Si Marcel Proust va confeccionar un qûestionari amb 30 preguntes, avui en Marc ens ha proposat un altre amb 20 preguntes. Continua tractant de conèixer-nos per a crear els personatges teatrals inspirats en nosaltres. Quin honor!
1. Quin és el teu color preferit?
2. A quin país o ciutat t’agradaria viure?
3. Qui et cau malament (persona real o fictícia)?
4. Inventa’t el nom d’una mascota.
5. Quin súper poder t’agradaria tenir?
6. Quin personatge de ficció t’agradaria ser?
7. Què t’enduries a una illa deserta (només dues coses)?
8. Quina és la teva paraula preferida?
9. Quina és la paraulota o l’insult que més t’agrada dir?
10. Quina és la teva pel·lícula favorita?
11. Creus que existeix la vida intel·ligent fora de la Terra?
12. Creus que existeixen els fantasmes o esperits?
13. Quin famós viu t’agradaria conèixer?
14. Què et fa por (fòbia)?
15. Com t’agradaria que fos la família que formaràs?
16. Quin és el teu menjar preferit?
17. Si puguessis triar viatjar en el temps, aniries al passat o al futur?
18. T’has pegat mai amb algú?
19. Què creus que no faràs mai a la vida?
20. Quina pregunta que no t’he fet t’agradaria que t’hagués fet?
Aquí en teniu algunes de les respostes que va llegir el Marc:
El Marc Artigau ens va proposar una activitat molt diferent, però relaxada. En Marc està escrivint una obra de teatre que després nosaltres representarem. Per agafar idees de les escenes, el Marc ens va fer una sèrie de preguntes, concretament 20, per saber més sobre nosaltres. No era una activitat moguda ni divertida, però et feia pensar i donaves la teva opinió. Et feia preguntes com per exemple “a quin famós voldries conèixer?”, “quin superpoder voldries tenir?” o “quina és la teva pel·lícula preferida?”. Al final vam llegir algunes de les respostes, i va ser molt interessant. (Ivan Egido)
En aquesta activitat es tractava de fer una mena de test, en el que el Marc ens feia preguntes “random”, i havíem d’apuntar la resposta en un full. No sé exactament per què va fer servir aquesta activitat, suposo que per conèixer-nos més, o més aviat perquè el Marc ens conegués més a nosaltres i pugui escriure les nostres històries, però la veritat és que m’ho vaig passar molt bé: m’encanta fer tests! (Clara Ferrarons)
En aquesta sessió el Marc ens va fer un qüestionari. A l’hora que ens ho va explicar ja estava intrigat per quines serien les preguntes que ens faria, o quin tipus de preguntes serien. Jo pensava algunes respostes per si sortien unes preguntes que m’imaginava. Ell va començar a fer les preguntes, però al moment ens va dir que només podia haver-hi una resposta per pregunta. Quan va començar, el dilema era quina resposta creia que era més adequada, i quina havia d’escollir. Hi havien preguntes tipus quin és el teu insult preferit (personalment, com que uso diferents tipus d’insults cada dia, m’era difícil escollir un de concret, hi faig servir tants que no sabia escollir un com a favorit). Després, a mesura que va anar avançant el qüestionari, les preguntes no eren ni usuals ni inusuals. Després va començar a llegir algunes de les respostes, i era graciós escoltar-les i comparar-les. (Cristian Onarri)
Van haver-hi preguntes que se’m van fer difícils de contestar encara que la majoria fossin preguntes majoritàriament normals o més habituals de preguntar a algú que no coneixes. Hi havien d’altres que aprofundien bastant més, preguntes sobre tu, com per exemple: les teves pors, etc. Tot i així, fer preguntes em va agradar bastant, per no dir que em va agradar molt. Trobo que de tant en quan hauríem de fer això. Encara que jo sé que bàsicament aquesta activitat ajuda el Marc a fer les seves històries/els diàlegs de cadascú, podríem fer preguntes i respostes ràpides i poder reflexionar sobre allò sigui el que sigui. (Laura Martí)
Esta actividad me hizo pensar mucho sobre mis gustos, mis pensamientos, mi futuro, etc., pues había preguntas que nunca me las hice, porque pensaba que sería innecesario, pero ahora me doy cuenta de que había preguntas que me parecieron importantes y otras me hizo recordar mi yo de pequeña. Me di cuenta de que no me “actualizaba”, quiero decir, había gustos y pensamientos que tenía de cuando era pequeña que ya no los tengo, pero como si se me terminaran de encajar y sigo pensando que tengo esos gustos que ahora ya no tengo. (Hui Wang)
Aquest dia va ser molt divertit, vam fer una actividad per saber com som. El Marc va dir que agaféssim un full i un boligraf i cadascú havia d’apuntar el que ens diria, com per exemple, quin es el nostre color preferit i moltes més coses, fins a 20 preguntes. I quan vam acabar, va agafar algunes respostes i les va llegir. (Ramandeep Kaur)
