De nou el tacte, amb abraços i música,
taló amb taló i braços com un centpeus,
cada vegada més a prop, fins a un dit de la cara de l’altre,
fins a sentir l’alè del altre!
L’activitat protagonista d’aquesta entrada es basa en unificar cossos. A mi, personalment, em va semblar molt interessant, pot ser bastant impactant que un grup de persones es mogui tant juntes i igual. És un exercici de lo més semblant al fet anteriorment, els cors grecs, ja que també es tractava d’estar en un moviment unificat i igual. M’agraden molt aquest tipus d’activitats tot i que crec que són més útils per millorar l’expresivitat corporal més que el teatre. (Jordi Aragall)
En aquests exercicis de comunicació que vam fer, que per cert van ser una mica estranys però bastant divertits, t’entrava el riure a vegades, jo crec que és perquè en el nostre grup de companys també hi hagi encara més cohesió entre nosaltres. A l’hora de apropar-nos fins sentir l’alè de la persona del mitg havies d’estar centrat perquè depèn el company que tinguessis era fàcil riure. El joc de taló amb taló al principi, abans d’agafar com realment s’havia de fer, ens va costar una mica la sincronització, jo crec que per falta d’atenció dels nostres companys. (Laura Martí)
Ese día cuando alguien fallaba fallábamos todos y me pisaron y me estresé y me reí. Fue una mezcla de emociones muy fuertes. Me lo pasé muy bien. (Sebastián López)
L’exercici d’anar-nos apropant fins a estar el més apretats i junts possibles no em va agradar gaire, vull dir, és que ni em va agradar ni em va desagradar, simplement no li vaig trobar gaire sentit i no sabia per què servia; mentre el feia estava pensant què estem fent? En fi, que va ser un exercici indiferent ja que, sincerament, no em va dir res. De fet, en alguns moments em vaig sentir una mica incòmoda estant tan a prop de la gent i crec que això va fer que no m’agradés gaire fer-lo. (Jana Rodrigo)
No sé per què vam fer aquesta activitat però va ser divertida. Quan les dues persones que tenia jo al costat s’anaven apropant a mi m’entraven ganes de riure i era difícil aguantar, i quan era jo qui m’havia d’apropar a la presona del davant, com ell era molt alt i jo i el Quique, que eren els que estàvem al costat, som baixets, li arribàvem per l’alçada de les espatlles. (Carlota Enseñat)
Aquest dia va ser molt divertit perquè el Marc ens va posar en tres files i les files del costat tenien que anar donant pasos i la fila del mig tenia que quedar-se parada sense moure’s, i era molt divertit perquè ens teníem que posar al costat de la cara de les persones que estaven al mig i era sense parlar i riure. Quan es van posar al meu costat, em vaig posar molt nerviosa. (Ramandeep Kaur)
Esta actividad fue un poco rara y me puse nerviosa cuando estaban a un dedo de mi cara. Se trataba hacer tres filas y las dos de los lados se iban acercando a la fila del medio, cada vez más cerca de la cara del de delante suyo; teníamos que ponernos a un dedo de su cara. Era más incómodo si eras la persona del medio que si eras la de los lados. (Mara Solé)
En aquesta activitat, el Marc ens va dir que havíem de seguir les seves ordres. Que representaríem un centpeus, que hauríem de juntar-nos tots, ens tendríem que coordinar tots perquè l’activitat sortís bé. (Cristian Onarri)
¿Puedo decir que no me gustó la actividad? Bueno, me da igual porque lo voy a decir. Nunca, que yo recuerde, me gustaron las actividades que se hacen a una distancia, cómo lo digo… muy… corta. Tengo como una especie de hábito de no acercarme tanto a las personas “conscientemente”, o sea, sabiendo lo que estoy haciendo. De hecho, por lo general, ni siquiera miro a los ojos de las personas a las cuales tengo muy cerca cuando les hablo…, pero ese no es el caso ahora. Simplemente, lo que quiero decir es que no me gustó mucho, pero tampoco es como que “ah, lo odio”, pero… no me gustó. (Xiaoyu Liu)
Era gracioso ver cómo todos nos intentábamos mover coordinados y después acercarnos más y más. Yo casualmente me quedé en el exterior pero supongo que el que estuviera en el centro estaría bastante mareado. Fue guay. (Sebastián López)
Acabades aquestes dinàmiques, el Marc ens va demanar pels deures. Havíem de portar tres frases memoritzades. Encara no sabíem per a què.
