El 2 de març (que lluny sembla ara!) en Marc ens va dir que ja tenia enllestides, provisionalment, però, quatre escenes de l’obra que estava escrivint inspirat en nosaltres (cada escena té com a protagonista a un de nosaltres). Sense dir-nos quines eren, va començar a llegir-les, i nosaltres a escoltar-lo expectants i nerviosos.
A mesura que anava llegint, anàvem descobrint de qui es tractava: primer l’Adrián, després el Quique, a continuació l’Ivan i, finalment, la Hui. Aquí teniu algunes de les cares que feien mentre escoltaven la seva escena:
L’Adrián i el Quique. 
L’Adrián i el Quique.
Quan el Marc va arribar i va dir que ja tenia 4 escenes, vaig pensar que segurament no tindria la meva. Després va dir que tenia la meva, la de l’Ivan, la de l’Adrián i la de la Hui. Jo, quan va dir el meu nom, vaig pensar a veure com es, i vaig començar a pensar en què havia posat. Pensaba que havia escrit alguna cosa del beisbol o alguna cosa així, però em va sorprendre i em va agradar molt la idea. (Quique Pons)
Després que el Marc ens fes la lectura dels textos que havia escrit, va arribar el moment de màxima tensió, inesperat malgrat molt esperat: cada protagonista havia de llegir en públic la seva escena. El primer a sortir a la palestra va ser l’Adrián:
Aquest dia va ser dels millors que recordo d’aquesta assignatura, per un simple motiu: el Marc ja tenia feta la meva història de la nostra obra de teatre. Em va fer molta Il·lusió que fos dels primers en tenir la seva història. El que em va sorprendre era que em coneixia molt bé per que tot el que surt a la història; són coses que m’agraden i coses que no m’agraden. La meva història en general em va semblar súper xula. Gràcies, Marc!!! (Adrián Brosel)
A continuació, li va tocar al Quique:
Després, a l’Ivan:
Quan el Marc va dir que tenia 4 escenes enllestides, i que les practicaríem una miqueta amb ell, no sé per què però tenia el pressentiment que la meva era una d’aquelles 4.
I, efectivament, la meva la va llegir la primera (si no recordo malament). Pensava que faria alguna cosa sobre les que he escrit, alguna sèrie, pel·lícula o llibre. Però em va sorprendre amb un diàleg amb el “mismísimo” Marc Artigau. Faríem una conversa sobre que si ell era el guionista, els personatges hauríem de fer el que ell digués, i que no ens podríem revolucionar, a no ser que ell ho escrivís al guió. És una mica enrevessat, però em va fer gràcia i em sembla molt dinàmic. (Ivan Egido)
I finalment, a la Hui:
Les quatre primeres escenes van ser les de la Hui, la Jana, l’Adrián i el Quique. Em van agradar molt, sobretot la de la Hui. Vam estar pràcticament tota la classe llegint i practicant les escenes. Sincerament, pensava que aquesta part de la classe seria bastant avorrida, però va ser entretingut veure (i escoltar) a alguns/es companys/es practicant les seves escenes. (Clara Ferrarons)
Va estar molt guai que en Mac portés ja algunes de les històries de les que està escrivint. Em van semblar molt interessants i em vaig quedar amb ganes d’escoltar-ne més. (Marina Giménez)
Este día Marc trajo los cuatro primeros guiones de la obra de teatro. Estuvieron bastante chulos y me quedé con ganas de escuchar más guiones. Lo que hicimos fue representar los guiones y elegir quién saldría en algunas partes. A mí me gustan las escenas en las que salgo y en las que digo alguna frase. Fue divertido. (Mara Solé)
Aquell dia en Marc ens va portar les primeres escenes de 4 de nosaltres. Les vam llegir i comentar, i la veritat és que em van agradar bastant i anava entenent la idea que duia a terme el nostre escriptor. Va ser divertit, i potser vam fer algun que altre canvi. No era cap de les escenes meves, encara que en la de l’Adrián faig de “professora de xarxes socials”. Em va agradar bastant escoltar i anar practicant a l’hora que millorar els gestos i el diàleg. Mentalment vaig prendre algun apunt per saber com podria gesticular millor quan fos la meva escena. Pensava que seria una mica avorrit però no ho va ser: em vaig quedar amb ganes d’altres parts de l’obra. A mi m’agrada parlar i sortir, així que jo encantada si he de fer algun personatge més. (Laura Martí)
Ese día fue muy divertido escuchar a los compañeros y compañeras que leyeron cada uno su parte. Y no sé por qué salí en la foto [la primera]; me parece un poco rara mi cara y me ha dado la risa al verla. Me han gustado mucho los guiones que ha hecho Marc, porque algunos son muy divertidos, algunos son individuales, algunos son grupales. Y el mío, que es sobre animales, me ha gusta mucho. (Kaixin Ji)
Aquell dia al principi molava perquè ens portava ja les primeres escenes que faríem però alhora, com vam estar fent allò tota la estona, em vaig avorrir una mica. La meva no la va portar, i dic que em vaig avorrir perquè jo no havia de fer res, només mirar. Mirar també estava bé perquè feien gràcia algunes escenes i el companys interpretant-les. Encara que al final ja estava cansada d’estar asseguda i no fer res, va resultar divertit i “emocionant” veure unes de les primeres escenes de la lectura dramatitzada. (Laia Herrero)
Si soc sincera em pensava que aquell dia es faria avorrit o llarg, ja que va ser el dia en el que en Marc va portar les 4 primeres escenes. Però quan el Marc va llegir les escenes de l’Adrián, en Quique, l’Ivan i la Hui, em van semblar molt entretingudes. Sobretot la de l’Ivan em va fer molta gràcia, la veritat. També l’escena de la Hui em va semblar molt maca i original, i que anava molt bé amb ella. La de l’Adrián i el Quique també m’agradaven molt. En resum, que em vaig sorprendre, ja que pensava que m’avorriria i em vaig quedar amb ganes de saber més escenes, i sobretot de saber la meva, ja que em van encantar. (Jana Rodrigo)
¡ESTABA MUY EMOCIONADA! Marc ya tenía mi escena escrita; estaba muy nerviosa y, cuando leí mi parte, al principio me gustaba la idea pero luego no me gustó mucho ya que, bueno, básicamente el escenario estaría a oscuras y sería como si no estuviera, pero una parte de mí dice que está bien ya que estaría muy nerviosa en el escenario y seguramente estaría tartamudeando. (Hui Wang)
Cuando Marc dijo que ya tenía unas escenas listas, me hubiera encantado que fuese la mía entre ellas, pero no. Yo tenía muchas ganas de ver de qué iba esto de la obra, cómo sería y tal y quedé muy satisfecho, me gustó mucho. (Sebastián López)
Jo aquell dia no vaig anar, i no vaig sentir les primeres escenes. (Carlota Enseñat)
Este día Marc trajo las primeras cuatro escenas. Todos estaban nervios@s por saber si traía su escena. Después se descubrió los nombres de los cuatro afortunados. Empezaron a leer mientras Marc les daba las instrucciones. La que más me gustó fue la Hui, ya que lo había de hacer a oscuras y eso provocaba cierta intriga. (Estefany Padilla)
Abans de acomiadar-nos, en Marc ens va dir que el proper dia portaria quatre escenes més…