Feia unes setmanes que en Marc ens havia dit que un dilluns no vindria ell, que vindria un actor, un actor de la Sala Beckett, un amic seu, actor professional, que es deia Jordi. Només sabíem això. El 17 de febrer, de la ma del nostre mediador, el Víctor Muñoz, va arribar a l’Espai Garcilaso en Jordi. Ens va demanar que seguéssim fent una rotllana i, després de presentar-se breument, i presentar-nos també nosaltres, ens va animar a que li féssim totes les preguntes que volguéssim.
La veritat que aquell dia va ser dels meus preferits de l’optativa, ja que vam estar amb un actor professional. Em vaig bloquejar bastant a l’hora de preguntar, ara penso i li hagués preguntat mil coses més i molt més interessants, ja que tinc molts dubtes d’aquesta professió i m’agradaria que algú que en sàpiga més les pogués contestar. En fi, apart del bloqueig que vaig tenir a l’hora de preguntar, totes les coses i dinàmiques que vam fer em van encantar. (Jana Rodrigo)
Després de preguntar-li un munt de coses (quan va fer la seva primera obra com a actor professional, què va estudiar, si és molt difícil la seva feina, si coneixia algun famós, si havia participat en alguna pel·lícula, si alguna vegada havia hagut d’improvisar…), en Jordi ens va proposar diverses dinàmiques.
Aquesta primera el Jordi la va anomenar splunge (‘esbandir’): convertir el nostre cos en una esponja.
La “mini relaxació” que vam fer al principi em va agradar molt, encara que també em feia moltes pessigolles que la Laia em fes aquells massatges. (Jana Rodrigo)
La següent activitat semblava fàcil, però…: entre uns quants havíem de traslladar un company que es deixava completament anar… (aquí en teniu tres vídeos).
Mai m’ha agradat gaire aquest joc, i mira que és molt, massa famós. Es diu que és per agafar confiança, i bueno, què vols que et digui, a mi em fa una cosa caure’m… Crec que és un problema de confiança ja que no confiava gaire en els meus companys ni en mi mateixa, no confiava que m’agafessin perquè sentia que pesava massa com perquè em subjectessin. (Jana Rodrigo)
Vam continuar amb el joc de les cadires, però caminant al ritme que ens demanés el Jordi (els tres següents vídeos).
També el joc de les cadires em va semblar molt xulo i interessant, ja que t’havies de focalitzar en com caminaves i a on anaves; una pena que algunes persones només pensessin en guanyar anant ràpid… (Jana Rodrigo)
A continuació, en Jordi ens va proposar una activitat molt curiosa: dos personatges dialoguen però un d’ells ha de contestar el que li diguin amb gestos els companys que té darrera el altre personatge (els quatre següents vídeos).
I finalment, vam pujar a l’escenari a improvisar una escena a la consulta d’un mèdic (els personatges anaven canviant d’actors):
Com sempre, no em va agradar com vaig actuar en les dinàmiques on ho haviem de fer, no sé per què però quan vaig a teatre em sento més segura i em fico en el paper per complet gaire bé sempre; en canvi, a l’optativa, no em poso gaire en el paper i estic bastant fora de l’escena, i encara que a vegades em concentro molt per fer-ho, se’m segueix fent molt estrany. Crec que és perquè tinc associats els companys de curs amb els estudis i els companys de teatre amb el teatre i l’actuació, o potser no és per això, no ho sé… Deixant això de banda, les dinàmiques que va proposar en Jordi em van semblar molt entretingudes i guais ja que participàvem tots i totes. Em vaig riure molt! (Jana Rodrigo)