(Paralingüística.) Havíem de dir les nostres frases amb l’emoció que ens digués el Marc.
En aquesta activitat es tractava de que fèiem unes frases que ens les apreníem de memòria i les dèiem amb l’emoció que ens deia el Marc. Va ser divertit perquè hi havia una frase que algú deia que tenia ganes d’anar al lavabo a fer “caca” i li demanava el Marc que ho digués com si volgués demanar matrimoni i l’altre que li contestés amb la seva frase però intentant expressar que sí o que no. Va ser divertit aquella part. (Laia Herrero)
Les tres frases de deures que havíem de portar memoritzades no teníem ni idea de per a què eren, fins que en Marc a alguns de nosaltres ens va fer recitar-les amb un company, i ell, amb una d’aquelles tres que decidia, ens feia dir-la amb una emoció diferent. Va ser interessant i depèn la persona costava més expressar-se. (Laura Martí)
Vam començar la classe amb unes dinàmiques més estranyes de l’habitual… però van ser divertides, sobretot la primera; es tractava d’abraçar-nos, MOLT junts, i intentar caminar, com un centpeus, però amb bastants peus més. Després vam fer més dinàmiques. En acabar-les, el Marc ens va preguntar si havíem fet els deures (pensar-se tres frases i apendre’s-les de memòria), i d’aquelles persones que ho havíem fet, en va triar unes quantes, per fer una dinàmica. No vam sortir tots, però a vegades és bo veure les coses des de fora, sobretot si ets vergonyós/a, ja que pots veure com els altres també fan el “ridícul”, i no passa absolutament res. El que havien de fer aquestes persones era dir les seves frases, amb l’emoció, o de la manera que deia en Marc (exemples: demanant matrimoni, amb tristor o amb atacs de riure). (Clara Ferrarons)
Em va divertir molt actuar amb el Jordi, em va fer bastanta gràcia, encara que jo crec que ho vaig fer bastant malament i no em va agradar gaire com vaig “actuar”, de fet, en algun moment vaig passar bastanta vergonya, ja que fer activitats d’actuar davant de la classe a vegades em fa una mica de vergonya, cosa que he de millorar, ja que, si vull ser actriu i em fa vergonya actuar davant de la classe, doncs… ho porto clar xD! (Jana Rodrigo)
Aquesta activitat va ser divertida i molt interessant. A mi em va tocar sortir i vaig passar molta vergonya. Era força difícil, sobretot si et toca fer-ho amb una frase que no concorda amb l’emoció o la situació que et deia el Marc. (Marina Giménez)
En esta actividad Marc nos había puesto deberes, teníamos que traer memorizadas 3 frases. La actividad consistía en que Marc escogía a 2 alumnos y escogía una de las 3 frases de cada alumno y nos pedía que la dijésemos de diferentes formas (tristes, pidiendo matrimonio, felices…). Mi pareja fue Carlota. (Alen Siradeghyan)
Gracias a esta actividad me doy cuenta de lo importante que son las expresiones corporales, bueno, en realidad ya sabia de eso pero nunca le di tanta importancia. Estaba muy avergonzada pero que MUCHO, MUCHO: yo quería exagerar las emociones que me decía el Marc ,pero a la vez no quería porque me da mucha vergüenza y al final terminé no haciéndolo y ahora me arrepiento. (Hui Wang)
En aquesta activitat vam treballar la forma d’interpretar, a través de l’entonació, tipus d’emocions, amb unes frases que ja en teníem de pensades. Era dificil, a més era graciós, veure com interpretàvem emocions amb frases que no tenien res a veure. A una companya li va tocar demanar matrimoni amb una frase que no tenia res a veure. Ho vaig passar molt bé. (Cristian Onarri)
