començar a riure perquè em feia gràcia com els meus companys feien la representació. Em va semblar molt divertit de fer. (Carlota Enseñat)
Nosaltres vam fer una escena que era la de la caputxeta vermella però una mica diferent, i el Marc ens va posar una condició: que no podíem parlar. Jo feia d’armari, va ser molt divertit ja que la Carlota s’havia de posar dins meu i els meus braços eren les portes, llavors quan estava “dins de l’armari” realment semblava que l’estava abraçant. Em va semblar molt original la nostra escena i m’ho vaig passar molt bé mirant-la i fent-la. (Jana Rodrigo)
Se’m fa de molt gust fer d’actor i actuar, fer les meves pròpies històries i compartir-les. En aquest cas el Marc ens va dir que féssim una actuació en un grup de 4. Abans d’actuar en Marc ens va dir que no podríem parlar: doncs tot el diàleg que teníem preparat no va servir per a res. Vam haver de canviar tota l’actuació perquè la gent entengués el que volíem expressar. Això va ser el més interessant d’aquella sessió. (Cristian Onarri)
Aquesta activitat va estar molt xula, despertava la nostra creativitat al inventar-nos una petita història, i després la representàvem. Ens va agafar desprevinguts el que ho haguéssim de fer amb mimica ja que parlant és més fàcil i queda la història més clara, però amb això li va posar la gràcia de que els altres grups haguessin d’endevinar la història. (Marina Giménez)
Pràcticament aquesta va ser una de les meves activitats preferides; per a mi la millor part va ser la de crear una història entre tot el grup, encara que interpretar-la també em va agradar. (Clara Ferrarons)
En aquesta activitat, el Marc ens va dir que inventéssim una història on passés un problema i a veure com el resoldríem. Nosaltres vam fer una història d’un perruquer que no tallava els cabells com els seus clients demanaven. Quan vam tenir la història feta, el Marc ens va sorprendre perquè ens va dir que ja no podíem canviar la història però que havíem de fer-la sense parlar. Clar, nosaltres ja teníem un guió i per tant vam haver de fer els gestos el més exagerat possible perquè es veiés ve el que volíem dir. Va estar bé al final. (Laia Herrero)
Me pareció graciosa la actividad en la que nos teníamos que poner delante de algún compañero, porque la verdad es que no suelo fijarme mucho en las caras de las personas que conozco y mucho menos en la de la gente con la que no suelo hablar normalmente. Me gustó mucho lo del actuación grupal, porque la verdad es que me trae muchos recuerdos de la primaria. Solíamos hacer muchas actividades grupales de actuación: mudos o con frases. Aunque me salían fatal porque siempre me entraba vergüenza de repente… (Xiaoyu Liu)
L’activitat em va encantar encara que m’hagués agradat més si hagués pogut fer alguna cosa més. (Kolna Smith)
Em va agradar moltíssim aquest dia, va ser tope divertit perquè em semblava que feia teatre de veritat, perquè ens va posar en grups el Marc i va dir que ens inventéssim una història, com la de la caputxeta vermella. Ho vam fer tots molt bé i em vaig divertir molt. (Ramandeep Kaur)
Per començar avui hem fet una activitat per veure si podíem aguantar el riure. Per poder fer això ens hem col·locat en dos files mirant-nos els ulls. Després per grups ens teníem que inventar una història i, sense dir res, representar- la amb mimica. El públic havia d’endevinar de què anava la història, i si l’endivinaven, volia dir que havíem fet molt bé l’actuació. Aquesta activitat va ser molt divertida fent les dues coses, ser públic i fer la història. (Adrián Brosel)
Esta actividad estuvo muy divertida, tuvimos que ponernos por grupos y preparar una escena muda. Después de decidir qué escena hacer, salimos delante de todos a representarla, y los otros que miraban la escena tenían que adivinar qué hacíamos. A mí me dio un poco de vergüenza pero como salí com más gente me dio menos vergüenza. (Mara Solé)
Mi grupo tuvo que improvisar un poco porque Marc nos dijo que no podíamos hablar. También me tocó hacer de Caperucita y me lo pasé muy bien, todos se rieron, y eso me gusta porque siento que hago bien mi actuación. (Sebastián López)
Aquesta activitat consistia en construir una història i després fer-la igual però sense parlar o exagerant molt els gestos. Em va semblar una activitat molt divertida i original. (Quique Pons)
Vam posar-nos un en u petit grup i vam fer un diàleg. Després vam sortir a interpretar-lo. El nostre no va sortir molt bé perquè faltaven moviments, que ens aclarísim els dubtes. (Estefany Padilla)