Aquesta activitat em va agradar perquè vam fer una cosa diferent que no era una activitat moguda. Era un qüestionari de 20 preguntes per saber més com som perquè el Marc ha de fer una obra de teatre sobre nosaltres. A mi aquesta activitat em va fer pensar perquè et preguntava coses com: què no faries mai a la vida? Em va semblar molt bona activitat per conèixer-nos més i, com que no era com les de sempre, em va agradar. (Laia Herrero)
El Marc ens va proposar una activitat bastant diferent, no ens havíem de moure, simplement havíem de contestar preguntes molt simples, en alguns casos amb un sí o un no ja era suficient. Crec que el Marc ens va proposar aquesta dinàmica per conèixer-nos millor i poder escriure unes millors escenes sobre cadascú de nosaltres. Em va semblar molt interessant perquè em va fer pensar sobre gustos o opinions meves al fer-me aquelles preguntes. (Jordi Aragall)
Em va agradar molt aquella activitat ja que em va fer sentir escoltada, vull dir, vaig poder dir la meva opinió i això em va agradar ja que hi havien preguntes que ens va fer que mai ningú no m’havia fet abans. Encara que també em vaig estressar molt perquè sóc molt indecisa però em va fer reflexionar, encara que fossin tonteries. Em va semblar una activitat diferent i original. (Jana Rodrigo)
En aquesta activitat, en Marc ens fella preguntes, com per exemple quin era el nostre color preferit, i nosaltres havíem de respondre en un full. Després en Marc va llegir algunes de les respostes en veu alta. Algunes de les preguntes em semblaven una mica ‘’estranyes”, com la de quina és la teva paraula preferida; no sabia que posar perquè mai ho havia pensat. No se ben bé quina era la finalitat d’aquest exercici, però va ser entretingut de fer. (Carlota Enseñat)
Estábamos con Marc y nos dijo que haríamos una actividad de 20 preguntas: “1. Quin és el teu color preferit?” “2. A quin país o ciutat t’agradaria viure?”, etc… Al acabar las 20 preguntas, le dimos las hojas y empezó a leer algunas respuestas; salieron algunas divertidas. (Mara Solé)
M’ha agradat l’activitat perquè feia unes preguntes que per a mi s’havien de fer abans. Són molt senzilles però donen molta informació. Amb algunes preguntes estava indecisa perquè ningú, ni jo mateixa, m’havia fet aquestes preguntes abans. (Estefany Padilla)
Aquesta activitat la trobo original i molt curiosa. Aquestes 20 preguntes, que no saps per què les farà servir, són intrigants. Jo em vaig qüestionar el perquè i encara no sé per què vol saber el meu color preferit, ni tampoc sé per què vol saber a quin pais vull viure, però jo vaig pensar que si ens ho demana es tindrà que fer, no és ni una cosa privada ni res, l’únic que havíem de fer era escriure les respostes d’aquelles preguntes que potser són insignificants o que potser a ell li ajuden molt. (Quique Pons)
Me parecieron interesantes la mayoría de las preguntas que hizo Marc, ya que siempre es interesante saber lo que piensan o qué harían los demás delante de las mismas preguntas o retos que tú. No sé si me entienden si lo explico así pero, si no, les voy a poner un ejemplo: Estás encerrado en una especie de celda con otras personas (¿que por qué con otras personas? Pues no sé, porque sí!), delante de tres puertas y tienes que elegir obligatoriamente una sabiendo lo que hay detrás de cada puerta, ¿cuál elegirías? Pues a mí me gustaría saber cuál elegirían los otros, y sus motivos, porque los humanos suelen ser criaturas que cambian de opinión de un momento a otro. Puede que decidas cambiar la elección después de escucharles… o, al menos, eso creo. (Xiaoyu Liu)
Més tard en Marc ens va proposar confeccionar fotografíes grupals d'”emocions”. La resta havia de tractar de saber quina emoció era:
Aquesta activitat pot semblar fàcil però realment no ho és, costa bastant agafar la postura i l’emoció perfecta amb la cara per a què els companys puguin esbrinar-la. A part d’això va ser un exercici divertit que em va agradar força. (Laura Martí)
En Marc ens va proposar fer una activitat de representar emocions/sentiments, però havíem d’estar immòbils, com si fos una foto. En el moment que ens ho va explicar vaig pensar que seria fàcil, així que vaig sortir de voluntari per fer l’activitat, però a l’hora d’expressar l’emoció, va ser tot un caos: primer no sabia com respresentar l’emoció, tenia dubtes de si no la representava bé o es podia confondre amb una altra; després les persones que havíem de fer la “foto amb emocions” ho fèiem tots per separat i no s’entén bé. Després ens va explicar que havíem de fer-ho grupal i que no tinguéssim vergonya, que havíem de cooperar amb els nostres companys. Després de 3 intents vam començar a entendre-ho. Al final vam fer el canvi amb els altres companys que no ho havien fet encara. Doncs ara que estàvem sentats havíem d’endevinar quina emoció expressaven ells. També va ser un caos però va ser divertit. (Cristian Onarri)
Em va semblar interessant veure la gent fer l’activitat d’expressar les emocions que ens deia el Marc, ja que hi havia gent a qui mai havia vist abans amb cara de por, de sorpresa, de misteri… I em va fer riure i divertir-me veure quina cara feia cada persona, sobretot amb les que no em porto i que no em parlo, i com hi ha gent de classe que molts cops només la veig callada, doncs em va divertir veure les cares que feien. (Jana Rodrigo)
Finalment, vam jugar a fer sacs:
Fer sacs és un joc que segur que tothom hem jugat alguna vegada, pero aquesta vegada teníem condicions diferents, tipus fer mig sac, o fer sacs de 3 i que només un peu pugui tocar el terra. Com l’activitat era a contrarrellotge, tenies la pressió de que el temp corria en contra teva, aixi que tenies que pensar ràpid una solució. (Cristian Onarri)
I a passar-nos fruites:
Aquesta activitat consistia bàsicament en una rotllana i, per passar el torn a un company, havies de dir poma o pera (depén si volies anar a l’esquerra o a la dreta) i senyalar-lo, o bé dir plàtan senyalant un altre company que no estigués als teus costats. Aquest és un exercici que s’ha de fer ràpid per confondre les persones que estan a la rotllana i també s’ha de saber escoltar i, si no t’enrecordes d’algo, poder agafar el torn bé si te’l passen. Va ser graciosa aquella estona, m’ho vaig passar bé però pot arribar a fer-se pesat. (Laura Martí)
Aquest joc sempre em fa estar molt concentrada, i a la mínima que em distrec o em perdo ja m’equivoco, que és el que em va passar. Al principi estava molt atenta i quan m’arribava responia ràpid i bé, però quan ja portàvem una estona em vaig distreure i quan em va arribar em vaig equivocar i em vaig eliminar. Em va fer una mica de ràbia perquè per un moment de distracció vaig deixar de jugar. (Jana Rodrigo)
Després de fer les preguntes vam fer una sèrie d’activitats molt entretingudes. Una d’elles era expressar una emoció com si t’anessin a fer una foto, i només veient la foto, es sabés quina emoció es representa. L’altra activitat era una mica més senzilla. Havíem d’agrupar-nos per grups de gent, segons les indicacions del Marc. L’última activitat va ser la meva preferida. Tractava de posar-nos en rotllana i seguir les indicacions següents. Quan era el teu torn, havies de passar-li el torn a algú. Si el tenies al costat dret, deies poma. Si el tenies al costat esquerra, pera; i si no el tenies al costat, plàtan. Era molt divertit i entretingut. (Ivan Egido)
Em va agradar que féssim aquesta activitat perquè així ens podíem conèixer una mica més, i a més vam passar una bona estona ja que algunes respostes eren força gracioses. També crec que ens va fer aquest qüestionari per inspirar-se a escriure les històries de cadascú. Després vam fer fotografies emocionals: el Marc ens deia una emoció i per grups havíem de fer una postura que representés el que ens havia dit, i així fer que l’altre grup adivinés l’emoció. Cap al final de la classe vam jugar a fer grups de les persones que ens digués el Marc; és divertit jugar a aquest joc perquè crec que ens activa i ens emociona una mica a tots. També vam fer el joc de passar fruites que trobo que es un joc divertit i liós. (Marina Giménez)
Aquell dia, el Marc va preparar 20 preguntes per preguntar-nos. Les preguntes eren fàcils, però he hagut de pensar molt de temps. Hi havia moltes preguntes que mai havia pensat, i que mai crec que podria respondre, però està bé que ens preguntés i ens fes pensar. I després vam fer la dinàmica de fotografies grupals, que era molt divertida i em va agradar molt. Però no és tant fàcil com quan ho veus, hem d’aguantar sense moure’ns, fins que els altres companys ho endevinen, però realment és fàcil i és divertit. (Kaixin Ji)
Yo no estuve en esta clase pero se ve entretenida y chula. Seguro que se lo pasaron todos muy bien. (Sebastián López)
El qüestionari va ser bastant entretingut però no em va agradar massa. (Kolna Smith)
Este día no fui a clase. Pero por lo que he visto en el blog fue una actividad interesante.
(Alen Siradeghyan)
Hoy hemos hecho una actividad escrita que trataba de lo siguiente: nos ha pedido una hoja y un boli y nos ha dicho que nos haría 20 preguntas y que las teníamos que contestar. Para ser una actividad escrita ha estado muy chula porque al final hemos leído las respuestas de los compañeros y han sido algunas sorprendentes. (Adrián Brosel)