Vam acabar amb una nova dinàmica, una d’animals (amb sorpresa per a l’Ivan). Aquí els preliminars:
Una d’animals i l’Ivan…
En aquest recull de dinàmiques n’hi ha d’entretingudes, i de més avorrides, però totes són interessants a la seva manera. Una de les que més em va agradar va ser la de fer diàlegs i frases, aplicant emocions i sentiments que ens digués el Marc. El Jordi li demanava matrimoni a la Jana, però ho feia dient “tant se val d’on venim, si del sud o del nord”. Era massa graciós. Una altra activitat era caminar molt a poc a poc, amb l’objectiu d’apropar-te molt a la persona del centre, i estar molt a prop però sense tocar-la. Un altra va ser caminar en files, un darrera l’altre i a la vegada. L’última activitat va ser divertida, però no per a mi, sinó per als altres. El Marc em va fer sortir de la classe, i els hi va dir algunes coses als altres alumnes. Quan vaig entrar, em van dir que em tapés els ulls, i que seguís les indicacions. Ell deia que imitéssim animals, però jo m’ensumava que alguna m’estaven fent. Al final vaig veure que tots ho feien sense els ulls tapats, i es reien de mi. En realitat em va fer molta gràcia. (Ivan Egido)
L’activitat és la que més m’agrada perquè és la que més gràcia m’ha fet. (Kolna Smith)
La primera dinàmica ha estat bé, m’ha agradat, ha estat interessant, i també divertida. I l’última dinàmica ha estat molt graciosa, perquè només l’Ivan tenia tapat els ulls, i els demés miràvem què feia ell. La dinàmica de les tres frases memoritzades també ha estat interessant i divertida. Em va agradar tot el que es va fer aquell dia. (Kaixin Ji)
En la primera actividad me eliminaron primero porque hablé con mi compañero y no se podía hablar. En la segunda actividad hicimos 4 filas de 5 alumnos, teníamos que hacer lo que decía Marc, pero había una dificultad que era que teníamos que hacerlo todos a la vez. En la tercera actividad había 3 filas, uno a la izquierda, uno en el medio y otro a la derecha. La actividad consistía que los de los lados (izquierda, derecha) se tenían que acercar poco a poco al grupo del medio y quedarse a un dedo de distancia. Esta actividad me gustó pero me hacía mucha gracia cuando me acercaba yo o se me acercaban. (Alen Siradeghyan)
Hoy hemos hecho diferentes juegos, por ejemplo: nos hemos puesto en línea y nos teníamos que mover como un solo cuerpo; tengo que admitir que era un poco difícil. Después hemos puesto un grupo de compañeros en fila en medio de dos grupos; los de los grupos nos teníamos que ir acercando hasta estar a un palmo de la cara del grupo del medio, entonces tenían que evitar reírse. Yo conseguí aguantar la risa pero tengo que decir que fue bastante difícil. (Adrián Brosel)
Aquest dia jo no hi vaig anar però sembla bastant divertit. (Estefany Padilla)
Al Marc se li va ocórrer fer-li una broma a un company; ell havia sortit, i ens va explicar que li faríem una broma. Ens vam tapar tots els ulls amb ell inclòs, i vam començar a fer els animals. A mesura que passaven els segons, al final ens vam descobrir tots els ulls i només quedava ell interpretant animals. Hi havia moments que no podia aguantar el riure, va ser molt divertit. (Cristian Onarri)
Càmera: Kolna Smith.