De veritat que aquell dia va estar molt guai. Vam estar una bona estona interactuant amb en Jordi i coneixent-lo així una mica més com actor professional que s’hi dedica al món del teatre entre algunes altres coses que fa. Ens va explicar moltes coses sobre ell i experiències d’algunes obres que havia presentat, tot molt interessant i seguit. A l’hora de les activitats em van agradar moltíssim, sobretot l’última que havíem d’anar fent una obra de teatre improvisada a mida que anàvem avançant, i el Jordi ens deia cada quan s’havia de canviar personatge per un altre de nosaltres. Una altra activitat que vàrem fer va ser una anomenada per ell mateix “splunge”, que pot significar esponja. Aquella em va relaxar i em va fer estar més tranquil·la. Les activitats que duia a terme el nostre convidat actor s’assemblaven a les d’en Marc, però ninguna va ser la mateixa. En general la vista d’en Jordi va ser molt productiva i tinc bones sensacions d’aquell dia. Esperem que poguem tornar a tenir l’oportunitat de que vingui un altre cop, i si no és ell per qualsevol motiu algun altre actor o personatge en el món del teatre. (Laura Martí)
Aquell dia, el Marc Artigau no va poder venir. Però, a canvi, ens va enviar a un amic seu, que és professional en el món del teatre. Ell era el Jordi Llovet. Primer se’ns va presentar, ens va explicar qui era i què feia, i ens va deixar temps per fer-li les preguntes que volguéssim. Després vam passar a l’acció, i vam fer activitats dinàmiques com les que fem amb el Marc. Una va ser molt entretinguda. Va agafar a un company que tenia la cama trencada, i ens va explicar una historieta que hauria de representar el nostre company, amb altres tres companys. A mesura que anava avançant la història, treia gent de l’escenari i posava de nous, creant, així, més rols de personatges. Va ser molt divertit veure com es desenvolupava la gent a l’escenari, i com els nous intentaven quadrar la història antiga, amb la seva actuació. (Ivan Egido)
Ese día yo no estaba pero mis compañeros me contaron que fue una sesión muy entretenida, que se lo pasaron muy bien. Me hubiera gustado estar. (Sebastián López)
Este día fueron interesantes las preguntas que le hicimos (hicieron) a Jordi Llovet. Yo no pregunté porque siempre que tengo que preguntar no sé qué preguntar, y entonces espero a que alguien pregunte y que me dé una idea para poder preguntar.
Las actividades fueron bastante originales pero me dieron un poco de vergüenza. Había una actividad que era hacer una obra de improvisación y unos cuantos salieron a hacerlo, pero, de repente, Jordi me dice que salga y que diga una frase, entonces me puse muy nerviosa y le pregunté como 3 veces “¿qué era lo que tenía que decir?”. Salí diciéndome por dentro lo que tenía que decir pero también me decía que lo iba a estropear porque no sé improvisar, pero… no salió mal, bueno, la parte de ellos, la mía no me gustó nada. En resumen, fue divertido hablar con Jordi y hacer actividades con el. (Mara Solé)
Supongo que Jordi me pareció una persona agradable, como algunas otras gentes que conozco… Me pareció divertido el hacer clase con él, a decir verdad, pensaba que sería algo como ¿más serio? Bueno, lo que quiero decir es que me pareció interesante su clase. (Xiaoyu Liu)
Avui ha vingut el Jordi Llovet, un actor que jo personalment no coneixia. Hem fet una sèrie d’activitats molt xules (a mi allò d’improvisar em va agradar molt, i mira que a mi això no és que m’agradi molt). També vam fer una altra cosa en grups: es tractava d’agafar a una persona com si estigués estesa en una llitera i anar-la movent per tot l’espai. Al principi no em feia molta gràcia però després em va agradar molt. (Adrián Brosel)
La sessió d’aquest últim dilluns ha sigut diferent respecte a totes les altres que hem fet amb el Marc. En Jordi va decidir que primer de tot ens havíem de conèixer, i per això vam fer una ronda de noms. Fins i tot ens va deixar que li féssim una “entrevista”, i li vam preguntar bastantes coses. A mi em va semblar molt interessant el que va dir de la professió d’actor: “fer d’actor no és una feina, és un ofici, com la gent que fa ceràmica, has d’anar construint quelcom poc a poc”. Quan ja ens coneixíem una mica, vam pasar a l’acció. La primera dinàmica que vam fer va ser una de les meves preferides de tota l’optativa. Aquesta dinàmica consistia en que un grup de companys t’agafaven i et portaven per la sala estirat a l’aire; molts companys no es van atrevir, però jo ho vaig fer i em va semblar molt agradable la sensació. Per fer l’exercici era molt necessari confiar en els companys, ja que eren ells els que et portaven. Per acabar la sessió, vam fer un exercici d’improvisació bastant graciós. Tot i que m’agraden molt les classes amb en Marc, em sembla perfecte que també vinguin altres professionals del teatre. (Jordi Aragall)
Este día fue bastante bien con Jordi porque nos contó cosas muy interesantes, que él ha hecho películas y ha estado con muchos famosos. Escuché y aprendi cosas que no sabía. Ese día no vino Marc pero igualmente nos divertimos mucho con Jordi. Lo mejor fue cuando nos contó lo de los famosos. Nos lo pasamos muy bien y esperamos más clases con Jordi. (Ramandeep Kaur)
Va ser interessant poder parlar amb un actor de veritat perquè vam poder fer-li preguntes i parlar amb ell; ens va explicar moltes coses i va contestar a les nostres preguntes. Després vam fer improvisacions amb el que ens anava dient en Jordi i va ser molt divertit. (Carlota Enseñat)
Ese día fue muy divertido con Jordi, hemos hecho muchas actividades divertidas y me ha gustado mucho. Ese día me pareció muy largo, porque hemos hecho muchas dinámicas/actividades deferentes. (Kaixin Ji)
El dia que no va poder venir el Marc el va substituir en Jordi. Vam fer unes “dinàmiques” més estranyes del normal, i després vam fer improvisacions. Anava sobre un hospital, en el que hi havia un pacient al que havien operat malament i estava buscant al/la doctor/a, però aquest/a no volia venir a ajudar al pacient. Va ser divertit. (Clara Ferrarons)
Aquell dia m’ho vaig passar força bé, el Jordi em va caure bé i vam estar una estona parlant amb ell de com és la carrera d’un actor professional i després vam fer diferents dinàmiques. De les dinàmiques, algunes eren estranyes però està bé canviar de tant en quan. Finalment vam fer una improvisació molt divertida. (Marina Giménez)
Aquella classe m’ho vaig passar molt bé. Va ser divertit i a més en Jordi era molt amable. Vam fer dinàmiques vàries però em va agradar més la que vam fer al final de tot. Es tractava de fer un teatre improvisat i llavors ell el parava quan volia i canviava un dels que estava actuant per una persona de les del públic. Jo no vaig sortir a fer res però veure-ho des de fora era molt divertit. Van sortir combinacions molt “guais” de companys que s’entenien entre ells per improvisar. M’hagués agradat poder sortir però no tots vam fer-ho així que… També abans de començar tot li vam fer preguntes perquè ell és actor. Va ser una sessió diferent i divertida. (Laia Herrero)
Estaba bastante emocionada por que viniera otro profesional a la clase. Ese día no hicimos mucho ya que solo estábamos preguntando nuestras dudas sobre los actores. (Hui Wang)
M’ha agradat molt poder parlar amb algú que exerceix d’actor. Li hem fet moltes preguntes. Personalment m’ha sorprès molt que conegui algú que és famós; ara mateix no me’n recordo qui era però quan ho va dir sí que el reconeixia. Sincerament al principi pensava que no m’ho passaria bé, però va ser mol divertit i entretingut. Això de què em facin massatges no en feia molta il·lusió , però he de dir que al final em va agradar. I al joc de la confiança sí que ja havia jugat abans; menys mal que no vaig ser jo a la que havien d’agafar. M’ha encantat el joc de les cadires, va ser molt divertit i diferent, feia gràcia veure els demés caminant amb diferents ritmes i buscant cadires per seure’s. Vaig tenir sort i no vaig ser eliminada. He de comentar que anava en pijama perquè era la setmana de carnestoltes i esperava que més gent anés amb pijama. (Estefany Padilla)