Malgrat confinats, seguim!

Des de casa, tancats i aïllats, amb les incerteses i els entrebancs del moment, tractem de continuar el projecte que vam començar al mes de setembre. Us deixem aquí paraules de viva veu, entranyables i emocionants, que reflexionen sobre el moment que vivim i sobre el nostre projecte.

La Jana.
La Laura.
L’Ivan.
La Laia.
L’Estefany.
El Cristian.
El Sebastián.

Malgrat estem tots confinats a casa, les classes de creadors en residència no s’aturen. Aquests dies estem practicant el guió entre tots, i parlant sobre el nostre estat d’ànim. El Marc no es relaxa i ens segueix posant deures. Els deures que ens va posar són fer vídeos parlant d’aquesta optativa, i parlant sobre el nostre estat d’ànim. Jo no sabia com fer el vídeo, però, després d’alguns intents, em vaig posar a parlar, i crec que el vídeo està prou bé. Pensava que el vídeo em duraria poc, però, quan et poses a improvisar i a dir el que realment penses, tot surt millor i més ampliat. (Ivan Egido)

Una altra setmana més a casa, confinats. Aquesta entrada fent un vídeo: m’ha semblat una bona idea poder seguir pujant videos i/o fotografies al blog, per no deixar-lo mort, tot i que continuem les classes virtuals tant amb l’Alejandro i la Marta com amb en Marc. Les classes les estem dedicant a llegir els textos i tot el guió ja preparat pel nostre estimat dramaturg. M’agradaria molt poder fer l’obra pensada i processada que està en ment. Tinc angoixa i vull tornar ja a les classes i a les dues hores dels dilluns, on fem petar sempre la xerrada i el riure mai falta. Ho enyoro molt tot en general. En el meu vídeo no vaig preparar res per parlar, ni molt menys. M’hi vaig posar davant de la càmera i amb fluïdesa vaig començar a parlar i a parlar. Hi ha moltes, moltíssimes preses falses; normal en mi, la veritat. En Marc no s’atura: aquesta setmana ens ha posat els deures de gravar-nos llegint el nostre propi text, la nostra pròpia part del guió. A veure com surt tot. De moment, anem fent. (Laura Martí)

Tot i estar confinats i confinades, el Marc ens va posar uns deures que eren fer un vídeo explicant qui som, quin curs fem, per què vam triar l’optativa i com ho portem això d’estar a casa tants dies. Tot i que a molts no els hi agrada seguir fent deures, a mi ja m’està bé que en Marc ens posi aquesta mena de deures perquè aixi fem alguna cosa i estem per l’assignatura, i un vídeo tampoc són molts deures, així que em sembla bé. Al principi vaig començar a fer el vídeo amb un petit guió sobre què voldria dir, sobre què volia parlar i al començar tota l’estona m’entrebancava, i llavors vaig parar-me a pensar en què era la optativa i com l’havia escollit i em va sortir així. (Laia Herrero)

Encara que estem tots a casa confinats, seguim treballant per videotrucades. Estem practicant l’obra cada dilluns i ens segueix posant feines. (Marina Giménez)

El Marc no ens està deixant descansar durant el confinament, ens està seguint demanant treballs de tot tipus, des de videos fins a cartes d’amor o inclús de desamor.
La meva escena està basada en la carta de d’amor i de desamor que vaig escriure per en Marc creant una noia fictícia, la Carla.
(Jordi Aragall)

Ja que podem fer poc des de casa ens van proposar fer un video on expliquéssim per què havíem escollit aquesta optativa, com estavem passant els dies de confinament…, en resum, un vídeo de nosaltres parlant. Em vaig riure molt de mi mateixa ja que em sentia una mica ridícula però, en fi, almenys em vaig entretenir. Encara que ara el veig i em faig bastanta vergonya, m’ho vaig passar molt bé! (Jana Rodrigo)

Aquesta activitat no la vaig poder fer perquè els primers dias de confinament estava una mica tímid i no el vaig gravar, però ara que hem començat a fer videotrucades ja estic perdent la vergonya i estic començant a gravar les escenes sense vergonya. (Adrián Brosel)

Aquests dies estem fent les classes d’optativa per vídeo-conferència, i encara que és estrany, és entretingut. L’obra de teatre la gravem amb els/les companys/es que surten amb nosaltres i les enviem a l’Alejandro que li envia al Marc. Després, el Marc les comenta a classe i en gravem una altra. Ara ja tenim el vídeo final amb totes les escenes juntes, i d’aquí poc el podrem veure. (Clara Ferrarons)

La veritat és que em feia molta vergonya gravar aquest vídeo i de veritat penso que si pogués repetir-lo ho faria millor. Això del confinament és molt estrany, ha sigut tan ràpid, sembla una pel·lícula. Si hagués sabut que ocurriria això, segurament hauria anat més vegades a la platja. Espero que tot passi ràpid perquè tenia molts plans amb la meva família i amics. També espero poder tornar a fer una abraçada a gran part de la meva família. Poder celebrar aniversaris. La veritat és que no soc capaç de celebrar el Nadal sense ells. Espero que tot torni a la normalitat el més aviat possible. (Estefany Padilla)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *